Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÉS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÉS. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de maig del 2026

1 de Maig (Palma. 2024)

Videos 1 de maig de 2024: 

Celebració de l'1 de maig a Palma 

Video 1: Manifestació al llarg de les Avingudes

1 de maig de 2024. 

Molts d'anys molt bons, CCOO, UGT, STEI, PSOE, MÉS, Podem. 

Reivindicam 1 Pujada de sous, 2 Reducció de la Jornada laboral, 3 Solució de l'accés a l'habitatge, 4 Regeneració democràtica (front el joc brut polític del PP-Vox), 5 Compliment i respecte dels Drets Humans. 

Video 1: Manifestació al llarg de les Avingudes de Palma 

Video 2: Parla UGT

Video 3: Parla CCOO

Video 4: Tothom canta La Internacional 

Video 1: https://youtu.be/qS18h2CuduA

Video 2: https://youtu.be/DOe49EP7__w?si=0xm3S-JXFDIM8n81

Video 3: https://youtu.be/UzMAMn-5iS0

Video 4: https://youtu.be/LDuZNz3GD0E  

Llista de reproducció 1 de maig de 2024 a Palma (els 4 videos)


Video 2: Parla UGT



Video 3: Parla CCOO


Tothom canta La Internacional









dimecres, 4 de juny del 2025

Més reclama el traspàs dels aeroports de les Illes

Ara Més reclama el traspàs dels aeroports amb l’objectiu de reduir la pressió turística



MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa registren la llei per demanar la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa amb la vocació d’anar a l’arrel del problema actual de massificació i col·lapse turístic, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat de les Illes Balears


Palma, 2 de juny de 2025.- Ara Més, la formació que integra MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, ha presentat aquest dilluns la seva proposició de llei pel traspàs dels aeroports en un acte celebrat a la plaça de Llorenç Bisbal de Palma on han intervingut càrrecs de les formacions la portaveu del GOB, Margalida Ramis, i el secretari general de CCOO-Illes Balears, José Luís García, i on han assistit membres de Greenpeace, Amics de la Terra o Mar Illes, entre altres. Els partits ecosobiranistes defensen la necessitat del traspàs de la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa amb la vocació d’anar a l’arrel del problema actual de massificació i col·lapse turístic, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat de les Illes Balears. 

“La realitat a les Illes Balears és que sempre hem tengut AENA en contra, fomentant la massificació d’aquesta terra per obtenir recursos que endur-se’n a altres territoris”, ha criticat el coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. Per això “necessitam una autoritat aeroportuària de les Illes Balears controlada pel Govern i pels Consells, perquè faci feina per la gent d’aquí i les nostres necessitats”, ha assegurat Apesteguia. “Volem decidir aquí com, quan i quins vols necessitam. Volem decidir aquí en què reinvertim els ingressos de l’aeroport que han de ser per pal·liar els problemes que causen els aeroports. Volem decidir aquí frenar la massificació. Perquè volem decidir aquí viure millor”, ha defensat el coordinador general de MÉS per Mallorca. 

Per la seva banda, la secretària d’organització i consellera de Més per Menorca al Consell de Menorca, Noemí García, ha assegurat que només durant l’any 2024 els aeroports de Palma, Maó i Eivissa van suportar 47 milions de passatgers i que “això suposa mig any depressió constant sobre un territori, en unes illes, que lluitam cada dia per preservar els recursos naturals, el benestar dels residents i una convivència equilibrada”. En aquest sentit, García ha lamentat que “no tenim la clau de la porta que marca, precisament, qui entra, com entra i quan entra. És com si fossim hostes de ca nostra”. A més, la consellera insular de Més per Menorca ha defensat que “amb el reclam del traspàs dels aeroports no demanam cap privilegi, només demanam justícia i demanam tenir cura d’allò que és nostre”.

La proposició de llei registrada al Parlament per MÉS per Mallorca i Més per Menorca, amb el suport d’Ara Eivissa –les tres formacions sota el paraigües d’Ara Més – reclama el traspàs de la gestió dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa, com marca l’Estatut d’Autonomia d’ençà de la seva reforma de 2007 i tal com s’ha manifestat a favor el Parlament fins en set ocasions (en els anys 2008, 2010, 2012, 2013, 2023 i 2025), amb la vocació d’anar a l’arrel del problema de la massificació i col·lapse turístic que viuen les Illes Balears, reduir la pressió turística, així com assegurar la connectivitat donat que l’increment de vols produït en els darrers 10 anys no dona servei a la població de l’arxipèlag sinó que es basa en el repartiment de dividends d’AENA. 

