Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Personalitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Personalitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de desembre del 2009

Tema 3:Psicologia: La Personalitat (2)



Parlem de psicologia (11)
- La Personalitat (2)
Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

TEORIES NEOFREUDANES O CULTURALISTES:
Karen Horney i Erich Fromm.

Karen Horney:
- Desplaça el conflicte de Freud (Jo, Allò, Super Jo): La batalla decisiva de la que surgeix la personalitat és juga entre l'individu com a totalitat i el medi ambient.
- El desenvolupament de l'individu serà el que sigui el medi ambient en el que es desenvolupa: Ambientalisme.
- Conseqüentment a aquest ambientalisme, rebutja les fases de desenvolupament de la personalitat de Freud. No hi ha res fixe ni universal, no hi ha res determinat per la biologia o els instints a l'home: tota conducta humana es determinada exclusivament per l'experiència de l'individu.

Erich Fromm:
- Coincideix amb Horney ja que ambdós són ambientalistes i rebutgen lo fix, biològic i instintiu. Ambdós situen el conflicte fora de l'individu: Entre l'individu i l'ambient.
- Difereix en que mentre la primera es bassa en la seva experiència clínica, aquest utilitza l'especulació filosòfica.
- Defensa com aspecte bàsic de la personalitat la dimensió ètica i personal.
- "El que defineix a l'home no són els aspectes instintius, sinò lo religiòs, lo ètic, la llibertat, l'amor, la justicia, etc".
- El punt dèbil d'aquesta teoria és la carència de proves empíriques que poden avalar les seves afirmacions.

GESTALTISTES / HUMANISTES:
Goldstein i Maslow

Teoria organísmica de Goldstein (1878-1965)
Neuropsiquiatra nascut a Kattowitz (Alemania) i mort a New York.
- Elabora la seva teoria de la personalitat a partir dels seus estudis fets sobre ferits de guerra amb lesions cerebrals.
- L'organisme normal és estructurat, però també és flexible i conseqüentment, capaç d'adequar la seva conducta a les necessitats de l'ambient (teoria de l'adequació).
- La conducta es compren a partir d'aquesta idea d'estructura que també significa unitat, que es reflecteix en la unitat de metes que es proposa l'organisme. Aquesta unitat de metes és l'autorealització:
- L'organisme està motivat per un impuls fonamental (l'autorealització) i no per una sèrie d'impulsos diferenciats.
- L'autorrealització consisteix en l'esforç constant de l'home per a realitzar les seves potencialitats.
- Aquestes potencialitats són, en part, hereditàries, però Goldstein situa l'organisme al seu medi ambient i creu que l'organisme ben organitzat sap triar l'ambient favorable per a la seva autorrealització o que és capaç de modificar-lo si li és desfavorable.

Teoria de l'autorrealització de Maslow:
- El punt central de Maslow és bàsicament el mateix que el de Goldstein: L'Autorrealització.
- No obstant això, Maslow denuncia una actitud molt comú a la psicologia clínica que consisteix en: Centrar-se en l'estudi de lo anormal i insistir en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat.
- Maslow es centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes.
- L'home és bo per naturalesa i tendeix a la seva autorrealització personal.
- La tendència humana bona, de forma innata, és dèbil i es veu vençuda amb prou freqüència per les pressions socials i ambientals.
- Les tendències antisocials de l'home són adquirides i mai inherents al propi home.
- La conducta agressiva sorgeix sols quan s’impedeix la satisfacció de les tendències innates, quan se les frustra.
- L'autorealització personal de l'home és una finalitat (i no una meta sovint aconseguida) a la que tendeix l'home i per a la que lluita.
- Un dels aspectes més coneguts de Maslow és el seu sistema de necessitats innates de l'home:
1) Fisiològiques.
2) De seguretat.
3) D'estimació, amor i pertenència al grup.
4) D'estima (valoració).
5) d'Autorrealització.
6) De conèixer.
7) Estètiques.

