Blogger de l'Arc Mediterrani

Dia Escolar de la No violència i la Pau, DENIP (30 de gener)

2012-01-30T01:12:00.000+01:00

30 de gener: "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)"

El 30 de gener, com a "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)", sorgeix com a iniciativa privada i personal del mestre i inspector d'educació mallorquí (Santanyí) Llorenç Vidal, que, en commemoració de la mort del líder nacional i espiritual pacifista de l'Índia Mahatma Gandhi (el 30 de Gener de 1948, assassinat a trets per un fanàtic hinduista), va proposar, el 1964, que se celebrés un dia mundial anual, el 30 de gener, en el qual en tots els centres escolars i educatius s’eduqués en els principis de l'esmentat pacifista de la no violència, la pau, respecte i drets humans. El seu objectiu és l'educació en i per al respecte, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als drets humans, la no violència, la pau, entesa entre persones de diferent formació, ètnia, cultura o religió: Amor universal, No violència i Pau. Contra l'egoisme, la segregació, marginació i qualsevol tipus de violència. El DENIP va ser reconegut pel Ministeri d'Educació i Ciència, mitjançant l'Ordre Ministerial del 29 de novembre de 1976.

Dia escolar de la no violència i la pau de l'any passat 2011

Pots veure les fotos d’aquest acte (2011) a:

http://picasaweb.google.com/archumanista/DonMelciorRossello

Pots conèixer al senyor Melcior Rosselló i Simonet a:

http://arcmediterrani.blogspot.com/2010/12/melcior-rossello-i-simonet-lhome-mestre.html

"Mots amb Història", sobre aquest dia. Bloc de Tomeu Orell
.
Altres dies mundials, generals, de la Pau:

Dia 21 de Setembre: Dia Internacional de la Pau

El dia internacional de la Pau es va establir originalment el 1981 en una resolució 37/67 de l'Assemblea General de les Nacions Unides perquè coincidís amb la inauguració del seu període de sessions cada setembre. Va ser l'any 2001 quan l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar que el 21 de setembre serà una data orientada per celebrar i observar la pau. Un dia dedicat a commemorar i enfortir els ideals de pau en cada nació i cada poble. Aquesta resolució va ser acceptada i signada per tots els estats membres que es van comprometre que, en cas d'estar en guerra, aquest dia seria un dia de treva.

Dia 1 de Gener: Dia Mundial de la Pau

El primer de gener de 1967 el papa Pau VI va proclamar i va proposar que en aquesta data cada any se celebrés el Dia Mundial de la Pau
.

Ens ajudes a posar en marxa...?

2012-01-13T13:15:00.000+01:00

Tota persona té dret a un habitatge digne

Ens ajudes a posar en marxa dos habitatges tutelats per a persones amb discapacitat?

Rebut, per correu electrònic, de Bartolomé Rigo Roca (INTRESS)

Des d’Intress i Gira-sol sol·licitam la col·laboració de particulars i empreses per poder posar en marxa i donar atenció a persones amb malaltia mental i/o amb discapacitat, en dos habitatges tutelats de 10 i 6 places.

Les cases estan ubicades a Llucmajor i a Palma (Mallorca). En elles, atendre a una persona usuària, suposa una quota mensual aproximada de 1.800 euros, quantitat que no tots els sol·licitants poden sufragar per si mateixos i que com bé sabem l'administració pública no té capacitat per arribar a tots els que la necessiten. Per això sol·licitam aportacions individuals o d'empreses, en la quantitat que es consideri oportuna. És a dir, es pot fer una aportació puntual, mensual o anual.

Les donacions realitzades té una desgravació d'un 25% en l'IRPF o del 35% en l'Impost de societats.

Per col·laborar amb nosaltres només cal enviar un mail a:
migjorn@intress.org autoritzant-los a domiciliar un rebut amb la freqüència, quantitat que es vol aportar i el vostre número de compte o bé fent una transferència a DONACIONS LA CAIXA:
2100 0792 61 01 00745885, indicant clarament el nom complet i DNI / CIF perquè puguem comunicar la desgravació.

Què suposa un pis tutelat per a la persona usuària?
- Atenció 365 dies l'any.
- Convivència
- Manutenció, fomentant l'autonomia per a les compres i els menjars.
- Suport i formació en les habilitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, neteja de roba, gestió econòmica, etc).
- Atenció personal i suport mèdic-psiquiàtric.
- Accions d'integració en la comunitat amb activitats d'oci.

Perquè les persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental puguin accedir a aquests serveis que s'ofereixen a la habitatges, cal el finançament privat. Ajuda'ns! Per més informació consultar arxiu adjunt o enviar correu electrònic a:
migjorn@intress.org

També podeu contactar amb nosaltres si teniu interès en visitar les instal·lacions personalment i veure la feina que portem a terme.

INTRESS centra el seu treball en la gestió de centres i serveis socials en cinc àrees prioritàries: Gent Gran, Salut Mental, Infància i Família, Dona i Respostes a la Violència. Declarada d'utilitat pública pel Ministeri de l'Interior el 2004, Intress va iniciar la seva tasca el 1984 amb l'objectiu de contribuir a la promoció, gestió i millora de la qualitat dels serveis socials i d'atenció a les persones, amb compromís i professionalitat.

Ana González, directora Zona Est

INTRESS
http://www.intress.org/

INTRESS cat 932.172.664 (zona nord)
INTRESS ib 971.715.029 (zona est)
INTRESS mad 915.616.988 (zona centre)

Descarrega el tríptic i ofreix la teva ajuda

En defensa de la nostra llengua

2012-01-11T02:16:00.001+01:00

Rebut, per correu electrònic, del CP Son Oliva.

Tot i que va dirigit a claustres escolars, també qualsevol que estimi la llengua catalana, la nostra llengua, pot presentar l’escrit d’al·legacions:

Atenció escoles, hem de reaccionar! Vos demanam que ho passeu a tot el claustre.

Alerta, que el termini acaba dissabte.

El Govern de José Ramón Bauzà pretén buidar de contingut la normativa sobre llengua vigent a les Illes Balears i ho vol fer disfressant-ho de modificació de la Llei de la funció pública de la CAIB. Els canvis que volen fer són tan greus que en alguns aspectes suposarien un retrocés a temps predemocràtics.

Un atac d’aquesta envergadura fa imprescindible una reacció contundent de la nostra societat. Per això et convidam a presentar al·legacions a l’esborrany d’avantprojecte que el passat 27 de desembre, en plenes festes de Nadal, la Conselleria d’Administracions Públiques va treure a audiència pública. Pots presentar les al·legacions a títol individual o bé en representació d’una entitat, associació, etc. Com més siguem els qui manifestem el nostre rebuig a aquesta iniciativa, més poc legitimat estarà el Govern per dur-la endavant.

Presentar al·legacions és molt senzill. Només has de seguir aquestes passes:

1. Obre el document «Escrit d’al·legacions», que t'enviam adjunt. Pots baixar-lo en format PDF i, una vegada imprès, emplenar-lo a mà, o bé en pots baixar la versió editable i emplenar-lo abans d’imprimir-lo. Hi has de fer constar el nom (i, si és el cas, l’entitat que representes), el document d’identitat i l’adreça completa (via pública, número, pis, lletra, etc., codi postal, població i illa). El text que t’enviam és una proposta i, si vols, hi pots fer modificacions.

2. Completa la data amb la població i el dia del mes i, davall la data, signa.

3. Presenta l’escrit d’al·legacions a un dels registres oficials que trobaràs, ordenats per poblacions, en el document «Registres», que també t'enviam. Si t’interessa tenir una prova d’haver presentat l’escrit, n’has de fer una còpia perquè al registre t’hi posin el segell d’entrada.

Finalment, amb l’única intenció de tenir una referència del nombre d’escrits d’al·legacions que s’han presentat, et demanam que, una vegada presentat l’escrit, enviïs un missatge a l’adreça ciutadansperlallengua@gmail.com. En aquest missatge, no fa falta que hi indiquis cap dada personal, només l’illa on has presentat l’escrit.

MOLT IMPORTANT: EL TERMINI PER PRESENTAR ELS ESCRITS D’AL·LEGACIONS ACABA AQUEST DISSABTE, DIA 14 DE GENER (PENSA QUE LA MAJORIA DE REGISTRES NO ESTAN OBERTS EN DISSABTE).

No t’oblidis de difondre aquest missatge entre tots els teus amics i coneguts. Com més serem, més força tindrem!

Trobaràs més informació a:

http://ciutadansperlallengua.blogspot.com/ .

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

Escrit d'al·legacions

Registres oficials

Endavant

2012-01-03T00:03:00.002+01:00

Feliç any 2012

2012-01-01T09:42:00.000+01:00

Felicitació de l'ensenyament públic de Madrid, rebuda de Lola Alonso de Còrdova

Feliç any 2012

A l'any 2012 (i tots els següents) li demano Salut, Felicitat, Bens i Prosperitat per a totes les persones humanistes

i la desaparició dels sistemes i imperis lliberal-capitalistes tan injusts i que tant de mal ens fan als humanistes.

Jo no li dec res a vostè. La llei soc jo

2011-12-22T01:02:00.002+01:00

"Jo no li dec res a vostè"

S'equivoca Sr Rajoy, vostè ens deu a tots els espanyols respecte. I, des de la seva autoritat com a President del Govern, el tracte lleial i just d'acord amb els mandats de la Constitució i de totes les normes legals que ens emparen. I als diputats de Amaiur, com a qualsevol altre diputat, el respecte i tracte afegit que correspon a tots els diputats electes com a càrrecs elegits per un grup d'espanyols en un procés electoral. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol diputat d'Amaiur que el degut al més florejat i aristocràtic diputat del PP. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol alumne de qualsevol escola pública que el que deu a qualsevol alumne del més prestigiós i florejat col·legi privat. Per si no ho recordava... o si ho ignorava.

I, per a començar, ja comença amb mal peu (com comença amb mal peu qualsevol que, des de la seva majoria absoluta tirànica, fa una pedorreta a la democràcia i a la llei) en començar, la majoria dels membres de la taula del PP, per cometre una injustícia flagrant en negar grup parlamentari a Amaiur, grup parlamentari que li atorga l'article 23 del Reglament del Congrés dels Diputats. Efectivament, vegem que diu aquest article:

Article 23

1. Els diputats, en nombre no inferior a quinze, podran constituir-se en Grup Parlamentari. Podran també constituir-se en Grup Parlamentari els Diputats d'una o diverses formacions polítiques que, tot i no reunir aquest mínim, hagin obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15 per 100 dels vots corresponents a les circumscripcions en què hagin presentat candidatura o el 5 per 100 dels emesos en el conjunt de la Nació.

(És a dir això és una atribució que fa aquest article i aquest Reglament a un grup de diputats que compleixin aquestes condicions, no a un partit, fins i tot encara que aquests diputats pertanyin a partits diferents)

2. En cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat Diputats que pertanyin a un mateix partit. Tampoc podran formar Grup Parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat.

El resultat de les eleccions de Amaiur va ser el següent:

Àlaba: 1 escó. 19,11% dels vots

Guipuzcoa: 3 escons. 34,8% dels vots

Biscaia: 2 escons. 19,21% dels vots

Total País Basc: 6 escons. 24,12% dels vots

Navarra: 1 escó. 14,86% dels vots

Total total: 7 diputats.

Conseqüentment, si el diputat d'Àlaba, els 3 de Guipúscoa i els 2 de Biscaia es constitueixen en grup parlamentari (no diu que hagin de demanar permís per fer-ho, sinó que es "poden constituir en grup parlamentari...") compleixen perfectament les condicions que els imposa aquest punt 1 d'aquest article 23: sumen 6 escons (nombre no inferior a 5) i en cadascuna de les circumscripcions i en totes elles han obtingut més del 15% dels vots. Una vegada constituïts en grup parlamentari els 6 diputats elegits al País Basc de Amaiur, en compliment del punt 2 del mateix article, poden acollir i integrar al diputat d'Amaiur elegit a Navarra.

Només, si, inicialment, els 7 diputats de Amaiur (els 6 de Biscaia i el de Navarra) s'haguessin constituït directament en grup Parlamentari podria la inquisició del PP al·legar que no compleixen el Reglament perquè a un dels 7 diputats de Amaiur li falten 0,14% per tenir el mínim exigible del 15% dels vots. Però aquest no és el cas.

La inquisició del PP comença malament la legislatura de Rajoy: amb una injustícia i una il · legalitat (per al pp, com per la dreta ultra de 1936, la llei, la justícia i la democràcia només són instruments útils quan li interessen. Prescindibles quan no).

Això des de la perspectiva legal. Des de la perspectiva intel·ligent no diguis no a qui t'ofereix canviar les armes per parlaments...

La tirania de la dreta europea i mundial

2011-12-08T20:09:00.002+01:00

Rebut, per correu electrònic, de Paquita Perpinyà

Estimats tots,

Us demano per favor que llegiu aquest e-mail fins al final. És llarg, ho sé, però si us plau llegiu-lo, hi ha coses que és important saber.

La situació política i econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l'assumpte, i independentment de l'antipatia que els seus dirigents despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als "democràticament" escollits per altres, els anomenats "technócrates" , que ni van ser elegits pel poble, ni els resulten tan sols familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si en un estat deplorable, i malgrat que es faci ostentació de que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d'estat encobert en què els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

El desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent Grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d'inversió mundial i co-responsable directe, juntament amb altres entitats com l'agència de qualificació Moody's, de la crisi actual, i un dels seus majors benficiaris. Només a tall de pinzellada, el 2007 van guanyar 4 mil milions de dòlars en operacions que van desembocar en el desastre actual. Com ho van fer? Animar als inversors a invertir en productes subprime que sabien que era productes escombraries, i al mateix temps es van dedicar a "apostar" en borsa pel fracàs d'aquests. Això és només la punta de l'iceberg, i està molt documentat, podeu investigar-ho.

