Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris II República. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris II República. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 de setembre del 2025

Espanya, una oportunitat perduda

Diàleg entre dos ciutadans de Palma (Mallorca), homo i dona, llegit al Facebook:

- La demolició de l'edifici cantonada 31 de Desembre i Antoni Marquès està a punt de començar. A part de la greu pèrdua patrimonial i d'autenticitat que això representa pel barri i per la ciutat, me deman: Què costaran els nous pisos? Qui els podrà comprar? Quants se destinaran a segones residències o lloguer turístic encobert i estaran buits bona part de l'any? És evident que l'habitatge no pot seguir en mans de "les lleis del mercat lliure". És un bé social, un dret de la ciutadania protegit constitucionalment, i l'Administració ha d'intervenir per garantir que sigui accessible per joves, treballadors i famílies residents. Per començar, un pis de qualsevol nova promoció com aquesta s'hauria de vendre obligatòriament a algú amb com a mínim 5 anys de residència a Mallorca, que no fos titular de cap altre habitatge, i que el destinàs a primera residència. No som cap expert en el tema, però tenc clar que en la situació d'EMERGÈNCIA HABITACIONAL que vivim actualment els habitatges no poden seguir acabant en mans d'estrangers rics i especuladors. PROU!

- Toni me sap greu dir-ho, però som nosaltres qui hem venut i continuam venent als estrangers i després ens queixam.

Els dos tenen raó. El fet del creixament descontrolat del turisme per un vent (amb gestors capitalistes que no es preocupen més que per a aconseguir el millor redit possible del turisme, sense preocupar-se per gestionar racionalment tot lo públic, quan, precisament, ells són els encarregats, per resultats electorals, de gestionar els recursos econòmics i de serveis, públics) i el fet d'entrar a perteneixer a Europa (amb la qual cosa tots els europeus tenen el mateixos drets a qualsevol país que estiguin i que també pertanyi a Europa (això fa que no es puguin posar condicions preferents als ciutadans del propi país respecte d'altres ciutadans d'altres paisos europeus, amb la qual cosa els ciutadans europeus de paisos que tenen un major PIB per capita tenen un poder adquisitiu superior que aquells que en el seu país tenguin el PIB per capita inferior. I aquest és el cas d'Espanya (país venedor) respecte, per exemple, d'Alemanya (país més comprador, a Mallorca, que la majoria d'altres paisos també compradors). El venedor, per exemple mallorquí, no prefereix vendre a un altre mallorquí més que a qualsevol altre europeu no mallorquí, pel fet de ser-ho (mallorquí). Ell el que mirarà és qui li pot pagar més pel mateix bé, casa, finca o terreny.

Si miram la taula següent veim que el PIB per capita dels alemanys és 50.830 € anuals, mentre que el PIB per capita dels espanyols és 32.590 € anuals. Es a dir, l'alemany té 20.000€ més de PIB per capita anual més que els espanyols. Té una major capacitat de compra, un major poder adquisitiu; podrà pagar més per la compra que l'altre mallorquí al que vol vendre i, lògicament, vendrà a qui li pagui més, prescindint de la nacionalitat del comprador.

I això passa amb els alemanys i amb quasi la totalitat de persones oriündes de qualsevol dels paisos de l'Europa occidental tradicional (sense comptar els paisos europeus procedents de l'Europa de l'est) ja que Espanya es veu superada en el PIB per capita per tots excepte Portugal i Grecia.

