El veto de la vergonya. El veto assassí

El veto de la vergonya. El veto assassí

Indignació després del veto dels EUA a l'ONU a resolució a favor de l'alto el foc a Gaza

Els Estats Units, determinats a protegir el seu aliat israelià, van provocar dimecres la indignació dels altres membres del Consell de Seguretat, després que el seu nou veto bloquegés una petició d'alto el foc immediat i accés humanitari a Gaza.  

El projecte va rebre 14 vots a favor i només el dels Estats Units -un dels cinc membres permanents amb dret a veto- en contra, el primer de l'administració de Donald Trump.

Aquest veto "envia el missatge que les vides de 2 milions de palestins (...) no compten", ha dit l'ambaixador pakistanès, Asim Iftikhar Ahmad, que ha considerat que dóna "llum verda per a l'aniquilació" de la població de Gaza i constitueix una "taca moral en la consciència" del Consell.

"El silenci no pot defensar els morts, no pot sostenir les mans dels moribunds, no es pot enfrontar al funcionament de la injustícia", va afegir el seu homòleg algerià, Amar Bendjama.

"En un moment en què la humanitat està sent posada a prova en directe des de Gaza, aquest projecte de resolució neix del nostre sentit compartit de la responsabilitat. Responsabilitat envers els civils de Gaza" i els ostatges, i "responsabilitat envers la història", ha indicat l'ambaixador eslovè, Samuel Zbogar. "Ja n'hi ha prou!", va cridar.

Mentre França i el Regne Unit van expressar el seu "pesar" pel resultat de la votació, l'ambaixador xinès, Fu Cong, va criticar directament els Estats Units, en demanar-li que "abandoni els càlculs polítics i adopti una actitud justa i responsable".

Silenciós sobre aquest cas des de fa un any, el Consell no es posa d'acord per parlar a l'uníson des de l'inici de la guerra d'Israel contra el moviment Hamàs a Gaza, bloquejat diverses vegades amb vetos dels Estats Units, però també de Rússia i la Xina.

L'última vegada que va intentar trencar el silenci va ser al novembre, sota l'administració del demòcrata Joe Biden, que va bloquejar un text que demanava un alto el foc a Gaza.

Per als Estats Units, el text és "inacceptable pel que diu i inacceptable pel que no diu", va explicar l'ambaixadora nord-americana en funcions davant de l'ONU, Dorothy Shea, abans de la votació.

-"Jutjats per la història"-

El projecte rebutjat "soscavària els esforços diplomàtics per assolir un alto el foc que reflecteixi la realitat sobre el terreny, i animaria Hamàs", ha afegit, i ha insistit en el dret d'Israel a "defensar-se".

El projecte de resolució "exigia un alto el foc immediat, incondicional i permanent" i l'alliberament incondicional dels ostatges en mans d'Hamas capturats al mortal atac del 7 d'octubre del 2023 contra Israel que va desencadenar la guerra a Gaza.

També demanava "l'aixecament immediat i incondicional de totes les restriccions a l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza i la distribució segura i sense traves a gran escala" per l'ONU.

Després de més de dos mesos i mig de bloqueig, Israel va començar a permetre des del 19 de maig l'entrada a Gaza d'un nom limitat de camions de l'ONU, un volum que per a l'organització només és una gota a l'oceà de les ingents necessitats dels gazatis.

Alhora, la Fundació Humanitària de Gaza (GHF, sigles en anglès), una organització amb finançament opac recolzada per Israel i els Estats Units, va establir centres de distribució d'ajuda que l'ONU ha denunciat com a contraris als principis humanitaris.

En els darrers dies s'han produït desens de morts a prop d'aquests centres, qualificats per les Nacions Unides de tramps mortals, ja que palestins famolencs es veuen obligats a caminar entre filats, envoltats de guàrdies privats armats.

