Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 4 de 4. Manuel Pérez

 

 
SUMARI:

1 Pròleg 

2 Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 
3 La gran responsabilitat dels governants. 
4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca. 
5 Surten al carrer els assassins. 
6 Han estat afusellades 5.250 persones. 

7 La interlocutòria de la mort. 
8 Eliminats els homes, es persegueix les dones. 
9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica. 
10 El robatori, mètode de govern. 
11 L'Acompa-gut de bitllets. 
12 L'Expedició de Bayo. 
13 L'ocupació italiana. 

14 Les propagandes del Comte Rossi. 
15 Rossi amenaça França. 
16 La consciència universal està atrofiada. 
17 El gran error de França i d'Anglaterra. 
18 La reconquesta d'Eivissa. 
19 Com parlen els bisbes. 
20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians. 

21 Diferència de tracte. 
22 Pitjor que les hienes. 
23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses. 
24 El Ciutadella
25 La nostra fuga de Mallorca. 
26 Menorca l'heroica. 
27 Epíleg.

21 DIFERÈNCIA DE TRACTE

El Comandant Militar de Palma va dir als seus soldats quan va marxar al capdavant a combatre amb els nostres: «Quan torneu a la ciutat amb la victòria, no vull que traieu ni ferits, ni presoners: els rojos que caiguin a les vostres mans els liquideu al moment».

Aquesta consigna va ser complerta fidelment per aquells miserables que van donar llargues a la seva crueltat. Vegem: Trenta-nou milicians, fets presoners dies abans de la retirada, van ser afusellats al costat del mur del cementiri de Manacor. L'ordre de foc va ser donada pel capellà d'aquella localitat.

Aquest capellà es va distingir al poble per les seves infàmies, ja que diuen testimonis presencials, que ell va ser qui va dirigir la persecució contra els elements d'esquerra, ordenant els assassinats, que a Manacor es van elevar a l'enorme xifra de sis-cents cinquanta, entre ells, moltes dones i gent gran.

22 PITJOR QUE LES HIENES

Hi ha un fet repugnant que demostra la crueltat sense nom dels feixistes. Va quedar a Porto-Cristo un jove milicià d'Albacete, de dinou anys; aquest company estava ferit en una cama. Quan va veure que era impossible escapar perquè estava ferit i distant de la platja, va dir a un soldat feixista que se li va aproximar, que el portàs a presència de l'oficial més proper. A l'arribar on era l'oficial, que era un capità d'infanteria, aquest company milicià li va dir: «Estic ferit; jo espero que complint el que determinen les lleis de guerra, em curareu, encara que em conserveu com a presoner».

El capità li va mirar amb somriure irònica i cridant un dels legionaris del Terç mallorquí, li va dir: «Et regalo aquest milicià, és teu».

El legionari es va aproximar al nostre camarada i a boca li va disparar tres vegades la pistola sobre el cap. Després, amb ensopegament bàrbar, li va acriure el cos a cops de matxet i li va deixar exànime sobre el terra.

Ja va marxar, ja havia complert la seva missió tràgica però donant-se un cop al cap, va tornar cap enrere i va dir: "M'he oblidat alguna cosa.» I en arribar on era la seva víctima, li va obrir brutalment la boca.

Al preguntar-li el capità per a què obria la boca al milicià, el ferotge legionari va contestar cínicament: «És que molts d'aquests maleïts rojos porten dents d'or, i com que el botí és meu, vaig veure si en té algun per emportar-me'l».

Un altre fet que demostra la barbàrie feixista és el següent: A l'illa de Cabrera no hi ha gairebé habitants, a penes uns quants pescadors i dues dones, esposa i filla d'un d'ells. Els nostres, en ocupar aquesta petita illa, les van tractar amb respecte i carinyo oferint-los el que tenien. Quan els feixistes van reconquerir Cabrera allà van trobar les dues dones que no ocultaven el seu agraïment als nostres. El comandant facciós, indignat per aquestes declaracions que demostraven la generositat dels milicians, va dir a les dones que havien de signar un document afirmant que ambdues havien estat brutalment maltractades pels rojos, i que la jove va ser, a més, violada per un dels nostres. Com elles es van negar a signar aquest document, perquè els repugnava cometre tal injustícia, el cap facciós va ordenar que les afusellessin, L'espòs i pare d'aquestes desgraciades es troba a Mahón i podrà –si això és necessari– confirmar aquest fet monstruós, que posa en relleu el contrast que hi ha entre la conducta que observen les hienes del fasci i la generositat dels nobles milicians del poble.

Van afirmar també els feixistes, que als pobles ocupats pels milicians, aquests s'havien dedicat al robatori i al pillatge. Més tard, tots els objectes robats van ser trobats als domicilis dels legionaris del Terç mallorquí.

23 LA DETENCIÓ DEL CAPOR «CIUTADELLA» I EL BOMBARDEIG DE ROSES

En els darrers dies de la meva permanència a Palma de Mallorca van ocórrer dos fets que demostren la crueltat del feixisme i la seva aliança descarada amb la reacció internacional. Són ells, la detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de la ciutat de Roses.