En aquest sentit, i a banda de l’incompliment estatutari per part de l’Estat, els partits ecosobiranistes critiquen la incoherència entre la política turística i la política aeroportuària existent, ja que els intents per posar topall a les places turístiques s’ha vist perjudicada per la política d’AENA dels darrers 10 anys que ha incrementat els vols en un 48 %. 

Per això, la llei de les formacions ecosobiranistes planteja la creació d’una autoritat aeroportuària de les Illes Balears amb la participació de l’Estat, el Govern i els Consells Insulars, amb majoria per a les administracions d’autogovern, que gestioni la titularitat dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa. 

A més, la llei planteja que, els beneficis sorgits dels aeroports de Palma, Maó i Eivissa quedin a les Illes Balears. Uns beneficis que ara mateix suposen el 20 % dels dividends d’AENA i que es podrien xifrar en uns 292 milions d’euros, i que, segons la proposta dels ecosobiranistes, servirien per finançar el transport públic a l’aeroport oposar mesures per reduir l’impacte de la contaminació acústica que pateixen els veïnats dels citats aeroports. 

Així mateix, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han explicat que la iniciativa legislativa es planteja al Parlament de les Illes Balears amb la intenció d’exercir pressió a l’Estat davant els seus reiterats incompliments estatutaris i que, amb aquest objectiu, els pròxims mesos es reuniran amb entitats i societat civil per assegurar el màxim consens per aconseguir el traspàs dels aeroports.


Rebut, per correu electrònic, de Més per Mallorca

divendres, 18 d’octubre del 2024

Partits polítics al poder. Tipus:

Partits polítics al poder. Tipus:

Positiu: Les seves accions repercuteixen en béns per a la majoria de persones i el medi ambient

Neutre o inútil: Les seves accions no beneficien la majoria de persones ni el seu medi ambient; però tampoc els perjudiquen.

Negatiu: Les seves accions perjudiquen la majoria de les persones i/o el medi ambient.

A les democràcies occidentals el poder resideix a la ciutadania, que l'exerceix a través dels partits polítics. Els partits polítics exerceixen el poder legislatiu al Parlament: cadascú fa una sèrie de propostes que s'aproven o no segons la votació favorable o desfavorable de la maroria de diputats o parlamentaris del mateix Parlament. Els governs es formen mitjançant majories de diputats al Parlament. Si un partit concret té, al Parlament, majoria absoluta de diputats (la meitat més un són del partit corresponent) nomena el president del Govern a algú del seu propi partit i aquest nomena els ministres que juntament amb ell constitueixen el govern o poder executiu. Si cap partit té majoria absoluta de diputats al Parlament és necessari que diversos partits, per afinitat ideològica o per contraprestacions, formin una majoria i se n'elegeix el president o presidenta del govern i els diferents ministres, que constitueixen el govern que exerceix el poder executiu. El govern o poder executiu porta la gestió, l'administració, del dia a dia de l'Estat.

Són positius aquells governs la gestió dels quals repercuteix en el bé o benefici de la majoria de ciutadans, així com en el bé del medi ambient en què aquells es desenvolupen. (D)

És "inutil" o "neutre" aquell govern de la gestió del qual no es produeix cap benefici ni per a la majoria dels ciutadans ni per al seu medi ambient, però tampoc cap perjudici ni per als uns ni per a l'altre. (N)

Són negatius aquells governs de la gestió dels quals es desprenen perjudicis per a la majoria de ciutadans i/o per al seu medi ambient. (R)

Igual que els cotxes automàtics que no tenen 4, 5 o 6 marxes cap endavant i una cap enrere, sinó que només tenen: cap endavant (D), punt mort (N) i cap enrere (R), els partits polítics (en solitari o en coalició), en l'exercici dels seus governs, són positius, inútils o negatius.

Un exemple de Govern que treballa en bé dels ciutadans i el seu mitjà és el govern de coalició de progrés dels darrers anys i actual:

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'Executiu encara aquest nou curs polític (setembre del 2024) "amb renovada energia" i "un full de ruta clar" i ha anunciat els que seran les sis prioritats que centraran l'acció del Govern de coalició progressista durant els propers mesos:

"- competitivitat econòmica,

- estat del benestar,

- habitatge,

- dignitat laboral,

- igualtat i

- pau".