Mentre llegiu aquest e-mail s'estan folrant a base d'especulació sobre els deutes sobiranes.

Papademos: Actual primer ministre grec, després de la dimissió Papandreu. No elegit pel poble.

Ex-governador del Banc de la Reserva Federal de Boston entre 1993 i 1994.

Vicepresident del Banc Central Europeu de 2002 a 2010.

Membre de la Comissió Trilateral des de 1998, fundada per Rockefeller, lobby neoliberal (es dediquen a comprar polítics a canvi de subornar)

Ex-Governador del Banc d'Central Grècia entre 1994 i 2002. Va falsejar els comptes de dèficit públic del país amb l'ajuda activa de Goldman Sachs, el que va conduir en gran part i l'actual crisi que pateix el país.

Mariano Monti: Actual primer ministre d'Itàlia després de la dimissió de Berlusconi.

No elegit pel poble.

Ex director europeu de la Comissió Trilateral abans esmentada.

Ex-membre de l'equip directiu del grup Bilderberg.

Assessor de Goldman Sachs durant el període en què aquesta va ajudar a amagar el dèficit del govern grec.

Mario Draghi: Actual president del Banc Central Europeu en substitució de Jean-Claude Trichet.

Ex-director executiu del Banc munidal entre 1985 i 1990.

Vicepresident per Europa de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, període en què es va realitzar el falsejament abans esmentat.

Bé, quina casualitat, tots de la mà de Goldman Sachs. Els que van crear la crisi es presenten ara com l'única opció viable per sortir d'aquesta, en el que la premsa nord-americana està començant a anomenar "El govern de Goldman Sachs a Europa".

Es tendeix a voler fer-nos pensar que la crisi ha estat una mena de relliscada, però la realitat apunta que darrere d'ella hi ha una voluntat perfectament orquestrada de fer-se amb el poder directe en el nostre continent, en una maniobra sense precedents a l'Europa del segle XXI. L'estratègia dels grans bancs d'inversió i agències de qualificació és una variant d'altres dutes a terme anteriorment en altres continents, es desenvolupa des de l'inici de la crisi i està des del meu punt de vista està sent la següent:

1. Enfonsem als països mitjançant l'especulació en borsa / mercat. Els tornem bojos de por al que diran els mercats, que nosaltres controlem, cada dia.

2. Els obliguem a recórrer a préstecs per mantenir-los en Status Quo, o "salvar". Aquests préstecs estan estrictament calculats perquè els països no els puguin pagar, com és el cas de Grècia que no podria haver cobert el seu deute ni encara que el seu govern vengués el país sencer, i no és cap metàfora, és matemàtica.

3. Exigim retallades socials i privatitzacions en detriment dels ciutadans, sota l'amenaça de que si els governs no els porten a terme, els inversors es retiraran per por de no poder recuperar els diners invertits en el deute d'aquests països i altres inversions.

4. Es crea un altíssim nivell de descontentament social, propici perquè el poble, ja sonat, accepti qualsevol cosa amb tal de sortir de la situació.

5. Col·loquem als nostres homes on millor convingui.

Si us sembla ciència-ficció, informeu-vos: aquest tipus d'estratègies estan perfectament documentades i s'han utilitzat amb diferents variants al llarg del segle XX i XXI en altres països, notablement en latinoamérica per part dels EUA quan es dedicaven, i se segueixen dedicant en la mesura que poden, a asfixiar econòmicament mitjançant el deute exterior per exemple a països d'Amèrica Central, per crear descontentament social i aprofitar-lo per col·locar a dirigents afins als seus interessos.

Ara això està passant a Europa, i ja no és que ho faci EUA, sinó que ho fa la indústria financera internacional. I el que està passant sota la mirada impotent i/o còmplice dels nostres governs.

És molt fàcil informar-se a internet. Digueu als vostres amics, passeu l'e-mail a qualsevol que pugui estar interessat, jo que sé.

La gent ha de saber-ho.

Gràcies per llegir-lo.

Campanya electoral d'Equo-PSM-E-I-V

2011-11-03T09:55:00.000+01:00

>> Conferència: "El futur de l'energia".

Organitza Greenpeace Mallorca

Dijous 3 de Novembre a les 18h | Claustre de Santo Domingo - Inca

>> SUS de Campanya

Dijous 3 de Novembre a les 20h |

Carrer Blanquerna, 13 - Palma

>> XERRADA-VILAFRANCA

Dia: Divendres 04/11/2011

XERRADA SOBRE ELS TRANSPORT PÚBLIC I TERRITORI

a càrrec de Gabriel Vicens, ex-conseller de Medi Ambient i Mobilitat i ex-secretari general del PSM.

ens donarà a conèixer de forma transparent i de primera mà la situació de la línia Manacor-Artà, el transport públic de Mallorca i altres qüestions relacionades amb la mobilitat i el territori.

DIA: Divendres, 4 de novembre

HORA: 20.30h

LLOC: Sa Rectòria Vella (Vilafranca)

Organitza: Agrupació de Vilafranca del PSM-Entesa Nacionalista

>> Caminada Tren de Llevent.

8a MARXA PEL TREN DE LLEVANT

Dia: Diumenge 06/11/2011

8a marxa pel tren de Llevant

ACTE REIVINDICATIU a les 12,30 h a SON SERVERA

SORTIDES a peu des de:

Cala Rajada 9,45h

Capdepera 10,30h

Artà 10,30h

Pula 11,45h

Manacor 10,15h

Sant Llorenç 11,00h

Son Carrió 11,00h

>> Acte Central de Campanya

Dilluns 7 de Novembre a les 20h |

Quarter d'Intendència.

Carrer Socors, 22 - Palma

http://www.equova.org/

http://www.psm-entesa.cat/agenda.php

http://www.iniciativaverds.org/?lang=ca

Agenda: http://satalaieta.balearweb.net/post/96002

Equo té dret a utilitzar la RTVE

2011-10-31T14:47:00.002+01:00

Equo té dret a utilitzar la RTVE. Jo ja he recolzar aquest dret. Tu pots fer el mateix:

http://actuable.es/peticiones/dile-la-junta-electoral-equo-derecho-anuncios

Web d'Equo:
http://www.equova.org/

Apunta't a la Comunitat "Equominidad" i participa-hi des del teu cap d'especialització:
http://www.equomunidad.org/

També si ets d'Iniciativa-Verds o de PSM-Entesa. A aquestes eleccions tots cinc som un:

Equo-Iniciativa-Verds-PSM-Entesa: L'opció que, si tu vols, pot evitar la majoria absoluta de la dreta dura (l'apissonadora) el proper 20 de novembre.

El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

2011-10-26T00:54:00.004+02:00

El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

"Demagògia" no és "democràcia". La "Dictadura" tampoc. Les majories absolutes són dictadures.

Una democràcia, dictadura o persona que comet o accepta una salvatjada és una democràcia, dictadura o persona indigna, inmereixedora de ser democràcia, inmereixedora de ser persona (tota dictadura és indigna per principi). Occident, avui, té més de que avergonyir-se que de enorgullir-se.

Ni tan sols en les dictadures és lícit l'assassinat (ni els que comet la dictadura, ni assassinar el tirà).

No n'hi ha prou en usurpar el nom: "Partit popular", no és garantia de ser popular, de ser del poble, de ser solidari. Pot ser, com acostuma a mostrar, populista, demagog, antipopular, insolidari.

Tots nosaltres podem creure, actuar i votar per creences (la majoria de les vegades incertes) o per actituds observables (de vegades fingides, però en la majoria de les vegades d'autenticitat o falsedat fàcilment detectable).

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

http://arc46.com

______________________________

Convenció Equo-Iniciativa-Verds-PSM-Entesa. Dissabte

2011-10-18T23:55:00.000+02:00

Reglament de la Convenció Programàtica de la Coalició PSM-IV-ExM-Equo

Havent estat convocada la convenció pels òrgans de govern de la coalició, es celebrarà el dissabte 22 d’octubre al Centre Flassaders d’acord amb el següent Reglament

Art. 1.- Ordre del Dia.

La Convenció es desenvoluparà d’acord amb el següent Ordre del Dia:

10.00 h Obertura i presentació.

10.05 h Aprovació del reglament.

10.10 h Elecció de la Mesa de la Convenció

10.15 h Debat i votació dels programes sectorials

12.30 h Aprovació del conjunt del Manifest programàtic

13.00 h Discursos de cloenda

Art. 2.- Membres de la Convenció.

Seran membres de la Convenció, i disposaran de veu i vot, totes les persones militants o simpatitzants de qualsevol dels partits membres de la coalició.

Art. 3.- Funcions de la Mesa.

La Mesa tindrà les següents funcions:

a. Vetllar per l’ordre intern de la Convenció.

b. Distribuir el temps de debat d’acord amb l’ordre del dia.

c. Donar i retirar paraules.

d. Determinar el temps de les intervencions.

e. Procurar que els debats se centrin en el tema debatut.

f. Fer resums dels debats i formular el temps de les votacions i donar fe dels resultats.

g. Aixecar acta.

h. Interpretar el reglament.

i. Nomenar les Meses sectorials de les comissions.

Art. 4.- Les Comissions sectorials.

1.- La Mesa classificarà les esmenes presentades segons els epígrafs del programa i crearà comissions per tractar-les. Es constituiran 3 comissions sectorials segons els epígrafs del programa:

a) Introducció, autogovern i drets de la ciutadania

b) Democràcia i política ecològica

c) Model econòmic i relacions internacionals

2.- Les meses de les comissions tendran les atribucions previstes a l’article anterior en el si de la respectiva comissió.

Art. 5.- Debat i votació de les esmenes.

1.- Les esmenes es debatran per ordre de l’articulat. Cada esmenant tindrà 2 minuts per defensar-la. Abans de la votació s’obrirà un torn tancat de paraules a favor o en contra, amb un màxim de 1 minut per intervenció, i després es passarà a votació.

2.- En el cas d'esmenes assumides per la Mesa, qualsevol participant podrà defensar la recuperació del text original, donant pas al debat i posterior votació de l'esmena.

3.- En el transcurs del debat, l'esmenant podrà acceptar transaccions. En aquest cas, es durà a votació la redacció transaccional.

Art. 6.- Debat dels programes sectorials en comissió.

1.- L’aprovació inicial dels programes sectorials s’efectuarà en comissió.

2.- En les votacions en comissió, quan la proposta rebutjada obtingui més del 25% dels vots emesos, la mesa sotmetrà a votació si s’ha d’elevar la resolució decisiva de la qüestió a una votació al ple de l’assemblea. En el cas que un 1/3 dels assistents a la comissió sectorial votin a favor d’elevar la resolució a l’assemblea, així es tramitarà.

Art. 7.- Debat i votació en el ple de l’assemblea.

1.- Cada comissió presentarà un breu informe al plenari del resultat del debat en un temps màxim de 5 minuts, inclosa l’explicació de les resolucions que s’han de votar d’acord amb allò previst a l’article anterior.

2.- No s’obrirà torn d’intervencions, excepte que, a judici de la Mesa, hi hagués elements extraordinaris que recomanin obrir un nou debat.

3.- Es procedirà a la votació per epígrafs, votant-se en primer lloc, si escau, les resolucions previstes a l’article anterior. La votació d’esmenes i vots particulars, i la de cada un dels epígrafs, es resoldrà per majoria simple.

4.- Finalment es procedirà a una votació global de tot el document programàtic. La seva aprovació requerirà la majoria absoluta dels assistents. En cas de que no obtengui majoria absoluta dels presents, se’n farà una segona votació, essent necessari per a la seva aprovació sols la majoria simple.

Art. 8.- Sistema de votacions.

Totes les votacions, tant a les comissions com al Plenari, es prendran a mà alçada.

El Nobel de la pau per a tres dones africanes

2011-10-07T23:58:00.004+02:00

El Nobel de la pau per a tres dones africanes
EuropaPress. 07-10-2011

La presidenta liberiana, Ellen Johnson-Sirleaf, l'activista liberiana Leymah Gbowee i l'activista iemenita Tawakkul Karman han estat guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2011 per la seva "lluita no violenta en favor de la seguretat i el dret de les dones a participar plenament en la construcció de la pau", segons ha informat aquest divendres a Oslo el Comitè Nobel del Parlament noruec.

El premi serà dividit a parts iguals entre les tres guardonades. "No es pot assolir la democràcia i una pau perdurable en el món a menys que les dones obtinguin les mateixes oportunitats que els homes a l'hora d'influir en el desenvolupament a tots els nivells de la societat", ha indicat el Comitè noruec en un comunicat.

El Comitè va recordar també que, el 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar la resolució 1325 en què, per primera vegada, es definia la violència contra les dones en els conflictes armats com "un tema de seguretat internacional". El text "destacava la necessitat que les dones participin en un pla d'igualtat amb els homes en els processos de pau i en la construcció de la pau en general", va afegir el comunicat.

"Ellen Johnson-Sirleaf és la primera dona escollida democràticament per la Presidència en la història d'Àfrica", va destacar. "Des de la seva investidura el 2006, ha contribuït a garantir la pau a Libèria, a promoure el desenvolupament econòmic i social i a reforçar la posició de les dones", ha afegit.

Per la seva banda, "Leymah Gbowee va mobilitzar i organitzar a les dones de tots els grups ètnics i religiosos per tal de garantir la participació de la dona en les eleccions", va destacar el Comitè. "Des de llavors ha treballat per millorar la influència de les dones a l'Àfrica Occidental i en les situacions de postguerra", va afirmar.

Pel que fa a la tercera guardonada, el Comitè ha declarat que, "en les circumstàncies més difícils, tant abans com durant la 'Primavera Àrab', Tawakkul Karman va jugar un paper destacat en la lluita pels drets de les dones i per la democràcia i la pau al Iemen".

