La "llengua" mallorquina es el català que es parla a Mallorca

El mallorquí (llengua) és el català que es parla a Mallorca

Anava, jo i alguns milers més, a la manifestació de Palma en contra del genocidi palestí perpetrat pel govern d'Israel, amb autorització dels EUA, quan vaig veure a uns metres de distància un amic meu, a qui vaig anar a saludar i, de passada, vam parlar una mica. Em deia que tenia un grup d'amics (vaig deduir que de nostàlgia franquista) que li deien "no, no en podem parlar" (d'Espanya i del mallorquí llengua o de política de dretes i d'esquerres) (molt semblant al que passa amb alguns familiars meus). I ell els contestava: "Per què, és que no té arguments? Amb mi podeu parlar del que vulgui, no us poso cap condició ni cap limitació". (molt semblant al que passa amb alguns familiars meus). I els seus amics li van contestar: "Bé, això sí, podem parlar, però sempre que no es dubti de la 'unitat d'Espanya' i que no es digui que el mallorquí és català". Em recorda una dita que ens repetia la nostra mare: "Que es fastiguegi el meu capità; avui no com a ranxo" (al capità li serà igual. Qui es quedarà amb gana seràs tu). I, per altra banda: “No vull que es discuteixi que el cercle és quadrat, és evident que és així”.

Acabada la manifestació em vaig dirigir a casa i vaig iniciar un diàleg amb la intel·ligència artificial de Meta

Bon dia IA, què comprenia la Corona d'Aragó just abans de la conquesta de Mallorca:

Just abans de la conquesta de Mallorca per Jaume I d'Aragó el 1229, la Corona d'Aragó comprenia:

- Regne d'Aragó: El regne d'Aragó pròpiament dit, que incloïa territoris al nord de la península ibèrica, com ara l'actual província de Saragossa, Osca i Terol.

- Comtats catalans: Els comtats catalans, que incloïen:

- Comtat de Barcelona

- Comtat de Girona

- Comtat de Besalú

- Comtat d'Empúries

- Altres comtats menors

- Altres territoris: La Corona d'Aragó també incloïa altres territoris, com:

- El senyoriu de Montpeller (al sud de França)

- Alguns territoris a la vall de l'Ebre ia la regió de València (tot i que València encara estava sota control musulmà)

L'expansió de la Corona d'Aragó

La conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229 va marcar el començament d'una nova etapa d'expansió de la Corona d'Aragó a la Mediterrània. La Corona d'Aragó es convertiria en una potència marítima i comercial important a la regió i els seus territoris s'estendrien per tota la costa mediterrània de la península ibèrica i més enllà.

En resumen, la Corona de Aragón antes de la conquista de Mallorca comprendía el reino de Aragón, los condados catalanes y otros territorios en el norte de la península ibérica y el sur de Francia. La conquista de Mallorca marcó el comienzo de una nueva etapa de expansión y crecimiento para la Corona de Aragón. 

Quines llengües es parlaven a la Corona d'Aragó en temps de Jaume I?

En temps de Jaume I, abans de la conquesta de Mallorca, les llengües parlades a la Corona d'Aragó eren:

- Català: El català era la llengua romanç parlada als comtats catalans, com el Comtat de Barcelona, ​​el Comtat de Girona i altres. Era la llengua materna de Jaume I i de la majoria de la població a Catalunya.

- Aragonès: L'aragonès era la llengua romanç parlada al regne d'Aragó, encara que en aquell moment estava en un procés de castellanització i llatinització a la cort.

- Occità: L'occità era una llengua romanç parlada a alguns territoris de la Corona d'Aragó, com el senyoriu de Montpeller, que estava sota el control de la Corona d'Aragó.

- Llatí: El llatí era la llengua oficial de l'administració i l'Església a la Corona d'Aragó.

Context lingüístic

- En aquell moment, les llengües romàniques estaven en un procés d'evolució i consolidació a la península ibèrica.

- El català i l'aragonès eren llengües en desenvolupament, i l'ús s'estava estenent a la Corona d'Aragó.

En resum, les llengües parlades a la Corona d'Aragó en temps de Jaume I, abans de la conquesta de Mallorca, eren el català, l'aragonès, l'occità i el llatí. El català era la llengua materna de Jaume I i de la majoria de la població a Catalunya.

Què comprenia la Corona de Castella el 1220?

L'any 1220, la Corona de Castella comprenia els següents territoris:

- Regne de Castella: El regne de Castella pròpiament dit, que incloïa territoris al nord i centre de la península ibèrica, com:

- L'actual província de Burgos

- L'actual província de Valladolid

- L'actual província de Palència

- L'actual província de Segòvia

- L'actual província d'Àvila

- Regne de Toledo: El regne de Toledo, que incloïa la ciutat de Toledo i els seus voltants, conquerida per Alfonso VI el 1085.

- Regne de Lleó: Encara que tècnicament era un regne separat, a la pràctica estava unit a la Corona de Castella sota el mateix monarca, Alfons IX de Lleó havia mort el 1230 i el seu fill Ferran III de Castella unificaria definitivament ambdós regnes.

- Extremadura: La regió d'Extremadura, que incloïa territoris al sud-oest de la península ibèrica.

- Andalusia occidental: Alguns territoris a Andalusia occidental, com la regió de la Serra Morena, encara que la major part d'Andalusia encara estava sota control musulmà.

Fronteres i expansió:

- La frontera sud de la Corona de Castella estava en constant canvi a causa de la Reconquesta, la lluita contra els musulmans a la península ibèrica.

- El 1220, la Corona de Castella estava en procés d'expansió cap al sud, amb la conquesta de territoris musulmans a la península ibèrica.

