Psicologia. La Personalitat

Parlem de psicologia (10)

Arc Mediterrani, grup de comunicació

Palma de Mallorca

Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ

Professor: Antoni Ramis Caldentey

Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona

Assignatura: PSICOLOGIA

(Optativa de Batxillerat)

Any acadèmic: 1998-99

Setembre de 1998

Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:

Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:

Unitat 0: Introducció, Programa i Referents

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona

Tema 3: La Personalitat

Tema 4: Motivació i conductes sexuals

Tema 5: Bases biològiques de la personalitat

Tema 6: Bases socials de la personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Tema 8: Patologia de la Personalitat

- La Personalitat

Tema 3: La Personalitat

Resum

Definició i accepcions

Factors de la personalitat

Tipologies

Psicoanàlisi clàssic

Teories neofreudianes o culturalistes

Teories Humanistes

Teories psicomètriques

Teories de l’aprenentatge

BIBLIOGRAFIA

La Personalitat. Resum:

- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició

- Altres definicions de la personalitat

- Accepcions

- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:

Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)

Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)

Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)

Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).

-Tipologies:

- Platò

- Empédocles / Hipòcrates / Galeno

- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud

- Corman / Pavlov / Leon Bourdel

- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne

- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

- Teories psicoanalítiques:

- Psicoanàlisi clàssic de Freud.

- Teoria analítica de Jung.

- Psicologia individual d'Adler

- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm

- Teories Humanístiques:

- Teoria organísmica de Goldstein

- Teoria de l'autorealització de Maslow

- Teories Psicométriques de la personalitat:

- Eysenc (neuroticisme-extroversió)

- Cattell: 16 PF

- Allport: Teoria dels trets de personalitat

- Teories de l'aprenentage:

......Dollar i Miller

......Bandura i Walters

Personalitat:

1) Definició:

- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en

moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...

- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).

(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)

Definició: Personalitat: 

"Forma de ser i d'actuar de cada un,

que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,

i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".

Altres definicions de personalitat:

1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".

2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".

3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".

4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".

Acepcions:

1) Personalitat com a concepte d'un mateix

2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.

3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.

(1.- Barriga p. 261 i ss.

2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.

3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)

Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:

- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.

- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.

- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.

- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.

- Aspectes morfològics i fisiològics.

- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.

- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.

- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.

Tipologies:

Platò (427 a 347 a JC)

El psiquisme humà consta de 3 elements:

- Intel.ligència (ubicada al cap)

- Apetit irascible (al pit)

- Apetit concupiscible (al ventre)

Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):

Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire

Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra

Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.

Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat

Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:

- Normosplàcnics: Cara i cos normals.

- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.

- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.

Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.

Corman: Els tres plans del rostre:

- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva

- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social

- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.

Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.

Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:

Tipus (als cans):

- Excitables.

- Inhibits.

- Centrals:

.......Despert i Viu

.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:

Grup: Percentatge: Temperament:

A 43 % Armònic

O 43 % Melòdic

B 11 % Rítmic

AB 3 % Contradictori

Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.

Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.

"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.

Biotipus: Pícnic (gordo)

Atlètic

Astènic o leptosomàtic

Estadis encadenats progressivament:

Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental

Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic

Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)

Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic

Astènic: Falt de força vital física o psíquica

....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.

....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.

Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.

Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.

Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.

Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.

Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.

Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.

"La constitució física de l'home" (1940)

"Les varietats del temperament" (1943)

Morfologia i Caràcter

Endomorfo (formes rodones i suaus)

Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)

Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).

Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).

Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).

Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).

Psicoanàlisi clàssica de Freud:

Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:

"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".

Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.

Nivells de consciència: Conscient, subconscient i inconscient.

Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.

Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.

Instàncies:

Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.

Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.

Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.

Nivells de consciència:

Conscient

Subconscient

Inconscient

Fases de desenvolupament de la personalitat:

Oral (el primer any).

Anal (fins el 3r any)

Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)

Fase de latència: (de 6 a 12 anys)

Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).

Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.

Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.

Tipologies de Freud: Predomina:

Eròtic: L'Allò.

Narcíssic: El Jo.

Obsessional: El Super Jo.

Adler: Psicologia individual d'Adler.

Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.

- Dimensió social de l'home.

- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.

- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.

- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.

- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.

- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.

- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.

- Tipologies segons Adler:

El complexe d'inferioritat.

El temperament nerviòs.

Jung: Psicologia Analítica de Jung.

Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.

- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.

- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.

- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.

- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:

1) El conformisme front a les pressions del grup.

2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.

- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.

- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.

- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg Humanista Social

Novembre de 2009