Arc Mediterrani

Si no vols rebre més missatges generals d'aquests blogs, contesta aquest correu diguent: "No vull rebre més missatges generals d'aquests blogs" i t'esborrarem de la llista que tels envia.

Salutacions cordials

Toni Ramis
arcmediterrani.blogspot.com

_____________________________________

En castellano:

Buenos días amigos y amigas,

Puedes ver las mismas fotos y los mismos escritos, en castellano, en el Arco Atlántico: arcoatlantico.blogspot.com

Si te gusta, envia este escrito a tus familiares, amigos, amigas y contactos no comerciales. Gracias.

Si no quieres recibir más mensajes generales de estos blogs, contesta este correo diciendo: "No quiero recibir más mensajes generales de estos blogs" y te borraremos de la lista que los envía.

Saludos cordiales

Toni Ramis
arcoatlantico.blogspot.com

_____________________________________________________

Cat. Si vols Publicar algun escrit a l'arc Mediterrani en català o a el arco Atlántico en castellà, ho pots fer, enviant-lo, acompanyat de les fotos corresponents, si n'és el cas, a arc4698@hotmail.com (el missatge ha d'indicar el nom i llinatge/s de l'autor. Pot indicar si, a l'arc corresponent, vol o no vol que figuri el nom de l'autor).

Igualment, si vols, pots comentar o fer la crítica dels escrits y fotos en el formulari o en els comentaris de la part inferior del blog.

Cast. Si quieres Publicar algún escrito en el arc Mediterrani en catalán o en el arco Atlántico en castellano, puedes hacerlo, enviándolo, acompañado de las fotos correspondientes, en su caso, a arc4698@hotmail.com (el mensaje debe indicar el nombre y apellido/s del autor. Puede indicar si, en el arco correspondiente, quiere o no quiere que figure el nombre del autor).

Igualmente, si lo deseas, puedes comentar o hacer la crítica de los escritos y fotos en el formulario o en los comentarios de la parte inferior del blog.

dimarts, 25 de març del 2025

Quin és el teu perfil personal?

Ampliació de les característiques:

1 Liberal – Autoritari. Liberal: Els liberals defensen la llibertat de pensament, d’expressió, associació, premsa, la propietat privada,...

Autoritari: Els autoritaris defensen la concentració del poder, l’abús o excés de l’autoritat i la limitació de les llibertats i drets individuals i polítiques. Un regim autoritari pot assolir el poder a través de la violència o de mecanismes democràtics.

2 Humanista – Capitalista. Humanista: Els humanistes tenen com objectiu de la seva activitat procurar el bé i la atenció a les necessitats de totes les persones.

Capitalista: Els capitalistes tenen com objectiu crear la major riquesa possible, independentment de com aconseguir-la i a qui distribuir-la

3 Socialista – Individualista. Socialista: Els socialistes prioritzen les societats que formen les persones.

Individualista: Els individualistes prioritzen les llibertats individuals de les persones encara que aquestes puguin perjudicar als altres

4 Democràtic – Feixista. Democràtic: Els democràtics reconeixen una sèrie de valors com a drets de les persones, socials, morals i ètics com són el respecte, llibertat, tolerància, igualtat, sobirania, justícia, participació, compromís i solidaritat.

Feixista: Els feixistes són autoritaris, militaristes, nacionalistes radicals (la pàtria), neguen els drets humans i polítics de les persones individuals i, en els casos extrems fins i tot el dret a la vida (“matar a tots els que no són o no pensen com noltros”)

5 Sobiranista – Universalista. Sobiranista: Els sobiranistes aspiren al govern del grup humà-social més proper, començant pel propi municipi, regió o país i a relacionar-se amb altres comunitats sobiranistes per als intercanvis socials i comercials necessaris.

Universalista: Els universalistes aspiren a un govern global el major possible, sigui tot el món o una part del mateix: Europa, Amèrica, Espanya,...

6 Ecologista – Antiambientalista. Ecologista: Els ecologistes defensen la naturalesa com entorn en el que vivim totes les persones i perquè la naturalesa és agraïda quan se la respecta i protegeix i pot tornar-se molt agressiva en cas contrari (danes, tornados, ventades, grans incendis,...).

Antiambientalista: Els antiambientalistes neguen (negacionistes) que hi hagi relació entre ambdues coses i no fan cura quan interessa alguna acció agressiva: sobreexplotació, sobreconstrucció en terreny fèrtil, sobreextracció de carbons, petrolis, aigua i altres minerals, bombardeig de zones de la terra, excessives emissions,...

7 Íntegre . Corrupte. Íntegre: Els integres compleixen la seva paraula donada, també els acords, practiquen l’honradesa i honestedat en relació a si mateixos i els altres, són coherents en la forma de pensar, dir i actuar, guarden coherència entre el que diuen i el que fan.

Corrupte: Els corruptes són opacs en la gestió de recursos, no donen informació sobre l’ús de fons públics, cometen malversació i desviament de recursos, practiquen clientelisme i nepotisme, se donen i donen impunitat davant la corrupció i la il·legalitat.

8 Veraç – Fals. Veraç: Els veraços sempre diuen la veritat encara que aquesta el pugui perjudicar o sigui desagradable (“dient les veritats perden les amistats”).

Fals: Els falsos menteixen freqüentment, sempre que els convingui.

9 Esquerra – Dreta. Esquerra: Les persones, partits i grups d’esquerra tenen els valors d’igualtat social, solidaritat, diversitat, pluralisme, secularisme, Estat laic, internacionalisme, justícia social, estat del benestar i ambietalisme.

