divendres, 31 de desembre del 2010

Any 2011. I tu, què li demanes al 2011?

I tu, què li demanes al 2011?
Temps d'il·lusió

Acaba l'any 2010. Un any que ha vist accentuar la crisi econòmica que ens afecta molt a gairebé tots i la crisi ètica que retreu i enriqueix a la majoria de dirigents, polítics, financers i empresaris del món liberal de la globalització econòmica i que és causa directa de l'altra crisi, la que ens afecta als altres (potser, per aquesta raó, molts jutges i majoria de votants tinguin l'objectiu de ser també dels que ocasionen la crisi en lloc de ser dels que la pateixen).
Ara és temps d'il·lusions, d'il·lusió (il·lusió, d’il·lús, que percep una imatge diferent de la que projecta l'objecte present, per un problema sensorial o racional del subjecte que la percep. Això pot provocar una falsa esperança sense fonament real). És temps de demanar als patges dels Reis Mags allò que anhelam, allò que desitjam o allò que necessitam. D'aquí a poc, a l'inici de l'any nou, en aquest cas el 2011, arriben els Reis i, si hem estat bons, ens portaran el que els hem demanat ferventment, la fe mou muntanyes, i si hem estat dolents, carbó, carbó amb el que encendre el foc etern en el per a purgar per sempre la nostra maldat (hi ha mals de principis del segle passat que segueixen fent mal ara).
I tu, què li demanes a l'any 2011? Què li demanes als Reis, als mags, clar?
Jo només li demano dues coses, dues il·lusions i, com a tals, gairebé segur impossibles:
1ª Que es compleixi l'article 35.1 de la Constitució espanyola de 1978, teòricament vigent: "Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a l'elecció de la professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de raça o sexe".
2ª Que en les eleccions autonòmiques i municipals de la primavera de l'any que comença, 2011, guanyin, en totes les nacions, nacionalitats i autonomies, així com en tots els consells, diputacions i ajuntaments, opcions de pacte de tres o més partits i, si és possible, que siguin, en els seus estatuts, més partidaris del bé social que del bé capital, ja que majories absolutes o coalicions de dos s'assemblen, de fet, a dictadures absolutes o a dictadures relatives i cauen més fàcilment, gairebé indefectiblement, en la corrupció.
Amen.

dijous, 23 de desembre del 2010

Melcior Rosselló i Simonet, l'home, mestre, espos i pare


Aquesta és la història dels records, i els sentiments a ells associats, d'un home humanista, model d'home, fill de fills, pare de pares, germà de germans, mestre de mestres, director de directors, amic d'amics i un model d'humanitat, saviesa, cultura i bondat per a tots els homes i les dones de bona voluntat. Moltes gràcies, Don Melcior, pel vostre testimoni, les vostres paraules, el vostre exemple i la vostra amistat.

1 Unes breus notes biogràfiques:

El 27 de setembre de 1916 neix a Santa Maria del Camí sota el signe de Libra. Cursa el batxillerat en el col·legi "Cervantes" de Ciutat. Alumne de Mossen Antoni Pons i Pastor. Estudia la carrera de mestre segons el Pla Professional de la República a l'Escola Normal de Ciutat.

1932-1934: És membre actiu de la Federació Escolar Balear, adscrita a la Federación Universitaria Española, juntament amb Cèlia Viñas i Olivella, Pere Serra i Pastor... organitzen missions pedagògiques pels pobles amb recitals de poesia i música, representacions de teatre, etc.

1935, estiu. Assisteix com a alumne de practiques a la Colònia Escolar del Port de Felanitx -"allà m'hi vaig fer mestre”- amb Joan Capó i Valls de Padrinas, Josep Eyaralar i Almazán, Catalina Vives i Pieras, Carme Eyaralar i Vives, Miquel Briñón i Mercant, Gabriel Font i Frau, Pere Serra i Pastor, ...

1936, octubre 26. És nomenat mestre en pràctiques a l'Escola Graduada de Llevant, a Ciutat.

1939, setembre 11 . Pren possessió de l'Escola del Coll d'En Rabassa.

