divendres, 30 de gener del 2026

30 de gener: "Dia Escolar de la No violència i la Pau". Llorenç Vidal


Llorenç Vidal 

30 de gener: "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)"


El 30 de gener, com a "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)", sorgeix com a iniciativa privada i personal del mestre, poeta i inspector d'educació mallorquí (Santanyí) Llorenç Vidal, que, en commemoració de la mort del líder nacional i espiritual pacifista de l'Índia Mahatma Gandhi (el 30 de Gener de 1948, assassinat a trets per un fanàtic), va proposar, el 1964, que se celebrés un dia mundial anual, el 30 de gener, en el qual en tots els centres escolars i educatius s’eduqués en els principis de l'esmentat pacifista de la no violència, la pau, respecte i drets humans. 


El seu objectiu és l'educació en i per al respecte, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als drets humans, la no violència, la pau, entesa entre totes les persones, persones de diferent formació, ètnia, cultura o religió: Amor universal, No violència i Pau. Contra l'egoisme, la segregació, marginació i qualsevol tipus de violència. El DENIP va ser reconegut pel Ministeri d'Educació i Ciència, mitjançant l'Ordre Ministerial del 29 de novembre de 1976. 

La Plataforma Mallorca per la Pau, de la qual l’STEI fa part, defensora de la cultura de la no-violència, la resolució pacífica dels conflictes i la convivència entre persones de distinta procedència i maneres de pensar, us vol fer arribar un text per sensibilitzar els nostres alumnes davant la cultura de la guerra i la manca de respecte envers els drets humans.

Moltes gràcies per la vostra atenció. 
Proposa dos textos, un per Primària i l'altre per a ESO i Batxillerat:

Primària: 

Per la pau i la vida 

Vivim en un món on encara hi ha guerres. A les guerres, moltes persones perden ca seva, la seva família i, fins i tot, la vida. Cap infant hauria de viure amb por ni créixer envoltat de violència. 

Quan els governs gasten diners en armes, en queda menys per a coses importants com les escoles, els hospitals o ajudar les persones que ho necessiten. Les armes no cuiden, no eduquen i no fan feliç ningú. 

La pau és parlar, escoltar i ajudar-nos. És respectar totes les persones, siguin d’on siguin, i defensar que tots els nins i nines del món tenen dret a viure tranquils, anar a escola i tenir un futur millor. 

Per això deim: 

●Sí a la pau i a la convivència.

●Sí al respecte i als drets humans.

●No a la guerra i a la violència.

●No a gastar diners en armes.


Entre tots i totes podem construir un món més just, solidari i en pau. La pau comença amb els petits gestos de cada dia.  



ESO i Batxillerat: 


Per la pau i la vida, no a la guerra ni a les despeses militars

 

Vivim en un món amb conflictes i tensions creixents. Els atacs militars a països, com ara Veneçuela, Gaza o Ucraïna mostren que molts governs prefereixen la força abans que la pau i volen aprofitar-se dels recursos dels altres. Però la guerra no només afecta els països atacats: la seva brutalitat arriba a tots nosaltres. 

Les despeses militars creixen a costa del pressupost de la sanitat, l’educació i les pensions, entre d’altres. Molts joves podrien ser enviats a guerres que ni entenen, mentre els responsables mai en sofreixen les conseqüències. Això és injust i perillós per al futur de la humanitat. 

Per això, cal defensar la vida, la justícia i la convivència pacífica. Necessitem governs que prioritzin la gent i els drets humans per sobre de les armes i del negoci de la guerra. 


Exigim: 

●Que s’aturin els projectes de rearmament i es dediquin els diners a les necessitats socials.

●Que es cerquin solucions pacífiques als conflictes del món i es respecti la sobirania dels pobles.

●Que s’acabi l’ocupació i les injustícies a Palestina i es garanteixin els drets del poble palestí.

●Que s’aturin les agressions a Veneçuela i a altres països d’Amèrica Llatina.

●Que els governs respectin els drets humans i lluitin contra les lleis i pràctiques racistes.

●Que Espanya surti de l’OTAN i tanqui les bases militars dels EUA al territori estatal.


La pau és possible si defensem la vida, la solidaritat i la democràcia. No podem callar davant la guerra: és responsabilitat de tots i totes construir un futur millor en pau. 



