Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ètica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’abril del 2025

Moral per a agnóstics. Moral natural

Moral per a agnóstics. Moral natural. Comparatives amb la moral religiosa (cristiana). Moral sobrenatural

Després de la 2ª Guerra Mundial el món, les gents que l'habiten estaven farts de guerra, morts i destrucció. Varen crear l'ONU (Organització de Nacions Unides), organisme mundial, amb vocació d'abarcar totes les nacions del món, com instrument per a la pau per a evitar repetir els horrors del feixisme i de la pròpia 2ª Guerra Mundial. Es varen viure uns anys d'una relativa pau, en els que es predicava que era molt millor fer l'amor que fer la guerra. 

Però fa un temps en que sembla que les persones s'han cansat de la pau i del bonisme i en alguns casos es veuen excitats, més competitius que colaboratius, agressius i belicosos. A les democràcies es veu un reneixer i recreixer de la dreta i l'extrema dreta, del capitalisme beligerant, i del feixisme. I moltes de les persones d'aquestes democràcies romanen impertorbables, sense la més mínima sensibilitat, sense escandalitzar-se, sense la més mínima reacció emocional davant, per exemple, de les enormes matances a civils, molts dones i nens menors i destrucció que comet Netanyahu i el seu exèrcit d'Israel (més de 1.000 morts en una setmana. Més de 50.000 en un any i mig) a poblacions palestines i la ruptura unilateral dels acords de pau signats. I, fins i tot, alguns, com EEUU, donen suport armamentístic i econòmic a l'Estat assassí. I d'altres, com Europa, es fan el suec. Sembla mentida tanta deshumanització, tanta insensabilitat. Però no, no és mentida, és una realitat. 

Els catòlics i, en general, tots els cristians, saben que Hitler, Musolini, Franco, Netanyahu, Trump,... són o aniran a l'infern, per que han incomplert o incompleixen greument els manaments de la moral religiosa cristiana: "El cinquè no mataràs, el setè no robaràs, el desè no cobejaràs els béns aliens". 

Però, què passa si aquests individus, o aquells que els segueixen, diuen: "Això no m'afecta, per que jo no crec en Deu, ni tan sols es pot demostrar que Deu existeix, som agnòstic o ateu"?

La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social de les persones. (defineix el filòsof i escriptor espanyol Adolfo Sánchez Vázquez al seu llibre Ética). 

La moral és un conjunt de normes, costums, creences i valors que formen part de la tradició històrica i cultural d'un individu o una societat.

Ètica: la paraula ve del grec “ethos”, que significa “forma de ser” o “caràcter”, i d'acord amb Aristòtil, podem dir que és un conjunt de normes, conductes, hàbits i costums que regulen el nostre comportament. Com a ciència filosòfica, l'"ètica" s'encarrega d'estudiar la "moral". En altres paraules, l'“ètica” fa referència a les reflexions i decisions personals, sobre les normes “morals” que ja estan establertes per la societat. 

Moral: Del llatí "relatiu als costums", és un conjunt de regles que s'apliquen a la vida quotidiana i que són usades per tots els individus d'una societat. Aquestes normes s'estableixen per guiar les persones i orientar-les sobre com actuar, d'acord amb els valors, els costums i les actituds considerades “correctes”, “incorrectes”, “bones” o “dolentes”. 

Diferència entre Ètica i Moral

Una manera fàcil d'identificar la diferència entre “ètica” i “moral” és recordar que, en general, els valors “morals” els dicta cada societat en una època determinada; aquesta és la raó per la qual la “moral” pot ser diferent a cada societat, i que fins i tot en una mateixa societat, aquesta canvia d'acord amb l'època. 

Pel que fa a l'“ètica”, podríem dir que és aquesta petita veu dins nostre que ens diu què hem de fer i què no, depenent del que cadascú de nosaltres considerem “bo” o “dolent”, i d'acord amb els valors morals que hem après des de petits a la nostra família i societat. 

Moral religiosa. És determinada per una tradició religiosa determinada, i que es regeix pels manaments del seu credo o doctrina.

Moral laica. No està determinada per una tradició religiosa, encara que molts dels seus valors coincideixin amb els d'una tradició cultural molt marcada pel religiós passat.

L'ètica mediambiental és una ètica aplicada que reflexiona sobre els fonaments dels deures i les responsabilitats de l'ésser humà amb la natura, els éssers vius i les generacions futures. 

Independentment de si som creients o agnòstics, si creiem en Déu o en el karma, l'ètica moral és un codi que tothom és capaç de seguir.

