Història de Mallorca
La Mallorca catalana
La conquesta de Mallorca pel rei En Jaume I
Comencem per unes qüestions prèvies.
Naixement de Catalunya:
Així com a la resta de la Península la reconquesta la fan els visigots, a Catalunya la fan els francs. Així, al principi, Catalunya forma part de l'imperi franc dirigit per Carlemany.
Les divisions dels monarques francs faciliten l'emancipació dels comtats catalans.
Poc a poc es consolida la supremacia del comptat de Barcelona.
La Corona d'Aragó:
La preminència barcelonina es veu enfortida quan Aragó casa la seva hereva Peronella, filla de Ramir el monjo, amb el compte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El rei aragonés cedeix els seus dominis al compte de Barcelona. No obstant això, cada poble mantén les seves institucions.
S'anomena Corona d'Aragó al conjunt format pel regne d'Aragó, el principat de Catalunya, més els altres territoris afegits per les conquestes per la Mediterrània: Mallorca, València, Sicília, Cerdenya, Nàpols i els ducats d'Atenes i Neopatria.
Dinastia catalana fins Jaume I
Guifré, el Pelós ?-897
GuifréII o Borrell I 897-911
Sunyer. 911-946
Borrell II 946-992
(s'independitzà dels francs)
Ramon Borrell 992-1017
Berenguer Ramon I 1017-1035
Ramon Berenguer I, el Vell 1035-1076
Ramon Berenguer II 1076-1082
Berenguer Ramon II 1076-1097
Ramon Berenguer III 1093-1131
Ramon Berenguer IV 1131-1162
Alfons I 1162-1196
Pere I el Catòlic 1196-1213
Jaume I, el Conqueridor 1213-1276
La conquesta de Mallorca per Jaume I
1 Voluntat de conquesta:
Des de l'expedició dels pisans i catalans a Mallorca els catalans sempre tengueren la intenció de conquerir i ocupar les Illes.
2 Justificació: Acabava l'estiu de 1226 quan dos vaixells de Tarragona atacaren, en aigües d'Eivissa a dos vaixells del rei musulmà de Mallorca. Un dels dos vaixells va poder fugir i informar a les autoritats mallorquines del que havia passat. Abu Yahya ordenà apressar dues embarcacions catalanes. Jaume I va reclamar la devolució de les dues embarcacions. El rei mallorquí es negà a tornar-les. Aleshores els catalans decidiren la conquesta de Mallorca.
3 El banquet de Pere Martell:
A la darreria de 1228 Pere Martell oferí, al rei i als nobles, un banquet a Tarragona per a parlar de la conquesta.
4 Les Corts de Barcelona:
Pel mes de novembre de 1228 s'obrien les Corts de Barcelona (tres braços: eclesiàstic, militar i reial o de les viles). No participaren els aragonesos. El rei exposà el seu pla per a la conquesta i demanà ajut als assistents. El cap de tres dies els tres estaments contestaren afirmativament al rei. Clausurades les Corts de Barcelona es firma el pacte per a la conquesta, les condicions.
5 L'expedició surt de Catalunya:
El 5 de setembre de 1229 els expedicionaris, majoritàriament catalans, salpen dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona. El rei Jaume I ho fa des de Salou. L'endemà, abans de la posta del sol, ja vislumbraren Mallorca. Els vaixells catalans es dirigiren a la Dragonera i a Pantaleu. Posteriorment, uns a la Porrassa i altres a Santa Ponça. Aquí va començar el desembarcament. Arribaren els musulmans per terra i s'iniciaren les primeres lluites.
6 Batalla de Portopí:
Assebentats que les tropes d'Abu Yahya estaven concentrades a Portopí, les tropes catalanes descansaren i dormiren tota la nit i a trenca d'alba es prepararen per al combat. Dues avançades, una comendada pels Moncades i l'altre pel Comte d'Empuries i els templers. Quan els dos exèrcits es trobaren començà una furiosa lluita, lluita que culminà amb la desbandada dels musulmans. Jaume I els volgué perseguir, però l'informaren de que Guillem i Ramon Moncada havien perdut la vida en la batalla. Primer havien d'enterrar els morts i fer el funeral dels Moncada.
7 El setge:
Després d'uns dies de descans els expedicionaris s'encaminaren a les murades de Madina Mayurka disposats a rendir-la. Començà un llarg setge que es mantendria durant 3 mesos. Durant el setge Ben Abet, un musulmà amic els portava queviures.
Quan Abu Yahya es va veure perdut solicità entrevistar-se amb Nuno Sanç, oncle-avi de Jaume I. Oferí rendir-se i pagar una bona quantitat de doblers si el deixaven embarcar cap a Àfrica. La proposta va ser denegada per que els parents dels Moncada volien venjança.
8 Batalla final:
Aleshores Abu Yahya exhortà als seus a la defensa de la ciutat. Els assetjants havien aconseguit obrir alguns portells a les murades. Jaume I ordenà que es preparassin per a l'assalt final. A l'alba, després d'oir missa i combregar començaren l'assalt. La lluita fou encarnissada. Els defensors hagueren de cedir, molts fugiren a les montanyes, altres s'amagaren dins les cases. Els morts es contaven per milers. El rei En Jaume aconseguí rendir l'Almudaina. Era el darrer dia de l'any 1229. D'Abu Yahya no s'en sap res.
9 El repartiment:
Tot i que la illa no hagués estat rendida del tot, les terres foren repartides tal com s'havia pactat a Barcelona.
Els musulmans tenien l'Illa dividida en 12 districtes:
1 Montuïri, que comprenia els actuals Algaida, Llucmajor, Campos, Santanyí, Ses Salines i Montuïri.
2 Camarrossa: Alaró, Lloseta, Binissalem, Sencelles, Costitx, Santa Eugènia, Consell i Santa Maria.
3 Petra: Sineu, Petra, Lloret, Sant Joan i Villafranca
4 Manacor: Manacor, Sant Llorenç, Felanitx i Porreres.
5 Artà: Artà, Capdepera, Son Servera
6 Muro: Muro, Santa Margalida, Llubí i Maria.
7 Pollença: Pollença i Alcúdia.
8 Almeruig: És l'actual regió d'Escorca.
9 Inca: Inca, Buger, Sa Pobla, Campanet, Selva i Mancor.
10 Sóller: Sóller i Fornalutx.
11 Bunyola: Bunyola, Deià, Valldemossa, Esporles i part de Banyalbufar.
12 Ciutat: Palma, Marratxí, Estellencs, Puigpunyent, Andratx, Calvià i part de Banyalbufar.
Per a facilitar el repartiment els conqueridors es distribuïren en cinc grups, encapçalats pel rei i els principals senyors. Per a fer la partició utilitzaren la divisió musulmana.
1 Grup del rei: Montuïri, Petra, Artà, Pollença, Almeruig, Inca i la meitat de Ciutat.
2 Grup del bisbe de Barcelona: l'altre meitat del terme de ciutat.
3 Grup del comte d'Empuries: Muro i dues terceres parts de Sóller
4 Grup del vescomte de Bearn: l'altre tercera part de Sóller i Camarrossa.
5 Grup de Don Nuno Sanç: Manacor, Bunyola i cases dins ciutat.
El rei i els senyors que encapçalaven cada grup efectuaren les subdivisions corresponents i distribuïren terres als que els havien acompanyats a la conquesta.
10 Carta de Franquesa:
El mes de març de 2030 el rei atorgà la Carta de Franquesa per tal de fomentar la repoblació a Mallorca, molt reduïda amb l'expulsió dels musulmans. A la Carta de Franquesa s'expressaven els drets i exaccions que gaudirien els nous pobladors de l'Illa. Suposava un sistema més lliberal que el vigent a Catalunya, suprimia el feudalisme i donava facilitats comercials als mercaders. Aquest règim especial favorable als mallorquins va ser sempre respectat fins l'adveniment del primer rei borbó, Felip V, que va suprimir la Carta de Franquesa i va proclamar el Decret de Nova Planta, pel que Mallorca es regiria segons les normes de Castella.
11 El Decret de Nova Planta:
Va ser publicat el 28 de novembre de 1715. Per ell es perd el règim autonòmic de Mallorca. Cosa que també succeí a Catalunya, Aragó i València.
La monarquia espanyola perd el caràcter de federativa i adquireix un caràcter unitari i centralista. Les institucions per les que es governava el regne de Mallorca foren suprimides o reformades a imitació de les de Castella.
El general d'Aspheld havia fet una exposició, al rei, molt favorable al règim privatiu de Mallorca.
El Consell de Castella va emetre un dictamen contrari al manteniment de les institucions i normes específiques de Mallorca. Aquest dictamen castellà va prevaler d'amunt totes les altres opinions.
Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.
Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.