A més, Sánchez ha subratllat que Espanya compta amb "un Govern net que va néixer fa sis anys com a resposta a la corrupció, la fallida territorial i les retallades de l'Estat del Benestar" i que "ha superat cinc anys de bloqueig judicial, amb una renovació pactada del Consell General del Poder Judicial i l'elecció de la primera presidenta del Tribunal Suprem”. Ha prosseguit recordant que "Espanya compta avui amb un Govern a Catalunya que treballa per la unió dels pobles d'Espanya" i "ha protagonitzat una de les fases de modernització, creixement i ocupació més importants de la seva història recent". "Tot un èxit de país", va remarcar.

El cap de l'Executiu ha aprofitat l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, per anar desgranant les sis prioritats del setè any d'acció del Govern progressista:

- La primera, la competitivitat econòmica, que suposa "continuar impulsant el canvi de model productiu", ha dit. En aquest sentit, ha destacat que, en aquest quadrimestre, "desplegarem 3.100 milions d'euros en préstecs procedents dels fons europeus per reindustrialitzar Espanya"; "Posarem en marxa el "nou Consell de Productivitat d'Espanya" i estrenarem "dotze nous graus universitaris i mòduls de FP", per millorar les competències dels nostres treballadors en els àmbits com les energies renovables, les tecnologies digitals i la salut".

- Com a segona prioritat va apuntar a l'enfortiment de l'estat del benestar, que suposa "blindar i expandir drets" i "modernitzar i reforçar els serveis públics".

Sánchez ha explicat que el seu Govern reivindica "un model de justícia social que vetlli per la igualtat real i protegeixi el nostre Estat del benestar" i, per això, ha anunciat que en el curs polític que comença treballaran per "l'aprovació d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) socials, ambiciosos”, que consolidin i expandeixin la inversió pública que venim realitzant en els darrers anys. A més, va avançar que dimarts que ve el Consell de Ministres tornarà a aprovar el sostre de despesa, per a la seva remissió al Parlament.

D'altra banda, ha assegurat que l'Executiu continuarà avançant cap a una "fiscalitat més progressiva", amb impostos que graven més els que més tenen i orientin el model productiu i impulsarà la creació d'un "sistema de finançament autonòmic que sigui" més just, que redueixi les diferències territorials, que atengui les singularitats de cadascun dels territoris i que garanteixi la suficiència de la despesa pública i exigeixi la coresponsabilitat als Governs autonòmics".

La tercera prioritat de l'acció de govern serà l'habitatge, que suposa "el problema més gran al qual s'enfronten els joves i moltes famílies". Referent a això, ha assenyalat que en els darrers anys s'han establert les bases de la nova intervenció pública amb la primera Llei d'Habitatge de la nostra democràcia i mobilitzant o iniciant la construcció de 80.000 habitatges per a lloguer assequible, entre d'altres mesures.

Així, ha avançat que en els propers mesos "impulsarem noves mesures destinades a ampliar el parc públic d'habitatge, perseguir l'especulació, fixar un equilibri millor entre l'activitat turística i el benestar dels residents, i aconseguir que l'habitatge sigui un dret de tots i no el negoci d'uns quants”.

També ha confirmat que l'habitatge serà l'objecte de debat i el propòsit fonamental de la Conferència de Presidents que se celebrarà a Cantàbria.

- La dignitat laboral serà la quarta prioritat de l'Executiu en aquest nou curs polític i per això Sánchez ha garantit que continuaran negociant amb patronal i sindicats fins a reduir la jornada laboral a les 37,5 hores, “perquè tots els espanyols treballin per viure, i no visquin per treballar”; adaptaran la normativa estatal de l'SMI als estàndards que fixa la directiva europea, i aprovaran un Estatut del Becari.

- La cinquena prioritat serà continuar lluitant contra la desigualtat en totes les seves formes, ha explicat el cap de l'Executiu, que ha avançat que, els propers mesos, "renovarem el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; posarem en marxa noves accions destinades a fitar" els privilegis desproporcionats de certes elits ia gravar fiscalment els que ja tenen al banc suficients diners per viure cent vides".

- Finalment, la sisena prioritat del Govern serà la pau del nostre veïnatge oriental i meridional. En aquest àmbit, Pedro Sánchez va remarcar que seguirem ajudant Ucraïna en la seva guerra contra Putin, "amb més de mil milions d'euros en material i vots favorables a Brussel·les" i seguirem recolzant el poble gazatí, "sostenint UNRWA, pressionant Netanyahu a la Cort Penal Internacional, les Nacions Unides i la Unió Europea, i estrenyent els nostres vincles amb l'Estat palestí”. De fet, el president ha anunciat que abans que s'acabi l'any celebrarem la primera Cimera bilater España-Palestina.