La moral catòlica o la jueva (religió) es bassa en el compliment de la llei de Deu, amb la qual cosa, la persona, que procedeix de Deu, es guanya el dret a, després de la mort, tornar a Deu i poder gaudir, tota l'eternitat de la contemplació de Deu i de gaudir de tots els bens que ofereix el cel. Aquesta llei de Deu ve reflectida a les taules dels 10 manaments que Deu va donar a Moises a la muntanya Sinaí. Aquests són: 

1 Estimaràs Déu sobre totes les coses
2 No prendràs el nom de Déu en va
3 Santificaràs les festes
4 Honraràs el teu pare i la teva mare
5 No mataràs
6 No cometràs actes impurs
7 No robaràs
8 No donaràs fals testimoni ni mentiràs
9 No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
10 No cobejaràs els béns aliens. 

Aquests 10 manaments es poden sintetitzar en dos: 

1 Estimaràs a Deu sobre totes les coses (que compren els tres primers)
2 I
 el proïsme (a les altres persones) com a tu mateix (que compren els altres 7, des del 4 fins al 10 ambdos inclosos). 

Els agnòstics no neguen l'existència de Deu, però diuen que ningú no la pot demostrar i que ells no el senten com a existent. Conseqüentment la seva ètica no es pot basar en la moral emanent dels tres primers, sintetitzats en la primera sintesi: "Estimaràs a Deu sobre totes les coses". Però si que els 7 restants referents a la relació del jo amb les altres persones li poden servir de referent per a la seva moral i ètica. 
I també aquí podemseguir les paraules del Deu-Fill (
Jesucrist), quan diu: "jo som el camí a seguir i aquest és la Veritat i la Vida". 

Conseqüèntment els agnòstics bassen la seva moral (social) i ètica (personal) en el principi: Veritat i Vida. 

Just el contrari del que fan els polítics i votants capitalistes y els neofascistes: Nosaltres podem veure diàriament com polítics com els caps de Illes Balears, Mallorca, Palma, Feijóo, Isabel Diaz, MAR, Carlos Mazon, Aznar,... cada pic que parlen, obrint les telenoticies, no diuen una sola veritat i tot i que, directament no maten persones, no condemnen, públicament, l'holocaust palestí, no condemnen el franquisme, grup terrorista organitzat per a matar, mentir i robar, i fan unes polítiques que afavoreixen les minories empresarials i als rics i perjudiquen a la majoria dels ciutadans, les terres, les aigües, el patrimoni, el mediambient i tots els bens comuns públics. 

Veritat i Vida. La veritat implica dir sempre la veritat, no mentir i condemnar totes les falsetats i mentides tant pròpies com alienes. 

La vida no consisteix únicament en no matar. Implica també estar en contra (i no aplicar-les) de totes les agressions, violències i condemnar totes les morts, agressions, violències, mobbing, bulling, i qualsevol agressió física o psíquica... siguin ocasionades per grups rivals o amics.
La "vida" implica, també, voler i no voler per als altres, el que volem i no volem per a nosaltres mateixos. Implica respecte i afecte. 

Els manaments per a agnòstics es poden reduir a tres (lògicament referits a la nostra relació amb els altres) seguint la proposta de Mn. Bartomeu Bennassar Vicens: 

1 No mentir.
2 No robar. 
3 No matar (que inclou agressions, violència, molestar,...). 

__________________________________________________________

En definitiva: Moral per a agnòstics (no creients): 

Principi: Veritat i Vida. 

Manaments

1 No mentir
2 No robar
3 No matar
___________________________________________________________________________________


divendres, 23 de novembre del 2012

Perviure en el Record. Francisca Bosch



Reconeixement 

Francisca Bosch Bauzà

Presentació del Documental:

Perviure en el Record

Taula Rodona

Manel V. Domenech
Francisca Mas i Busquets
Pep Valero González

Dilluns 26 de novembre a les 19 hs.

A Can Alcover

Carrer Sant Alonso, 24

Ves hi i digueu als teus amics i amigues

diumenge, 10 de juny del 2012

Espanya, moribunda de corrupció


Espanya, moribunda de corrupció

El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":


http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html


Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.


Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.


El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...


Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que
  "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:

http://www.ara.cat/comunicacio/Sindicat-Periodistes-Balears-denuncia-IB3_0_698330278.html


amb el que la TV IB3 s'ha convertit, per mèrit del nou poder executiu i la seva imposició sectària, en mer òrgan de propaganda del Govern, administracions i del mateix PP, amb molt baixa objectivitat, imparcialitat i qualitat. I aquest és el perill també de la TVE (ja he assenyalat que Cospedal diu que Bauzá és un exemple que segueix tot el PP de tot Espanya).