Davant la paràlisi del Consell de Seguretat, l'embaixador palestí davant de l'ONU, Riyad Mansour, va instar la comunitat internacional a fer alguna cosa.

"Tots els països tenen l'obligació d'actuar. Actuar ara, actuar amb fermesa, actuar per posar fi a la impunitat, actuar per posar fi a les atrocitats. Per humanitat, facin alguna cosa!", va suplicar a anunciar que recorrerà a l'Assemblea General per a una nova votació.

"No perdeu més temps", va respondre l'ambaixador israelià, Danny Danon, que va atacar un projecte de resolució que "socava" els esfuerzos humanitaris. "Cap resolució, cap votació (...) s'interposarà al nostre camí" per portar de tornada tots els ostatges, ha insistit.

Israel s'enfronta a una pressió internacional creixent perquè va posar fi a la guerra a Gaza que ja ha causat més de 54.000 morts, segons dades del ministeri de Salut de Hamàs, considerades fiables per l'ONU.

_____________________________

Reflexions personals 

1 Tots els paisos de l'ONU coincideixen en una resolució de pau per a Palestina (Gaza) segons la qual Israel hauria de deixar de matar immediatament a Gaza i deixar lliure l'entrada d'ajut humanitari a Gaza. I vet aquí que sols un, EEUU, un dels que té dreta veto l'exerceix i veta aquesta resolució. Aquest veto d'EEUU suposaa que Israel pot seguir matant a Gaza, impedint l'ajuda humanitària i utilitzar aquesta com a trampa per a assassinar a les persones, mortes de fam, que acudeixen a rebre aliments i aigo de l'Ajuda humanitaria, amb la qual cosa aquest veto a la pau suposa un permís per a Israel per a seguir matant a Gaza iimpedint l'ajut humanitari. Indignant, criminal, inhumà. Que diria Trump si li passassin aquestes imatges i li diguessin: "Això és així per que  tu ho vols així". Això és així gràcies al teu veto. No tens gens d'humanitat de manera de no voler retirar el teu veto?

2 S'hauria de modificar el reglament de manera que sols es pogués exercir per a evitar una guerra, una agressió, una violència, però que no es pogués exercir per a permetre una guerra, una agressió o una violencia. , 

_______________________________

La Seu de l'ONU: 

La seu de l'Organització de les Nacions Unides és un complex ubicat a la ciutat de Nova York, Estats Units. Els edificis han estat la seu oficial de les Nacions Unides des que van ser construïts el 1952. Es troben sobre la costa de Turtle Bay, al veïnat de Manhattan, en un terreny ampli, a la vora del riu Est. Els seus límits són la Primera Avinguda per l'occident, el carrer 42 cap al sud, el carrer 48 pel nord i el riu Est per l'orient.[3] El terme "Turtle Bay" és ocasionalment usat com a metonímia per a la seu de l'ONU o per a les Nacions Unides com un tot.[4]

L'ONU té tres seus regionals addicionals, o seus de districte. Aquestes van ser inaugurades a Ginebra (Suïssa) el 1946, a Viena (Àustria) el 1980, ia Nairobi (Kenya) el 2011.[5] Aquestes seus de districte ajuden a representar els interessos de les Nacions Unides, faciliten activitats diplomàtiques, i gaudeixen de certs privilegis extraterritorials òrgans de les Nacions Unides, incloent l'Assemblea General i el Consell de Seguretat. Les quinze agències especialitzades de les Nacions Unides estan ubicades fora dels Estats Units, a altres països.

Tot i que està situada a Nova York, la terra ocupada per la seu de les Nacions Unides i els espais dels edificis que rendeix, estan sota administració exclusiva de l'Organització de Nacions Unides i no del govern dels Estats Units d'Amèrica. Aquests són tècnicament espais extraterritorials mitjançant un conveni amb el govern dels Estats Units. No obstant això, a canvi de la protecció de la policia local, bombers i altres serveis, les Nacions Unides accepta reconèixer les lleis locals, estatals i federals.