Altres dies mundials, generals, de la Pau: 

Dia 21 de Setembre: Dia Internacional de la Pau
El dia internacional de la Pau es va establir originalment el 1981 en una resolució 37/67 de l'Assemblea General de les Nacions Unides perquè coincidís amb la inauguració del seu període de sessions cada setembre. Va ser l'any 2001 quan l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar que el 21 de setembre serà una data orientada per celebrar i observar la pau. Un dia dedicat a commemorar i enfortir els ideals de pau en cada nació i cada poble. Aquesta resolució va ser acceptada i signada per tots els estats membres que es van comprometre que, en cas d'estar en guerra, aquest dia seria un dia de treva. 

Dia 1 de Gener: Dia Mundial de la Pau
El primer de gener de 1967 el Papa Pau VI va proclamar i va proposar que en aquesta data cada any se celebrés el Dia Mundial de la Pau


.

dijous, 29 de gener del 2026

Justicia, pau i ciutadania ben informada. Ferran Navines


Ferran Navines, doctor en economia per la UB. Ha estat, entre altres, professor titular a les universitats UIB i UAB i profesor de l'Escola de Turisme de la Generalitat de Catalunya. És membre del col·lectiu Alternatives. A la darrera revista de l'Altra Mirada "Capitalisme de Guerra" presenta un escrit titulat "Militarisme versus Estat de Benestar". Igualment a l'acte de presentació d'aquesta revista, va ser un dels membres de la mesa. Presentà, les distintes intervencions, Lila Thomàs, membre de les Fundacions Darder-Mascaró.

dimecres, 28 de gener del 2026

Inauguració de l'escultura de Josep Mª Llompart a Palma

Inauguració de l'escultura de Josep Mª Llompart de la Peña a Palma, al carrer dels Oms, cantonada carrer de la Missió, el 28-01-2026, aniversari de la seva mort, de l'escultora mallorquina Georgina Gamundí. Ha estat una iniciativa de l'Obra Cultural Balear (OCB) que ha comptat amb la col·laboració dels governs autonòmic, insular i municipal. Aquest darrer ha estat present a la inauguració a través del batle de Palma, Jaime Martínez. Per l'OCB, el seu president, Antoni Llabrés. Ha estat un dia plujós, tot i que hi havia nombrosa concurrècia, entre els que hi havia l'anterior batle de Palma José Hila, els regidors actuals de MÉS i nombrosos càrrecs i socis de l'OCB. Igualment, representació del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Mallorca.
Josep Mª Llompart de la Peña va neixer el 23 de maig de 1925 i va morir el 28 de gener de 1993





diumenge, 25 de gener del 2026

Cassolada per les Bellaombres arrassades. 29-01-2026 a les 10

Cassolada per les Bellaombres arrassades. 29-01-2026 a les 10


Per les Bellaombres, talades per la base, arrassades, segons el batle, complint un informe dels tècnics, segon el qual els arbres estaven podrits i perillava que caiguessen o que caiguessen branques seves, amb perill de ferir qualque viandant, informe que ningú ha vist, tot i que ha estat sol·licitat pels regidors humanistes de l'Ajuntament, l'associació de veinats, la federació d'associacions de veinats, ARCA,... Si fos cert el motiu que diu el batle, quin problema hi hauria en mostrar l'informe que serviria per aclarir el dubte que la seva negativa a mostrar l'informe ocasiona. 

Per això ens convoquen a una forta i molt nombrosa casolada el proper dijous dia 29 de gener a les 10 h. a la Plaça de Cort. Defensem el nostre patrimoni verd, tot el nostre patrimoni, que, els gestors polítics actuals, no el defensen, sinó, al contrari, destrueixen sense el més mínim remordiment. 


Expandeix aquesta informació de manera que, a més de noltros, participi molta més gent. La natura és vida, vida en si mateixa i vida per a nosaltres. Els arbres frondosos, els altres vegetals verds, tant terrestres com marins fan la funció clorofílica: absorbeixen l'anhidrid carbònic que notros expulsam a l'aire quan respiram i tornen oxigen a l'aire, oxigen que noltros aspiram quan respiram. Així quan l'administració tala arbres per afavorir la vista i possibles terrasses als hotelers no sols maten la vida dels arbres talats, sinó que provoquen una reducció d'oxigen necessari per a la nostra respiració. 