1942. Novembre 6. Torna, per oposició, a deumilistes a l'Escola Graduada de Llevant.

1955, març 25. Passa, per oposició, a l'Escola Annexa de Practiques de la Normal, en propietat i com a Regent, on continuà fins la seva jubilació. Professor de Prácticas de Enseñanza i de Caligrafia a l'Escola Normal.

1968, octubre 8. Ingressa en el Cos Especial de Directors de Col·legis Nacionals.

1974, gener 20. A instàncies de Baltasar Coll i Tomàs i prèvia  presentació dels mèrits li és atorgat el Premi dels Premis Ciutat de Palma 1.973

1979, desembre. Forma part del Consell de Redacció de Maina des de la seva fundació. 

1998 rep el premi Ramon Llull.

2010, 17 de desembre: mor a Palma, pocs dies abans del solstici d’hivern i Nadal. 

Jaume Bover i Pujol a "Un mestre de mestres: Melcion Rosselló i Simonet. Nota Biogràfica": 

Revista Maina nº 3 (any 1981) amb molts d’articles referents a Don Melcior:


2: Enllaços i documents relatius a Don Melcior Rosselló  

Melcior Rosselló Simonet al blog Arc Mediterrani:

Converses amb don Melcior Rosselló (en format issuu):

Revista Maina nº 3 (any 1981) amb molts d’articles referents a Don Melcior:

Artícles de la revista Maina nº 3:

Jaume Bover i Pujol a "Un mestre de mestres: Melcion Rosselló i Simonet. Nota Biogràfica": 

Evocació de Melcion Roselló i Simonet. Miquel Briñón i Mercant

Melcion Rosselló, professor de practiques. Rubén Victor Rial i Planas

Teoría y praxis educativa. Bartolomé Rotger Amengual

L’Escola Normal i la Colonia Escolar de Porto Colom (1935). Jaume Oliver

Melcion Rosselló Simonet, l'home. Joan Martorell Trobat

Obituari. Blog del Consell Escolar de les Illes Balears

Obituari. Diario Ultima Hora

.......................................

divendres, 10 de desembre del 2010

Dia internacional dels Drets Humans

.
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, el text complet figura en les pàgines següents. Després d'aquest acte històric, l'Assemblea va demanar a tots els Països Membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".
Segueix: http://www.un.org/es/documents/udhr/index.shtml
.
Declaració Universal del Drets Humans:  
.

dijous, 2 de desembre del 2010

L'Associació Humanista de Comunicació (AHC)

.
Associació Humanista de Comunicació. Nombre de registre en el d'associacions de les Illes Balears (NRAIB): 5200. NIF: G57306995. Seu: CEPA. Son Canals. C / Son Canals, 10. 07008 Palma. Illes Balears.
L'associació Humanista de Comunicació neix
 el 13 de novembre de 2004 a Flassaders, a Pama, Mallorca, Illes Balears, com a resposta a una necessitat de comunicació transversal d'informacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen, o no, a partits polítics, sindicats i grups diferents, però que els uneix la necessitat de l'experimentació, sensació i comunicació transversal humanistes.
No
pensam que la persona sigui, social i solidàriament, bona en i per si mateixa, tenim molts exemples que ens indiquen el contrari, però si pensem que la persona és capaç de ser-ho i, conseqüentment, també de ser responsable solidària del creixement individual i social, des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, així com a les idees pròpies i altres idees, llengües, cultures, terres, natura i medi-ambient.
Enfront de les imposicions dogmàtiques, autoritàries o violentes
reivindicam la comunicació lliure i responsable. Pensam que només mitjançant la paraula i el consens es poden resoldre les diferències i avançar civilitzada i solidàriament.
Subscrivim la Carta de la Terra, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del FSM, el compromís del respecte i defensa per a les persones, individualment i socialment, així com el respecte i defensa del seu patrimoni natural, ambiental i cultural. Condemnam i rebutjam totes les agressions i violències i actituds d'incidència social derivades de l’autoritarisme o dogmatisme.
La majoria dels membres de la nostra associació ho som també d'altres grups i el ser-ho de la AHC transversal ens permet posar en comunicació les organitzacions de fins distints però coincidents en el principi humanista: ecològic i social. Si tu vius des d'una perspectiva semblant (el capital ha d'estar al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns i no al revés) pots ser membre de la nostra associació, omplint la fitxa adjunta i enviant-la a la per correu electrònic a archumanista@gmail.com.  Per poder ser soci cal tenir els 18 anys complerts.
Pots veure la web de l'AHC a:
.
Veure la revista Humanistes 01:
.