"El Comitè Nobel noruec espera que el premi a Ellen Johnson-Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakkul Karman ajudi a posar fi a la repressió de les dones, que encara persisteix en molts països, i a fer realitat el gran potencial que les dones representen per a la democràcia i la pau", va concloure.

Comença la lliga de basquet

2011-09-30T20:28:00.006+02:00

Estimats amics i amigues amants del bàsquet i dels jocs de manager de bàsquet:

El proper dissabte 8 d'octubre comença la lliga acb de bàsquet. I amb ella els jocs socials i esportius "jugones" i "Supermanager".

Jo participo, amb l'equip "Satalaieta" tant en un com en altre joc en una lliga en cada joc. Estaria encantat de competir esportivament amb tu.

Joc "jugones":

http://jugonesacb.com/

Lliga: Arcos Atlantico y Mediter

Clau d'entrada: dosarcos

Nombre màxim d'equips: 18. Nombre d'inscrits fins al 30-09-2011: 10. Nombre d'equips vacants que es poden cobrir: 8. Capacitat màxima de equips en aquesta lliga per jugador: 1.

Anima't i participa amb nosaltres.

Joc "Supermanager"

http://supermanager.acb.com/

Lliga: Illes Balears

Clau d'entrada: illes

Nombre màxim d'equips: més de 100. Nombre d'inscrits fins al 30-09-2011: 5. Nombre d'equips vacants que es poden cobrir: Tots els que vulguin poden participar en aquesta lliga. Capacitat màxima de equips en aquesta lliga per jugador: 1.

Anima't i participa amb nosaltres.

Salutacions cordials i fins aviat

Satalaieta

Israel, invasors i expoliadors

2011-09-30T01:09:00.003+02:00

Imad Khaled con su nieto frente al muro que les separa de sus tierras.

Foto i text: Amnistia Internacional. Espanya

Per a veure l'escrit i, si vols, signar la protesta:

http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/agricultores-palestinos-jayyus-israel/
.

Palma. Segueix el retall de serveis ciutadans

2011-09-24T23:40:00.000+02:00

Palma. Segueix el retall de serveis ciutadans

L’Institut Municipal de Formació Ocupació i Feina (IMFOF), un organisme creat fa una dècada com a oficina d'ocupació i per fomentar la creació d'ocupació i a les persones emprenedores, deixarà al carrer, a partir del proper 30 d'octubre, a 29 empleats, entre els quals s'inclouen orientadors laborals i personal administratiu de suport

Seguéix la retallada de despeses (en aquest cas d'inversió) de les administracions del PP on més mal fa als ciutadans. Precisament en una societat amb gairebé 100.000 aturats privar de 29 orientadors sociolaborals, professionals que ajuden a trobar feina a persones que no en tenen i la necessiten, resulta doblement greu i dolorós. Per a quan predicar amb l'exemple? Per què no suprimir 29 polítics del PP, diputats, consellers o regidors que, gairebé segur, suposaria un estalvi econòmic molt més gran i, a més, en unes funcions molt més prescindibles i menys necessàries per a la ciutadania?

http://imfof.palmademallorca.es/IMI/IMFOF/PRD/home.jsp

http://www.diariodemallorca.es/palma/2011/09/24/imfof-deja-calle-29-orientadores-laborales/705884.html

Comunicat sobre el conflicte a Son Gotleu

2011-09-07T20:18:00.004+02:00

Membres de la Plataforma i associacions a la Delegació del Govern.
Foto DM

PLATAFORMA PER A LA RECUPERACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA

COMUNICAT SOBRE EL CONFLICTE AL BARRI DE SON GOTLEU

Davant els greus esdeveniments ocorreguts a la barriada de Son Gotleu, com a conseqüència de les diferents reaccions hagudes davant la pèrdua d'una vida humana, el teixit associatiu, agrupat en torn de la Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana, manifesta que:

PRIMER

Lamentam la mort de Efosa Okosun, a qui reconeixem com la víctima principal d'aquest conflicte.

Exigim que es dugui a terme una investigació que aclareixi els fets i determini les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar.

Efosa era una persona, per sobre de qualsevol altra classe de consideració i com a tal es mereix respecte. Sortint al pas d’afirmacions aparegudes en mitjans de comunicació, citant fonts policials, negam rotundament que Efosa fos un traficant de drogues o que estigués robant, el seu permís de residència estava en tramitació, un fet administratiu que no afecta la seva qualitat com a ésser humà .

Efosa era una persona estimada al barri, membre de diverses associacions, usuari habitual del Casal de Barri per la seva participació en activitats culturals. Sobrevivia amb l’ajuda de la seva família, amb treballs esporàdics com la recollida de fruita i productes del camp i també amb algunes pintures i talles que feia per encàrrec, ja que tenia formació artística com a pintor i escultor que havia rebut en escoles oficials del seu país d’origen.

La família de Efosa compta amb el nostre suport moral, econòmic i jurídic per dur el cas fins al final, mentre fem un seguiment del procés per garantir que el color i la nacionalitat de la víctima no siguin motiu de discriminació.

SEGON

Condemnam totes les formes de violència presents en el cas:

A. - Condemnam la violència espontània desencadenada després de la mort de Efosa, que va afectar el mobiliari públic i als veïns i veïnes de forma indiscriminada. Encara que la participació en aquests esdeveniments va ser d’un grup minoritari de persones, demanam disculpes en nom de la família de Efosa i de la comunitat africana de Son Gotleu.

Aquesta violència no ha contribuït a aclarir els fets sinó que més aviat ha servit d’excusa als que tendeixen a criminalitzar el conjunt de la comunitat nigeriana i africana i a estigmatitzar el barri de Son Gotleu.

Demanam al conjunt de la comunitat africana i de qualsevol altre col·lectiu a fer pinya al voltant de les associacions que estem disposades a compartir moments difícils. Els demanam que quan es produeixin situacions d’aquest tipus ens cridin i puguem actuar com a teixit social, obrint vies de solució que no afectin a persones inocents.

B. - Condemnam la violència organitzada per grups minoritaris que no representen el conjunt de les persones que viuen al barri de Son Gotleu, amb independència del seu origen, nacionalitat o cultura de referència i que responen a altres interessos. Demanem a la policia, als mitjans de comunicació i a les institucions públiques un esforç per identificar clarament a aquests grups i per separar-los del conjunt de les seves comunitats i del barri en general, on predominen les persones pobres, castigades severament per l’atur i atrapades en una realitat que no poden millorar sense ajuda externa però que, malgrat tot, aposten per conviure en pau.

C. - Condemnam la violència estructural, exercida des d’un model social, del qual són responsables els poders públics i també els econòmics, que es revela com a profundament injust en el repartiment de la riquesa, tant a nivell mundial com local i que tendeix a criminalitzar la pobresa a tot arreu.

L’empobriment dels països d’origen de la població immigrada, la pobresa absoluta en què viuen milions de persones, la crida de mà d’obra barata i el seu abandonament quan es trenca la bombolla immobiliària, la pobresa relativa cada vegada més estesa en els nostres barris i ciutats, l’atur, la manca de perspectives de futur, l’infra-habitatge, l’amuntegament i la degradació d’un entorn en què la inversió és mínima, l’estigma social i els prejudicis amb els que moltes persones es senten jutjades i etiquetades, també són formes de violència que generen sentiments d’impotència i de ràbia que tendeixen a manifestar-se de forma violenta quan no troben altres vies.

TERCER

En el cas de Efosa, des d’alguns àmbits policials i institucionals s’han donat informacions no comprovades, canviant la versió dels fets en diverses ocasions, en algunes d’elles culpant a la persona morta de manera falsa i injusta, amb greu risc de provocar nous incidents i obstaculitzant la tasca de mediació i pacificació portada a terme des del teixit associatiu.

Des d’alguns mitjans de comunicació s’han potenciat titulars sensacionalistes que confonen la ciutadania i provoquen situacions d’indignació a les comunitats esmentades. Els fets objectius es barregen amb valoracions i interpretacions que no poden ser confosos amb la veritat. La llibertat d’expressió exigeix també un exercici de responsabilitat. La veritat es pot presentar de moltes maneres, és responsabilitat de cada mitjà i de cada persona si la forma com la presenta contribueix a la pau i a la convivència o la violència i a la segregació.

QUART

Les institucions públiques tenen una gran responsabilitat a l’hora d’elegir els seus interlocutors en situacions de crisi. No podem acceptar que s’ignori a associacions que treballen per la pau i es doni la màxima consideració a líders d’associacions que no dubten a afirmar en mitjans de comunicació que "prefereixen als traficants de droga d’ètnia gitana abans que als negres" i que en nombroses ocasions han exigit la deportació massiva de la població africana.

No podem acceptar que es criminalitzi les persones que no tenen permís de residència en aquests moments, perquè aquest fet no els converteix en delinqüents. La població africana ha arribat a Mallorca cridada fonamentalment per un teixit empresarial que cercava mà d’obra abundant i barata. Ara que la bombolla immobiliària s’ha desinflat i la mal anomenada crisi dificulta poder aconseguir, fins i tot renovar, els permisos de residència, no podem acceptar que es plantegi la deportació com a solució a un problema humà. Respecte a aquest fet hi ha una inquietud justificada en les comunitats africanes, avalada per accions policials en què només s'ha demanat documentació a les persones segons el color de la pell.

Les retallades en els fons destinats als projectes de desenvolupament als països empobrits no contribuiran precisament a frenar l’emigració de persones cap als països europeus, enriquits tot i la mal anomenada crisi.

CINQUÈ

La societat civil organitzada, el teixit associatiu en el seu conjunt, tenim el dret i el deure de participar en els conflictes socials i ho estem fent, des de la responsabilitat ciutadana i com a canal per a la defensa dels Drets Humans en totes les seves dimensions: drets civils, polítics, culturals, econòmics, socials, etc.

Com a entitats ciutadanes estem contribuint a la pacificació del barri de Son Gotleu en els moments difícils, evitant situacions de violència que podien haver arribat a ser molt greus. Ho fem al carrer, calmant els ànims, oferint vies per expressar el dolor i per plantejar les reivindicacions, obrint vies de comunicació amb les institucions i retornant a les comunitats i al barri l’esperança i la confiança en les accions pacífiques.

La seguretat ciutadana és molt més que la intervenció policial, per això exigim a les institucions públiques que valorin el treball de mediació dut a terme pel teixit associatiu, que ens tinguin en compte en situacions d’emergència i que ens tractin amb respecte. Com a ciutadans/es no podem acceptar expressions com "vostès no són ningú", just quan acabem de jugar-nos la vida fent la pau enmig de la crispació i armats tan sols de la nostra paraula i la nostra credibilitat.

Associacions locals i associacions d'immigrants, com a part del teixit associatiu legalment constituït i emparats en l'article 9.2 de la Constitució Espanyola, treballarem junts per defensar els Drets Humans, per combatre la violència i també el racisme i la xenofòbia que l’alimenten, perquè no es criminalitzi ni es discrimini a cap comunitat i per exigir una distribució més justa de la riquesa, tant a nivell local com mundial.

Palma, 5 setembre 2011

Equo, projecte i llista de distribució

2011-09-02T01:06:00.000+02:00

Equo és un projecte una mica o un molt verd (ecològic-global). La idea motiva ... i si després del 20N es converteix en la tercera força del país no només motivaria sinó que fins i tot il·lusionaria... Però, i si els resultats electorals fossin molt pobres? I si el nombre de diputats aconseguits és un nombre residual? Llavors seria la gran frustració. I penediment: "Per què ens hem deixat portar per les presses, si les presses són males conselleres i els primers resultats tendeixen a perpetuar-se?" (Encara que no sempre ha estat així).

Jo voldria il·lusionar i pensar que un món sense majoria absoluta del PP és possible, i absolutament necessari... Penso que l'avançament de les eleccions ha estat inconvenient per al projecte, perquè ha reduït el temps de desenvolupament i implantació social del Projecte. En una paraula, que les eleccions generals hauran enxampat una mica verd a aquest projecte verd.

Igual aquesta llista, a escassos dos mesos de les eleccions, està també una mica verda. Desconec si tots els membres de la llista rebran aquest missatge tal com diu, en anglès, la publicitat del servidor de la llista. Jo com a membre de la llista no he rebut cap missatge de cap membre de la llista. Tampoc he pogut accedir als "arxius" de la llista, lloc on poder llegir tots els missatges enviats per un membre de la llista a la pròpia llista. Tampoc he pogut accedir a la relació de membres apuntats a aquesta llista... Tampoc sé si això es podrà fer en algun moment o si la llista és únicament un recurs exclusiu per a l'administrador de la llista per a poder enviar missatges col·lectius a tots els membres de la llista sense haver de posar les adreces electròniques de tots. En qualsevol cas penso que el dinamisme del projecte i el dinamisme de la llista, així com el que ens coneguem els membres de la llista (els membres del Projecte) és molt important per a l'èxit de l'objectiu.

Quan la democràcia (?) va fer tornar de nou a caminar, cap el 1977, l'actual PP (llavors AP) va obtenir un nombre d'escons residual, ara és la primera força política del país. Mentre que UCD d'Adolfo Suarez va ser la força més votada i actualment no té (ni el seu partit conseqüent CDS) ni un sol diputat. Com a projecte també polític, que serà Equo en les pròximes eleccions del 20N, un partit residual, o un partit decisiu per a la formació de governs? Jo voldria que, per bé de la democràcia i per a bé del medi ambient i, conseqüentment, per bé de la humanitat, fos un partit decisiu. Però perquè això passi és imprescindible el dinamisme del projecte i de la llista, de les llistes, així com l'activitat de tots els seus membres (membres de la llista o membres del Partit).