Dijous, dia 29 de gener, a les 10 h. no fallis, tu i les teves amistats acudiu amb una caçarola i una massa metàlica (pot ser un cubert) per a fer renou, per a protestar, per a fer-te sentir en defensa del nostre patrimoni, del nostre patrimoni verd i per a queixar-te per la tala de les Bellaombres de la Plaça Llorenç Villalonga, del barri de la Calatrava. 




Abans i després de la tala de les Bellaombres 

Recorda, Dijous, 29 de gener a les 10 h. a la Plaça de Cort, no fallis amb el teu instrument sorollós i avisa a tots els teus coneguts que també hi vagin!!! Fem-nos sentir!!! 







dissabte, 24 de gener del 2026

L'Altra Mirada 111. Capitalisme de guerra

L'Altra Mirada 111. Capitalisme de guerra


L'Altra Mirada és una revista editada per les Fundacions Darder-Mascaró. 

Com ella mateixa diu, és una publicació de reflexió teòrica, de debat i contrast d’idees, que volem que sigui útil per a les persones que volen transformar el món, que creuen que serà possible amb la força col·lectiva que ha fet avançar la societat. 


El darrer numero publicat és el 111, publicat el darrer mes de desembre de 2025. Amb el següent contingut i signatures: 

Editorial. Estam en guerra? Quina Guerra

Bloc 1

1.1 El nou complex militar-industrial dels EUA, Michael T. Klare 
1.2 L’atlantisme de Trump i les dues ànimes d'Europa, Miquel Puig
1.3 Bombolles econòmiques i geopolítica, Carles Manera Erbina 
1.4 Militarisme versus Estat de Benestar, Ferran Navinés 
1.5 Mentre Veneçuela brega, el poble resisteix en setge dolós, Paco Vera
1.6 Trump atia un acord entre Rwanda i EUA per l'espoli de la Repüblica Democràtica del Congo, Justin Kashara
- L’Entrevista Joan Mas "Collet", insubmís mallorquí al servei militar, Antoni Trobat

Bloc 2 

2.1  Els BRIXS, uns conspiradors contra els Estats Units?, Josep Valero Gonzalez 

2.2 La lluita per la pau, Rafael Borràs 

2.3 No a la guerra. Per una solució justa i pacífica dels conflictes.
OTAN no, bases fora, Mallorca per la Pau

2.4 Rearmar la pau. El moviment pacifista en la cruïlla.
Una mírada des de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester

Podeu adquirir aquest numero a les Fundacions Darder-Mascaró. 

Encara no està editat en edició digital, sens dubte ho sirà relativament prest. Les Fundacions Darder - Mascaró posen a la disposicióde tothom interessat la seva col·lecció completa de la revista. Podeu llegir o baixar-vos qualsevol numero anterior, de l'1 al 110, que vos interessi, al web de les Fundacions:  


al web de la revista: 

https://laltramirada.cat/
 

dilluns, 19 de gener del 2026

Resultats de futbol. Jornada de 18 de gener de 2026

Resultats de futbol. Jornada de 18 de gener de 2026 

CD Felanitx

Les competicions de futbol de l’estat espanyol s’estructuren de la següent manera: 

Primera divisió: 1 grup de 20 equips.(els tres darrers, els 18, 19 i 20, baixen a 2ª divisió). 

Segona divisió: 1 grup de 22 equips (el primer i segon pujen directament a 1ª divisió, I també el primer d’un play off que es fa entre el 3r i 6é. Els quatre darrers descendeixen a Primera federació).

Primera Federació: 2 grups de 20 equips cada un (el primer de cada grup ascendeix directament a segona divisió i també el campió del play off de cada grup que es fa entre el segon i cinquè de cada grup. Els 5 darrers de cada grup descendeixen a Segona Federació).

Segona Federació: 5 grups de 18 equips cada un. Un catalano-balear (els 5 campions de grup pujen a 1ª Federació. També pujen a 1ª federació els cinc campions del play off que es fa a cada grup entre els equips que han quedat entre el 2n i 5é lloc. I descendeixen a 3ª Federació els 5 darrers de cada grup i els dos que perden en una promoció que es fa entre els 4 pitjors classificats en el lloc 13 del seu grup).

Tercera Federació: 18 grups de 18 equips cada. Un balear (pujen a segona federació els 18 campions de grup més 9 més que surten de play off i eliminatòria que es fa entre el 2n. I 5é de cada grup. I descendeixen a Regional Preferent els tres darrers de cada grup).