L'humanisme avui

Mario Luis Rodríguez Cobos, àlies "Silo"
El "Nou Humanisme" o "Humanisme Universalista" o "Moviment humanista" és un corrent de pensament que ha donat origen a nombroses institucions: La Comunitat per al Desenvolupament Humà, el Partit Humanista, el Centre de les Cultures (avui denominat Convergència de les Cultures), el Centre Mundial d'Estudis Humanistes, Món Sense Guerres i Sense Violència i múltiples fronts d'acció. Aquests organismes van dur a terme la Marxa Mundial per la Pau i la No Violència que va recórrer el món, partint des de Wellington a Nova Zelanda el 2 d'octubre de 2009 per concloure a Punta de Vacas, Mendoza, Argentina el 2 de gener de 2010.
La idea principal del moviment humanista és: "Tracta als altres com vols que et tractin".
El moviment humanista avui és un gran moviment social que expressa, en accions, el pensament del nou humanisme.
Les propostes humanistes se centren en:
- L'ésser humà com a valor central
- L'afirmació de la igualtat d'oportunitats per a tothom.
- El reconeixement de la diversitat personal i cultural.
- L'afirmació de la llibertat d'idees i creences.
- El rebuig a tot tipus de violència i discriminació ".

http://www.youtube.com/watch?v=X6k5t9dK0Lw&feature=related
El moviment humanista va ser fundat per Mario Luis Rodríguez Cobos, àlies "Silo". Les referències biogràfiques personals que dóna Silo són concises: el seu nom és Mario Luis Rodríguez Cobos, va néixer a Mendoza el 6 de gener de 1938, casat amb Ana Cremaschi, pare d'Alejandro i Federico i residia en un petit poble (Chacras de Coria) al voltant de Mendoza (Argentina). Escriptor, des de fa uns anys, va abandonar parcialment les seves activitats agrícoles. Va morir el dia 16 de setembre de 2010, a les 23.05 a Mendoza.
En els darrers anys amb l'objectiu de difondre el Missatge de Silo amics seus i deixebles van crear nombrosos Parcs d'Estudi i Reflexió a Punta de Vacas (Mendoza), La Reixa (Buenos Aires), Deus (pròxim a Santiago de Xile) i estan en construcció amb diferent grau de desenvolupament, altres 27 dispersos a l'Àfrica, Amèrica del Nord, Centre i Sud, Àsia i Europa.
"En aquests moments milers de persones a tot el món estan abocades a l'anivellament dels estudis preliminars a les Quatre Disciplines (Energètica, formal, material i mental) mentre altres milers estan cursant i diversos centenars ja han acabat i es disposen a la ensenyament. Simultàniament,
la proposta política, les organitzacions que difonen la No Violència, les que lluiten contra tot tipus de discriminació, procuren el desarmament nuclear i marxen per la Pau, es dediquen a l'estudi de l'ètica del coneixement tant com les que busquen la convergència de les cultures, treballen socialment amb l'objectiu de posar les bases d'una Nació Humana Universal. L'obra del Mestre Silo està en el món i el seu record perdurarà en la ment de les persones que han conegut la seva doctrina que té com a valor i preocupació fonamental l'ésser humà".
Guillermo Sulling, Secretari General; Luis Ammann, Secretari de Relacions, Hugo Novotny, Secretari de Premsa (en el comunicat de la seva defunció)
http://www.pressenza.com/npermalink/el-maestro-silo
Veure la Revista Humanistes 01:
.