Jo tinc la seguretat que els feixistes de Mallorca, recolzats pels italians, intentaven un desembarcament a les costes de Catalunya, això ja ho havia anunciat en els seus discursos el cèlebre Conde Rossi.

Dies abans del bombardeig, s'afirmava a Palma que els feixistes buscaven voluntaris per tal d'organitzar una columna destinada a marxar sobre Barcelona. És possible que hi hagués en això alguna cosa de fantasia, però, jo crec que els catalans han d'estar alerta, ja que ja sabem fins on arriba l'audàcia d'Itàlia i d'Alemanya. Vegem. Dos dies abans del bombardeig van sortir de Palma dos vaixells amb tropes, sense que ningú sumés a quins punts es dirigien. El mateix dia que la Ràdio Barcelona anunciava el bombardeig de Roses, els diaris de Palma de Mallorca deien en grans titulars: «Una forta columna de forces nacionals, protegida per la nostra esquadra, ha desembarcat a les costes catalanes».

Això ens demostra que en realitat es va intentar el desembarcament a Roses i que aquest no es va dur a terme per la rapidesa i energia amb què van actuar les organitzacions d'aquella regió.

Aquell mateix matí, el creuer «Canàries» es va presentar inesperadament a Palma de Mallorca, i poc després tornaven també els vaixells mercants que dies abans havien sortit conduint la columna rebel. Per cert, que aquest vaixell pirata es va presentar amb avaries d'alguna consideració, i que, segons afirmaven, els van ser produïdes per l'aviació lleial. El «Canàries» va romandre a Palma una hora a penes, marxant després amb rumb desconegut.

Què hi havia de cert en tot això? És difícil fer una afirmació segura, però el prudent és estar previnguts per evitar alguna sorpresa desagradable.

24 EL «CIUTADELA»

Va ser el “Canàries” qui va apressar el vapor "Ciudadela"? A Palma es va afirmar que va ser un Creuer lleuger italià ajudat per l'aviació.

La premsa feixista va publicar la notícia en la forma següent: "Un vaixell de gerra de l'esquadra nacional ha detingut el vapor "Ciudadela" que va sortir de Mahón amb direcció a València, portant a bord vuit ampits, vint mil pessetes en metàl·lic i gran quantitat de queviures, composta en la seva majoria d'ous, formatges i aus. El vaixell ha sigut conduït al port de sóller i els seus tripulants, detinguts per les nostres autoritats, seran jutjats pels tribunals militars".

En efecte, al cap de pocs dies sabíem, amb dolor que tots havien estat afusellats per traïdors a la causa d'Espanya exceptuant dues dones i un nen de curta edat, que van ingressar a la presó.

Si va ser el «Canàries» qui va apressar el "Ciudadela" ¿qui li va comunicar la seva sortida de Menorca? Això confirma el que exposo en capítols anteriors, i és: que els vaixells italians vigilaven la costa donant els informes necessaris als vaixells pirates ja que aquests mai es van atrevir a aproximar-se a Mahón, la vigilància i defensa del qual són formidables.

 

25 LA NOSTRA FUGA DE MALLORCA

El martiri que hauríem de suportar durant la nostra permanència a Mallorca, no és cosa que pugui interessar en aquests moments. Són molts els dolors que ha patit el poble espanyol perquè comptem els nostres sacrificis. Comptaré a penes la nostra fuga de l'infern feixista per exposar el contrast que hi ha entre l'infern mallorquí i l'heroica illa de Menorca, els habitants de la qual, amb un valor extraordinari, van aconseguir vèncer en poques hores les hordes rebels que allà van intentar imposar la seva tirania.

Onze camarades a bord d'un petit vaixell de cinc metres dels destinats a la pesca, sortim de Mallorca al matí del 18 de novembre. Durant el dia romanem dins la badia i a les sis de la tarda, aprofitant la foscor aconseguim passar entre els forts, emprenent la fugida. A les quatre de la matinada arribem a l'illa de Cabrera, avui en poder dels rebels. Com que era perillós seguir el viatge ja que en amanir ens trobaríem fatalment davant Manacor i seríem descoberts pels avions vam decidir desembarcar en una de les illes desertes que hi ha per esperar la nit i continuar el viatge. A les sis del matí hauríem d'ocultar-nos precipitadament en oir el soroll dels avions que vigilaven la costa, ja que de ser descoberts seríem fatalment detinguts i afusellats.

A la nit iniciem una altra vegada la marxa en direcció a les costes de Menorca. A les deu de la nit ens va sorprendre un terrible temporal, tan formidable, que va ser gairebé impossible dominar la nostra petita embarcació, que va marcar a la deriva durant tota la nit.

El vent era desfavorable i a les sis del matí vam veure, amb dolor, que en comptes d'estar a les costes de Menorca el temporal ens havia conduït una altra vegada a Mallorca i estàvem a cinc milles de Felanitx.