L'adreça postal de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) és:

Seu de les Nacions Unides

Nova York, NY 10017. Estats Units

Consultes a la ONU: https://www.ohchr.org/es/contact-us

Secretari General de l'ONU: Antonio Gutierres. 

António Manuel d'Oliveira Guterres, més conegut com a António Guterres (Lisboa; 30 d'abril de 1949) és un polític, empresari, enginyer físic i professor portuguès i timorense.[2][3][4] Des de l'1 de gener de 2017, és el secretari general de les Nacions Unides. Anteriorment va exercir els càrrecs de primer ministre de Portugal (1995-2002), president de la Internacional Socialista (1999-2005) i alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (2005-2015).

Direcció Postal i Electrònica del Secretari General de l'ONU

L'adreça postal del Secretari General de l'ONU és:

Secretaria General de les Nacions Unides

Seu de les Nacions Unides

Nova York, NY 10017

Estats Units

Pel que fa a l'adreça electrònica, el secretari general de l'ONU no té una adreça de correu electrònic personal pública. No obstant això, podeu contactar amb l'Oficina del Secretari General a través de la següent adreça electrònica:

mailto:spokesperson@un.org

També podeu enviar un missatge a través del formulari de contacte al lloc web oficial de l'ONU: (enllaç no disponible)

És important tenir en compte que a causa de la gran quantitat de correspondència que rep l'Oficina del Secretari General, no sempre és possible respondre personalment cada missatge. Tot i això, tots els missatges són revisats i considerats.

L'ONU compta amb 193 països membres. A continuació, us proporciono una llista dels països membres de l'ONU, organitzats per regió:

- África: 54 países:

Angola, Argelia, Benín, Botsuana, Burkina Faso, Burundi, Cabo Verde, Camerún, Chad, Comoras, Costa de Marfil, Djibouti, Egipto, Eritrea, Eswatini, Etiopía, Gabón, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guinea Ecuatorial, Kenia, Lesoto, Liberia, Libia, Madagascar, Malawi, Malí, Marruecos, Mauricio, Mauritania, Mozambique, Namibia, Níger, Nigeria, República Centroafricana, República del Congo, República Democrática del Congo, Ruanda, Santo Tomé y Príncipe, Senegal, Seychelles, Sierra Leona, Somalia, Sudáfrica, Sudán, Sudán del Sur, Tanzania, Togo, Túnez, Uganda, Zambia, Zimbabue

- Asia: 49 países

Afganistán, Arabia Saudita, Armenia, Azerbaiyán, Bahrein, Bangladesh, Bhután, Brunei, Camboya, China, Chipre, Corea del Norte, Corea del Sur, Emiratos Árabes Unidos, Filipinas, Georgia, India, Indonesia, Irán, Iraq, Israel, Japón, Jordania, Kazajistán, Kirguistán, Kuwait, Laos, Líbano, Malasia, Maldivas, Mongolia, Myanmar, Nepal, Omán, Pakistán, Palestina, Qatar, Singapur, Siria, Sri Lanka, Tailandia, Tayikistán, Timor Oriental, Turkmenistán, Turquía, Uzbekistán, Vietnam, Yemen

- Europa: 50 países

Albania, Alemania, Andorra, Austria, Bélgica, Bielorrusia, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Chipre, Dinamarca, Eslovaquia, Eslovenia, España, Estonia, Finlandia, Francia, Georgia, Grecia, Hungría, Irlanda, Islandia, Italia, Kosovo, Letonia, Liechtenstein, Lituania, Luxemburgo, Macedonia del Norte, Malta, Moldavia, Mónaco, Montenegro, Noruega, Países Bajos, Polonia, Portugal, Reino Unido, República Checa, Rumania, Rusia, San Marino, Serbia, Suecia, Suiza, Ucrania, Vaticano