Regional Preferent. Mallorca (18 equips); Menorca; Eivissa i Formentera (el 1r puja directament a tercera i els tres darrers baixen a Primera regional. Del 2n al 7è de Mallorca, més el 1r de Menorca i el primer d’Eivissa-Formentera es constitueixen 4 grups. Els 4 campions de grup també ascendeixen a tercera federació. Els tres darrers baixen a Primera Regional). 

Primera Regional: 1 grup. Mallorca de 20 equips (Els tres primers ascendeixen a Regional preferent i els dos darrers baixen a segona regional). 

Segona regional: 3 grups. Mallorca (pugen a Primera regional els tres millors i baixen a tercera regional els tres pitjors). 

Tercera Regional: 2 grups. Mallorca (pugen a segona regional tres equips, els dos primers de cada grup i el millor segon dels dos grups. No hi ha descensos). 

Equips de qui donarem, periòdicament, resultats i classificació: 

Mallorca (Primera divisió), At. Balears (Segona Federació), Constacia (Tercera Federació), Poblense (Segona Federació), Manacor (Tercera Federació), Felanitx (Tercera Federació), Sporting de Maó (Regional Preferent de Menorca), SD Eivissa (Segona Federació). 


Mallorca 3 – At. Bilbao 2.         21 de 60 punts. 14 de 20 equips.

Girona 1 – At. Balears 1.         32 de 57 punts. 4 de 18 equips.

Portmany 0 – Constancia 1.     26 de 54 punts. 5 de 18 equips.

Olot 1 – Poblense 0.                36 de 57 punts. 1 de 18 equips.

Alcudia 2 – Manacor 2.             46 de 54 punts. 2 de 18 equips.

Collerense 1 – Felanitx 2.         14 de 54 punts.16 de 18 equips.

UD Maó 0 – Sporting de Maó 1. 11 de 21 punts. 5 de 11 equips. 

Terrassa 1 – SD Eivissa 1.         26 de 57 punts. 9 de 18 equips. 


Escrits per capitols. Canvis de 2025 a 2026

Escrits per capitols. Canvis de 2025 a 2026 



Primer acabarem els que tenim començats i no acabats de l'any 2025: 

- "El Vell i el Mar" d'Ernerst Heminway, en total té 16 capítols dels que n'hem publicat 14. Ens queden 2 capítols. 

- "Sobreviure" (aprendre dels animals), en total té 20 capitols dels que n'hem publicat 19. Ens queda 1 capitol 

- "Mallorca Natural", en total té 29 capitols, dels que n'hem publicat 21. En total ens queden 8 capítols. 

Una vegada acabada l'entrega de tots els capitols d'una serie determinada podràs llegir o baixar-te tot el conjunt en forma de llibre digital publicat a la biblioteca del arcs: 
 

Igualment, una vegada a cabada l'entrega dels tres títols lliurats per entregues al llarg de 2025 i el principi de 2026, començarem les noves entregues per capitols dels nous escrits lliurats per capitols, que, els primers, seran: 

1 "Per qui doblen les campanes" d'Ernest Hemingway. Novela ambientada a la guerra civil espanyola. La publicarem als dos arcs, en català i en castellà. 43 capítols. 

2 "Robin Hood, dels boscos" de Walter Scott. La publicarem als dos arcs, en català i en castellà. Té 21 capítols.  

3 "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell (Tirant lo  Blanc és a la llengua catalana el que El Quixot és a la llengua castellana). 
487 capitols. La publicarem únicament en català a l'arc mediterrani. 



Mencions dels Arcs Mediterrani i Atlàntic, 2025

Mencions dels Arcs Mediterrani i Atlàntic, 2025 

Mencions positives:


Menció a la persona o entitat que més ha fet en favor de la terra, les aigües i medi ambient de les Illes Balears: GOB 

Menció a la persona o entitat que més ha fet en favor de la llengua i cultura de les Illes Balears: OCB 

Menció al partit polític que més ha fet en favor de les Illes Balears i les seves persones: MÉS 

Menció al millor polític del conjunt de l’estat espanyol: Gabriel Rufian

Menció a la millor política econòmica i social del conjunt de l’estat espanyol: Pedro Sanchez-Govern de l’estat. 