Però tornant al contagi del poder judicial de la Corrupció generalitzada en el poder legislatiu-executiu popular no sortim de la sorpresa, primer de la negació de la més que evident malversació de cabals públics del President del Consell Superior del Poder judicial i del Tribunal Suprem i segon , i molt especialment, de la negació de la nova fiscalia general del PP de Rajoy a que s'admeti a tràmit la investigació sol · licitada per l'associació Preeminència del dret sobre aquesta més que evident malversació amb dos arguments tan peregrins i irracionals com: 1 que és difícil distingir que actes realitzats per aquest senyor són públics i quins actes són privats (fins a un nen o una nena de 7 anys els distingiria fàcilment) i 2 que "aquest senyor és 'autoritat' i no funcionari, pel que no pot cometre actes delictius ". Senyor fiscal que estem a Espanya al segle XXI i no en una escola real victorià del segle XIX a on un altre nen rebia els assots destinats al príncep, perquè al príncep no se li podia castigar... El que s'ha dit, el fiscal, que ha de defensar el poble, defensa als qui ataquen i agredeixen, econòmica i moralment, al poble. L'autoritat no només ha de complir els codis de justícia, sinó, fins i tot, amb més afany que la resta de ciutadans. I si no els compleixen han de pagar exactament igual que els altres. No vulgui convertir-se, sr. Fiscal, en una jurisprudència per disculpar a tots els que han estat autoritats i han comès corrupció, que són legió. I que han de pagar com ho fan tota la resta dels mortals que cometen delictes.

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/fiscal-opone-admita-querella-divar/csrcsrpor/20120608csrcsrnac_7/Tes

Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, ​​per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).


L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).


Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.


Palma, 9 juny 2012


Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

dimecres, 30 de maig del 2012

El mal i la incoherència de Rajoy i del seu Govern


"Hi haurà retallades en tot menys en pensions, educació i sanitat" Rajoy abans de la presa de possessió com a President del Govern.
Sis mesos després les retallades han arribat a les pensions per l'augment de l'IRPF i molt més en educació i sanitat.

Des que va arribar al poder mitjançant una majoria absoluta, dictadura absoluta, de la minoria de votants, al Govern de Rajoy no se li ha sentit parlar més que d'economia, "de la crisi econòmica heretada del govern de Rodríguez Zapatero" (encara no s’ha estrenat en art, cultura, educació, ètica, estètica, ...), que ells, salva-pàtries, anaven a arreglar tot a base d'espoliar els recursos públics i afavorir la iniciativa privada (tant de bo fóssim, econòmicament -nombre d'aturats, sous públics, condicions en sanitat i educació, prima de risc- en els números de l'últim dia del govern de Zapatero). El govern del PP era dolentíssim en gestionar els recursos públics, en funcionaris, sanitat, educació, serveis socials..., però boníssim en economia: Ens anaven a treure, de forma gairebé immediata, de la crisi econòmica i l'atur. Es compleixen els pitjors presagis, en major grau del previst, en tots les retallades de recursos públics, però no les referents a la seva bondat econòmica, sinó tot el contrari: Tots els indicadors econòmics estan molt pitjor que el dia en que l'anterior govern va deixar el poder. I segueix.

En les retallades pressupostàries del govern de Rajoy (2012)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/30/espana/1333117907.html
destaca que davant la reducció de més del 50% en cooperació, 20% en educació i 14% en Sanitat, es redueix només un 9% en els pressupostos del Ministeri de la Guerra (eufemísticament anomenat de Defensa, que no defensa res, ni tan sols contra la fustigació de Gibraltar als pesquers espanyols en aigües espanyoles, però sí que fa la guerra, a l'Afganistan, Líbia,... i quan cal intimida al Marroc a Perejil), i en un 0% en l'ajuda als privilegis de l'Església Catòlica.