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
______________________________

....................................

debalears-owner@balears.proyectoequo.org
per a: ?????
data: 2 de setembre de 2011 0:42
assumpte: Un poco verde
llista de distribució: balears.balears.proyectoequo.org
Filtra missatges des d'aquesta llista de distribució
amaga els detalls 0:42 (Fa 3 minuts)
Perdona pero esta lista no admite mensajes. Si quieres ponerte encontacto con EQUO en Illes Balears escribe a: equobalears@proyectoequo.org
Gracias
....................................

Llàstima!
.

Mallorca es crema

2011-08-28T16:50:00.000+02:00

Mallorca es crema

La persona humana és l'únic animal que ensopega tres (i més vegades) amb la mateixa pedra. No recorda que en cada ocasió en què guanyen les eleccions els vellpseudolliberals (els nens-caca partidaris de la tirania USA-CIA i dels mercats-Mudis) la crisi econòmica es trasllada des de la globalització, governs i administracions a la pròpia família i pròpia persona, així com s'incrementa la delinqüència (les seves polítiques persegueixen al petit delinqüent i fomenten la magna delinqüència) i la violència (propicien i fomenten carnisseries com les de l'Iraq o Líbia, que, conseqüentment, ni lamenten ni condemnen, mentre els robatoris i agressions amb violència s'incrementen a les nostres terres) i, des del seu oblit, els torna a votar i a propiciar la seva pròpia inseguretat i el seu propi empobriment.

A les Illes Balears el passat 22 de maig la dreta ultra (la dreta menys ultra és el PSOE) va guanyar les eleccions a les Illes Balears, Mallorca, Palma, totes les Illes i gairebé tots els pobles, per golejada, desplaçant al segon mandat d'una coalició de dreta-centre-progressista-nacionalista des de fa 80 anys.

La conseqüència, en forma d'increment de la violència en atracaments i agressions particulars, i en forma d'incendis forestals, no s'ha fet esperar:

A Mallorca, aquests dies, grups armats amb subfusils, al descobert, sense cap vergonya, han atracat dos habitatges particulars habitades en menys de 24 hores, així com, en pocs dies, s'han pepetrat dos o tres assassinats violents.

Igualment, a les Illes Balears, en aquest estiu que acaba ja s'ha cremat més del doble de superfície de massa forestal (fins i tot part molt propera a urbanitzacions) que la que es va cremar l'estiu passat amb el govern del pacte menyis dretà. Aquest increment d'incendis en temps de mandat pseudoliberals és una constant des de la mort del dictador. Moltes vegades part de les superfícies devastades pel foc, posteriorment, són repoblades amb edificis o infraestructures en lloc de amb arbres de bosc. Quan, en el món, tots els arbres hagin estat substituïts per edificis ja no quedarà, viu sobre la terra, cap persona humana, possiblement cap vertebrat i fins i tot és possible que cap ésser viu.

Ara que, al dictat dels mercats econòmics americans, es reforma la Constitució (l'única coincidència dels dos partits majoritaris de dretes espanyols a més de la castració a les nacions, partits i polítiques nacionalistes perifèrics), s'hauria de reformar l'Estatut de les Illes Balears, al dictat de la supervivència humana i de la vida en general, en el sentit que "terra cremada es convertís en terra protegida en què no es pogués, en 50 anys, ocupar per cap objecte artificial, fos construcció, cotxe, pal o carreta i que s'hagués de repoblar d'arbres immediatament). Una legislació semblant va reduir dràsticament, fa uns anys, els incendis a Galícia.

_____________________

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com

_____________________

La banya d'Àfrica necessita la teva ajuda

2011-08-08T18:29:00.000+02:00

Gran fam a la banya d'Àfrica

Escrit de Creu Roja Espanyola

Benvolgut/a amic/a:

Irromp en el seu treball o en les seves vacances per la urgència de cridar a unir esforços, de tots els voluntaris, socis, coŀlaboradors i treballadors integrem Creu Roja Espanyola, per poder respondre a la prioritat humanitària que és l'actualitat a la regió de la Banya d'Àfrica.

Perquè, una altra vegada a causa de la fam, estem assistint al començament d'una catàstrofe, que, des del més essencial sentit ètic, tots hem de contribuir a detenir. Més de deu milions de persones, moltes d'elles nens, a Etiòpia, Kenya, Djibuti i Somàlia, podrien morir d'inanició, quan la sequera a la zona ja ha arruïnat les collites i ha matat el bestiar, deixant sense aliments i sense aigua.

Parlam de la sequera més greu des de fa dècades. En especial, els riscos es concentren en el territori de Somàlia, país sense les mínimes estructures pròpies d'un estat i amb una població terroritzada per la violència d'un multiconflicte entre faccions armades sense fi previsible. Milers de famílies somalis estan arribant, dia rere dia i després de recórrer enormes distàncies, als camps de refugiats instal·lats a Etiòpia i Kenya, països també afectats i on, malgrat les seves necessitats, moltes famílies i comunitats els estan acollint.

Creu Roja Espanyola ha començat a actuar, en coordinació amb les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'aquests països, amb la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i el Comitè Internacional de la Creu Roja, així com en coŀlaboració amb les agències de Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries. Creu Roja compta amb delegats en el terreny; s'ultimen els preparatius per a l'enviament, per via aèria, dels articles d'immediata necessitat (aliments, pastilles potabilitzadores, material d'abric i refugi, estris domèstics i d'higiene, etc), es està procedint a la localització de subministradors locals o pròxims d'altres articles; s'estudia la possibilitat d'efectuar ajudes directes a les famílies, per a l'adquisició en els mercats locals; etc.

Donada l'envergadura i gravetat de la situació, preveiem que les operacions d'ajuda hauran de mantenir-se de manera intensa i perllongada.

Sent conscients de les actuals dificultats en la nostra pròpia societat, la coŀlaboració que avui els demano com a membres de Creu Roja Espanyola, és més important que mai. Els animo a insistir, a quantes persones estiguin pròximes a vostès, sobre l'abast humà d'aquesta catàstrofe i, sobretot, per convèncer-los que, amb poc però entre molts, podem evitar l'irreparable, la pèrdua de moltes vides.

Per aconseguir-ho hem disposat del telèfon d'informació 902 22 22 92 i de la direcció del portal de Creu Roja Espanyola http://www.cruzroja.es/

Per anticipat agraeixo la coŀlaboració de tots.

Juan Manuel Suárez del Toro Rivero

President Creu Roja Espanyola

Portocolom Agost de 2011

2011-08-03T09:57:00.003+02:00

Al fons: S'Arenal dels Homes

Portocolom Agost de 2011

Ahir, u d'agost, havia creuat la frontera de l'equador de l'estiu. Si el meu pare visqués, va morir el 1996, hauria complert 97 anys. Ho varem celebrar a Son Corbell, en una casa de la meva germana, amb ella, la seva parella, la meva mare, dona, dos dels meus tres fills, dos nebots i els seus dos fills. Són Corbell de gran afecte en la meva infància, infantesa, joventut, maduresa,... Ara només hi vaig com a convidat d'alguna de les meves germanes, perquè aquell antic amor per l'entorn de Son Corbell s'ha convertit en desgrat per les aberracions urbanístiques de dos cosins, un i una, que han deixat l'entorn fet uns pestilents guineus. M'adono que estic desconnectat, especialment dels meus amics i amigues de Palma i de tota la xarxa d'internet i això que hi ha motius més que necessaris com per mantenir el contacte permanent.

Fins i tot em sento desconnectat del present general. Els pocs dies que llegeixo el diari, encara no he vist la televisió ni he escoltat la ràdio, m'escandalitzo i m'entren arcades de tanta nàusea: el neoliberalisme salvatge (neofeixisme que fins i tot mata, per guerres no declarades, per comandos CIA i per fam) als EUA, Península i Illes Balears té una mateixa constant: redueix les dotacions per als serveis públics, educació, sanitat, transport, mobilitat,... i els incrementa per a particulars afins de la mateixa família, partit o ideologia de la globalització capitalista. Ha aconseguit que els sous d'uns pocs determinats multipliquin per més de 2.000 els sous de molts treballadors, mentre molts altres fins i tot no en tenen cap. A les Illes Balears, a més, el nou Govern fa una política contrària a la nostra cultura i llengua pròpies, i et provoca nomenant gerents i directors generals, fletxes imberbes dels seus campaments, perfectament preparats en la seva ideologia unidimensional i sectària, però amb nul competència, experiència i solidaritat.

En la meva ment només hi ha lloc per les vivències i records actuals i passats de Portocolom, el port de Felanitx, uns/es amb sensacions tan vibrants com les que van ocasionar quan van ocórrer, altres temperades pel temps, edat i pastilles. He vist, en dues ocasions a la nina de la bicicleta, en ambdues amb els seus tres fillets petits i el seu marit-adhesiu. En ambdues ocasions, tots dos, hem estat transparents per a la mirada de l'altre i no he sentit els cascavells cardíacs que tantes vegades vaig sentir en el passat. Fins i tot en l'estiu passat. Al juliol, un juliol molt més irregular que el de l'any passat encara que amb una temperatura molt menys sufocant i agressiva, no he perdut ni un sol dia de platja amb la meva mare (excepte els dos dies setmanals, dilluns i dimarts, que estava a Palma). Fins i tot un dia que va despertar molt gris i ventós la meva mare, en aixecar-se i veure el temps, em va preguntar: Què faig, em poso el banyador o em vist? Al que jo li vaig respondre: I tu que prefereixes?. Jo, el banyador. Doncs posa't el banyador. La platja (s'Arenal de ses Dones) va ser per a nosaltres dos sols, si bé a la platja gran havia molta gent perquè havien vingut fins a tres autocars portant nins d'una colònia que venien a nedar a la platja de Portocolom. El mar, agraït, ens va regalar una aigua fresca i molt neta, transparent. Va ser un bon bany tot i el mal dia.

Quan érem nins el meu pare ens acompanyava amb barca, o hi anàvem sense ell, però ell no desembarcava. La meva mare, germans i jo sí que ho fèiem i anàvem a l'arenal petit (s'Arenal de ses Dones). A l'arenal gran (S'Arenal dels homes) hi anaven homes, dones, joves, nins, nines,... Al petit hi anaven senyores soles i mares amb fills petits. Entre tots dos hi havia una escala de pedra feta damunt la roca (segueix existint) on desembarcava la gent que anava a la platja en "golondrina" un llaüt gran de pescador patronejat pel mateix pescador. La “golondrina” anava des del moll de pescadors de la part de la capella (abans “la part de la colònia”) fins a un moll central de la part de la duana i des d'aquest a l'escala de la platja. El patró et donava un bitllet com els que et donaven, i deuen de seguir-te donant, a l'autocar de Palma a Felanitx o de Felanitx a Es Port. També moltes vegades anàvem a la platja en aquesta "golondrina". Quan arribàvem a l'escala, desembarcàvem, amb l'ajuda del mariner, i uns anaven cap a l'esquerra, “S'Arenal dels homes” i altres cap a la dreta, “S'Arenal de ses dones”. A l'escala hi havia un policia municipal, perfectament uniformat (quina calor havia de passar el pobre home!) I si algun nedador, masculí, creuava la línia imaginària de la mediatriu a l'altura de l'escala el municipal xiulava fortament el seu xiulet i amb el braç esquerre li feia senyal perquè canviés el rumb i tornés per on havia vingut. Sempre li feien cas. No sé que hagués passat si algun no ho hagués fet. Imagino que no s'hauria llançat al mar en el seu uniforme. Tampoc s'hauria despullat d'ell per fer-ho en calçotets. Entre l'escala i S'Arenal de ses dones, més proper a aquest, hi havia una caseta o barraca de barca, la barraca de la barca del faroler. El far de Portocolom, en una punta de roca elevada, és a prop del arenal de ses dones, punt més pròxim accessible al mar des de terra. Tindria jo prop de 12 anys i, atès que el meu pare habitualment no venia a nedar, jo seguia anant a S'Arenal de ses dons amb la meva mare i germans. Un dia una senyora es va dirigir a la meva mare i li va dir: "Senyora, i aquest que no és un poc granadet per a ser aquí?"

Anant a l'arenal per la carretera (o camí) creuàvem una barraca de barca, poc temps després canviada per una casa, la casa dels De la Rosa batejada com "Dins mar", barraca que nosaltres, fantàstics, li dèiem "la casa de la bruixa". Passada una gran corba cap a l'esquerra i just abans d'arribar a les cases de "És Bavo" hi havia un altre arenal més llarg i estret que "el de les dones", però més petit i estret que "el dels homes". En aquest arenal els pagesos de Felanitx, un cop l'any, solien portar els seus ases a netejar en profunditat. Per això aquesta platja o arenal es coneixia com "S'Arenal dels ases". Igualment era l'arenal al quual, per ser tan poc freqüentat, anaven a banyar-se alguns capellans per la qual cosa també se'l coneixia com "S'Arenal dels capellans". Amb el que es produïa una estranya coincidència d'identificació.

Ara, amb la proliferació de visitants i residents d'estiu nacionals, forasters i estrangers, els tres arenals han perdut el seu nom tradicional. Ara solen distingir-se com el gran, el petit i és del Bavo.

Portocolom, 2 agost 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com/

______________________________

Sa Part de la Capella fotografiada des de Sa Part de l'Aduana

Sa Part de l'Aduna fotografiada des de Sa Part de sa Capella

"Sa Golondrina". Al fons s'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el Far (amb la torre canviada) i la barraca del farer

S'Arenal de se Dones amb el mollet, barraca del farer i Vestidor de ses Dones

Sa Golondrina de retorn cap a Sa Part de l'Aduana. Nom significatiu: "Noe"

S'Arenal de ses Dones. Al fons: S'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el far abans de canviar la seva torre

Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

2011-07-25T09:18:00.000+02:00

Foto: Efe, a Diario de Mallorca

Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

El primer de tot: La nostra solidaritat amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. Vos expressam la nostra solidaritat, afecte i suport, així com el testimoni del nostre estupor, indignació i condemna per l'acte tan injust, cruel, criminal i terrorista perpetrat contra el vostre poble, els vostres joves (aquests sí que són sants i no els que canonitza l’Església) i contra tota la humanitat. La nostra solidaritat tant personal com de tots els membres de l'Associació Humanista de Comunicació.

