divendres, 9 de maig del 2025

"Habemus Papam". El nou Papa, elegit el 8 de maig de 2025 és Lleó XIV

El nou Papa Lleó XIV és Robert Francis Prevost, un nord-americà de 69 anys que ha estat elegit com el 267è pontífex de l'Església catòlica. Va néixer el 14 de setembre de 1955 a Chicago, Illinois, fill de Louis Marius Prevost i Mildred Martínez, amb ascendència francesa, italiana i espanyola.

Dades importants sobre el Papa Lleó XIV:

- Infància i educació: Va estudiar Ciències Matemàtiques a la Universitat de Villanova, té un mestratge en Divinitat per la Catholic Theological Union de Chicago i una llicenciatura en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino a Roma.

- Carrera eclesiàstica: Es va ordenar sacerdot als 26 anys i va viure més de 30 anys al Perú, on va treballar en missions religioses i va rebre la nacionalitat el 2015.

- Idiomes: És políglota i parla anglès, espanyol, italià, francès i portuguès, a més de llegir llatí i alemany.

- Nomenament: Va ser designat pel Papa Francesc com a prefecte de la Congregació de Bisbes al gener de 2025.

- Significat històric: És el primer pontífex nord-americà i el segon procedent del continent americà després del Papa Francesc.

El Papa Lleó XIV comparteix la visió del seu antecessor Francesc sobre temes com ara el medi ambient, el suport als migrants i els pobres.

Lleó XIV (en llatí: Leo PP. XIV), de nom secular Robert Francis Prevost (Chicago, 14 de setembre de 1955), és el 267è papa de l'Església catòlica. Com a molt pontífex, és el cap d'Estat i novè sobirà de la Ciutat del Vaticà des del 8 de maig de 2025. És el primer nord-americà i peruà a ocupar el càrrec i el primer papa agustí de l'Església catòlica.

Prevost va passar la primera part de la seva carrera clerical a la seva ciutat natal, treballant per a l'ordre de Sant Agustí, fins que va ser enviat al Perú com a part de la missió agustiniana. diocesà, professor de seminari i administrador parroquial. Posteriorment, va ser triat Prior General de l'Ordre de Sant Agustí, càrrec que va ocupar de 2001 a 2013. 

El papa Francesc el va nomenar bisbe de Chiclayo al seu retorn al Perú en 2015, adquirint, al seu torn, la nacionalitat peruana el mateix any. Va ocupar aquest càrrec de 20. Va ser nomenat prefecte del Dicasteri per als Bisbes, també va ser nomenat president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina des de gener de 2023 fins a abril de 2025.

El 8 de maig de 2025 va ser triat papa assumint el nom de Lleó XIV, convertint-se en el primer a tenir doble nacionalitat. També és el segon summe pontífex procedent d'Amèrica després del seu predecessor, Francisco, i el primer angloparlant nadiu des d'Adrià IV.

Família

Robert Francis Prevost va néixer el 14 de setembre de 1955 a la ciutat nord-americana de Chicago, Illinois.

Fill de Louis Marius Prevost, un catequista d'ascendència francesa i italiana, i de Mildred Agnes Martínez, una bibliotecària que era filla de l'immigrant dominicà Joseph Martínez Ramos i de la neorleanesa Louise Baquiet d'ascendència francesa, africana i espanyola, al segle XIX.

Prevost té dos germans: Louis, un veterà militar que actualment resideix a Florida, i John, director d'escola catòlica jubilat.[17] La ​​seva mare, Mildred, va morir el 18 de juny de 1990, i el seu pare, Louis, el 8 de novembre de 1997. Prevost havia consultat conclave.

Prevost és un tennista aficionat i ha dit en entrevistes que gaudeix de la lectura i la música. Prevost també és fanàtic dels Chicago White Sox de les Grans Lligues de Beisbol.

Formació

Va realitzar la seva formació secundària al Seminari Menor dels PP. Agustins, on es va graduar el 1973. El 1977 va obtenir a la Universitat Villanova el grau en Ciències Matemàtiques, juntament amb una especialització en Filosofia. A l'any següent va obtenir un mestratge en Divinitat a la Unió Teològica Catòlica de Chicago. Mentre va ser allà va ensenyar matemàtiques al Mendel Catholic High School, i va treballar ocasionalment com a professor de física suplent a l'escola secundària St. Rita of Cascia.