- América Latina y el Caribe: 33 países

Antigua y Barbuda, Argentina, Bahamas, Barbados, Belice, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Cuba, Dominica, Ecuador, El Salvador, Granada, Guatemala, Guyana, Haití, Honduras, Jamaica, México, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú, República Dominicana, Saint Kitts y Nevis, Santa Lucía, San Vicente y las Granadinas, Surinam, Trinidad y Tobago, Uruguay, Venezuela

- Oceanía: 14 países

Australia, Fiji, Kiribati, Islas Marshall, Micronesia, Nauru, Nueva Zelanda, Palaos, Papúa Nueva Guinea, Samoa, Islas Salomón, Tonga, Tuvalu, Vanuatu  

Països fundadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU va ser fundada el 24 d'octubre del 1945, i els països fundadors van ser els 51 estats que van signar la Carta de les Nacions Unides a San Francisco, Estats Units. A continuació, et proporciono la llista dels països fundadors:

1. Els 5 membres permanents del Consell de Seguretat:

- China (representada per la República de la Xina en aquell moment)

- Estados Unidos

- Francia

- Reino Unido

- Unión Soviética (actualment Rusia)

2. Otros países fundadores:

- Afganistán

- Arabia Saudita

- Argentina

- Australia

- Bélgica

- Bolivia

- Brasil

- Canadá

- Chile

- Colombia

- Costa Rica

- Cuba

- Checoslovaquia (actualment República Checa y Eslovaquia)

- Dinamarca

- Ecuador

- Egipto

- El Salvador

- Etiopía

- Filipinas

- Grecia

- Guatemala

- Haití

- Honduras

- India

- Irán

- Irak

- Líbano

- Liberia

- Luxemburgo

- México

- Países Bajos

- Nueva Zelanda

- Nicaragua

- Noruega

- Panamá

- Paraguay

- Perú

- Polonia

- República Dominicana

- Siria

- Sudáfrica

- Turquía

- Ucrania (com a part de la Unió Soviètica en aquell moment, però amb una membresía separada)

- Uruguay

- Venezuela

- Yugoslavia (actualment dissolta en diversos països)

És important destacar que els membres de l'ONU han canviat significativament des de la seva fundació, amb l'admissió de nous països i la dissolució d'alguns estats.

Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

El Consell de Seguretat de l'ONU està compost per 15 membres, 5 dels quals són membres permanents i 10 són membres no permanents. A continuació, et proporciono la llista de països que constitueixen el Consell de Seguretat:

Membres Permanents (5)

1. Xina

2. Estats Units

3. França

4. Regne Unit

5. Rússia

Membres No Permanents (10)

Els membres no permanents són elegits per l'Assemblea General de l'ONU per a un període de 2 anys. La composició dels membres no permanents canvia cada any, amb 5 membres nous que s'uneixen al Consell de Seguretat cada any.

A continuació, et proporciono la llista dels membres no permanents actuals (fins al juny de 2024):

1. Albània

2. Brasil

3. Equador

4. Gabon

5. Ghana

6. Japó

7. Malta

8. Moçambic

9. Suïssa

10. Emirats Àrabs Units

Nota: La composició dels membres no permanents pot canviar cada any, de manera que aquesta llista pot no ser actualitzada en el futur.

És important destacar que el Consell de Seguretat és un dels principals òrgans de l'ONU i juga un paper fonamental en el manteniment de la pau i la seguretat internacionals.

Dret a Veto

El dret a veto permet als cinc països permanents del Consell de Seguretat bloquejar qualsevol resolució del Consell de Seguretat, independentment de la quantitat de vots a favor que tingui la resolució. Això significa que si algun d'aquests països vota contra una resolució, aquesta no pot ser aprovada, fins i tot si tots els altres membres del Consell de Seguretat hi voten a favor.

És important destacar que el dret a veto és un mecanisme que pot influir significativament en les decisions del Consell de Seguretat i que ha estat objecte de debat i crítica al llarg dels anys.