La raó de la desraó criminal

El que diu aquest individu (ni persona, ni senyor) és tan demencial i incorrecte com atroç i imperdonable és el que va fer. Ningú hauria de fomentar les fòbies, per desraons, racistes, classistes i ideològiques. L'alliberament irracional (assassina) de les idees i sentiments que produeixen aquestes fòbies fomentades porten a actes criminals com el que ara totes les persones humanes hem de lamentar i lamentam. El primer: La nostra solidaritat (afecte i suport) amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. I la nostra condemna total, sense cap atenuant, a aquest malalt d'odi ideològic ultradretà, així com a les idees que l'alimenten i, conseqüentment, causen aquest acte terrible (i altres com aquest) criminal contra la humanitat, així com a les persones que les fomenten i expandeixen, veritables corresponsables d'aquestes demències terrorífiques i terroristes.

Placeta Encarna Viñas. Palma

2011-07-15T00:51:00.002+02:00

Ahir, dijous dia 14 de juliol, en presència d'autoritats municipals presents i recents, veïns de la barriada, membres d'ARCA, deixebles de Donya Encarna, familiars, amics i molts d'altres assistents, es va inaugurar la placeta i la petita escultura en metall dedicades a Donya Encarna Viñas. Aquesta placeta es troba al creuament entre els carrers Antillón i Luca de Tena de Palma.

Podeu veure unes fotos de l'acte a:

https://picasaweb.google.com/satalaieta/MonumentAEncarnaVinas

Podeu veure un web nostre que li varem dedicar l'any 2004, amb motiu d'un homenatge que li varem fer els seus deixebles aquell any a l'antiga "Escola Normal", avui en dia davaluada en "Institut d'Educació Secundària", tot i que engrandida pel nom que du aquest institut: "Josep Mª Llompart", precisament l'home de Encarna Viñas:

http://www.mallorcaweb.net/arc46/cultura/encarnavinas.html

Qui és Encarna Viñas? Vegeu que en diu d'això Viquipedia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Encarnaci%C3%B3_Vi%C3%B1as_Olivella

Distints escrits referits a Encarna Viñas

Carrer Blanquerna traficat

2011-07-08T16:17:00.002+02:00

Per què el director, cridaner en foraster, del circ (això ho diu ell mateix) de veïns de la plaça Fleming parla d'un "eix cívic" al referir-se al carrer Blanquerna (on, per cert, "ni hi és ni se l'hi espera") quan propugna, per a ca d'altri, un carrer per al tràfic? No sap que els eixos cívics són carrers per als ciutadans i no per als automòbils?

Avui (ahir) llegeixo al Diario de Mallorca, amb gran pena, que ja han obert al trànsit una part del carrer Blanquerna (el 99,9% dels carrers de Palma són motoritzats, preferents per als vehicles a motor; menys d'un 1% són peatonals, amb preferència per als vianants, vertaders eixos cívics i el c./ Blanquerna era un dels principals, modèlic, una monada, un eix cívic... Aquests dies era un goig veure'l transitat per molta gent tranquiŀla, passejant o asseguda a una terrassa a l'ombra, prenent un cafè amb gel, una cervesa o un refresc, nins jugant a córrer o amb una pilota,... Eix que unia s'Escorxador i la Plaça París amb el Carrer de Sant Miquel, passant per la Plaça Santa Pagesa, desprès de creuar l'Avinguda Comte Sallent. Usat, omplint-lo, durant el curs, entre molts d'altres peatons o ciclistes, pels dos instituts Josep Mª. Llompart i Madina Mayurca i els coŀlegis Costa i Llobera, Pràctiques i Felip Bauçà, ... en les sortides a visites ciutadanes a Palma dels diferents grups i cursos, però, és clar, són centres públics, no són escoles privades, conseqüentment, no passa res si el motoritzam). Ciutat és de la mateixa família semàntica que ciutadà/na, i no que automòbil, moto o camió). I això que el batlle del mateix nom Mateo, també en “foraster de pura cepa”, venia dient que volia fer una Palma “amable” (precisament el que feia l'anterior Consistori) i la primera mesura ha consistit en fer-la un poc menys amable, un poc menys agradable.

Igualment llegeixo que Carlos Delgado diu que "per què no plantejar-nos un parc temàtic? Cal perdre els complexos."

Ja fa molt temps que no tenen cap vergonya, ni cap complex... i aquest conseller de Turisme demana tenir-ne encara menys...!!! Deu voler copiar "Terra Mítica", un fiasco econòmic per als diners públics de la Comunitat del País Valencià (com sempre, grans pèrdues públiques en benefici d'explotacions privades). El mateix Carlos Delgado proposa que els hotels més obsolets es puguin reconvertir en habitatges... segurament reconversions subvencionades amb doblers públics, que podran vendre (i vius que no sigui a la mateixa Administració) i cobrar, amb la corresponent comissió secreta, els mateixos hotelers i poder invertir a llocs estrangers més rentables... És clar, com hi una manca tan grossa d'habitatge a les Illes... encara ens faran un favor social (segons un estudi del Govern estatal a les Illes Balears hi ha fins a 17.000 habitatges nous sense vendre, stock que no es podrà acabar fins l'any 2013).

Mare meva, quins quatre anys que ens esperen a Palma, Mallorca i Illes Balears! No quedarà ni un euro a la butxaca del 80% de la població i els especuladors guanyaran encara més (o ja no hi haurà doblers per a poder especular més, els hauran exhaurits tots). No quedarà ni un carrer "amable", ni un paisatge decent... ¡I pensar que els han votat molts que no pensaven votar-los!

Una abraçada i a buscar la felicitat a l'Índia. Aquí el partit paradigma de la corrupció, especulació i del "te fots" ens la té segrestada i vedada!

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com

Portocolom, portada de l'Arc Mediterrani

2011-07-05T00:20:00.002+02:00

http://www.mallorcaweb.net/arc46/

Portocolom, 80 anys abans

2011-07-04T10:34:00.002+02:00

Amplia-la pulsant el botó esquerre del mouse sobre la foto

Solstici d'estiu

2011-06-21T23:31:00.002+02:00

21 de juny: solstici d'estiu

http://24timezones.com/map.htm

Avui, dia 21 de juny de 2011 és el solstici d'estiu: el dia més llarg i la nita més curta de l'any. Divendres dia 24 és Sant Joan, les festes grans de Ciutadella.

En oposició al solstici d'hivern, 21 de decembre, el dia més curt i la nit més llarga.

21 de decembre: solstici d'hivern

...

Jaume Font, el pare. 25 de maig

2011-06-15T21:27:00.002+02:00

Dia 25 de maig varem rebre d'Antoni Font Gelabert aquest emotiu escrit:

En Jaume Font, l'home honest i senzill dels Hostalets, amb una cama de Ciutat i l'altra de Galilea, ha partit aquest matí.

Deixa enrere una extensa família; també una vida de feina, de
curiositat infinita per la vida i la natura, d'amor envers aquesta terra i els seus amics.

També deixa enrere dies de patiment; crec que alimentat més pel que veia que ja no podria fer, que pel sofriment físic del seu còctel de malalties.

Del meu pare vaig aprendre moltes, moltes coses, i el temps que els meus germans i jo hem passat a la capçalera del seu llit ens ha permès recapitular-ne moltes.

Com coses que pensava tenir clares: sovint desitjam pels nostres i per nosaltres mateixos que la mort sigui sobtada, però per mi, el camí de l'acompanyament hospitalari ha estat ple de descobriments i d'una sensació d'amor creixent.

Sensacions que un procés traumàtic no haurien pogut congriar-se, han anat florint de manera natural i per això no canviaria per res ni una sola de les llargues i sovint silencioses hores a l'hospital.

Amb la seva partida, en unes hores hem rebut tal quantitat d'afecte de familiars i amics que sembla que estiguem envoltats per un pastis d'amorosos ingredients, cada vegada mes gran, cada cop més deliciós.

Vos escric aquestes línies perquè vull celebrar amb tots vosaltres el seu pas per aquesta terra, la seva petjada i que la seva partida fos el que alguns dirien tardana.

La meva germana Maria Antònia ha retrobat un preciós poema que ens fa somriure perquè, en molts passatges, reconeixem al meu pare:

Tot l'enyor de demà
(Joan Salvat-Papasseit)

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

----------------

http://barrancbiniaraix.blogspot.com
http://agrofitness.blogspot.com
http://picasaweb.google.es/tonifontg
http://picasaweb.google.es/barrancbiniaraix
http://www.facebook.com/group.php?gid=278206330785
.

Per què psicologia

2011-06-13T01:42:00.002+02:00

1 Per què psicologia?

Atès que la psicologia és la ciència de l’home i de la dona (en totes les seves edats), de la persona, de les seves personalitats i comportaments, i la manera de modificar-los, resulta bàsic el seu coneixement. Tant per a aplicar-se’ls a un mateix per a la millora de la qualitat de vida personal, com per a aplicar-los en les nostres relacions amb els altres per tal d’aconseguir una harmonia en les relacions de tal manera que faciliti el benestar personal propi i dels que es relacionen amb nosaltres. I no parlem ja si aquesta relació és una relació educativa com és el cas dels pares respecte dels seus fills o dels mestres respecte dels seus alumnes. És important, per a relacionar-nos bé i per estar bé amb un mateix, conèixer-nos i conèixer els altres. Piaget, psicòleg i educador, deia, amb tot l’encert del món: “Per a ensenyar matemàtiques a un nin és més important conèixer el nin que conèixer les matemàtiques”.

La psicologia esdevé imprescindible com a ciència auxiliar i bàsica per a la funció docent.

Efectivament, la psicologia, ja ho hem esbossat, és la ciència de la conducta (dels comportaments) i en el cas de la humana (ja que hi ha una psicologia humana i una psicologia animal), el conjunt de comportaments de la persona constitueixen la seva manera de ser, la seva personalitat; la psicologia esdevé la ciència de l’home i de la dona, de les seves personalitats (maneres de ser) i dels seus corresponents comportaments (maneres d’actuar).

Per a ensenyar a algú, més important que conèixer el que he d’ensenyar (l’àrea o la matèria) és conèixer la persona a qui he d’ensenyar (i la psicologia és la ciència que ens dona aquest coneixement).

Posteriorment, a rel de la Constitució Espanyola de 1978, la LODE (Llei orgànica del Dret a l’Educació) de 1985 i la LOGSE (Llei orgànica general del Sistema Educatiu) de 1990 ens adonam que és el propi alumne/a el que s’ensenya a sí mateix. El professor i les seves explicacions són un instrument, un recurs (el millor dels possibles) per a ajudar a que l’alumne/a construeixi els seus propis aprenentatges. I, ara, tan important com que el professor conegui els/les alumnes als qui ensenya, és que els alumnes, professors de sí mateixos, es coneguin a sí mateixos i coneguin als instruments personals d’ensenyança (els professors) i així, la psicologia, auxiliar imprescindible de l’ensenyant es converteix en auxiliar imprescindible de l’alumne/a. I així, el professor, d’aprendre psicologia per a poder ensenyar el que sigui als alumnes, passa a ensenyar psicologia als alumnes per a que aquests/es, coneixent-se a sí mateixos i als altres puguin aprendre més fàcilment i puguin adaptar-se a una millor qualitat de vida personal.

Essent evident aquesta funció bàsica d’aquests coneixements bàsics (la psicologia) ens demanam, i preguntam als polítics legislatius, per què la psicologia, tan necessària i convenient, no és un aprenentatge permanent al llarg de tot el procés educatiu. Per què si ho són, per exemple, les matemàtiques i la llengua, especialment la importada i imposada de fora? Ens preocupa tenir raó en la intuïció de la resposta a aquests interrogants: El coneixement d’un mateix i dels altres ens fa més lliures i competents; el coneixement de les matemàtiques (el mètode més exacte) i la llengua (instrument amb el que se’ns instrueix i se’ns dona les ordres) facilita la disciplina i submissió a l’autoritat.

Fa molt de temps que predicam que la persona és lliure i que l’educació hauria de ser en llibertat per a aconseguir la màxima llibertat i responsabilitat personal. Fa molt de temps que constatam que les persones i els pobles no són lliures, sinó subjugats, oprimits i explotats; així com que la majoria de responsables polítics no són responsables sinó irresponsables.

És ben necessari estar indignats contra la situació provocada artificialment i intencionada; però també reaccionar, actuar, provocar el canvi: restablir la justícia social i distributiva, la solidaritat i cooperació; però és necessari fer-ho amb coneixement de causa, coneixent el per què això és així i coneixent el com canviar-ho. Coneixent a qui ho provoca i per què ho provoca, així com què fer per a obligar-lo a canviar d’una forma racional, intel·ligent i voluntària; coneixent-nos a nosaltres mateixos per a facilitar-nos recursos per a millorar la realitat social, les relacions i el benestar de tots i totes, única manera en que també jo podré estar millor (“jo estic bé per que tu estàs bé”). Es a dir, coneixent i aplicant positivament la psicologia. Per això psicologia.

Nou Govern: Ja comença el joc del triler abans de neixer

2011-06-08T01:10:00.000+02:00

Dibuix: Miguel Serra

Estimats amics i amigues:

Inclús abans d'estar format, el nou Govern ja comença el seu "rodillo" que li dona la majoria absoluta (fins i tot té el canvi de cromos del PSIB-PSOE), amb la qual cosa mostra que la independència dels tres poders és una quimera, i que el poble està indefens contra el seu abús: El Govern retira la denuncia del cas Calatrava, amb la qual cosa la única possibilitat és que la Fiscalia (defensora del poble) la mantengui i el jutge també: Atès que ara ja no hi ha cap aforat hauria de tornar des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears al Jutjat inicial. No obstant ha de ser molt dificil ser jutge just i imparcial dins un àmbit d'un Ejecutiu de bota absoluta i dura. En aquest cas concret i amb aquesta actitud queda clar que ni PP ni PSOE són representants del poble, sinó que van a fotre al poble.