I això, després d'un temps en que Espanya anava decreixent i s'anava empobrint constantment, va tenir un temps en que se va invertir la tendència i l'economia s'anava recuperant i creixent: El temps de la II República espanyola (14-04-1931 a 18-07-1936). La República tenia clar que el creixement cultural, social i econòmic vendria de la ma de l'educació i, per això, va construir milers d'escoles, va procurar l'escolarització (i disminució de l'analfabetisme endémic) de tota la població en edat escolar, va importar metodes d'educació per a la formació del professorat i per l'ensenyança en tots els seus nivells dels paisos més avançats d'Europa, va promulgar lleis socials, de respecte i drets de les dones,...
La Segona República Espanyola va ser un govern democràtic establert a Espanya entre el 1931 i el 1939, després de l'abdicació del rei Alfons XIII. Aquest període va marcar un canvi significatiu cap a la modernització i les reformes socials a Espanya, que van incloure avenços significatius en educació, sanitat, drets de la dona i legislació laboral, tot lo que repercutia en un creixement econòmic significatiu, constant i permanent. Si aquesta progressió escolar, intelectual, cultural, social i econòmica hagues seguit el mateix ritme fins a l'actualitat, Espanya fa estona (molts d'anys) que, a la relació de paisos europeus ordenats de més a menys, segons el PIB per capita, estaría entre els 7 primers i els espanyols no es veurien superats per suecs, alemanys, belgues, holandesos, francesos i italians a l'hora de poder adquirir un habitatge, una finca, un terreny, un amarre,... a qualsevol lloc d'Espanya. Però el fet de que ocupi l'avant penultim lloc de la relació, sols superant a Portugal i Grècia, indica clarament que no es va mantenir el ritme de creixement. Efectivament, el 18 de juliol de 1936, un grup de militars colpistes, juntament amb el recentment creat agrupament feixista espanyol, la falange, i la dreta més caciquil i la més reaccionària varen donar un cop d'estat, seguit d'una guerra fratricida i una represió brutal infrahumana que va suposar una frenada en sec al progrés espanyol i un enfonsament i retrocés terrible de tot el que progressava (escoles, intel·ligència, desenvolupament científic, cultura, drets socials, respecte i drets per a la dona, i economia) en temps de la República. Sols va tenir cinc anys de vida (d'abril de 1931 a juliol de 1936), de possibilitat política, social i cultural. El cop d'estat, guerra i represió va ser el mal més gros que ha rebut Espanya i els espanyols (excepte la minoria amb privilegis) en tots els segles XX i XXI, a més d'enfonsar tot el país en la misèria i la fam ("els anys de la fam"), així com en l'univers de la por ('tot aquell que no combregui totalment amb els principis del "Moviment salvador d'Espanya" -Quan, en realitat el que va fer va ser tot el contrari: condemnar a Espanya a la misèria, fam, vergonya, ignominia, mort -més de 600.000 morts- i por- el que ha de fer és desapareixer'). Va ser una oportunitat perduda, que es va perdre el 1936 i que avui, ara i aquí, 89 anys després, seguim sense recuperar. Jo vaig neixer després del cop d'estat i guerra de traició espanyola, quan Espanya ja era un estat feixista i ara, ja a prop de visitar a Sant Pere estic convinçut de que no veuré restiuida la República violentament usurpada. Tota una vida amb la vergonya. Me fan gràcia els patrioters que diuen que estan orgullosos de ser espanyols. Si miren la taula poden estar avergonyits de ser-ho. Podrien estar orgullosos si fossin monegascs, irlandesos, suïssos, danesos, belgues, holandesos... però de ser espanyols? Me fan vergonya aquests que parlen de "amics de repúbliques bananeres". I noltros, qué som "monarquia favera"? Aquella en la que hi havia un rei que palava faves i les baves li queien dins el ribell?. Amb una paraula, una oportunitat perduda. I en som especialistes.



dimecres, 10 d’abril del 2024

Setmana de la República, 8 a 14 d'abril



Setmana de la República 

Dilluns, 8, a diumenge, 14, d'abril

Diumenge que ve, 14 d'abril de 2024 es compleixen 93 anys de la proclamació de la II República, del començament d'una il·lusió política, social i pedagògica. 

Amb tal motiu aquesta setmana es programen multitud d'actes commemoratius i socials al llarg de tot Mallorca, les altres Illes i a tota Espanya. 

Jo sols en ressenyaré uns pocs:


Dimecres, 10 d'abril a les 12 h, a la UIB, Edifici Guillem Cifre de Colonya, aula de videoconferencies 7, 

Conferència per videoconferencia de Francesca Albanese: 

La Universidad ante el genocidio. 



Dijous dia 11 d'abril, a les 19 h. Biblioteca de Cort. Palma

Presentació del llibre: "Amal" (Palestina), a càrrec de l'autora: 

Maria Vioque.