No era cas de retrocedir, la lluita entaulada podria conduir-nos a la llibertat o a la mort, i apartant-nos precipitadament de la costa vàrem fer rumb en direcció a Mahón.

Potser a causa del mal temps, els avions feixistes no es van aixecar aquell dia, circumstància que va contribuir al nostre salvament.

Sempre assetjats pel temporal, seguim el viatge plens d'esperança, confiant en la nostra sort i disposats a morir en ple oceà abans que caure en les garres de l'enemic. Per fi, a les quatre de la matinada del dia 21, setanta-dues hores després d'haver sortit de

Mallorca, entràvem a la badia de Ciutadella, i un sospir d'alleujament es va escapar dels nostres pits.

Mahón era per a nosaltres la llibertat, la vida plena. A les cinc del matí desembarquem, rebent les abraçades carinyoses dels nostres germans. Van ser moments d'emoció, moments que mai oblidarem en la nostra vida. En aquells minuts, entre éssers estimats, que com nosaltres lluiten per la llibertat, oblidem tot el calvari d'aquests quatre mesos de dolor i tragèdia.

Després d'assecar les nostres robes i donar-nos aliments per reconfortar els nostres organismes, debilitats per un viatge terrible, les autoritats de Ciutadella van posar actes a la nostra disposició per conduir-nos a Mahón, on el proletariat ens va rebre amb grans mostres de carinyo i simpatia.

 

26 MENORCA L'HEROICA

Un mes romanc a Mahón. Jo no trobo paraules per demostrar el meu agraïment a aquell poble heroic, la conducta del qual constitueix un exemple sublim per als lluitadors de la llibertat.

Sotmesos a un bloqueig terrible, mancant moltes vegades de l'indispensable per cobrir les seves necessitats, el poble de Menorca lluny de desanimar, lluitava cada dia amb més entusiasme per vèncer les hordes maleïdes del fasci. Molt podrien aprendre els homes de la nostra rereguarda dels treballadors de Mahón. Allà tots s'han imposat un deure suprem: treballar sense descans per a la guerra i per a la revolució. Espontàniament, tots els homes útils. dels divuit als cinquanta anys, s'han mobilitzat, acudint dissabtes i diumenges a les casernes per aprendre la instrucció militar. Tots coneixen ja el maneig del fusell. Tots són soldats i proletaris alhora- Els dissabtes a la tarda i els diumenges durant tot el dia, els que no han d'acudir a les casernes per fer la instrucció empunyen les eines de la feina i presten el seu concurs gratuïtament a les obres de fortificació de l'illa.

Mahón és inexpugnable. En aquella roqueta heroica el feixisme in_ ternacional no posarà mai els seus peus. Ho impediran les seves formidables fortificacions. La fortalesa de la Mola, els magistrals canons del 38, del 31, del 24, ho impediran els seus recursos naturals. Ho impedirà, en fln l'heroisme d'un poble que vol viure lliurement i humanament.

Un dia vaig dir en un míting celebrat en aquella ciutat: "L'illa de Menorca és, en ple Mediterrani, el sentinella vigilant de la llibertat. 

Diguem amb orgull, i com a homenatge suprem al valent poble de Mahón, que entre les tretze illes que integren els arxipèlags canari i balear Menorca és l'única que en una gesta sublim va aconseguir vèncer les hordes bàrbares del fasci, aixecant al capdamunt de les seves muntanyes la bandera gloriosa de la llibertat i la justícia. Que el proletariat d'Espanya no oblidi mai aquells germans volguts.

27 EPÍLEG

Treballadors d'Espanya: Amb paraula senzilla però plena de sinceritat us he exposat els crims sense nom que el feixisme internacional ha comès a la germana i fertilíssima illa de Mallorca. Això us demostra de forma eloqüent el que és aquest règim dolent i el que seria Espanya si aquests miserables aconseguissin vèncer per imposar-nos els seus mètodes de barbàrie i tirania. Viure en règim feixista seria retrocedir als temps ignominiosos de la Santa Inquisició. Feixisme és terror, fam, tirania, supressió de totes les llibertats. El feixisme atempta contra la cultura, la civilització, contra tots els drets humans El feixisme és, en fi, la destral maleïda del verdugo. La mort lenta i cruel als camps de concentració. Cal vèncer-li costi el que costi- Tinguem valor per oblidar totes les discòrdies. Ofeguem en les nostres ànimes totes les passions. Encaram els nostres esforços, i com a germans d'explotació i de tirania, lluitem com un sol home per vèncer l'enemic i aixecar sobre les ruïnes d'aquesta pobra Espanya, on ells han sembrat el dolor i la mort, l'edifici grandiós de la Revolució Social.

El nostre odi cap als cobejats. Cap a aquells que oblidant el moment històric que vivim, tracten de trencar la unió sagrada del proletariat per defensar els seus interessos i ambicions particulars.

València, Gener de 1937.

Manuel Pérez