El cas Calatrava, tant si s'arxiva, com si no, tant si el jutge condemna com si exculpa, és un cas penal greu: Un President autonòmic gasta 1.200.000 euros (200 milions de pessetes) públics (del poble) per a donar-los a un particular amic (i molt probablement votant del seu partit) per que faci una maqueta i un projecte (on són aquesta maqueta i aquest projecte?) unes setmanes abans de les eleccions (per què no va esperar el resultat de les mateixes? Per què no va pagar amb doblers seus o del seu partit?). I ara ens venen que no hi ha doblers per pagar salaris,... Possiblement sigui cert que aquest Govern s'hagi endeutat i els comptes siguin deficitaris, però aquest Govern sortint s''ha endeutat pagant serveis socials necessaris, mentre que el Govern de Jaume Matas ho feia, molt més, i pagant, amb doblers públics a empreses privades amigues (fins i tot va encarregar programes educatius molt especialitzats a una empresa turística molt capitalista).

Que consti que no és cap jutge qui ha dit que els inculpats pel cas Calatrava són innocents. És el propi Advocat del Govern de JR (l'alter ego de Jaume Matas) qui retira la acusació contra els seus amics inculpats. És un cas molt més greu que el del Tunel de Sóller (en el que varen entrar en joc 50 milions de pessetes irregulars). En aquest n'hi entren 200; és a dir com a quatre tunels de Sóller.

Que cap majoria absoluta ens privi de la justícia al poble!!! La nostra única esperança és la Fiscalia (defensora del poble).

Cerc Feina

2011-06-05T01:01:00.000+02:00

Cerc feina:

Hola, soc dona, visc a Artà i estic cercant feina, millor si fos per la zona del Llevant, tot i que, en cas necessari, també a altres llocs de Mallorca.

Soc cuinera vegetariana (slow food), no obstant això acceptaria i agrairia altres feines. Si algú pot oferir-me’n ho pot fer enviant-me un missatge a: cristinapinkie@gmail.com

Si no te feina per a mi, li agrairia reenviàs aquest missatge als seus contactes per si algun d’ells sí que me’n pogués oferir.

Moltes gràcies.

Cristina Pascual

Mapes de les Illes Balears

2011-06-04T23:35:00.005+02:00

Illes Balears

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

Cabrera

Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt.

Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:

http://www.illesbalearsplus.org/mapesilles.html

Visors per a mapes detallats:
1 http://sigpac.mapa.es/fega/visor/
2 http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp
3 www.goolzoom.es

Agraiments: Agraim la seva col·laboració, indicad-nos els enllaços, a:
Marc Masmiquel
Cati Bordoy
Elena Vera de Balearweb
Carlos de Miguel

Web de procedència:
http://illesbalearsplus.blogspot.com/2010/10/mapes-de-les-illes-balears.html
.

Carme Chacón, somrigui, si us plau

2011-05-31T00:59:00.002+02:00

Estimada Carme:

La decisió de retirar la teva candidatura per a les eleccions generals del 2012, per no perjudicar l'estratègia i possibilitats del teu partit PSOE, és una actitud que t'ha honorat.

No obstant això no ho ha fet tant la justificació expressada ni la cara enfurrunyada que exhibeixes des que vas prendre la decisió: "O presentaves la renúncia o hi havia eleccions anticipades" (significat: "l'he presentat no per convicció, sinó per a evitar les eleccions anticipades", i la cara reforça aquesta idea). Aquesta segona actitud, especialment la perseverança del gest contrariat que exhibeixes en públic (fins i tot en actes importants) t’inhabilita per a unes futures ocasions com les generals de 2016.

Bé per la decisió, malament per l'actitud, que cal canviar immediatament: amb alegria (un dels teus millors actius personals i polítics) i cap al futur, amb generositat i despreniment.

Eleccions autonòmiques 2011. Illes Balears

2011-05-24T23:46:00.001+02:00

Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears

2011

Cens: 711.660. Participació: 59,94%

Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14 (19)

PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4 (5)

P.S.O.E. – PACTE 4

PSM-EN Menorca 1

GxF + PSOE Formentera 1

CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0

Esquerra Unida (EU) 0

Esquerra 0

Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)

Govern: Majoria absoluta: PP.

Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007

Partit Popular (PP) 29

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20

Unió Mallorquina (UM) 3

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3

Esquerra Unida (EU) 2

Els Verds (EV) 1

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1

President del Govern: Francesc Antich (PSOE)

Govern: Majoria: Tots excepte el PP.

Oposició: PP

2003

Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18

Unió Mallorquina (UM) 3

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4

Esquerra Unida (EU) 2

Els Verds (EV) 1

Independent 1

President del Govern: Jaume Matas (PP)

Govern: PP+UM

Oposició: Tots els altres.

1999

Partit Popular (PP) 28

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5

Unió Mallorquina (UM) 3

Esquerra Unida (EU) 3

Els Verds (EV) 1

Independents 3

President del Govern: Francesc Antich (PSOE)

Govern: Majoria: Tots excepte el PP.

Oposició: PP

1995

Partit Popular (PP) 30

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16

Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5

Esquerra Unida (EU) 3

Unió Mallorquina (UM) 2

Els Verds (EV) 1

Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1

President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991

Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21

Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3

Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2

Unió Independent de Mallorca (UIM) 1

Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1

President: Gabriel Cañellas (PP)

1987

Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25

Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21

Centre Democràtic i Social (CDS) 5

Unió Mallorquina (UM) 4

Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2

Entesa de l'Esquerra de Menorca 2

President: Gabriel Cañellas (AP)

1983

AP-PDP-UL 21

Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21

Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6

Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2

Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1

Partit Socialista de Menorca (PSM) 2

Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1

President: Gabriel Cañellas (AP)

Govern: AP+UM

Oposició: Tots els altres.

Font:

http://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_al_Parlamento_de_las_Islas_Baleares_de_2007

1979 Consell General Interinsular:

UCD 13

PSOE 4

Independents d'Eivissa i Formentera 3

PSM 2

AP (PP) 1

PCIB 1

President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)

Font: http://www.elpais.com/articulo/espana/BALEARES/ESPAnA/ELECCIONES_AUTONoMICAS_/HASTA_1995/Nueva/etapa/conflictivo/proceso/elpepiesp/19830416elpepinac_11/Tes/

"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".

Correspondència entre guanyadors

2011-05-24T00:12:00.005+02:00

El tsunami blau guanyador.

Toni bon dia, o no.

No m'has dit res encara. És sa depressió?, es horrorós, no seran agontadors aquests quatre anys que venen.

No sé massa coses, sols que en tenen 35 al Parlament.

Mos consolarem mútuament.

Una abraçada

Miquel

.............................

Hola Miquel,

no t'he dit res per que no havia vist el teu missatge i, des de la matinada d’ahir a la 1 h (d'avui) no havia obert l'ordinador.

Tens raó, no seran agontadors!!! Ahir, juntament, amb l'alegria festiva del carrer Gènova, els mateixos, varen anar, en cotxes, a Ferraz a pitar i a ofendre als perdedors! Tenc moltes experiències de “ara t’aguantes i ‘traga’” d’aquesta gent. Mateo Isern (sic) a una entrevista a El Mundo va contestar: “Amb la memòria històrica no hi perdré ni cinc minuts”, la qual cosa indica que la justícia li importa poc i que regirà pensant sols amb els seus (tenim molta experiència, des de la mort del dictador, i d’abans més encara, de fer les coses així).

Però, tant com puguis, no els hi faceu cas. Me consta que, a més de sectària, la seva victòria no ha estat totalment neta (me va preocupar veure la majoria de cartells dels candidats no del PP pintats i ridiculitzats. A Felanitx els hi tomaven els cartells i tal com els tornaven a posar els hi tornaven a tomar). Són competitius (que no és el mateix que competents) fins dir "basta", volen guanyar i, a ser possible, humiliar als contraris, com més dèbils més, com el Madrid que no li bastava guanyar, ho necessitava fer per 8-0, al descendit Almeria.

Ara volen eleccions generals (saben que si ara es fecin guanyarien per la mateixa golejada, per la inèrcia d'aquestes eleccions i per que l'oposició ni té candidat. I tenen por que d'aquí a 10 mesos ja no sigui tan segura la seva victòria). Són de pensament únic (treballa, treballa, treballa per a aconseguir doblers, doblers i doblers... per a ells i els seus amics; no importa si, en el camí, cauen els més febles dels altres). Necessiten la majoria absoluta per que tots els altres són capaços de pactar, però ells són incapaços de pactar amb ningú (excepte en el Pais Basc, amb el PSOE, per a que no puguin governar els nacionalistes d'allà).

No creuen en els bens públics (“Baleres va bien porque todo es privado”. Jaume Matas, president, a una revista d’economía), però participen en política, gestió de la cosa pública, per a poder administrar els doblers públics per a privatitzar-los per a ells i els seus amics (privatitzen els guanys i socialitzen les perdudes). El milió doscents mil euros que va donar a Calatrava poques setmanes abans de les eleccions les varen pagar de l’IBISEC (construccions escolars) de la Conselleria d’Educació. Desprès ens diuen que aposten per a l’educació: Imagin que serà per a passar els doblers d’educació a empreses privades escolars, educatives i de tota mena (a l’anterior legislatura varen encarregar un projecte d’educació especial per a alumnes amb necessitats especials a una empresa turística: Iberostar).

Però, per altre banda, jo estic molt content de la seva victòria absoluta (“tots som senyors dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules”. I ells han parlat molt: “la crisi es culpa de Zapatero y sólo se solucionará con el gobierno del PP): Els hi dona l'opció de governar de forma absoluta i absolutista (i ja saps com acaben els absolutistes: I si no ho recordes demana-li a Lluís XVI i a la seva dona), però, al mateix temps els hi dona la responsabilitat absoluta: Han dit, Rajoy, que a partir de demà, avui, es posaria a fer feina (tu i jo no hem deixat de fer feina mai) i que governarien per a tots (com si hagués descobert l'Havana. O és que les altres vegades que han guanyat no han governat per a tots, i sols ho han fet per als seus? Mostren el llautó): Ara, a Illes Balears, tenen l'obligació de donar feina als 140.000 aturats (obligació que tenia fins ara el pacte social i que els empresaris pepers no permetien que es complís). Tenen l'obligació de gestionar la crisi econòmica i d'atur, que es semblant, però no és el mateix (la econòmica és estadística i si hi ha mil aturats, però un que guanya tant com mil persones ja no hi ha crisi econòmica). La ètica també, però això ja ho dono per perdut. La "no ètica" és consubstancial a ells des de sempre i això no ho poden canviar de la nit al dia.

Fa 12 anys me varen convidar a una xerrada domiciliària de propaganda electoral, on Francesc Antich ens contava les seves propostes. Quan va acabar li vaig dir: “M’agradaria que guanyassiu, però que no ho feciu per majoria absoluta”. Per als meus, que són tots menys els sectaris que exclouen, vull majories pactades, però no cap majoria absoluta: Pensa amb els desastres de les majories absolutes de González i d’Aznar a l’Estat i de Matas aquí.

Me sap greu per Palma, ja que Aina Calvo, al principi, va esmenar, parcialment, la crisi de la construcció privada fent obra pública i, al llarg dels quatre anys ha començat una política que feia una Palma cada vegada més amable i més sostenible: és molt agradable passejar per Blanquerna i altres eixos, i prest per Son Oliva i el Parc de les Vies, així com anar amb bici per Palma (i els agorers guanyadors ja m’han fet a saber que tot això, ells, ho desmuntaran, tot i no ser del barri): Tornarem a tenir els carrers de cotxes i motos i renou de motor. Així com per a Mallorca pel que fa als serveis socials i a la cultura i TV de Mallorca, una TV amb programació de reportatges dels pobles, la nostra cultura, esports del nostres equips de pobles i treballs del camp,... però aquesta gent ja ha dit que tot això no és prioritari per a ells. Per a ells la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres ordres són les de Madrid del carrer Gènova.

Ànims i endavant

Una abraçada

Antoni

PS: I si he d'aprendre a jugar a pàdel ja m'ho diràs.

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat

2011-05-17T00:52:00.001+02:00

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat

Votem i votem humanista

En aquests tres últims anys el sistema capitalista ha fracassat per enèsima vegada i només es manté gràcies a que té tot el capital, que utilitza en comprar i mantenir la seva supervivència. Però aquest capital, en mans de molt pocs l'obté per l'espoliació dels molts. I si "Déu estreny però no ofega" el capitalisme global estreny, ofega, empobreix fins el no-res i mata. Tant que, igual que fa, amb les fonts d'energia o l'aigua, aire i ozó, esgota el capital que necessita per la seva alimentació i engreix. S’exhaureix.

Curiosament, després que el capitalisme, com a sistema econòmic, adoptés l'absolutisme com a forma vehicular social, va adoptar, com a tal, la democràcia. I aquesta, en els darrers anys, s'ha desvirtuat: A occident els governs sortits de les urnes han deixat d'estar al servei del poble que els ha votat per posar-se al servei dels instruments del capitalisme (entitats financeres, agències de qualificació, mercats borsaris,...) i han empobrit a la població fins a nivells crítics, especialment a la població més jove, pensionistes i treballadors.