Humanisme històric

Miguel Angel
.
L'humanisme va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural europeu estretament lligat al Renaixement, del que l'origen se situa en el segle XIV a la península Itàlica, especialment a Florència, Roma i Venècia.
Els humanistes se sentien interessats en fer renéixer (Renaixement) la filosofia, art i cultura clàssiques grecoromanes, temes que els resultaven de màxim interès.
Col·loquen l'home en el centre d'interès i estudi, de l'univers (antropocentrisme), davant l'actitud medieval precedent en que Déu era el centre (teocentrisme). Encara que això no implica que els humanistes fossin ateus. De fet hi va haver molts religiosos humanistes.
Personatges humanistes destacats són: Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. L'humanisme manté la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI, quan es va anar transformant i diversificant a mercè dels canvis espirituals provocats per l'evolució social i ideològica d'Europa, fonamentalment amb els principis propugnats per les reformes (luterana, calvinista , etc.), la Contrareforma catòlica, la Il·lustració i la Revolució francesa del segle XVIII.
L'Humanisme propugnava els “studia humanitatis”, una formació íntegral de l'home en tots els aspectes fundada en les fonts clàssiques grecollatines, moltes d'elles, en aquell temps, cercades a les biblioteques monàstiques i descobertes en els monestirs. En pocs casos aquests textos van ser traduïts gràcies al treball, d'entre altres, d’Averroes i a la infatigable recerca de manuscrits per erudits monjos humanistes en els monestirs de tot Europa.
En l'humanisme es van desenvolupar la gramàtica, la retòrica, la literatura, la filosofia moral i la història, ciències lligades estretament a l'esperit humà, en el marc general de la filosofia. Així com també les arts liberals o tots els sabers dignes de l'home lliure enfront del dogmatisme tancat de la teologia.
Es desenvolupa, per contraposició, la multiplicitat de perspectives i la paraula viva i oral del diàleg i l'epístola, típics gèneres literaris humanístics, al costat de la biografia d'herois i personatges cèlebres, que testimonia l'interès per l'humà davant els escrits medievals sobre la vida de sants.
Per a la conquesta de noves terres van ser necessaris els descobriments, que van poder aconseguir per l'avanç científic, que al seu torn van ser conseqüència de la nova manera de pensar de l'home modern, que va deixar de banda l'obscurantisme, característic de l'Edat Mitjana.
L'origen del moviment humanista es pot situar a Itàlia, on van sorgir centres per a l'estudi del grec, llatí, hebreu i la lectura de les obres clàssiques, en les riques ciutats del nord: Florència, Venècia, Milà i Gènova, on es manifestava el poder econòmic de la burgesia, propietaris d'aquest corrent ideològica.
Aviat la influència humanista va arribar a Alemanya, Espanya, Anglaterra i els Països Baixos.
Van ser destacats
representants d'aquest pensament: l'anglès Thomas Moro, l'italià Giordano Bruno, Erasme de Rotterdam, Nicolás de Cusa, Lorenzo de Mèdici, i els espanyols Lluís Vives i Antonio de Nebrija, entre altres. Leonardo da Vinci va ser el model del savi humanista, abastant els diferents camps del saber.
Va contribuir al procés humanista
la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, amb la caiguda de Constantinoble, l'any 1453, així com l'accés als manuscrits d'autors clàssics, que fins aquell moment no s'havia tingut fàcilment, així com la creació de la impremta, que va contribuir a difondre aquestes idees.
El model humanista era el enciclopedista. L'home desitjava descobrir tot mitjançant l'ús de la seva raó. Es va aprofundir la investigació sobre el cos humà, la física, la química, l'astronomia i la navegació.
El geocentrisme, que va ser indiscutit en l'Edat Mitjana, va ser rebatut per Nicolás Copèrnic, que va afirmar que la Terra girava al voltant del Sol (heliocentrisme).
Apareixia ara la vida amb
un sentit optimista, que no només esperava la mort per aconseguir la salvació de l'ànima. La riquesa va deixar de ser mal vista. Déu va ressorgir com un pare bondadós, que va fer l'home a imatge i semblança, i li va atorgar una vida en què el goig estava permès. A l'edat mitjana, el cos només servia per a albergar l'ànima, en la modernitat el cos va tenir un valor en si, i es va advertir com a positiu, la seva cura, i la recerca del plaer en la vida terrenal.
El passat a l'Edat Mitjana no era qüestionat, i la producció historiogràfica estava monopolitzada per l'església.
Amb l'humanisme va sorgir el pensament crític, els autors van deixar d'escriure en llatí, i van començar a fer-ho en llengües europees, de manera que la gent, en general, va poder tenir accés als llibres, que van ser traduïts a múltiples idiomes.
La manifestació artística de l'humanisme va ser el Renaixement. I la filosòfica, la Il·lustració.
L'humanisme va influir en el si mateix de l'església cristiana, que va ser qüestionada per Martín Lutero, sent l'origen de la divisió entre catòlics i protestants.
Al segle XVII, els sectors privilegiats de la societat van comprendre que les seves posicions perillaven amb aquesta nova concepció del món i es van aferrar als valors de la tradició medieval, cristiana i feudal. Ja era tard, la Il.lustració havia sembrat el camí cap a la Revolució Francesa.
Veure una ampliació d'aquest tema a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Humanismo
Veure la revista Humanistes 01:
.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Psicologia. Perspectiva de la professió