Teories Psicomètriques de la Personalitat:
Angoixa que produeix a molts de psicòlegs les teories més o menys clíniques que es basen en persones anormals i, sobre tot, per que tenen en consideració tècniques qualitatives.
Per aquesta raó s'han creat tècniques que possibiliten teories de la personalitat més objectives i quantitatives: Tècniques psicomètriques.
La personalitat és la resultant d'una sèrie de trets o factors i de les seves complexes relacions.
Permet una tècnica estadística denominada anàlisi factorial.

Teories psicomètriques:
- Teoria dels trets d'Allport
- 16 PF de Cattell
- Teoria factorial d'Eysenc

Allport:
- Distingeix entre: trets comuns (comparables) i disposicions personals.
- Trets comuns en funció dels valors elegits: Teòric, Econòmic, Estètic, Social, Polític, Religiós.
- Distingeix entre: - Tret cardinal (únic), Trets centrals i Trets secundaris.
- Tret cardinal (únic): És tan dominant que influeix en tots els aspectes i atributs de la persona:
Jack Lemmon en el film "Tribut": Sempre graciós:
Quan es romp el seu matrimoni.
Quan ell ha de morir.
L'Avar de Molière.
La galenteria de Casanova.
La intriga del Príncep a Maquiavelo.
- Trets centrals: Conjunt de tendències característiques que utilitzam per a descriure a una persona determinada.
- Trets secundaris: Els mostram de tant en quant, però que no són suficientment forts com per a ser considerats com a parts característriques de la nostra personalitat ja que apareixen sols en situacions esporàdiques.
- "La Personalitat és l'organització dinàmica dels trets d'una persona que determinen com es comportarà".
- "El Caràcter és un concepte ètic; és el judici sobre la personalitat d'una persona".
- "El Temperament és el conjunt d'aspectes biològics del comportament del subjecte. Presenta pocs canvis al llarg del desenvolupament".

Eysenck Personality Inventory
Incloure aquí la figura



16 PF de Cattell
Cattell estructura l’estudi de la personalitat en 16 factors bipolars primaris de personalitat, dels que se’n poden extreure altres 4 de secundaris.
A) Reservat – Obert
B) Intel·ligència baixa – Intel·ligència alta
C) Emocionalment inestable – E. estable
E) Sumis – Dominant
F) Seriós i pensatiu – Confiat i entusiasta
G) Passa de normes – Escrupolós
H) Tímid – Atrevit
I) Sensibilitat dura – Sensibilitat blana
L) Confiat – Susceptible
M) Pràctic – Imaginatiu
N) Senzill – Astut
O) Segur de sí mateix – Aprensiu (insegur)
Q1) Conservador – Lliberal
Q2) Adhesió al grup – Independent
Q3) Passa regles socials – Escrupolós social
Q4) Relaxat i tranquil – Frustrat i estressat
Combinant les puntuacions d’aquests 16 factors n’obté altres quatre secundaris:
17) QI) Introvertit – Extravertit
18) QII) Equilibrat – Ansiós
19) QIII) Inestable – Estable
20) QIV) Dependent – Independent.

Teories de l'aprenentatge:
Es basen en la suposició de que la personalitat és apresa. I conseqüentment defensen que els principis de l'aprenentatge expliquen la personalitat:
- Dollar i Miller
- Bandura i Walters

Dollar i Miller:
- Es basen en quatre conceptes fonamentals: Impulsos. Respostes. Indicis. Reforços.
1) L'impuls és bàsic a tot aprenentatge per que pitja al subjecte a actuar.
2) Les respostes són provocades per estímuls o indicis d’estímuls suficientment forts per a poder actuar com impulsos i provocar la resposta corresponent.
3) Els indicis indiquen que hi ha estímuls no evidents.
4) Reforç: quan la resposta va seguida d'un reforç la tendència a que la resposta es repeteixi s'incrementa.
- Per a comprendre la personalitat és necessari comprendre els impulsos secundaris o motius apresos. Uns dels més importants d'aquest tipus de motius apresos són la por o l'ansietat.
- Molts de casos de conducta anormal s'expliquen per aquest mecanisme: La constant rentada de mans, pròpia d'una neurosi obsessiva-compulsiva redueix l'ansietat. Les fòbies també s'expliquen per aquest mecanisme.
- La personalitat consisteix en hàbits de resposta que han estat apresos per que són reductors d'impulsos.