Incomprensible, des de l'ètica política (però molt lògic en l'estratègia neofeixista), el que Rajoy nomenés a Pedro Morenés, ministre de defensa provenint de la direcció d'empreses privades de fabricació i comercialització d'armes (les dues última "Segur Ibérica" ​​i "Instalaza" ) I més incomprensible, indignant i nauseabund és que aquest ministre, en plena època de retallades, indemnitzi a la seva antiga empresa Instalaza amb 40 milions d'euros pel "dany emergent i lucre cessant" que pateix aquesta empresa per la prohibició de fabricar, emmagatzemar i comerciar amb "bombes de dispersió" (aquestes bombes que maten i danyen greument els cossos de gent de les poblacions civils). Se'ls indemnitza per fer-los complir la llei i l'ètica de vida (nàusea de país, nàusea de govern).

http://elmundodemanhana.wordpress.com/2012/05/25/el-ministro-de-defensa-de-espana-pagara-40-millones-a-su-antigua-empresa-por-prohibir-las-bombas-de-racimo/


Com incoherència ètica i política és la nacionalització (forma d'ingressar 24.000 milions d'euros públics, més de 10 vegades el pressupost general d'educació o el pressupost general de sanitat de 2012) a Bankia. De manera que la ideologia porta a privatitzar tot el possible, mentre que aquí es nacionalitza (el contrari de privatitzar) perquè Bankia és un conjunt de bancs dirigits per gestors del partit popular, amb majoria d'accionistes i impositors d'aquest partit. Conseqüentment es rescata el dèficit provocat per la seva mala gestió mitjançant diners públics, com dic més de 10 vegades el pressupost d'educació o de sanitat i ja avisa: Quan s'hagi sanejat i recuperat el dèficit es tornarà a privatitzar (es retornarà a les arques de l'Estat la quantitat aportada més els interessos meritats per aquesta quantitat?). I, ara, quan es demana una investigació del per què s'ha arribat a aquesta situació i que s'aclareixi realment quina és aquesta situació, així com la compareixença de Rodrigo Rato i tots els responsables gestors el Govern nega aquesta sol·licitud (de tots els partits excepte el PP i de tots els sindicats, organitzacions empresarials i societat civil) "perquè l'únic que aconseguiria aquesta compareixença i investigació és soroll mediàtic i confrontació contra el PP que no convé en aquests moments -ni en cap altre-". Doncs si quan s'ingressa 10 vegades el pressupost d'educació en diners públics en un banc privat gestionat pel PP no es poden demanar explicacions, quan es podran demanar? Si és així, que no volen donar explicacions de les raons per les quals es necessita els diners de tots els espanyols per sanejar un banc privat que aportin aquests 24.000 milions d'euros els membres del Govern dels seus diners i patrimoni particulars o els membres del PP que estiguin d'acord en la inconveniència de donar aquestes explicacions.
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/29/bankia-explicaciones-responsabilidades/769171.html
I, plou damunt banyat, quan tots els accionistes de Bankia perden milions d’euros pels problemes de l’entitat (i tots els ciutadans pel rescat públic del banc privat), un exdirectiu de Bankia i de la Caixa de València, també intervinguda, Aurelio Izquierdo, té dret a quasi 14 milions d’euros d’indemnització en pensions i compromisos de prejubilació; el mateix que altres directius. El mateix que va passar amb la fallida de Lehman Brothers i, atès que el ministre d'economia del Govern de Rajoy i del partit Popular, Luis de Guindos és un home lligat, en el passat, a Lehman Brothers, ja saben com es pot fer això d’indemnitzacions milionàries per directius d’entitats financeres que empobreixen als accionistes i a tots els ciutadans per que els governs han d’acudir en el rescat d’aquestes entitats amb doblers públics. De vergonya... per als qui la tenen.

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Maig de 2012
______________________________
.

divendres, 11 de maig del 2012

dilluns, 28 de març del 2011

Ple municipal de Palma de 28-03-2011


Rebut, per correu electrònic, de Tony Mateu (Uetam):

Sra. Batlessa, senyors i senyores Regidors:

El 3 de novembre de 2010 la batlessa de Palma va signar a favor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. A l’acte va destacar el seu valor paisatgístic que “hem de compartir i preservar per a les pròximes generacions” i va recordar que hi ha un acord del plenari d’aquest consistori de suport a la candidatura.
Mentre la batlessa firmava a favor de la Serra de Tramuntana, Endesa Gas ja havia presentat el projecte del gasoducte Son Reus – Andratx, un tram travessa el coll de Can Mallol-Ses Rotgetes, una Àrea d’Alt Nivell de Protecció, la màxima categoria que atorga la legislació autonòmica als espais naturals Can Mallol es troba al terme municipal de Palma i forma part de la Serra de Tramuntana. El Pla Territorial prohibeix el pas d’una infraestructura d’aquestes dimensions. També passa pràcticament per damunt de l’avenc d’en Corbera, de gran valor geològic i etnològic, la coneixença del qual es remunta a l’edat mitjana.
A més a més, el projecte d’Endesa Gas discórrer durant quasi 3 quilòmetres pel llit de sa Riera en direcció a la Falca Verda, cosa que hipotecarà la construcció futura d’un gran parc.
El traçat d’Endesa Gas constitueix un exemple de desordre territorial greu que cal evitar, ja que es basa en la consideració que el sòl rústic pot acollir infraestructures com un gasoducte què, per coherència amb la seva destinació per a usos urbans, haurien de discórrer per sòl urbà o aferrades a altres infraestructres territorials ja existents, com ara les carreteres.
Per que ens mou la conservació del territori, l’Associació de Veïns ha elaborat un escrit d’al·legacions al tram del gasoducte que travessa Son Anglada, Son Roca, Son Sígala, Son Rapinya i Establiments. Ara i aquí demanem a l’Ajuntament de Palma que actuï amb criteris proteccionistes, coherents i profitosos per a la ciutat i l’illa de Mallorca. La defensa del territori ha de correspondre a totes les administracions.
El traçat que nosaltres proposem és més curt, més lògic, no lesiona el patrimoni natural, o històric, no entra gaire dins finques privades i no passa prop de cap escola, tot aprofitant els vials existents per a les canalitzacions. En nom de molta gent sol·licitaem que, en comptes de travessar de banda a banda Establiments, el gasoducte baixi per la carretera de Valldemossa i continuí paral·lel ament a l’autopista de Ponent en direcció a Andratx. Moltes de firmes de veïns i declaracions als mitjans de comunicació avalen la nostra reivindicació.
El projecte d’ENDESA incorre en irregularitats i mancances. No presenta cap altre alternativa, quan és obligatori fer-ho. No inclou un estudi rigorós de l’impacte ambiental, no contempla els costos de reposició, no respecta restes de gran valor històric i etnogràfic per a tota la ciutat de Palma.
Perquè defensem el progrés defensem el territori. Sabem que una infraestructura com aquesta pot beneficar milers de persones i empreses. Ara bé, ni ENDESA ni les administracions públiques po-den mirar cap una altra banda quan es lesiona el patrimoni de tots.
Si avui l’Ajuntament de Palma diu no al traçat d’Endesa Gas i fa les passes necessàries per aturar el traçat, serà com si la batlessa de Palma tornàs a firmar al llibre d’honor de la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.

Moltes gràcies.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS D'ESTABLIMENTS
Plaça de la Immaculada, 3. Establiments · 07010 Palma · Illes Balears

.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Dijous Inici Cicle Programes Ètics


Rebut, per correu electrònic, de REAS
Benvolguts companys,
benvolgudes companyes:

Aquest dijous dia 24 de setembre comença el cicle sobre els programes Ètics que tendrà lloc fins al mes de novembre al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma.

El cicle està organitzat per l'Eticentre, amb el suport de REAS Balears, i el cofinançament de la Conselleria de Treball i Formació, a través de la Direcció general d'RSC,i del Fons Social Europeu.

Consisteix en sis sessions de projeccions i entrevistes sobre Ètics, una sèrie de programes de TV Mallorca produïts per l'Eticentre que mostra valors ètics i solidaris presents a la nostra societat (més informació a
www.tvmallorca.net/etics). Totes les sessions comencen a les 19.30 hores a l'aula 1 (1r pis) del Centre de Cultura "Sa Nostra" del carrer Concepció de Palma.

A la primera sessió de dia 24 de setembre s'emetrà el programa "Amadip-Esment, qui són els diferents?" i el director de la sèrie, Carlos Garrido, entrevistarà a Montse Fuster, presidenta d'Amadip-Esment. També està prevista la inauguració del cicle per part de Joana Barceló, Consellera de Treball.

Des de l'enllaç següent podeu accedir a tot el programa del cicle:
REAS Balears
Tel. 971706005
.
.

diumenge, 21 de juny del 2009

Rosa Puig, metamorfosi standard

Rosa Puig, metamorfosi standard









Mirau els efectes devastadors de com la política trituradora ètica del matisme popular converteix un bombonet digna de portada d'Hola (de fet, Matas la va triar com a florer que adornàs les Juntes del seu Govern i li va adaptar la Conselleria d'Afers Socials com a Conselleria dedicada al President) en una màscara reflex del seu esperit o consciència: Rosa Puig abans i desprès de passar a desenvolupar la seva tasca política com a Consellera de la Presidència (entre d’altres, Turisme Jove) del PP de Jai Mito Mematas.
Com a mostra basta un botó: Tots els altres són iguals.