.
Psicologia. Perspectiva de la professió

Sí, aquest escrit s'ha de concretar perquè no es referirà al concepte i objecte de la psicologia, sinó a l'organització dels professionals de la psicologia i a les revistes de psicologia, que ofereixen informació, formació i recursos específics de gran utilitat per als professionals, però també per a qualsevol persona interessada en el tema. Acabaré fent referència a les eleccions a Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears que es realitzaran el proper 15 del mes de desembre.

El 31 de desembre de 1979 el rei, de vacances nadalenques a Baqueira Beret, signa la llei de creació del Col·legi Oficial de Psicòlegs (COP), sent president del govern espanyol, el primer president constitucional del nou règim, Adolfo Suárez, president del partit polític UCD. Llei publicada al BOIB el 8 de gener de 1980. D'acord amb aquesta llei el Col·legi era únic amb seu a Madrid. En les diferents regions havia "Delegacions" del COP dirigides per "Juntes Rectores" presidides per un/a "President/a".
http://www.cop.es/vernumero.asp?id=5

A partir de l'any 2000 les diferents "delegacions", d'acord amb els respectius estatuts d'autonomia de la respectiva Comunitat es segreguen del COP i es converteixen en "Col·legis" i es crea el Consell General de Col·legis d'Espanya. No obstant això, la primera delegació que s’havia segregat i desvinculat del COP va ser la de Catalunya, creant el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), l'any 1985:
http://www.copc.org
Creació del COPIB (desembre de 2001):
http://www.copib.es/view_article.asp?cat=1&id=19
Creació del Consell General de Col·legis de Psicòlegs d'Espanya (maig de 2005):
http://www.cop.es/vernumero.asp?id=2

L'organització col·legial, professional, dels psicòlegs de col·legis integrats en el Consell General (tots, excepte el de Catalunya), la trobam a:
http://www.cop.es/vernumero.asp?id=1

Pel que fa a les revistes hem de citar infocoponline, una revista d'informació de psicologia actualitzada permanentment:
http://www.infocop.es
Revista que, al seu torn, enllaça amb altres revistes d'interès psicològic, com Psicothema, revista especialitzada de gran prestigi:
http://www.psicothema.com

Per finalitzar, tal com he anunciat al principi, fem referència a les eleccions a la Junta de Govern del COPIB (de les Illes Balears) del proper 15 de desembre (2010)
http://www.copib.es

Candidatures:
http://www.copib.es/pdf/ACORD JUNTA 25-10-2010.pdf
Calendari electoral:
http://www.copib.es/pdf/CALENDARIO ELECTORAL ELECCIONS COPIB.pdf

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
1 de desembre de 2010
.