Bandura i Walters (Teoria de l'aprenentatge social):
- "La imitació social és una forma important en l'aprenentatge de nous hàbits i en l'eliminació dels antics".
- És un aprenentatge a través de l'observació de la conducta dels altres ("di lorito").

BIBLIOGRAFIA
SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.
BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985. Volum 1. Tema 7: La personalitat.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. Quadern 4: 7) Conciencia. 8) La Personalidad

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Desembre de 2009

diumenge, 29 de novembre del 2009

Tema 3: Psicologia: La Personalitat



Parlem de psicologia (10)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat



- La Personalitat

Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

La Personalitat. Resum:
- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició
- Altres definicions de la personalitat
- Accepcions
- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:
Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)
Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)
Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)
Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).

-Tipologies:
- Platò
- Empédocles / Hipòcrates / Galeno
- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud
- Corman / Pavlov / Leon Bourdel
- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne
- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
- Teories psicoanalítiques:
- Psicoanàlisi clàssic de Freud.
- Teoria analítica de Jung.
- Psicologia individual d'Adler
- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm
- Teories Humanístiques:
- Teoria organísmica de Goldstein
- Teoria de l'autorealització de Maslow
- Teories Psicométriques de la personalitat:
- Eysenc (neuroticisme-extroversió)
- Cattell: 16 PF
- Allport: Teoria dels trets de personalitat
- Teories de l'aprenentage:
......Dollar i Miller
......Bandura i Walters

Personalitat:

1) Definició:

- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en
moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...

- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).

(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)

Definició: Personalitat

"Forma de ser i d'actuar de cada un,
que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,
i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".

Altres definicions de personalitat:
1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".
2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".
3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".
4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".

Acepcions:
1) Personalitat com a concepte d'un mateix
2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.
3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(1.- Barriga p. 261 i ss.
2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.
3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)

Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:
- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.
- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.
- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.
- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.

- Aspectes morfològics i fisiològics.

- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.

- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.

- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.



Tipologies:

Platò (427 a 347 a JC)
El psiquisme humà consta de 3 elements:
- Intel.ligència (ubicada al cap)
- Apetit irascible (al pit)
- Apetit concupiscible (al ventre)
Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):
Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire
Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra
Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.
Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat
Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:
- Normosplàcnics: Cara i cos normals.
- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.
- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.
Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.
Corman: Els tres plans del rostre:
- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva
- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social
- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.

Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.

Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:
Tipus (als cans):
- Excitables.
- Inhibits.
- Centrals:
.......Despert i Viu
.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:

Grup: Percentatge: Temperament:
A 43 % Armònic
O 43 % Melòdic
B 11 % Rítmic
AB 3 % Contradictori

Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.
Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.
"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.
Biotipus: Pícnic (gordo)
Atlètic
Astènic o leptosomàtic
Estadis encadenats progressivament:
Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental
Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic
Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)
Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic
Astènic: Falt de força vital física o psíquica
....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.
....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.
Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.
Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.
Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.
Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.
Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.

Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.

"La constitució física de l'home" (1940)
"Les varietats del temperament" (1943)

Morfologia i Caràcter

Endomorfo (formes rodones i suaus)
Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)
Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).
Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).
Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).
Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).

Psicoanàlisi clàssica de Freud:

Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:

"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".

Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.

Nivells de consciència: Conscient, subconscient i inconscient.

Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.

Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.

Instàncies:

Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.
Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.
Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.

Nivells de consciència:

Conscient
Subconscient
Inconscient

Fases de desenvolupament de la personalitat:

Oral (el primer any).
Anal (fins el 3r any)
Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)
Fase de latència: (de 6 a 12 anys)
Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).

Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.

Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.

Tipologies de Freud: Predomina:

Eròtic: L'Allò.
Narcíssic: El Jo.
Obsessional: El Super Jo.

Adler: Psicologia individual d'Adler.

Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.

- Dimensió social de l'home.
- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.
- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.
- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.
- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.
- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.
- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.

- Tipologies segons Adler:

El complexe d'inferioritat.
El temperament nerviòs.

Jung: Psicologia Analítica de Jung.

Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.

- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.
- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.
- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.
- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:
1) El conformisme front a les pressions del grup.
2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.

- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.

- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.

- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009