Posteriorment es va traslladar a Roma per prosseguir els estudis en Dret canònic a la Universitat Angelicum, on va obtenir la llicenciatura el 1984, i es va doctorar amb menció «magna cum laude» gràcies a la tesi El rol del prior local de l'Ordre de Sant Agustí (1987).

És políglota, doncs parla amb fluïdesa anglès, espanyol, italià, francès, portuguès, quítxua, i llegeix en llatí i alemany.

L'1 de setembre de 1977 va ingressar al noviciat de l'Ordre de Sant Agustí de la Província Agustiniana de «La nostra Senyora del Bon Consell» a Sant Lluís. Va realitzar la seva primera professió de vots religiosos el 2 de setembre del 1978, i la professió solemne el 29 d'agost del 1981. La seva ordenació sacerdotal va ser el 19 de juny del 1982, a Roma, a mans de l'arquebisbe Jean Jadot.

Després de la seva ordenació va ser destinat a treballar en la missió de Chulucanas, al Perú (1985-1986), sent vicari parroquial de la Catedral i canceller de la diòcesi.

Entre 1987 i 1988 va ser promotor de la pastoral vocacional als Estats Units i director de missions de la Província Agustiniana «La nostra Senyora del Bon Consell» a Olympia Fields. A més, es va dedicar a aconseguir fons econòmics per a les missions de la seva província, especialment per a la missió de Chulucanas.

En tornar al Perú el 1988 va ser enviat a la missió de Trujillo per ser el director del projecte de formació comuna dels aspirants agustins dels Vicariats de Chulucanas, Iquitos i Apurímac. Allí es va exercir com a prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998) i mestre de professos (1992-1998).

A l'arquidiòcesi de Trujillo va prestar servei com a vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret canònic, Patrística i Moral al Seminari Major; també va exercir com a director d'estudis del centre de formació sacerdotal esmentat, i va ser rector encarregat durant un any.

Va ser fundador de la parròquia La nostra Senyora de Monserrat (1992-1999) i de la Capella La nostra Senyora, Mare de l'Església (Parròquia Santa Rita de Cascia), entre 1988 i 1999. El 1998 va ser elegit prior provincial de la seva Província "La nostra Senyora del Bon Consell" per assumir el càrrec el març de 1999.

El 2000, d'acord amb el que disposen les autoritats agustinianes, Prevost va permetre que el pare James Ray, sacerdot de l'ordre, residís al convent de Sant Joan Stone a Chicago. raó per la qual va ser posat sota vigilància per l'ordre agustiniana en espera que es resolgués el cas, assegurant-se que no tingués tracte amb menors. Ministeri públic el 2009 i secularitzat el 2012.

El 2001 el Capítol General Ordinari dels agustins va triar Prevost com a prior general. Va ser elegit per a un segon mandat de sis anys el 2007. Va ser moderador de l'Institut Augustinianum i responsable de les relacions de la seva Ordre amb els dicasteris vaticans.

Del 2013 al 2014 va ser director de formació al Convent de Sant Agustí a Chiclayo, així com primer conseller i vicari provincial de la Província de «La nostra Mare del Bon Consell».

Bisbe de Chiclayo

El 4 d'octubre del 2023 va ser nomenat membre de la Secció per a la primera evangelització i les noves Esglésies particulars del Dicasteri per a l'Evangelització, dels dicasteris per a la Doctrina de la Fe, per a les Esglésies Orientals, per al Clergat, per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, per a la Cultura Pontifícia per a l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

El 6 de febrer de 2025 va ser promogut a l'ordre dels bisbes del Col·legi Cardenalici, assignant-li la seu suburbicària d'Albano.

El 3 de novembre de 2014 el papa Francesc el va nomenar bisbe titular de Sufar i administrador apostòlic de Chiclayo. El 7 de novembre següent va prendre possessió canònica de la Seu davant la presència del llavors nunci apostòlic al Perú, James Patrick Green, i del Col·legi de Consultors. Va ser consagrat el 12 de desembre del mateix any a la Catedral de Chiclayo, a mans de l'arquebisbe James Patrick Green. El 26 de setembre de 2015 el papa Francesc ho va nomenar bisbe de Chiclayo.

El 26 de setembre de 2015 el papa Francesc ho va nomenar bisbe de Chiclayo, i aquest mateix any va obtenir la nacionalitat peruana. El 13 de juliol de 2019, va ser nomenat membre de la Congregació per al Clergat.