En matèria migratòria, ha avançat que “actualitzarem el nostre Pla Àfrica, amb millors recursos, i desenvoluparem acords de migració circular”. "Davant de les deportacions massives, enviar fragates que proposen alguns, el Govern de coalició progressista defensarà una política migratòria humanista, que respecti el dret internacional humanitari", ha afegit.

Vegem un altre exemple de govern positiu (governs de progrés, de coalició del PSOE amb MÉS, d'Illes Balears, Mallorca i Palma, juntament amb molts de municipis de les Illes, a la legislatura passada. Relació oferta per Teresa Caimari (MÉS):

Teresa Caimari ens proporciona la relació següent:

- Llei de fosses,

- Decret posidònia,

- Plàstic d'un sol ús,

- Prohibició lloguer turístic a plurifamiliars,

- Renda social garantida,

- Nova depuradora,

- Oficina antidesnonaments

- Renda social

- Renda d'emancipació per a joves,

- Declaració des Trenc Parc Natural,

- Ampliació cobertura de dependència;

- Més de 200 noves places residencials per a gent gran i altres dependents;

- Llei d'habitatge social;

- Targeta sanitària universal;

- Reciclatge de residus;

- Rebuig dels residus europeus;

- Impost turístic,

- Llei d'Igualtat Dones i Homes,

- Tornada dels programes de Cooperació Internacional,

- Actuacions efectives contra l'explotació laboral, amb intervencions en més de 4.000 contractes d'explotació,

- Tornada de l'exigència del català a la funció pública.

- Llei de Canvi Climàtic,

- Tancament del Murterar sense acomiadament,

- Aconseguit l'ampliació de Cabrera,

- Som territori líder en autoconsum d'electricitat,

- Hem creat una empresa pública d'energia,

- Hem obligat tots els parcs solars a obrir la seva

- La compra de Lluís Sitjar per a la ciutat

- Guanyar passeig marítim de vianants.

- Plànol gral. més restrictiu amb mts de construcció, més verd i pensat per a les persones - pendent d'aprovar

- Finançament als veïns...

- Gratuïtat del transport públic (EMT, Bus interurbà, tren)

- Senador de MÉS (actualment diputat).

Seguirem. N'hi ha moltes més però així en pla ràpid em surten aquestes. Revisa CCAA on governa el PSOE sols i compara el que ha costat que engeguin alguna d'aquestes polítiques.

Per contra, el Govern del PP-Vox d'Illes Balears és un exemple clar de Govern, no només inútil, sinó negatiu: Ha estat el primer partit a eliminar l'oficina anticorrupció (cal tenir en compte que el PP és el partit més corrupte de tots els partits espanyols i també que tots els diners que s'"inverteixen" en corrupció són diners que se sostreu a polítiques socials o mediambientals), precisament quan aquesta oficina investigava un presumpte cas de corrupció d'un familiar de la presidenta del govern autònom.


Igualment el PP amb l'excusa de l'agilitació i la desburocratització de l'Administració s'ha carregat la llei "Avui per demà", una llei "Iniciativa legislativa Popular (ILP)", d'iniciativa de la ciutadania i aprovada, a la legislatura anterior, amb els vots de PSOE, Podem, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i la coalició formenterera d'esquerres, amb l'únic vot en contra de VOX i l'abstenció del PP i del Pi, la Llei eliminant per una banda els supòsits a què els seria aplicable l'avaluació de l'impacte sobre generacions futures, i de l'altra, eliminant les funcions més importants previstes a la Llei del que ha de ser la Comissió de Benestar de les Generacions Futures»
Igualment, després de dir que el seu Govern també s'ha adonat de l'excés de turisme a la temporada alta i que en prenia nota per reduir la quantitat, ha fet unes polítiques que han produït l'efecte contrari (l'estiu passat ha estat un estiu de record, amb més nombre de turistes que l'estiu passat i qualsevol estiu anterior), igualment ha permès legalitzar les construccions il·legals en terreny agrari i permetrà que aquestes construccions ilegals legalitzadesbes dediquin al turisme de vacances, de manera que perjudica el turisme i el camp i només beneficia els infractors que han construït habitatges on estava prohibit fer-ho. D'altra banda, està tramitant la supressió de la llei de Memòria Històrica i Democràtica, amb el greu perjudici per a les víctimes dels assassinats franquistes-feixistes, els seus familiars i amics, i això que aquesta llei només pretén recordar i honrar les víctimes i no té per objecte jutjar i condemnar els assassins (cosa que una altra llei s'hauria de proposar).