Mencions negatives

Menció a la persona o entitat que més ha fet en perjudici de la terra, aigües i medi ambient de les Illes Balears: Governs PP-Vox

Menció a la persona o entitat que més ha perjudicat a la llengua de les Illes Balears: Governs PP-Vox

Menció a la persona o entitat que més ha perjudicat a l’estat espanyol i les seves gents: Isabel D. Ayuso, Carlos Mazon, Alberto Feijóo, i Margalida Prohens. 

Menció a la persona o entitat més tramposa en perjudici de la veritat, justícia, pau, ciutadania i medi: Isabel D. Ayuso i Miguel A. Rodriguez

Menció a la persona o entitat més assassina-criminal del món: 
1 Benjamin Netanyahu-Israel; 2 Donald Trump-EEUU

Menció a la persona o entitat més delinqüent mundial: 
1 Donald Trump-EEUU; 2 Benjamin Netanyahu

Menció especial a la persona o entitat pitjor “sepulcre blanquejat” per la seva hipocresia: Margalida Prohens


dimarts, 13 de gener del 2026

Mallorca natural 23: Tossals Verds / Addaia

 Tossals Verds 


Les cases restaurades des Tossals Verds acullen els excursionistes que trepitgen els camins del cor de la serra de Tramuntana de Mallorca. Des d'aquí van as Tossals, al puig de Massanella, al pla de Cúber i del Gorg Blau, a la font des Prat, on comença la Canaleta, una curiosa obra hidràulica popular del segle XVIII. El paratge és de rocam blavós, amb mata, ullastres, alzines, romanins, estepes, carritxeres espesses i aritges.

Vells camins de carboner travessen la zona abundant en sitges, marges i barraques.

A prop hi ha l'escletxa del torrent d'Alrnadrà. El panorama que es contempla és magnífic: els puigs d'Alcadena i d'Alaró i el vessant interior de les muntanyes de Sóller.



Addaia 


Les antigues i reduïdes salines d'Addaia ocupen el fons d'una badia estreta, poc fonda i llarga, al nord de Menorca, un espai natural de gran interès natural. A la boca de la badia, s'hi troben els illots d'Addaia, Gran i Petit, i els illots Carbó i de ses Àguiles. la punta de Mongofra hi ha s'Estany, també una zona humida on és habitual, com les salinetes, la presència de petits limícoles migrants i d'agrons. Conreus i pastures d'enclova, redols de savines i ullastrars atape-1-ts sobre pujols de contorns suaus configuren el paisatge del lloc, de tonalitats obscures, de sols pissarrosos. A les voreres de la mar els socarrells menorquins i les camamil·les entapissen les roques brufades de saladina




Mallorca Natural 22: Comuna de Lloret / Comuna de Bunyola

Comuna de Lloret  


Lany 1958 es va fer assentament de la Comuna a favor de l'Ajuntament de Lloret en el Registre de la Propietat. Abans, havia estat inclosa en el Catálogo de Montes de Utilidad Pública (1927), reconeguda com a possessió del municipi (1767), i sobretot usada pels habitants de la zona des de gairebé el segle XIII. A les garrigues, hi han pasturat tradicionalment guardes de porcs, ovelles i indiots. Els habitants de Lloret hi han desenvolupat altres activitats: caça, tala de llenya per obrar, recerca de feixina per als forns, de cararnuixes per fer canyissos per assecar figues, de brancons d'aladern per fer paners... Avui, la Comuna (131 ha) és un lloc òptim per al senderisme i l'educació ambiental del Pla de Mallorca



Comuna de Bunyola



La relació dels habitants de Bunyola amb la Comuna és molt antiga. Els bunyolins han aprofitat secularment els recursos naturals del bosc: la llenya, els bolets, la caça de tords amb filats, les pedres de calç... Ara, els camins del lloc són molt freqüentats pels excursionistes. Des del puig de na Marit, o de n'Eimeric, i deï penyal d'Honor es contempla una magnífica panoràmica de la serra de Tramuntana de Mallorca. Lalzinar és espès, humit i té alguns racons foscs. El pinar és més sec i calorós. Els ferrericos i els busquerets hi són freqüents. La milana reial, el falcó pelegrí, el xoric i l'esparver són els principals rapinyaires diürns observables amb facilitat a la Comuna. També, el voltor negre.