El proper dia 22 tenim la possibilitat de participar en unes eleccions autonòmiques i municipals. Hi concorren opcions que representen aquest capitalisme sense fre que no dubta a utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir els seus objectius, sigui com sigui i caigui qui caigui (“als meus amb raó i sense”), juntament amb opcions humanistes que prefereixen fer polítiques més dirigides al bé de les persones que a la rendibilitat econòmica del sistema (“tots són els meus, mentre estiguin amb la raó”). Entre aquests últims, uns, nacionalistes, estan més preocupats per defensar lo local: la llengua, la cultura, el paisatge, el patrimoni i altres, verds, lo universal: desenvolupament sostenible, ambient general, aigua, aire, ozó,...

Uns, els capitalistes, votaran pel "jo estic bé, tu estàs malament" i altres, els humanistes, votarem pel "jo estic bé, tu estàs bé" (no és una situació sinó una posició vital bàsica).

Finalment, altres, pensen que aquest sistema està tan corromput que no té solució i cal canviar de sistema, de manera que no té objecte participar-hi. A més la frustració que ha suposat que el partit socialista, i Zapatero al capdavant, a Espanya i els demòcrates, amb Obama, guanyessin les eleccions amb propostes socials i, finalment, hagin sucumbit a les exigències capitalistes.

Així el "Indignau-vos" de Stephan Hessel o el "Reacciona" de José Luis Sampedro ha desembocat en la plataforma "Per una democràcia real ja" que aquest passat diumenge s'ha manifestat pacíficament, amb gran participació, a tot Espanya.

No obstant això les enquestes anuncien la victòria de les opcions capitalistes, de les opcions de fractura. Potser sigui el millor resultat per provocar la "revolució social" que obligui, per supervivència, al canvi de sistema.

Així va ocórrer, per exemple, en la "Revolució Francesa".

Tot i això penso que els canvis socials i econòmics, a més de per revolució, també es poden produir per evolució i acord: Així vàrem passar, a Espanya, de la dictadura a la democràcia. Un resultat favorable a la posició de "tots" i no a la de "els nostres" possiblement podria permetre aquest tipus de canvi.

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat

http://www.youtube.com/watch?v=QAtyOxONJUs&feature=topvideos_music

I nosaltres, Illes Balears, que en venim d'això sembla que hi volem tornar a anar-hi. És que no escarmentam. I això que si tots els qui els voten, que no en surten gens beneficiats en els quatre anys, no els votassin, no arribarien ni al 5% necessari per a participar en les institucions. Per què si no creuen en lo públic tenen tant d’interès en gestionar els doblers públics? Per què volen presidir i gestionar les Institucions (que són sagrades per ser públiques, del poble)?

No és un partit de grup. És un partit de votació de masses, com els espectadors d'un camp de futbol... i també tenen la virtut de saber ser una federació de sectes del mateix signe.

Fins i tot són capaços de desviar-se doblers destinats a cooperació:

http://www.youtube.com/watch?v=eDQURGDrdcs&feature=related

Però no és cert, com diuen ells i els seus partidaris, que tots els partits són iguals: uns són més capitalistes que humanistes i d'altres són més humanistes que capitalistes:

http://www.youtube.com/watch?v=VASDIZ-n1Kk

http://www.youtube.com/watch?v=7ifq0Zgtf4A

http://www.youtube.com/watch?v=WeQ0XLRriXg

Per què els tres vídeos són de la mateixa coalició dels mateixos quatre partits? Senzillament per que jo vaig sol·licitar, en nom de l'AHC i dels arcs Mediterrani i Atlàntic, l'entrevista a tots els partits i coalicions amb representació parlamentària, des del PP fins a EU. Tots han contestat excepte el PP (el PP no escolta més que a ells mateixos i no accepta participar a debatre amb els altres, amb sols dues excepcions), però sols aquests, els dels tres vídeos, han concretat dia i hora per a contestar les nostres preguntes, al més modest, i no lucratiu dels mitjans de comunicació. No els hi cauen els anells per això. Si la democràcia és la participació del poble, de la gent aquesta coalició d’aquests quatre partits ha mostrat ser la més democràtica de tots.

Com a precepte democràtic, votau a qui volgueu (el vot és lliure), però votau que l'abstenció o el vot en blanc beneficia als especuladors i destructors (de la llengua, cultura, paisatge, justícia i benestar col·lectiu), ells no s'abstenen. I com diu en Ferran al missatge original: les persones honestes votau amb intel·ligència i dignitat.

El títol i el primer vídeo s’han rebut, per correu electrònic, de Ferran Bellver.

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

http://arc46.com

______________________________

Maig de 2011

Democràcia real Ja. Manifestació 15 de maig

2011-05-10T00:30:00.000+02:00

Rebut, per correu electrònic, de Josep Castell, a través de l'Associació Humanista de Comunicació

- El diumenge 15 de maig a les 18:00 hores tota la ciutadanía està cridada a manifestar-se pacíficament i de manera simultània a nivell estatal sota el lema "Democràcia Real Ja! No som mercaderia en mans de polítics i banquers!" per a denunciar la irresponsable gestió econòmica del país per part dels poders polític i econòmic, exigint que assumeixin les responsabilitats que els corresponen.

- Desproveïda de qualsevol signe polític o sindical, aquesta convocatòria ha estat promoguda per aturats, desnonats, autònoms, treballadors, mestresses de casa, estudiants i jubilats, units contra l'abús que la classe política ha consentit i que està entorpint encara més la superació d'aquesta crisi, fent gala de la seva responsabilitat cívica, han reprès o enfortit la seva participació en la vida pública, deixant a un costat les seves possibles diferències ideològiques o culturals.

- Aquesta manifestació NO vol banderes ni símbols polítics o sindicals de cap tipus, vol únicament ciutadans descontents, de qualsevol edat. A tot aquell que se senti disconforme amb la manera d'actuar dels nostres polítics.

- Són molts els motius que han portat als ciutadans a exigir un gir radical en les formes de gestió política i financera de l'estat espanyol: l'atur, la corrupció, l'alt nivell d'empobriment de la societat que ha abocat a milers de famílies a la indigència, la pèrdua de drets socials, la precarietat laboral, i la preocupació sobre el futur dels nostres fills, són només part del problema.

- Fins al moment s'han adherit a la convocatòria 34 ciutats espanyoles, entre elles Palma de Mallorca, Ciutadella i Eivissa. A Palma no ens falten motius pels quals indignar-nos i sumar-nos a la convocatòria de Democràcia Real Ja.

- El recorregut de la manifestació de Palma començarà a la Plaça d'Espanya a les 18:00 i finalitzarà al Carrer de la Constitució amb la lectura del manifest.
- Les persones que participen en aquest moviment exigeixen la reorientació d'aquestes polítiques públiques cap a la protecció de l'interès general. Exigeixen, així mateix, canvis en la Llei Electoral que ofereixin vies per a una autentica participació ciutadana en les decisions públiques. Exigeixen la fi dels privilegis de la classe política. Exigeixen mesures dràstiques contra el frau fiscal i la fugida de grans fortunes cap a paradisos fiscals. Exigeixen la fi de les pujades d'impostos indiscriminades i de la privatització del sector públic. Exigeixen, en definitiva, una democràcia real JA!.

- Hem de ressaltar que la Plataforma Democràcia real JA! NO organitzarà, fomentarà ni tolerarà cap tipus de violència, actes vandàlics, homòfobs, racistes, o xenòfobs per part de persones, grups o associacions adherides a la mateixa. Aquest és un moviment pacífic.

- En l'actualitat aquesta Plataforma ciutadana compta amb els següents canals i suports de comunicació: Democracia Real Ya

- Mallorca Contacte: palmamallorca@democraciarealya.com
Blog: http://democraciarealya-illesbalears.blogspot.com/
Esdeveniment local:

http://www.facebook.com/event.php?eid=197989096906586

Democracia Real YA
Web: http://democraciarealya.es/
Facebook:

http://www.facebook.com/democraciarealya

Twitter:#democraciarealya
@democraciarealTuenti : democraciareal ya!

Esdeveniment general:

http://on.fb.me/fsasU4

Per què?

2011-05-09T01:50:00.001+02:00

Per què?

Per què el Reial Madrid sempre acaba amb 10 quan s'enfronta al Barcelona?

Perquè els partits els s'arbitren persones humanes i no una moviola. Si els quatre últims partits en què s'han enfrontat aquests dos equips els hagués arbitrat el reglament i una moviola, en cap dels quatre, el Reial Madrid hagués acabat amb més de 8 jugadors.

Per què Casillas, tan excel·lent porter, té tanta cara?

Perquè ell, i tot l'entorn del Reial Madrid, comentaristes i aficionats inclosos, té més capacitat de donar la imatge que l'àrbitre perjudica a l'equip que que l'equip faci el futbol suficient de manera que guanyés justament al seu rival.

Per què el Partit popular guanyarà les pròximes eleccions del 22 de maig?

Aquesta pregunta, aquest fet de raó incomprensible, té diverses respostes i no una sola. La persona és una espècie viva del regne animal, diem un "animal racional", en permanent evolució: anem cap a la raó, unes poques són més raonadores, molts estan en camí. I, per ara, els que estan en camí són molts més que els que han arribat a la capacitat de seure’s a la pedra de l'esplanada, descansar del camí realitzat, contemplar el paisatge i pensar.

Thomás A. Harris, psicòleg humanista, en la seva anàlisi transaccional, distingeix quatre "posicions vitals" tipus a on cada un de nosaltres es troba. Les tres primeres són pre-racionals i la quarta és racional. La primera correspon al tipus feble, ploraner, psicològicament dependent i també al "trepa", la segona correspon al tipus desconfiat, tancat en si mateix, que defuig el tracte i relació amb els altres, la tercera correspon al tipus expansiu, egoista, corporatiu o sectari, de vegades creient (creient d'idees externes, incapaç de tenir les pròpies), de vegades agressiu o partidari de l'agressivitat en determinades situacions (es poden alegrar de la guerra o assassinat a determinats grups o persones, per exemple, a terroristes... o a lleials a la República).

Característiques comuns a les tres primeres posicions són:

- Són decisions basades en sentiments.

- Són conclusions, no explicacions.

- Són creences primitives amb nul consens.

- Max Scheler les va denominar "sentiment fonamental de l'existència".

Les característiques de la quarta posició vital són:

- És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.

- És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'arriba espontàniament.

- Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.

- L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.

- Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.

- La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. És capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus esdeveniments a les circumstàncies externes sofertes.

Resulta evident que els altres, que es relacionen amb mi, formen una part important del meu entorn. I també que com millor sigui el meu entorn, en el si del que faig la meva vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent és procurar que els altres estiguin el millor possible perquè jo també pugui estar el millor possible.

Aquestes quatre posicions vitals són:

1 Jo estic malament, tu estàs bé

2 Jo estic malament, tu estàs malament

3 Jo estic bé, tu estàs malament

4 Jo estic bé, tu estàs bé

Veure:
http://arcoatlantico.balearweb.net/post/86553
Les enquestes diuen que el partit popular guanyarà les eleccions, quan alguns dels seus dirigents fan unes declaracions sobre el Tribunal Constitucional que, en un estat de dret, el desqualificaria, si més no, per a cinc partits (cinc eleccions) i si no, que li demanin al Mouriño. Realitza unes polítiques d'espoli de les arques públiques, una part per al partit i una altra més gran per a particulars del partit, que, en cas que tots els votants fossin intel·ligents i honestos, els deixarien sense més vots que els dels propis espoliadors. Diuen que no creuen en els béns públics i que, en economia, tots han de ser privats. Per què, llavors, es presenten a eleccions per a gestionar les administracions i els diners públics? Per a transferir els recursos públics a les seves pròpies arques? Això és el que sembla que han fet sempre en les administracions que han gestionat. En l'inici de campanya a les Illes Balears, la SER va convidar a tots els partits a participar en un debat electoral. Varen acceptar tots excepte el popular: Saben que guanyen no per les seves idees, ni pels seus programes que no tenen, sinó per les vísceres dels seus candidats coincidents amb les dels seus votants i a aquests no els importa que els candidats els informin, que els comuniquin, el que pensen i el que pensen fer. Un partit que no és democràtic i que utilitza els recursos i sistemes democràtics per guanyar les eleccions democràtiques?. Un partit que no creu en els béns públics i que es presenta per a administrar aquests béns en els que no creu?. Uns electors que no volen saber ni de raons ni de fins i voten exclusivament a un partit per sectarisme visceral?. La immensa majoria de membres i electors del Partit Popular estan en la tercera posició vital: visceralment jo (amb els meus, sectàriament) estic bé davant dels altres que estan malament. Si, de sobte, totes les persones passassin a la 4 ª posició vital: Jo estic bé, tu estàs bé, canviassin el seu "els nostres" per "tots", el popular es quedaria com a partit residual. Com seria residual si cada vot tingués un valor proporcional a la seva racionalitat (el sistema capitalista, defensat aquí pel popular, és el culpable de la crisi econòmica mundial, de les injustes diferències distributives, de la pobresa, de la guerra per aconseguir recursos naturals,... Veure “Inside Job”). Però en el nostre sistema democràtic tots els vots tenen el mateix valor, tant si s'han generat amb la raó, amb la raó i el cor, amb només el cor, o amb el cor i una altra víscera. I, segons les enquestes, sembla que la majoria de votants balears i espanyols encara són més viscerals que racionals. Sembla ser que els que estan en alguna de les tres primeres posicions vitals encara són més que els que estan en la quarta.

Com en el cas del tapís de Penèlope que ella desfeia a la nit el que havia teixit durant el dia, sembla que estam condemnats a passar períodes més o menys llargs dedicats a desfer l'Estat del benestar i la justícia social i distributiva que s'ha anat teixint en períodes precedents també més o menys llargs.

Maig de 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com
______________________________
.