A nivell estatal no té cap iniciativa a favor de la ciutadania ni del medi ambient i no té més programa i objectiu que enfrontar-se al govern estatal i entorpir totes les seves iniciatives; té una part del poder judicial que no defensa la veritat i la justícia, sinó l'interès del partit encara que sigui injust, il·legal, fals i corrupte. Això, a més de cometre injusticies fa d'Espanya una nació subdesenvolupada i retardada. 

dimarts, 30 d’abril del 2024

Manifestació de l'1 de maig de 2017 a Palma



(Mira el video de la manifestació)
Adreça del Video: https://youtu.be/B720He82paM





Manifestació de l'U de maig de 2017 a Palma. Mallorca. Illes Balears:

Atesa la corrupció generalitzada del partit popular podíem esperar una manifestació de 100.000 persones o una Revolució Francesa. No obstant això va ser una manifestació pacífica de dos milenars de persones, mentre ciudadanos i psoe mantenen el suport al pp estatal corrupte i al capitalisme explotador que representa. Treballadors anestesiats com a conseqüència de l’opressió. Treballadors i treballadores, despertau! Despertem!

Agrairiem, a qui el tengui, ens pengi, com a comentari, el 'Manifest'. No l'hem trobat. 



diumenge, 15 d’octubre del 2023

Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS



Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS


Polsa damunt el text de cada partit per a veure cada un dels casos que li corresponen.
________________________

El primer que destaca aquest web és que la corrupció total de tots els partits polítics s'estima en 124.123.915.826 euros.
És una quantitat astronòmica. On són aquests euros? Lo seu seria que les distintes sentencies dels distints tribunals obligassin als distints polítics corruptes a tornar els doblers defraudats.

Com ja sabíem el partit paradigma de la corrupció (i també de la mentida) és el PP amb 267 casos.

El PSOE, tot i estar a més de 100 casos menys que el PP de diferència, té un nombre massa alt de casos, 141, i més sent un partit que es diu "socialista", que hauria de treballar més en benefici de les persones en general i de les persones treballadores en particular, molt més que per a l'enriquiment personal.

Vox té tres casos registrats de corrupció, a gran distància del PP i del PSOE.

MÉS sols té un cas de corrupció que podria considerar-se cap ja que el jutge va arxivar el cas, cas contractes, i va absoldre a totes les persones imputades (5) en aquest cas.

Aquests dies el govern del PP-Vox de les Illes Balears vol suprimir, d'urgència, l'oficina anticorrupció. Llògic, sent el partit més corrupte i, precisament, quan aquesta oficina està investigant un cas de corrupció que afecta a un membre del seu partit. Sí l'oficina no estàs investigant un cas del pp i no fecin comptes fer, en el futur, més negocis amb doblers públics no tendrien cap problema en mantenir aquesta oficina.

dissabte, 10 de novembre del 2018

Primaries de MÉS. Novembre de 2018



Avui dissabte, dia 10 de novembre (2018) MÉS per Mallorca i MÉS per Palma celebren les seves eleccions primàries per al Parlament (Govern), Consell de Mallorca i Palma. El partit s’hi juga molt. Diuen que potser el primer pic que el Pacte pot repetir. Mai, fins ara, el Pacte ha repetit. Després d’un període de govern ha vingut un període d’oposició. També que les eleccions no es guanyen, sinó que es perden. En aquest sentit els partits del pacte tenen molt a perdre i poc a guanyar: en tot cas a intentar mantenir i millorar.  De les seves polítiques d’aquí a maig dependrà.

Per a les eleccions d’avui podem considerar varis criteris:

Primer criteri: Candidats i candidates que s’han declarat contraris a l’autopista de Campos, una autopista massa agressiva amb el territori i que accelera el procés de convertir tota la illa en una megapolis traslladant tots els problemes de Palma (especulació immobiliària, encariment de l’habitatge, pol·lució, sobresaturació de cotxes, persones, asfalt, construccions cares en detriment del territori, medi ambient i de les persones especialment els més joves i les rendes més baixes) a tota la Illa. 

Parlament:

Magdalena Obrador Colom

Joan Mas Tugores “Collet”


Consell de Mallorca:

Joan Ferrà Terrassa


Ajuntament de Palma:

Magdalena Obrador
Xisca Prats
Marta Serra

Biel González
Miquel A. Contreras
Miquel A Barceló
Ruben Lago
Manel Garcia
Toni Ballester
Joan Manuel Murillo

Un altre criteri és el de la participació oberta, comunicació i democràcia de tots els militants i simpatitzants, formant part de l’únic grup de Whats transversal obert a tothom, el grup MÉSOBERT.