Presenta l'acte: Barbara Galmés



Divendres, 12 d'abril a les 19 h. a la Casa de Cultura de Felanitx, 

Presentació del llibre: "Felanitx de l'entusiasme a la por. República, guerra i repressió" de l'autora: Aina Adrover Oliver, 

Amb Pere Estelrich i Aina Adrover 



Diumenge, 14 d'abril a les 12 h. a la Plaça de Cort a Palma: 

Acte central: "Commemoració del 14 d'abril, proclamació de la II República"

Acte organitzat i convocat per la Plataforma per a la Memòria Democràtica.

No hi faltem!. 


dissabte, 22 d’abril del 2017

23 d'abril. l'AHC regala llibres



Sant Jordi (23 d’abril de 2017). Bilingüe

Regal de llibres

Amb Motiu de Sant Jordi, festa del llibre, l’Associació Humanista de comunicació (AHC) té el plaer d’obsequiar-vos quatre llibres d’especial qualitat en format digital, una reproducció de Sant Jordi de Pere Niçard (Museu diocesà de Palma) i una al·legoria de la II República, de la que es va commemorar la seva promulgació aquest passat dia 14 d’abril. 

.......................

Con Motivo de Sant Jordi, fiesta del libro, la Asociación Humanista de comunicación (AHC) tiene el placer de obsequiaros cuatro libros de especial calidad en formato digital, una reproducción de Sant Jordi de Pere Niçard (Museo diocesano de Palma ) y una alegoría de la II República, de la que se conmemoró su promulgación este pasado día 14 de abril.

Els llibres són / Libros: 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1c0Zla2g3RGR5SE0

El Plany de Son Corbell. Autora: Llucia Ramis Laloux


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1RmJ1M3l0TjJSZWs

Les Escoles de Palma en temps de la II República. Autors: Pere Carrió, Manel Domenech i Antoni Ramis 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1VE1SdkpVUVVZRGM

Mendel el de los Libros. Autor: Stefan Zweig. Traductora: Berta Vias Mahou 



https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1T0ZXeDJQM0V6R3c

Indignados. 15 M. Selecciona: Fernando Cabal. Maqueta: Violeta Cabal 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1SmlseC1pMlJ0VE0

La reproducció de Sant Jordi de Pere Niçard (museu diocesà de Palma): 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1UEYtaDJzUDhiVzg

L’alegoria de la II República (imprimible en tamany Din A3): 


divendres, 14 d’abril del 2017

14 d'Abril, proclamació de la II República



Avui, 14 d'abril de 2017, commemoració de la proclamació de la II República (14 d’Abril de 1931), les banderes espanyoles de les casernes militars onegen a mitja asta, en reconeixement als milers de persones republicanes mortes pel franquisme. 

Una mica tard arriba aquest reconeixement de l'exèrcit espanyol (la major part del qual va romandre fidel a la II República en el moment del cop d'estat franquista que, davant el seu fracàs, va derivar en la guerra fratricida que va ocasionar la mort de més de mig milió d'espanyols , així com la de la República i la democràcia), encara que més val tard que mai. Avui la bandera republicana oneja al capdamunt del pal, mentre que l'oficial ho fa a mig pal en senyal de reconeixement i submissió.

divendres, 5 de juny del 2015

Associació Humanista i Tripartit Humanista

Excursió a Soller de l'Associació. Març de 2005 (fa 10 anys)

L'Associació Humanista que va néixer l'any 2004 com a "de comunicació", va ser una avançada de la realitat política actual, hi havia membres de tots els partits polítics de l’època i membres que no pertanyien a cap partit. La seva característica principal era aquesta transversalitat i obertura.

A més, d’aquí va sorgir la fusió de tres dels seus membres en la constitució del grup "Amics de les Escoles" i la publicació dels llibres “Les Escoles de Palma en temps de la II República” i “Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República”.

Ara, temps en que els grups polítics teòricament més socials cerquen transversalitat i confluència per a poder desterrar les polítiques ultraliberals que tant de mal han fet a la nostra Llengua, Cultura, Patrimoni, Territori i persones, vos convidam a navegar (i a no naufragar en els mars de l’egoisme, afany i exigència) per les idees i persones de l’Associació. Molta sort i bens!!!