El 15 d'abril de 2020 va ser nomenat administrador apostòlic seu vacant del Callao, càrrec que va ocupar fins al 26 de maig de 2021. El 21 de novembre de 2020 el papa Francesc el va nomenar membre de la Congregació per als Bisbes.

Des del març del 2018 fins al gener del 2023 va ser vicepresident segon de la Conferència Episcopal Peruana, sent també part del consell permanent, així com president de la Comissió d'Educació i Cultura. També va ser membre del consell econòmic i membre de la direcció de Càritas Perú.

Al començament del 2023, a l'inici del govern de Dina Boluarte, el Perú es va veure sacsejat per protestes que van deixar 49 morts a mans de la policia i l'exèrcit, i 28 víctimes més en el context de les mobilitzacions. "Les morts en les protestes em causen molta tristesa i dolor... Vaig demanar quedar-me al Perú; fins i tot li vaig fer aquesta comanda al Sant Pare. No era el moment d'anar-me'n", va expressar Robert Prevost el 2023, reafirmant el seu compromís amb el país.

Abans de la seva partida del Perú, Prevost va reafirmar la seva postura crítica davant dels abusos comesos dins l'Església. En declaracions al diari La República, va expressar amb fermesa: "Si ets víctima d'abús sexual d'un sacerdot, denuncia'l". El periodista Pedro Salinas, que va investigar i va exposar els crims comesos per membres del Sodalici de Vida Cristiana —inclosos abusos sexuals, físics i psicològics—, va destacar que Prevost sempre va manifestar el seu suport a les víctimes.

Dicasteri per als Bisbes

El 30 de gener de 2023 el papa Francesc ho va nomenar prefecte del Dicasteri per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, elevant-ho alhora a la dignitat d'arquebisbe ad personam.

El 7 de febrer de 2023 va ser nomenat membre de la Secció per a la primera evangelització i les noves Esglésies particulars del Dicasteri per a l'Evangelització, i dels dicasteris per a la Doctrina de la Fe, per a les Esglésies Orientals, per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica i per a la Cultura i l'Educació. Va ser nomenat membre del Dicasteri per als Textos Legislatius, ad quinquennium et durant munere.

Cardenalat

Va ser nomenat cardenal pel papa Francesc durant el consistori del 30 de setembre de 2023, amb el titulus de cardenal diaca de Santa Mònica.

Meta IA

(Els escrits no signats són responsabilitat meva; els signats, de l'autor)

__________________________

Perquè va triar el nom de Lleó XIV?

Possiblement per admirar-lo i tenir moltes característiques personals comunes o semblants.

Papa Lleó XIII

El Papa Lleó XIII, el nom secular del qual era Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci, va ser el 256è papa de l'Església catòlica. Va néixer el 2 de març de 1810 a Carpineto Romano, prop de Roma, i va morir el 20 de juliol de 1903 a Roma. El seu pontificat va durar 25 anys, des del 1878 fins a la seva mort el 1903.

Biografia i Carrera

Lleó XIII provenia d'una família de la petita noblesa rural i es va destacar des de jove pel seu talent a l'estudi del llatí i la teologia. Va ser ordenat sacerdot el 1837 i va exercir diverses tasques diplomàtiques i eclesiàstiques, incloent el seu nomenament com a nunci a Bèlgica i bisbe de Perusa.

Assoliments i Llegat

Durant el papat, Lleó XIII es va enfocar a millorar les relacions de l'Església amb el món modern i promoure la justícia social. Alguns dels seus èxits més destacats inclouen:

- Doctrina Social: va publicar l'encíclica "Rerum Novarum" el 1891, que abordava la qüestió obrera i promovia la justícia social i els drets dels treballadors.

- Ecumenisme: Fomentà el diàleg amb altres esglésies i comunitats cristianes, i treballà per millorar les relacions amb la Comunió anglicana i els ortodoxos grecs.

- Missions: Va promoure la tasca missionera a Àfrica, Àsia i Oceania, i va encoratjar els catòlics a recolzar les missions.

- Relacions Internacionals: Va millorar les relacions de l'Església amb diversos països, incloent-hi els Estats Units, i va jugar un paper important en la resolució de conflictes internacionals.

Lleó XIII va ser un papa influent que va contribuir significativament a l'Església catòlica i al món. El seu llegat continua sent rellevant avui dia, i el seu enfocament a la justícia social i el diàleg ecumènic segueix inspirant molts.

Mega IA

(Els escrits no signats són responsabilitat meva; els signats, de l'autor)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada