Eines: Calendari, hora, data i calculadora en linia

Això és una figura fixa, no un calendari dinàmic

Calendari en linia: 

Calendari en linia 

Hora i Data en linia 

Hora i Data en linea

Calculadora en linia:  

Calculadora en linia

La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca

La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca.

La Prehistòria

Es la història de la humanitat d'acord amb les restes trobades prèvies als documents escrits, que serveixen per relatar la història. 

La Prehistòria sol dividir-se en l'Edat de Pedra i l'Edat dels Metals. Entre la una i l'altre, l'Eneolític. 

- Edat de Pedra: 

Paleolític o pedra tallada (inferior, mitjà i superior)

Mesolític (entre el Paleolític i el Neolític)

Neolític o pedra polida (antic, mitjà i final)  

Eneolític o Edat del Coure

- Edat del bronze

- Edat del Ferro. 

Prehistòria de Mallorca 

A Mallorca la Prehistòria comença en el neolític i pot dividir-se de la següent manera: 

1 Període neolític 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves: coincideix amb el neolotic i començament de l'edat del bronze. 

3 Cultura talaiòtica: coincideix plenament amb l'edat del bronze i s'estén fins la dominació romana a l'Illa. 

1 Període Neolític (4.000 a 2.000 anys abans de JC): 

Devers 4.000 anys abans de JC, arribaren a l'Illa els primers humans, procedents de les illes del Mediterrani, mitjançany una navegació molt elemental. 

A la cova de Muleta (Sóller) trobaren restes de Myotragus Balaearicus (especie de cabra petita, ara ja extingida), ossos humans, fulls de sílex i punxons fins d'os elaborats per l'home. Les anàlisis de carboni 14 donaren una antiquitat d'uns 4.000 anys abans de Crist. 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves (2.000 a 1.200 a JC)

Aquest període es anomenat "de les coves" per la gran freqüència amb que foren usades per l'home en aqust temps. 

Són coves naturals o artificials i, ambdues poden ser d'habitació o d'enterrament.

D'Habitació: 

Són poques en comparació amb les d'enterrament. Coves naturals d'habitació, són, per exemple, les dels Bous, Confessionari des Moro i la Calenta, devora el Castell de Santueri (Felanitx) i les des Coll de sa Batalla, Manut i Son Torelló a Escorca. 

Coves artificials d'habitació en tenim un grup de tres a la Cala Sant Vicent de Pollença i un altre grup de sis a Ses Coves devora els banys de la Font Santa de Campos.

És possible que en els darrers temps d'aquest període es construïssin i habitessin les mal denominades navetes. Exemples, les des Clossos de Can Gaià, Son Maiol i Son Roig nou a Felanitx, Talaions de Can Guiem a Costix i Son Perot a Campos. 

D'Enterrament: 

Coves naturals d'enterrament d'aquest període són, per exemple, les d'es Fossaret de Son Fortuny (Andratx), Sa Canova (Ariany), Montblanc (Maria de la Salut), Vernissa (Santa Margalida), Sa Mata (Buger), i Cometa dels Morts i Tossals Verds (Escorca). 

Les coves artificials d'enterrament són les més abundants i constitueixen l'element més característic de la cultura pretalaiòtica. Poden ser de tres classes: circulars sense corredor d'entrada, circulars amb corredor i de cambra allargada amb corredor d'entrada.

Circulars sense corredor: Es Pont d'En Cabrera (Algaida), Es Rafal (Santa Eugènia), Sa Mola (Felanitx).

Circulars amb corredor d'entrada: Son Sunyer i Ca Na Vidriera (Palma). 

De cambra allargada: Son Caulells (Portol), Son Toni Amer (Campos), Sa Mola i Sa Clota (Felanitx), Cala Sant Vicenç (Pollença), Sa Tanca (Alcudia). 

3) Cultura Talaiòtica (1.200 a 123 a. JC.)

Es divideix en dues parts: apogeu i decadència de la cultura talaiòtica. 

Apogeu (1.200 a 800 a JC)

Talaiots: Formats per grans pedres sense mescla de cap classe. Uns són quadrats i altres són rodons, uns sols tenen un corredor interior i d'altres tenen una cambra interior. Els que més abunden són els rodons amb cambra interior. Normalment tenen una columna central feta, també, amb grans pedres, per a ajudar a sostenir el sostre. 

El diàmetre exterior sol ser d'uns 12 metres, i l'interior d'uns 6 metres. 

Es troben aïllats (temps més antics) o agrupats formant poblats (temps més moderns). 

A Mallorca hi podria haver més de 200 poblats. Alguns: Son Julià, Es Pedregar, Son Taixaquet, Capocorb Vell i Cala Pi de Llucmajor; S'Illot de Sant Llorenç, Es Rossells i Son Erevet de Felanitx; Can Daniel Gran de Pollença; Es Mitjà Gran de Ses Salines; Ses Paisses d'Artà,... 

La murada que envolta el poblat de Ses Paisses té un perímetre de 374 m., amb una superfície de 13.500 metres quadrats, i s'ha calculat que tenia una cabuda de 324 habitants. 

Els pobladors provenien de les illes del Mediterrani (no en venien de la península Ibèrica). Es calcula que, a Mallorca, hi podia haver una població d'unes 10.000 persones agrupades en poblats. 

Decadència i supervivència de la cultura talaiòtica 

(800 a 123 anys a JC). 

Des d'el s. VIII a de JC comença la decadència de la cultura talaiòtica, i tres segles més tard, els balears, han passat a ser un poble bàrbar que, per a subsistir, s'han d'allistar com a mercenaris. 

Una causa d'aquesta decadència, pot ser, que eren navegants, comerciants pel Mediterrani, amb naus molt senzilles. I que, primer els fenicis i després els grecs, acapararen el comerç pel Mediterrani amb unes naus més modernes i més potents, amb les que no podien competir els balears. Seguí una disminució de la població i molts de poblats foren abandonats. 

Els famosos foners balears eren d'aquesta època. 

Aquí acaba la Prehistòria de Mallorca i comença la història amb les relacions amb fenicis, grecs, cartaginesos i romans. 

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma. 

.

L'Evolució

L'Evolució

Recorda: 

Història dels temps geològics: Història, i divisió temporal, de la Terra des del seu naixement fins els temps actuals. 

Evolució: Història de la vida, i les seves distintes formes, des del seu inici a la Terra fins els temps actuals. 

Prehistòria: Història de la humanitat des del seu coneixement mitjançant el seus restes (ossos, pintures rupestres, ceràmica, escultures, monuments megalítics,...) fins l'inici de la història. 

Història: Relació dels esdeveniments més significatius de la humanitat coneguts per documents escrits.

L'Evolució (Ma: Milions d'anys): 

D'acord amb el Telar Mágico de Robert Jastrov (veure la figura nº 1: Columna de l'esquerra. La columna de la dreta és una ampliació de la part superior de la de l'esquerra):

- L'Univers comença fa uns 20.000 Ma (altres autors diuen uns 16.000 Ma) mitjançant el Big-Bang o gran explosió, i comença a expandir-se. Actualment segueix expandint-se. Les galàxies més perifèriques segueixen expandint-se a velocitats extraordinàries de centenars de milions de quilometres per hora. 

- El sistema solar, amb els seus planetes, entre ells la Terra, satèl·lits, entre ells la nostra lluna, i cometes apareix fa uns 4.600 Ma.

- Entre fa 3.500 Ma i 4.000 Ma apareix la vida a la terra: al principi bactèries i plantes simples, ambdues unicel·lulars. 

- Faq 1.000 Ma: apareixen els primers essers pluricel·lulars. 

- Fa 600 Ma: apareixen els primers animals de cos dur: esquelet extern. 

- Fa 450 Ma: apareixen els primers peixos (esquelet intern)

- Fa 350 Ma: apareixen els crossopterigis (veure la figura 2): peixos que tenen pulmons i aletes fortes, les quals coses els permeten abandonar les aigües i poblar la Terra. D'ells derivaran els amfibis, els rèptils, els dinosaures, els mamífers,... tots els animals vertebrats que existeixen a la Terra. 

- Fa 300 Ma apareixen els primers rèptils. 

- Fa 250 Ma: apareixen els teràpsids, com a rèptils però que es desplacen amb el cos elevat, la qual cosa els permet desplaçar-se a majors velocitats. D'ells derivaran els mamífers. 

- Fa 200 Ma: apareixen els primers dinosaures i els primers mamífers.

- Fa 65 Ma: desapareixen els dinosaures i els mamífers es fan els amos de la Terra.   

- Fa 30 Ma: evolucionen els simis i els antropoides.

- Fa 2 Ma: apareix el primer home: homo erectus.

Evolució recent i diversificació de les formes de vida dels mamífers (veure la figura 3).

- Del crossopterigi (350 Ma), peix que surt de l'aigua i pobla la Terra, surt l'amfibi primitiu: mig aquàtic i mig terrestre.  

- De l'amfibi primitiu deriven el rèptil ancestral (300 Ma) i els amfibis actuals com la granota.  

- Del rèptil ancestral deriven el dinosaure ancestral (200 Ma), els rèptils tipus mamífer (200 Ma) i els rèptils, serps i llangardaixos actuals. 

- Del dinosaures ancestral deriven els distints tipus de dinosaures juràssics i els cocodrils actuals. 

- D'un tipus de dinosaure juràssic deriven totes les aus actuals. 

- Del rèptil tipus mamífer deriven el mamífer ancestral (100 Ma) i l'ornitorinc actual. 

- Del mamífer ancestral deriven l'antropoide ancestral i tots els mamífers actuals, excepte els primats i els homos que deriven de l'antropoide ancestral.

La figura 4 mostra com d'un mateix mamífer ancestral, un animal petit semblant a una rata actual, deriven evolutivament simultàniament distintes formes de mamífers que arriben a formar la totalitat dels mamífers actuals. A aquest fenomen se'l denomina "radiació". 

Evolució de l'homo 

Fa 80 Ma es produeix un canvi de clima que ocasiona l'extinció dels dinosaures, amb la qual cosa els mamífers dominen la terra i van evolucionant en totes les formes.

La tendència al fred i la sequera ocasiona l'aparició de praderes obertes, que substitueixen part del bosc, a l'Africa oriental (la sabana). No se sap que va passar posteriorment per que hi ha un lapse de varis milions d'anys en que no hi ha restes fòssils. Però és probable que alguns dels micos arborícoles (més desperts i curiosos que la resta) s'aventurassin a deixar els boscos i exploressin aquesta nova pradera oberta, per que quan tornen a aparèixer els fòssils, aquests pertanyen a descendents de micos establerts a la sabana africana. Era un animal que caminava sobre dues potes i tenia un cervell més gran que el dels micos arborícoles.

Va aparèixer a Africa fa uns 4 Ma. Era l'Australopitecus Aferensis. Competia amb altres mamífers millors dotats en armes agressives (urpes, grans canins,...), però els guanyava en tenir un cervell més gros en relció al propi cos.

Del Australopitecus Afarensis, deriva l'Australopitecus Africanus, i d'aquest l'Australopitecus Robustus. 

Fa 1 Ma es varen extinguir tots els Australopitecus.

Però un Ma abans havia aparegut la primera espècie del gènere Homo. Era l'Homo Habilis. 

- Homo Habilis: apareix fa 2 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia arribar als 800 centímetres cúbics i una estatura d'1,40 m. Sabia tallar les pedres per a utilitzar-les com armes de caça. 

- Homo Erectus: apareix fa 1,7 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia superar els 1.000 centímetres cúbics i una estatura d'1,70 m. 
Domina el foc, talla les pedres en dues cares. Es va estendre per Europa i Àsia. 

- Homo Sapiens (Neandertal): apareix fa uns 100.000 anys. Es va estendre per Europa entre fa 80.000 i 35.000 anys. Vivia dins coves i enterrava els seus morts. 

- Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon): Apareix fa uns 40.000 anys a Europa i substitueix al Neandertal. És l'home modern. Té una capacitat craniana que pot arribar al 2.000 centímetres cúbics. A més de les capacitats dels anteriors, domina el llenguatge. Fa poc més de 13.000 anys inventa i practica l'agricultura, la qual cosa suposa un gran avanç en la seva civilització. 

Robert Jastrow: El Telar Mágico. Ed. Salvat. Barcelona

Charles Lenay: La Evolución. De la bacteria al hombre. Ed. RBA. Barcelona. 

Les figures són de El Telar Mágico.