Palma, a 5 de juny de 2015
Sort i bé!

diumenge, 7 de desembre del 2014

Don Pep Mascaró, mestre de Felanitx; alumne de la República a Alaior

Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República”

Persones dins la història. Don Josep Mascaró Pellicer

Aquests dies, fins el darrer dia d’enguany, 2014, estam intentant finançar, mitjançant micro-mecenatge o mecenatge social, l’edició i impressió d’aquest llibre.


La idea va sorgir un dia d’agost de 2008 a Portocolom, un dia en que Pere Carrió i Manel Domenech, amb les respectives dones, havien vingut a visitar-nos a la casa que llogam, per estiuejar-hi el mes d’agost, per cert, a una mestra, amiga des de sempre de Carme Vazquez, parella de Manel, i al seu marit.

El mateix curs 2008-09 i el 2009-10 vàrem treballar i acabar la recollida de dades de les escoles de Palma.
El curs 2010-11 i 2011-12 vàrem començar la resta d’escoles de Mallorca, part forana.
El curs 2012-13 vàrem interrompre la tasca de recollida d’informació i ens vàrem dedicar a editar, imprimir i distribuir el llibre: Les escoles de Palma en temps de la II República.
El curs 2013-14 vàrem acabar Mallorca, i també Eivissa, Menorca i Formentera, viatjant a Eivissa (desembre de 2013) i a Menorca (gener de 2014). A Formentera hi havia viatjat, en vàries ocasions en Pere, com a inspector d’educació i ell es va encarregar de recollir la informació escrita i gràfica de la Illa menor.

A Menorca el primer que vàrem fer en arribar va ser visitar a Pere Alzina, company meu de les primeres promocions d’orientadors educatius, professor de la seu menorquina de la UIB i gran recercador pedagògic de la història de l’educació a Menorca. Ens va donar pràcticament gaire bé tota la informació que vàrem recollir de Menorca, així com un material molt valuós bibliogràfic i un treball seu, editat en panells (per a exposicions), sobre la història de l’educació de Menorca. No sé si també té la intenció d’editar-lo en format de llibre. Crec que seria molt interessant.

En el panell nº 7 vàrem trobar que, a l’escola d’Alaior , en temps de la II República, devers el curs 1933-34, els alumnes redactaven (en castellà) i editaven, possiblement amb una impremta de gelatina, una revista escolar: “Nuestra Escuela” a la que hi figurava, com a redactor en cap, l’alumne José Mascaró.   


- Revista “Nuestra Escuela”. Any II , nº 8, de 14 de Octubre de 1933. Un apartat: “Nuestra nueva redacción”: Director: Javier Seguí, Redactor Jefe: José Mascaró, Archivero: Antonio Pons, Tesorero: Alberto Gornés, Impresor: Juan Mercadal, Repartidor: Bartolomé Arnau. Colaboradores: Jefe: José Mª Morlà; Juan Cardona, Lorenzo Melià, Juan Pons, Avelino Riudavets, Miguel Juanico, Eduardo Mascaró, Arcadio Gomila, Narciso Gornés.
- A la Revista Any II, nº 6 de 8 de juliol de 1934, numero en el que descriuen l’excursió per distintes ciutats de Menorca, ja havien presentat els sues professors: Director: D. Lorenzo Palliser Villalonga, professores: D. Andrés Bosch y Anglada, D. Juan Garriga Danús.

Artícle de Josep Mascaró nin, l'any 1934 a "Nuestra Escuela" de l'escola d'Alaior 

Tot d’una vaig pensar que, pel lloc i pels coneixements que jo tenia d’origen i edat, aquest alumne devia ser Josep Mascaró Passarrius, que havia viscut, des de la meva infància a la mateixa finca de la Plaça de les Columnes on vaig viure sempre de fadrí. Me vaig posar en contacte amb la seva filla Assumpta que va tenir una gran alegria amb la troballa, ja que, per les característiques, ella també estava convençuda que es tractava de son pare. Me va dir que, per estar segura, ho demanaria a un company de son pare que viu a Alaior, Arcadi Gomila Pons, de 90 anys (“però amb el cap ben clar”). Al cap d’uns dies, el passat 8 de març (2014), Assumpta me contesta:

Hola, Toni,
M'ha encantat rebre aquests documents. Moltes gràcies.
Per saber si l'autor és mon pare o no, he telefonat a un amic seu de la infància, n'Arcadi Gomila Pons, d'Alaior. Té 90 anys però el cap ben clar. M'ha dit que ell mateix no participà a la revista, però que hi havia un al·lot que tenia llavors uns 13 anys i que nomia José Mascaró, com mon pare, i que creu que podria ser l'autor dels escrits. Aquest al·lot es va fer mestre d'escola i el van destinar a Mallorca. Viu a Felanitx encara ara, segons n'Arcadi.
Les meves germanes i jo estàvem molt convençudes que l'autor era mon pare, per la lletra i per les inquietuds culturals que demostra fer una revista. Però ara ja dubtam. Potser vosaltres podreu contactar amb aquest senyor i ho podreu esbrinar.
Et volia demanar permís per a enviar-li un dels documents a n'Arcadi, que m'ha donat la seva adreça electrònica. Per si vos interessa posar-vos en contacte amb ell, és aquesta:
xxxxxxx@mail
Una abraçada,
Assumpta

Aleshores me vaig posar en contacte amb el meu amic felanitxer Andreu Manresa, corresponsal de El País a les Illes Balears i que, de Felanitx, ho sap tot, i també amb el meu cosí i amic Joan Mestre Ramis que també ho sap tot de Felanitx, amb la mateixa Assumpta Mascaró i amb Pere Alzina per a comunicar-los a tots l’escrit d’Assumpta i demanar-los ajuda en aquest tema. Pere ens va contestar que, com jo i les germanes Mascaró, es pensava que es tractava de Josep Mascaró Passarius. Andreu Manresa i Joan Mestre ens varen contestar donant-nos totes les fites, totes bones, de Don Josep Mascaró:

No sé si és ell, quasi segur que si.  Va ser el meu mestre a l’escola parroquial i és amic de la familia.
Es un home d’esglèsia i caminador. Te el cap clar. El seu fill: Rafel Mascaró Bonnin. Andreu. 

M'havia passat totalment, i això que vos volia respondre de immediat.
Sí, Don Pep Mascaró, que ha estat mestre a l'escola parroquial de Felanitx, natural d'Alaior, és viu i habitaven al c/ de la Mar, enfront del carrer de Sa Llana a Felanitx.
Tindrà l'edat que dieu, uns 90 i escaig, i el veig de tant en tant pel poble.
Trobo que s'aguanta molt bé per aquesta edat. Té, si no vaig errat, dos fills: una filla i un fill. Ha tingut part en un negoci de fàbrica de vinagre, amb el seu cunyat (no recordo, ara, el nom) en la que també era soci Tomeu Ramis Artigues. Una història.
A veure si me puc acostar a casa seva, o contactar amb el seu fill, o directament amb ell. En cas que a hores d'ara ja l'hagueu contactat, digau-me coses. Salutacions. Joan.

Hola Toni, he tingut una entrevista llarga amb D. Pep Mascaró, natural d'Aló, que segons he deduït va néixer l'any 1920. M'ha explicat mitja vida i s'ha fet tard. Set anys mobilitzat, com tots els de les quintes de la guerra. Anem però al gra. Efectivament, per iniciativa del mestre D. Andreu Bosch, ciutadellenc, varen fer en hores extra escolars, un diari "Nuestra Escuela", que entre d'altres punts interessants, per mi, és la tècnica utilitzada per imprimir. Ja vos ho explicarà. He quedat que telefonareu al seu fill Rafel Mascaró xxx xxx xxx per concertar el dia de visita.
La seva rutina i per tant quant millor pot anar, seria al matí de 10-10:30 fins al migdia, i la tarda de les 16:00 fins les 19:00. El dimecres és el dia que pitjor l'hi va per què té compromís. Un altre dada important: Un col·lega seu de batxillerat, també es pot consultar, ja que estava en el diari. És Josep Morlà Gomila, que té a veure amb l'estanc de la plaça d'Alaior. El Fill de D. Andreu Bosch es diu Josep Bosch Anglada i va ser el successor a l'escola fent escola al seu germà, en Joan Mascaró Pallicer, que se guanyen de 12 anys.  Tots ells poden tenir noticies, documents o altres informacions.
Si voleu, abans d'anar-hi, vos puc explicar el que m'ha contat de la seva vida. Com va ser de venir a Felanitx. L'Escola parroquial que ell va iniciar i que va clausurar. Per correu és llarg d'explicar. Anecdòticament, en Mascaró Passarius, vivia unes cases més enllà de ca seva. Crec que serà millor que jo no hi sigui per que així el que vos contarà no serà repetir el que m'ha contat a mi. Si hi ha qualque dubte ja m'ho direu.
 Una abraçada. Joan.