Són candidats i candidates que també són membres de MÉSOBERT, alguns dels quals són coincidents amb que també s’han pronunciat contra l’autopista:

Parlament:

Rosa Cursach Salas C
Magdalena Obrador Colom E C

Antoni Servera Saletas C
Miquel Gallardo C
Carles Gonyalons Sureda C

Consell de Mallorca:

Maribel Prieto Nebot C

Joan Font Massot C

Ajuntament de Palma:

Rosa Mascaró C
Magdalena Obrador E C
Xisca Prats E C

Marcos Augusto C
Macià Calafat C

Recorda que, a cada llista, has de votar fins un màxim de 6 dones i 6 homes i si en votes menys sempre has de votar el mateix nombre d’homes que de dones.

Atès que votant aquestes opcions sempre quedarien caselles lliures per a poder completar el màxim de 6 dones i 6 homes que es poden completar. Aquí, completar caselles, el criteri podria ser l’amistat o, en el cas dels qui repeteixen les realitzacions, accions i actituds amb la seva gestió. En aquest sentit aquelles persones que han demostrat la seva ineptitud, ineficàcia o mala gestió (o simplement absència) no haurien de ser votades.
Per contra  aquelles que han desenvolupat una bona acció en el seu càrrec o funció tenen un aval que els fa aconsellables. Aquest podria ser el cas, per la seva eficàcia en medi ambient, de:

Parlament:

Josep Ferrà Terrassa


Consell de Mallorca:

Vicenç Vidal Matas.


Finalment, un altre criteri seria per que, en un moment determinat, has promès fer-ho a algú a la candidata o a algú relacionat amb ella.

Aquesta orientació de criteris és una opció lliure ideològica. No una cocció prèvia oficial de Partit.

Ànims. No desfallir. Però reposar per a repensar amb el cervell i el cor (amor a Mallorca i les seves gents) més obert i més clar. A partir de demà, jo personalment descansaré tranquil del meu activisme de partit a les xarxes i al partit.

Repensar Mallorca

Repensar Més per Mallorca.

Repensar les polítiques realitzades per MÉS per a Mallorca en el Govern, Parlament, Consell de Mallorca i als distints Ajuntaments, per a reforçar els punts forts i rectificar en tot allò que no ha donat resultat i no beneficia ni a la nostra Mallorca (Qui estima Mallorca no la destrueix) ni a la nostra gent especialment els més joves i els més necessitats. En aquest sentit votaríem a la Consellera de Serveis Socials Fina Santiago i tot el seu equip, i a Joan Groizard, Director General d’Energies Renovables del que les seves realitzacions s’exporten a l’Estat i a altres països, però, en aquestes eleccions ni Fina Santiago ni Joan Groizard no es presenten. 

Molta sort? No.
Molt encert!

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social


Si vols, reenvia aquest escrit a tots els teus contactes. Podria arribar a algun votant a qui li puguin interessar aquests criteris. Gràcies.

Pots veure: 

Volem autopistes, autopistes volem

Palma - Felanitx per a viure Bartomeu Bennassar 



divendres, 9 de novembre del 2018

Palma-Felanitx-Palma per a viure a Bartomeu Bennàssar


Felanitx, divendres 9 de novembre (2018) A les 13.35 

Estic a un bar de Felanitx esperant el bus de les 14 h per a anar a Palma. Hi he anat i tornaré en bus per Porreres, Montuiri, Algaida,... per no anar-hi en cotxe particular per l’autopista de Llucmajor a Campos (per ara, si Deu, natura o seny no ho atura. Després arribarà fins Es Port, Cala D’or, Santanyi, Ses Salines,... I pensar que quan festejava a Son Servera, devers l’any 1967 hi anava en tren!). He anat a veure el meu cosí Tomeu Bennassar, el meu pare espiritual ideològic (abans ho va ser Don Melcior Rosselló i abans el meu pare i la meva mare biològics) per a veure si jo anava errat. M’ha dit: “Però tu que ets de MÉS o de Manco? Voltros i el que creiem esquerra havieu de ser el contrapès que permetés l’equilibri. Però si voltros també vos posau a l’altra costat l’equilibri és impossible”. Li he dit que dins MÉS alguns encara erem de MÉS (demà veurem si som molts o pocs dins MÉS), però que, per exemple el psoe, ja tenc clar que pus mai més vendra a equilibrar el capitalisme. Venen mals temps per a les persones. Ja sols ens queda la poesia. M’ha regalat la seva vida poética.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