Dreta: Les persones, partits i grups de dreta tenen els valors de nacionalisme, conservadorisme, autoritat, identitat nacional, ordre jeràrquic, militarisme, seguretat, tradició i religió.

Pots baixar-te el full per a poder traçar el teu perfil personal:

https://drive.google.com/file/d/1rC-2cpA3CYlXxK8DB8HNImt71sSa7HxF/view?usp=drive_link

Igualment, si vols, pots analitzar també altres valors:

https://drive.google.com/drive/folders/12jDfXeE3nhh_vrPFRLXx5zcpfoRIiQea?usp=drive_link

dilluns, 24 de març del 2025

La mort del dret a l'habitatge? David Abril

La mort del dret a l'habitatge?

David Abril
Ara Balears, 22 de març de 2025

Amb l'habitatge, tots sabem que ens movem en un terreny tan punyent com contradictori, perquè per un costat els poders públics reconeixen el dret a un habitatge digne –des de la declaració dels Drets Humans a la Constitució espanyola i el nostre Estatut d'Autonomia–; però per l'altre, l'habitatge ha esdevingut un dels negocis més lucratius del moment, tant pel que fa a l'activitat constructorai immobiliària, com quant a la nova bombolla financera internacional alimentada després de lacrisi de 2008.

No només sembla que no aprenem res de les crisis que lligam, sinó que, a més, deixam víctimes pel camí. La pandèmia, que ja ens sembla prehistòria quan només en fa cinc anys, ens demostra que no n'hem sortit necessàriament “millors”.

No només no ha estat així, sinó que el procés de financerització de l'economia global s'ha accelerat i el turisme ha tornat a créixer molt per sobre de les xifres de 2019. En general, el consum de gairebé tot va disparadíssim malgrat la inflació registrada des de la guerra d'Ucraïna, sobretot gràcies a l'endeutament de les famílies pel consum. En aquest context, el dret a un habitatge digne ha retrocedit molts de punts per esdevenir un "actiu" d'inversió per als quals s'ho poden permetre i un malson per a amples capes de la població que no en tenen o que hi viuen en precari, començant pels més joves.

Des del 2021 –que no és que els lloguers d'habitatges fossin barats a les nostres Illes–, l'acumulat increment de preus fins a l'actualitat supera en molts municipis el 50%. Els salaris ni s'aproximen a aquests increments, la qual cosa vol dir que cada vegada hi ha més families amb dificultats per pagar el lloguer, o per accedir-hi. Consubal va assenyalar no fa gaire que els abusos dels propietaris ja són el gruix de les denúncies que reben. I les agències immobiliàries –que han més que duplicat la presència a les Balears d'ençà de la crisi de 2008 tot i "l'escassetaf"– reconeixen que un dels seus principals productes –a més de l'habitatge de luxe orientat principalment a estrangers rics- són les habitacions, que ja representen un terç de l'oferta.

En el terreny polític, l'habitatge és present després de decades a l'agenda pública, però amb una visió esbiaixada, que atorga pes a fenòmens insignificants estadisticament, però convertits en espectacle, com l'ocupació d'habitatges buits mentre deixa la majoria de les iniciatives en mans del mercat. I aquelles que comporten uns mínims d'intervenció (com ara el control de preus) esdevenen opcionals per als nostres governants. Per si no n'hi hagués prou, estam davant una onada de criminalització de la pobresa del tot funcional a una economia turística que maneja

la nostra societat com un aparador. No interessa que els pobres es vegin, i per això es persegueixen les víctimes de l'exclusió residencial, amb exempIes com el desallotjament de centenars de persones sense alternativa habitacional (com en el cas de Can Rova a Eivissa. la presó vella de Palma i l'aeroport); a més de la persecució dels caravanistes a Ciutat.

El desacoblament entre les polítiques d'habitatge i les potencials persones beneficiàries és tan gros que les dades redueixen a zero els efectes de qualsevol mesura, començant pel darrer decret que es vol aplicar al cas de Palma. El sòl és la base perquè es pugui construir més, però on són les garanties perquè les facilitats als constructors es tradueixin en resultats per als residents

que necessiten una casa? Si l'estàndard dels "abitatges de preu limitat” és com el de la darrera promoció al Pillarí (pisos de dues habitacions a un preu màxim de 300.000 euros), com es menja això amb l'estructura salarial de les Illes Balears? No es tracta de fer habitatge només per als collectius més vulnerabilitzdts, però sí de tenir en compte que segons les darreres dades d'Hisenda, la mitjana salarial a les Balears és de poc més de l.600 euros per 14 pagues... I que el 35% de les persones assalariades està per sota del salari mínim en el còmput anual. Per això no es pot reduir el principal problema social de les Illes a una simple qüestió d'oferta i demanda... De què servirà reservar un 30% dels nous habitatges a joves menors de 35 anys, que per subscriure una hipoteca d'un pis de 300.00C) euros haurien de disposar dun mínim de 60.000 euros estalviats? Això sí; si en dos anys no s'han venut els pisos a aquest collectiu, aquí s'acaba l'obligació del promotor.

Veient això, i el desacoblament entre la realitat social i les propostes polítiques, està realment tocat de mort, el dret a l'habitatge? Jo personalment crec que està molt tocat, però també confio que els illencs, i especialment les persones joves, siguin capaços de situar el tema a l'agenda política amb paràmetres

molt distints dels que es maneja la cosa ara. Podem aguantar una feina precària, una cistella de la compra o uns preus de l'energia desorbitats, però ningú no pot construir un projecte de vida sense sostre. D'això va el tema, el dret a un habitatge digne perviurà, però la societat que no estiguidisposada a resoldre-ho amb determinació està condemnada a morir.