Cadena humana per la igualtat

2011-05-05T09:14:00.000+02:00

Fotos: https://picasaweb.google.com/satalaieta/CadenaHumanaPerALaIgualtat

Cadena humana per la igualtat

El passat 21 de març (2011) el Parlament va rebutjar aprovar la llei d'Igualtat (entre homes i dones) ja que UM es va abstenir i el PP va votar en contra, quan semblava que s'havia arribat a un acord tàcit que s'abstindria, amb la qual cosa la llei hagués sortit aprovada. Per a la consellera de Benestar Social, Josefina Santiago, l'actitud del PP «és una vergonya». Santiago criticar la diputada popular Isabel Llinàs per haver estat negociant el contingut de la llei "durant vuit mesos fins avui -ahir per al lector- al migdia» i la va acusar de canviar d'opinió "en vint minuts». Santiago va assegurar que si la pròxima legislatura hi ha un govern progressista, la llei d'igualtat serà la primera que arribi al Parlament.

Ahir, dimecres dia 4 de maig, va haver una concentració a Cort en què es van veure representants de tots els partits i coalicions excepte PP i UM i amb gran participació de la societat civil. L'escriptora Antònia Oliver va llegir un comunicat i es va formar una cadena humana des Cort fins a la seu del PP al carrer Palau Reial, al costat del Parlament, on es va introduir el comunicat. Igualment totes les persones que van formar la cadena humana van treure targeta vermella al PP per haver impedit l'aprovació de la llei d'igualtat, encara que, com en un cas futbolístic molt recent, el PP es pregunta per què? i es nega a abandonar el camp de joc de la política on segueix practicant el seu joc brut (partidista i sectari, a part de la corrupció).

Efemèrides entorn a l'u de maig:

2011-05-03T08:53:00.000+02:00

Efemèrides entorn a l'u de maig:

Als voltants de l'1 de maig celebrem una multitud d'esdeveniments:

Dia 28 d'abril: Dia mundial de la seguretat en el treball.

Dia 29 d'abril: Dia europeu de la solidaritat i cooperació entre generacions.

Dia 1 de maig: Dia (festa) del treball: Dels treballadors i treballadores.

Dia 2 de maig: Festa del dos de maig (contra l'ocupació francesa).

Dia 3 de maig: Dia mundial de la llibertat de premsa.

Dia 30 d'abril: Presentació dels candidat d'Esquerra.

Dia 30 d'abril: Festa de l'OCB "Mallorca m'agrada"

Dia 2 de maig: Un comando de la CIA mata Bin Laden

Dia 2 de maig: El Tribunal Suprem prohibeix la presentació de les llistes de Bildu a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals.

Dia 4 de maig: Cadena humana per a la igualtat entre l'home i la dona.

Dia 5 de maig: Presentació del llibre "Salvem és Jonquet"

Dia 5 de maig: S'inicia la campanya electoral.

Veure fotografáis:

https://picasaweb.google.com/satalaieta/Actualitat

Veure calendaris:

http://satalaieta.balearweb.net/post/98041
http://satalaieta.balearweb.net/post/96002

Indignau-vos. Stéphan Hessel

2011-04-22T23:47:00.001+02:00

Indignau-vos. Stéphan Hessel

Com concloure aquesta crida a la indignació? Dient encara el que, en ocasió del seixantè aniversari del programa del Consell Nacional de la Resistència vam dir el 8 de Març del 2004 - som veterans dels moviments de resistència i forces de combat de la França Lliure (1940-1945) - que certament "El nazisme va ser derrotat, gràcies al sacrifici dels nostres germans i germanes de la Resistència ia les Nacions Unides contra la barbàrie feixista. Però aquesta amenaça no ha desaparegut i la nostra ira contra la injustícia segueix intacta". No, aquesta amenaça no ha desaparegut del tot. Convoquem una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó per a la nostra joventut altres coses que no siguin el consum en massa, el menyspreu cap als més dèbils i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició excessiva de tots contra tots".

A totes les persones que faran el segle XXI, els diem amb afecte:

Crear és resistir; resistir és crear.

PD: Espero que ho gaudiu tant com jo, i que trobeu aquest motiu de indignació que us faci sentir vius.

Veure el text complet:

http://conspiraciones.blog.com.es/2011/02/16/texto-integro-de-indignaos-de-hesse-10607025/

(Text en castellà)
.

El projecte Equo

2011-04-22T23:30:00.001+02:00

El projecte Equo

http://proyectoequo.org
En un temps en què la societat civil conscient està indignada amb els abusos del sistema global liberal-capitalista, que no dubta a matar innocents per aconseguir recursos energètics o en empobrir pobles sencers per incrementar la riquesa dels senyors del sistema, així com amb la classe política occidental que li dóna suport, alimenta i manté, sorgeixen noves formes, nous sistemes que, sense dubtar, a no trigar molt, han de ser l'alternativa al sistema suïcida capitalista, simplement per necessitat i voluntat de supervivència global de la humanitat.

Equo està format per un grup de persones que comparteixen una trajectòria comuna de treball a favor de la sostenibilitat ambiental i l'equitat social.

El projecte Equo cerca solucions viables als reptes del nostre temps mitjançant dues estratègies: 1 la creació d'una fundació que sigui un nucli de formació i debat sobre ecologia política equitat social i 2 la formació d'un moviment sociopolític.

Pel que fa a la Fundació, tota la documentació necessària ja s'ha tramitat i està a l'espera que es confirmi la seva inscripció en el Registre de Fundacions.

Equo serà una fundació adscrita al Protectorat del Ministeri de Medi Ambient i Medi rural i marí.

Aspira a convertir-se en un centre de pensament crític i constructiu, que basi el seu treball en la realització de debats, informes, jornades... amb la finalitat de que temes com la lluita contra el canvi climàtic, la defensa dels drets civils i laborals, el canvi de model energètic, la lluita contra la pobresa... tinguin la rellevància que mereixen en l'agenda social i política.

Però Equo també aspira a la creació d'un moviment polític i social que tingui un referent electoral. Per això vol aglutinar gent que creu que un altre model de societat és possible i necessari, que noves orientacions econòmiques, polítiques i socials són urgents. A persones que apostin per la defensa dels drets humans, per l'equitat, per una societat més sostenible, per una democràcia més participativa, per una relació més equilibrada amb la natura... com a moviment polític i social el seu objectiu és, si compta amb el suport social suficient, concórrer a les Eleccions Generals de 2012.

Fins llavors el treball a Equo se centrarà a anar creant aquest "moviment en xarxa". Amb qui? Amb col·lectius ja existents en diferents territoris i amb les persones que vulguin unir-se a títol individual per crear-lo entre tots i totes.

En aquests moments, per participar en la formació d'aquest projecte polític i social, Equo t'anima a que omplis el formulari de la Equocomunidad (ves a l’artícle del web original). A partir de llavors estaràs informat/da del que fa Equo i de quins passos va donant.

En qualsevol cas, aquelles persones que vulguin comprometre’s en la posada en marxa d'aquest projecte polític i social podran molt aviat convertir-se en socis de la Fundació Equo.

Veure Què és Equo? A la seva web original:

http://proyectoequo.org/%C2%BFque-es-equo

Sortim als Carrers!. Victoriano J. Fernández

2011-04-22T23:13:00.006+02:00

Sortim als carrers!

Sortim als carrers... ara mateix està a la tv21 Ahmadinejad... Ells, els poderosos, tenen tots els mitjans.

Difonguem el missatge d'Ecologistes en acció... no parem...

http://www.ecologistasenaccion.org/

.
Estam bregant la batalla democràtica més seriosa dels últims anys.

Atenció... no només els demòcrates lluiten.

Salutacions.

Victoriano Jaime Fernández Fernández

Cap a on anem?

2011-04-22T12:23:00.001+02:00

Cap a on anem?

Cadascun de nosaltres, com a part de la humanitat, té una doble sensació i percepció de si mateix, la unitària i la universal:
1 Sabem que som una cèl·lula de l'organisme social global i, conseqüentment, som un microbi (alguna cosa infinitament petit i prescindible). Si mor una cèl·lula de l'organisme, aquest ni ho nota, fins i tot en el cas que fos una cèl·lula cerebral. Així quan Oswald va assassinar a J. F. Kennedy, tot i ser, aquest, l'home més poderós de la Terra la història va seguir exactament igual que si no s'hagués produït el magnicidi.

2 No obstant el que diu el punt anterior, hem de fer dues consideracions:
a) Hem dit que cada cèl·lula, en si, és insignificant i prescindible, però el conjunt de totes elles constitueix l'organisme complet. Si desapareixen o moren totes elles, cadascuna d'elles, desapareix o mor l'organisme global.

b) Cadascuna de les persones de l'organisme global humanitat (cadascuna de les cèl lules de l'organisme global), per a si, és fonamental i el més important del món: és el centre de la humanitat. Tant que, en el cas de morir, per a ella, des de la seva perspectiva, desapareix la humanitat sencera.

Tot ésser viu, sigui un home, la humanitat, l'univers o una cèl lula neix, creix, es reprodueix i mor. Tendeix a perpetuar-com a unitat i com a component del conjunt (instint de supervivència) ia través de l'espècie mitjançant la descendència pròpia.

En el cas de la humanitat hi ha persones que, conscientment o no, utilitzen una estratègia de supervivència i altres que utilitzen una altra molt diferent. Hi ha actituds socials molt diferents i diverses, moltes vegades, reflectides en les seves ideologies. Podríem classificar les persones en un sistema tridimensional d'eixos cartesians però, per simplificar ho farem en un bidimensional de dos eixos de coordenades: Sentiment nacional i postura socioeconòmica.

En el primer eix trobem un continuum, entre el nacionalisme més local i el nacionalisme més global o universal.

En el segon eix el trobem entre la postura més radical d'esquerres (l'home social i els serveis socials prevalen sobre qualsevol altra prioritat) i la postura més ultra de dretes (la propietat i iniciativa privada ha de prevaler sobre qualsevol altra consideració pública, social o solidària)

Hi ha gent interessada a eliminar la diferència entre dreta i esquerra, però aquesta diferència existeix i és molt fàcilment detectable. El que passa és que en algunes ocasions la dreta governant pot fer polítiques socials (les mínimes necessàries perquè els seus beneficiaris tinguin la possibilitat de comprar els productes i serveis de les empreses capitalistes, per enriquir l'empresari) i en moltes ocasions l'esquerra governant es veu obligada a reduir les seves polítiques socials i a incrementar polítiques liberal-capitalistes o, el que és pitjor, organitzacions de dretes que es presenten amb el caire (la careta) de ser formacions d'esquerres quan en realitat són formacions de dretes i fan polítiques dures d' dretes. Així, a Espanya, el Partit Popular té un nom enganyós: popular és sinònim de "del poble" o "social", quan, en realitat, és el partit de l'oligarquia, dels rics, dels grans empresaris capitalistes, dels grans grups financers autoritaris, mentre que el PSOE és una organització de dretes (encara que no tan ultra com la del Partit Popular) que fa polítiques de dretes, però que es presenta en societat com si fos un partit de centre esquerra.
(El tercer eix seria un continuum entre una màxima participació democràtica i un màxim autoritarisme que impedeix la més mínima participació democràtica, però, tal com hem dit, per simplificar, no anem, aquí a considerar aquest tercer eix).

Aquests dies ens escandalitzam, alguns, i ens indignam, els mateixos, en rebre la informació que Telefónica, una empresa privada que declara importants beneficis anuals ha promogut un ERO (expedient de regulació d'ocupació) pel qual va a acomiadar el 20% dels seus treballadors, mentre aprova uns bonus per incentivar amb 400 milions d'euros als seus principals dirigents. Els ERO legislar per ajudar a empreses amb dèficits econòmics, perquè poguessin reduir despeses, però no tenen cap sentit en el cas de les empreses amb més guanys que pèrdues, ja que els beneficis empresarials es deuen tant a l'activitat empresarial com a la feina dels seus treballadors, pel que han de repercutir, beneficiar, a uns i altres i no beneficiar els dirigents i perjudicar els treballadors i la societat en general que es troba amb la necessitat d'assumir la despesa del subsidi d'atur dels treballadors acomiadats il.legal i injustament. Com es pot entendre, des de la decència, ètica i coherència una acció així d'una empresa amb beneficis que transfereix la seva responsabilitat social dels salaris d'un 20% dels seus treballadors a una societat en profunda crisi econòmica amb cinc milions d'aturats? I, a més, comet la indecència d'incentivar de forma milionària als seus principals dirigents.
El govern de l'estat espanyol, obligat per la crisi econòmica creada pel propi sistema liberal-capitalista globalitzat i pels propis mercats d'aquest sistema, i obligat per aquests propis mercats i les agències reguladores dels mateixos, pren unes mesures antisocials que ofeguen el creixement econòmic del propi Estat, dels ciutadans i en especial els joves: Congela els salaris dels funcionaris i regula les pensions (ofega als més febles del sistema) de manera que s'haurà de cotitzar més temps per tenir dret a una jubilació menys remunerada : S'ha de cotitzar més temps quan hi ha menys temps de possibilitat de treball... especialment per als joves... El sistema no només, com Saturn, devora els seus fills, sinó que es devora a si mateix... I, no obstant això, totes les enquestes electorals a les que he pogut accedir preveuen, per a les properes eleccions autonòmiques i locals, un triomf del partit més genuïnament liberal-capitalista, del partit que, amb més injustícia i desvergonyiment, devora els seus fills... I els seus fills estan disposats a votar-lo, alçar-lo i facilitar-li aquesta fagocitosi. Qui ho pot entendre? Qui ho pot explicar?

Periòdicament grans ramats de cetacis neden veloçment i s’embarranquen a la sorra de la platja. De vegades grups d'ecologistes, amb gran esforç, els protegeixen, curen i els tornen cap al mar obert.

L'èxit d'aquestes operacions és mínim: la majoria dels cetacis moren i alguns, fins i tot, tornen a nedar i embarrancar-se a la sorra, on moren.

Palma, abril de 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicólogo humanista social

http://arc46.com

______________________________