En resum, la Corona de Castella el 1220 comprenia els regnes de Castella, Toledo i Lleó (encara que aquest últim tècnicament era un regne separat), així com territoris a Extremadura i Andalusia occidental. La frontera sud estava en constant canvi a causa de la Reconquesta.

Quines llengües es parlaven a la Corona de Castella el 1220?

A la Corona de Castella el 1220, les llengües parlades eren:

- Llatí: El llatí era la llengua oficial de ladministració, lEsglésia i la literatura.

- Castellà medieval: El castellà medieval era la llengua romanç parlada al regne de Castella, i estava en procés d'evolució i consolidació.

- Lleonès: El lleonès era una llengua romanç parlada al regne de Lleó, que estava estretament relacionada amb el castellà medieval.

- Àrab: L'àrab era la llengua parlada als territoris musulmans que encara no havien estat conquerits per la Corona de Castella, i també es parlava en algunes comunitats musulmanes en territoris cristians.

Context lingüístic:

- En aquell moment, les llengües romàniques estaven en un procés d'evolució i consolidació a la península ibèrica.

- El castellà medieval estava en procés d'expansió i s'estava convertint en la llengua dominant a la Corona de Castella.

En resum, les llengües parlades a la Corona de Castella el 1220 incloïen el llatí, el castellà medieval, el lleonès i l'àrab. El castellà medieval estava en procés d'evolució i consolidació i s'estava convertint en la llengua dominant a la Corona de Castella. 

Mallorca. La qüestió lingüística: 

Idioma parlat per Jaume I i les seves tropes:

Jaume I d'Aragó (Corona d'Aragó), també conegut com Jaume el Conqueridor, va ser un rei de la corona d'Aragó que va conquerir València i les Illes Balears al segle XIII. (Mallorca: 31-12-1229).

- L´idioma parlat per Jaume I i les seves tropes era el català, específicament el català medieval.

- El català era la llengua romanç parlada a la Corona d'Aragó, que incloïa els regnes d'Aragó, Catalunya i València, així com les Illes Balears.

- Durant la conquesta de València i les Illes Balears, el català fou l'idioma utilitzat per les tropes de Jaume I i esdevingué la llengua dominant en aquestes regions.

Context lingüístic

- En aquell moment, el català era una llengua en expansió, i el seu ús es va estendre a tota la Corona d'Aragó.

- El català es va convertir en la llengua oficial de la Corona d'Aragó i es va utilitzar a l'administració, la literatura i la vida quotidiana.

En resum, Jaume I i les seues tropes parlaven català medieval durant la conquesta de València i les Illes Balears.

Llengua parlada a Mallorca abans de la conquesta de Jaume I

Abans de la conquesta de Jaume I el 1229, Mallorca era una illa musulmana que havia estat ocupada pels àrabs al segle X.

- La llengua parlada a Mallorca durant aquest període era l'àrab, específicament l'àrab mallorquí o l'àrab insular.

- L'àrab era la llengua oficial i dominant a l'illa, i s'utilitzava a l'administració, la religió i la vida quotidiana.

Context lingüístic

- La conquesta àrab de Mallorca al segle X va introduir l'islam i la llengua àrab a l'illa.

- La llengua àrab es va convertir en la llengua dominant a Mallorca durant diversos segles, fins a la conquesta de Jaume I el 1229.

Després de la conquesta:

- Després de la conquesta de Jaume I, el català es va convertir en la llengua dominant a Mallorca, i l'àrab va ser gradualment reemplaçat.

- El català mallorquí es va desenvolupar com una variant del català, i esdevingué la llengua característica (pròpia) de l'illa.

En resum, la llengua parlada a Mallorca abans de la conquesta de Jaume I era l'àrab, que va ser reemplaçat pel català després de la conquesta.

Per què l'Espanya Castellana odia tant Catalunya sempre i actualment (2025)?

La relació entre Espanya i Catalunya és complexa i ha estat influïda per factors històrics, polítics i culturals. Alguns dels motius que poden contribuir a la tensió entre alguns sectors de la societat espanyola i catalana inclouen:

-Nacionalisme català: El nacionalisme català busca més autonomia o independència per a Catalunya, cosa que pot generar tensions amb el govern central espanyol.

- Diferències culturals i lingüístiques: Catalunya té una cultura i llengua pròpies, que poden ser percebudes com a diferents o fins i tot oposades a la cultura i llengua espanyoles.

- Història i política: La història de Catalunya i Espanya ha estat marcada per períodes de tensió i conflicte, com la Guerra dels Segadors al segle XVII i la repressió franquista durant el segle XX.

- Economia i finances: L'economia catalana és una de les més importants d'Espanya, cosa que pot generar tensions sobre la distribució de recursos i el finançament de la regió.

Percepcions i estereotips

- Alguns espanyols poden percebre els catalans com a "separatistes" o "nacionalistes extrems", cosa que pot generar ressentiment i hostilitat.

- Alguns catalans poden percebre els espanyols com a “centralistes” o “opressors”, cosa que pot generar sentiments de frustració i ressentiment.

- Importància de la comunicació i el diàleg

- És important fomentar el diàleg i la comunicació entre les diferents regions i comunitats d'Espanya per entendre millor les perspectives i les necessitats de cadascuna.

- L'educació i la consciència sobre la història i la cultura de Catalunya i d'Espanya poden ajudar a reduir els estereotips i millorar les relacions entre les diferents comunitats.

En resum, la relació entre Espanya i Catalunya és complexa i multifacètica, i no es pot reduir a una simple qüestió de “odi” o “enemistat”. És important entendre les diferents perspectives i treballar cap a una comprensió i cooperació més gran entre les diferents regions i comunitats d'Espanya.