Uns dies després de rebre tota aquesta informació i contactar per telèfon amb el seu fill Rafel, ens vàrem desplaçar a Felanitx, Manel, Pere i jo, a veure a D. Josep Mascaró. Va estar molt content de rememorar el seu temps de “Redactor Jefe” de “Nuestra Escuela” de l’escola d’Alaior, va confirmar que, efectivament, es tractava d’ell i no del que nosaltres pensàvem, tot i que vivia molt a prop. Li vàrem dur algunes pàgines de la revista que el feren molt content (no, no n’havia conservat cap), ens va recontar el mateix que ja havia contat a Joan Mestre. Li vàrem demanar si tenia alguna foto escolar de la seva infància a l’escola d’Alaior. Ens va dir que ho miraria i que sí, que li sonava que en tenia una.   

El mateix temps vàrem relacionar que ell era un dels mestres de la foto que vaig publicar, al blog, el 26 de maig de 2009, demanant que tothom que conegués algú dels no identificats ens l’identificàs. Concretament ell és el senyalat amb el numero 30.



Ens va contar també que ell havia estat molt amic de mon pare (el numero 26 a la foto esmentada), també de Felanitx i que ho seguia sent de ma mare a qui veia, quasi a diari, a Es Port, a les misses vespertines.

El mes d’agost Andreu Manresa me va dir que havia vist a Don Josep Mascaró que li havia dit que ell havia trobat la foto antiga, i que jo podia anar a escanejar-la a Es Port. Vaig pensar fer-ho més tard ja que a Es Port no tenc escàner. El mes de setembre, dia 20, vaig anar a Es Port a fer un dinar amb la pandilla infantil de sa Placeta i, un altre pic, Pere Gayà, me va dir que Don Josep Mascaró havia mort molt recentment. EPD.

Vaig anar a Internet per a veure si podia saber quan havia passat això i no ho vaig trobar, però sí que vaig trobar una nota de premsa al Felanitx de 6 de juliol de 1985, feia 29 anys, on es destacava el primer acomiadament de Don Josep, amb motiu de la seva jubilació com a mestre:


Comiat a don Pep Mascaró
‘Felanitx’ de Dissabte 6 de juliol de 1985

Dissabte passat, l’estament docent va dedicar un cordial comiat a don Josep Mascaró Pellicer, qui se jubila després de consagrar la major part del seu magisteri a la nostra
població.
L'esdeveniment s'inicia a mig dematí amb una missa d'acció de gràcies que celebra a l'església parroquial el rector Mn. Bartomeu Miquel, a la qual participaren companys i alumnes.
El migdia, al restaurant César del Port es reuniren al seu voltant en un dinar, els mestres del col·legi St. Alfons i d'altres centres de Felanitx.
Cap els postres el director del col·legi Antoni Massot, amb unes breus paraules li féu entrega d'una placa en reconeixement per part del centre. També li foren entregats uns obsequis per part dels companys mestres i de l’Associació de Pares d'Alumnes.
Mn. Gabriel Rabassa, en representació del Rector de la Parròquia, co-patró del col·legi digué unes breus paraules entorn a la personalitat i tasca duita a terme per l’homenatjat.
Don Pep, amb breus paraules agraí l’homenatge.
Des d’aquestes planes desitja’m al Sr. Mascaró molts anys per gaudir del seu tan ben guanyat descans.

El text d’aquest article no surt al llibre Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República. La foto de 1957 dels mestres de Felanitx, sí. 

Palma, 6 de desembre de 2014
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social