A mesura que avançava en la lectura dels més de 400 fulls de poemes que formen aquest llibre de Bartomeu Bennàssar m’anava envaint una intensa sensació de llibertat. Sí, he dit de llibertat. Són uns quants milers de versos que han nascut i s’han manifestat sense ajustar-se a les crosses i els motlles convencionals que de costum són inherents al conreu del gènere literari que té en la versificació la seva identitat més primigènia. No hi trobam ni la rigidesa de les preceptives canòniques ni l’adaptació als trets expressius o als motius temàtics més característics d’un o altre corrent estètic. La paraula de Bennàssar en cap cas neix condicionada per la tradició literària. Ha prescindit de qualsevol mena de màscara. Ha optat per un registre fonamentat en la naturalitat, l’autenticitat i la franquesa. Tot i això, es tracta d’una manifestació nítida del que anomenam literatura d’idees. Ens trobam davant una veu que sempre parla en sintonia amb el tarannà moral, ideològic i humà del personatge real anomenat Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937). O sigui, el d’un homenot que ha fet un llarg i profitós recorregut com a autor de llibres de sociologia, de teologia, de reflexió humanística, de reculls poètics i de volums de dietaris. (Del pròleg de Damià Pons i Pons). 
Editorial Lleonard Muntaner. Palma, 2018.

dilluns, 29 d’octubre del 2018

Volem autopistes, autopistes volem


Què hermosa és Mallorca
i els mallorquins.
Somiam fortuna
i l’asfaltam.
Plenes de cotxes ja la tenim,
i, retingudes, ens aturam.
I és que som un bàmbols
Com no hi ha en el món,
Bàmbols, bàmbols som.

Cançó (adaptada d’una popular antiga. L'original me la mostrà Margalida Estelrich, la ex de l'ex-rector de la UIB Nadal Batle, l'únic, des de que existeix la UIB Rector, juntament amb Montserrat Casas, com il faut) inspirada per l’asfaltació extensiva de l’Illa. I concretament pel desdoblament de la carretera de Llucmajor a Campos (8,7 km) convertint-la en autopista entre quatre i cinc vegades més ampla (de 8 a 11 metres d'amplada passarà a una mitjana de 42 i tendrà una megarotionda elevada ).

La II República, en boca del batle republicà de Felanitx, Pere Oliver, deia: "Volem escoles, escoles volem". 
La II Borbonada ha canviat el lema per, en boca de totes les Conselleres i Consellers del Consell de Mallorca (PSOE, PP, Ciudadanos, Podemos, MÉS, Pi), per unanimitat, en "Volem autopistes, autopistes volem".  

De tots aquests partits sols hi ha hagut una certa contestació dels militants a MÉS. Tots ells són estatals excepte MÉS i Pi (fusió d'una escisió del pp de Jaume Matas i UM de Maria Antònia Munar. Sense molestar-los massa per que els necessitarem per a Governar les Illes Balears, Mallorca i la majoria de pobles. Podrà pactar amb MÉS, P(SO)E [tampoc l'hem de molestar massa per que el necessitam als nostres governs. Si nó, com a les anteriors eleccions, actual legislatura (MÉS + Podemos tenia més vots al Parlament que el P(SO)E), ens amenaçarà en governar amb la dreta]  i esquerres (Podemos i EUIB; ER s'integra a les candidatures de MÉS). Tradicionalment MÉS (abans PSM+IVEquo) era el partit sobiranista d'esquerres i Pi el sobiranista de dretes. Com deia, idò, de tots ells, PSOE, PP, Ciudadanos, Podemos, MÉS i Pi, sols hi ha hagut una certa (no completa ni molt manco) contestació dels militants a MÉS. Sembla que els militants de tots els altres partits, unànimement estan a favor de que es faci l'autopista exigida per la dreta capitalista desbocada, amb l'aquiescència de tots els partits, alguns d'ells que, amb això, perden la seva naturalesa ecologista, d'esquerres i sobiranistes. 

A Mallorca es dona el cas que hi ha més retencions i accidents a les autopistes que a les carreteres comarcals. També que, atès que la renda per capita de la majoria de paisos europeus occidentals és bastant superior a la renda nostra (de la primera comunitat de l'Estat a la sisena o setena) els nous vinguts europeus desplacen fàcilment als joves mallorquins que no poden comprar ni llogar un pis a no ser que es juntin dos o més. La política turística i de lloguer turístic de Illes Balears, una política per als turistes i residents europeus (i no una política per a la gent del país i pel transport públic en lloc del desenvolupament de nous vials per a més cotxes) ens du a això.

La vida en imatges: 
Carretera Llucmajor-Campos. Al fons la Serra de Llevant. 

dijous, 8 de juny del 2017

Hi ha Alternatives. Illes Balears



Hi ha Alternatives!!!

Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam guanyant”

Rajoy i el pp no se cansen de dir-nos que “Espanya va bien” gràcies a les seves polítiques austericides. Nosaltres demanam a tota persona que es posa al nostre abast si ha millorat econòmicament en els darrers anys. Ni una contesta afirmativament. Moltes contesten que cada any estan pitjor. Mentre veim com es multipliquen els casos de corrupció de membres del pp, el únics que, efectivament, milloren la seva riquesa individual.

A les darreres eleccions autonòmiques de maig de 2015 el partit MÉS va demanar a P(SO)E i Podemos que demanessin, respectivament a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias que, en cas de que tinguessin alguna influencia política estatal, es comprometessin, per escrit signat, a millorar el finançament de les Illes Balears, finançament que actualment és totalment deficitari i injust. Cap dels dos va signar i lliurar, signat, aquest compromís.

Estam idò, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers condemnats a viure precàriament de forma injusta?

No, unes altres Illes, més justes, més igualitàries, més amables amb els seus habitants són possibles, són necessàries. Hi ha alternatives. Hi ha polítiques alternatives que ho poden procurar. Una altre política és possible. Una altra economia. Una altra política econòmica. És possible. És necessària.



...............................................

Antoni Ramis Caldentey



El col·lectiu Alternatives

El passat 9 de maig (2016) va ser presentat a Palma el document Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”. El presentà el Col·lectiu Alternatives. Un col·lectiu plural de persones que, a títol individual, volem col·laborar i treballar sota la imatge i el nom d'aquesta signatura col·lectiva. L'objectiu d'aquest grup de treball és ajudar a construir de manera continuada, un discurs d'alternativa estratègica econòmica, social i ecològica a les nostres Illes, a partir dels valors de l'esquerra.

Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència en què cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de coincidències, sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com establir un estratègic full de ruta de transició, per intentar fer-ho viable.

Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l'actual model de creixement. Des del rigor i l'argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant. Volem treballar el consens com a mètode de funcionament, amb la voluntat d'arribar a les síntesis que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat estratègic.
El Col·lectiu Alternatives sap que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió realitzada com l’única possible i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global que es vol impulsar.

Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme essencialista. No és gens fàcil construir un cabdal de coneixement estratègic coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport extern d'una altra força política. Darrera dels acords programàtics aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius, l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social. Cal saber analitzar aquesta  pressió social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible.
Pensam que s’ha de treballar per a construir un full de ruta que vagi en el sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears ho hauria de tenir com a una de les seves primeres prioritats, posar-s'hi al front,  aconseguir els mitjans adients i fer treballar a totes les conselleries amb coherència amb aquest objectiu.

Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera igualitària al conjunt de Consells insulars i posar en valor el paper de les economies locals i dels Ajuntaments.
Però a la vegada està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una participació activa, sostinguda i estructurada, del conjunt de la societat civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació dels plans d'acció que es determinin. Una certa visió estratègica de cap a on volem anar i com fer-ho, és del tot imprescindible que ho arribem a consensuar com a societat a cada illa i al superior àmbit interinsular.

Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes que es donen, són encara massa curtes. Des de la seva modèstia el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a estimular aquest debat.

Per això ens brindem a les administracions i a qualsevol altra entitat per parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar aquesta reflexió estratègica sobre el què volem ser com a societat a l’horitzó 2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible, competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa.

COL·LECTIU ALTERNATIVES

* Composen actualment el col·lectiu i per ordre alfabètic:

Celestí Alomar, Pere J. Brunet, Biel Caldentey, Maria A. Carbonero, Josep Lluís García, Andreu Horrach, Gabriel Huguet B, Carles Manera, Joan Matamalas, Silvia Montejano, Ferran Navinés, Antoni Pons, Josep Lluís Pons, Jaume Ribas C, Bernat Riutort, Miquel Rosselló, Josep Valero. 

El Col·lectiu Alternatives vos ofereix el llibre digital:

Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu:



Presentació de la ponència del col·lectiu Alternatives a les Jornades de la Direcció General d’Innovació de la Vicepresidència del Govern de les Illes Balears:



Pots veure aquests continguts en el Canal de Telegram del Projecte Humanista Ecològic Transversal de les Illes (PHET MMEF): 


Igualment pots convidar als teus amics, amigues i contactes a fer el mateix enviant-los l’enllaç anterior.



Per a compartir:

Hi ha Alternatives!!!

Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam guanyant”

El passat 9 de maig (2016) el Col·lectiu Alternatives va presentar a Palma (Illes Balears) el document Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”.


Més documents: