Psicologia positiva
Psicologia positiva (d'ultima generació)
Filòsofs occidentals (el filòsof Epicur)
La meditació oriental
Neurocientífics: El cervell plàstic
Psicologia positiva de Seligman
Compassionate ment training (CMT) de Paul Gilbert
La meditació. Tècniques
La Compassió (compartir els sentiments)
Exercicis de psicologia positiva per ser més feliç
Psicologia positiva (d'última generació):
Neurocientífics, filòsofs occidentals, budistes orientals i psicòlegs positius: Conclusions coincidents
Neurocientífics, filòsofs occidentals, budistes orientals i psicòlegs positius: Aportacions particulars
Filòsofs occidentals. Epicur: La seva fórmula de la felicitat: Amistat, llibertat i reflexió.
La psicologia positiva és la disciplina psicològica que estudia les bases de les emocions positives de la persona i les seves fortaleses o punts forts.
Són emocions positives el benestar personal, la felicitat, l'alegria o l'amor.
Són punts forts, fortaleses o aspectes positius de la persona, en una determinada, aquelles característiques personals que li faciliten les relacions interpersonals positives bé sigui per a millorar el benestar personal o felicitat pròpia, bé sigui per a poder aconseguir objectius personals, socials de simple relació personal o laboral (de treball) o de qualsevol altre tipus, que resultin gratificants tant per a la persona de qui ens referim com per a les persones que es relacionen amb ella.
1 La felicitat no es pot trobar mai en el "jo", es troba en el "nosaltres".
2 A ser feliços es pot aprendre.
A més: La felicitat és contagiosa: "Si l'amic del teu amic s'alegra, tu t’alegres". Recordem el: "Jo estic bé - tu estàs bé": "Jo estic millor quan millor estan els que m'envolten" de la psicologia humanista.
Per Seligman, la felicitat consisteix en crear una vida que contingui moments agradables, dedicació i compromís amb la tasca que un té, i un propòsit vital que transcendeixi a un mateix.
L'hereva actual (principis del segle XXI) de la psicologia humanista és la psicologia positiva. La unió entre pensament i meditació budistes i la ciència està donant grans resultats d'aplicació pràctica per al benestar i felicitat de la persona. La psicologia positiva és una disciplina que proclama que la persona pot aprendre a ser feliç i a compartir la felicitat amb els altres, només és qüestió de mètode.
Es pot considerar que la psicologia humanista és la precursora de la psicologia positiva. La psicologia humanista és aquella psicologia que no només té la persona com a objecte del seu estudi, sinó també com a beneficiària d'aquest estudi (Carl Rogers: "La psicologia i la psicoteràpia centrada en el client". Maslow: "L’autorealització personal i la satisfacció de les necessitats bàsiques humanes").
Maslow es queixa d'una actitud molt comú de la investigació psicològica i psiquiàtrica consistent en centrar-se en les deficiències i patologies (la qual cosa comporta centrar-se en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat) i, a partir d'aquí, anar desenvolupant el camp de coneixements psicològics. Ell diu que el que s'ha de fer, en psicologia, és centrar-se en la persona sana (emocionalment sense problemes). Per Maslow la persona és naturalment bona i tendeix a la seva autorealització personal, el problema és que aquesta naturalesa i tendència humanes, bones per naturalesa, són febles i es veuen vençudes amb excessiva freqüència per les pressions socials.
Tornant a la psicologia positiva i al seu màxim representant Martín Seligman: Es va dedicar durant molts anys a l'estudi clínic de la depressió, fins que va decidir que la psicologia podia servir per molt més que per curar malalties. La psicologia no ha de ser únicament un instrument clínic de curació, sinó que s'ha d'aplicar en les persones sense problemes per poder incrementar el seu benestar i felicitat personals. La psicologia per Seligman, autor de "L'autèntica felicitat" (2002), podia servir per a ser més feliços.
Es considera a Martin Seligman, psicòleg nord-americà, com el pare de la psicologia positiva. Es va dedicar durant molts anys a l'estudi clínic de la depressió, fins que va decidir que la psicologia podia servir per molt més que per curar malalties (recordem aquesta mateixa reflexió en Maslow, psicòleg humanista, autor de la teoria de les necessitats bàsiques humans i l'autorealització personal). La psicologia no ha de ser únicament un instrument clínic de curació, sinó que s'ha d'aplicar en les persones sense problemes per poder incrementar el seu benestar i felicitat personals. La psicologia per Seligman, autor de "L'autèntica felicitat" (2002), podia servir per ser més feliços.
Per primera vegada neurocientífics, filòsofs, psicòlegs i budistes orientals treballen coordinadament a la recerca de la felicitat. Cadascun aporta els seus coneixements des de la seva perspectiva i camp professional i amb teories i explicacions diferents, però amb dues conclusions coincidents:
1 La felicitat no es pot trobar mai en el "jo", es troba en el "nosaltres".
2 A ser feliços es pot aprendre.
A més: La felicitat és contagiosa: "Si l'amic del teu amic s'alegra, tu t'alegres". Recordem el: "Jo estic bé - tu estàs bé": "Jo estic millor quan millor hi estan els que m'envolten", de la psicologia humanista.
Neurocientífics, filòsofs, budistes orientals i psicòlegs positius.
Després d'una investigació de més de 2.500 anys, el setge sobre la felicitat s'estreny.
Els neurocientífics diuen haver-la vist a través d'un monitor, en forma d'ones cerebrals gamma.
Els filòsofs segueixen les seves empremtes en els textos clàssics, i els monjos budistes diuen sentir la seva presència en seure a la posició del lotus, tancar els ulls i recitar un mantra.
La nova corrent de la psicologia positiva, en canvi, sosté que la persecució és vana: la felicitat ha de (i pot) construir-se un mateix mitjançant tècniques molt concretes que tots podem aprendre.
La bona notícia és que, per primera vegada, científics, filòsofs, psicòlegs i meditadors han decidit posar les seves indagacions en comú. El resultat: un coneixement minuciós de l'anatomia de la felicitat i les seves causes. La felicitat, per fi, sembla estar a l'abast de la nostra mà.
El llarg recorregut que ens ha portat fins aquest punt va arrencar abans de l'era cristiana en les àgores atenencs, on va néixer una nova ciència que donaria molt a parlar: la filosofia. Noms com Plató, Sòcrates, Sèneca o Epicur van ser alguns dels seus fills més insignes, els primers a elevar preguntes fonamentals sobre el fet de ser humans i de com els éssers humans podíem arribar a la felicitat.
Però fins fa molt poc, per a la major part de la societat els seus ensenyaments quedaven relegats als llibres d'història, sense connexió amb la vida present i, per descomptat, sense efecte sobre la nostra capacitat de ser més o menys feliços.
Tot això va canviar en els albors del segle XXI. Exactament l'any 2000, un filòsof del nostre temps, Alain de Botton, va posar als vells filòsofs a l'ordre del dia en un llibre que va vendre centenars de milers d'exemplars a tot el món: "Les consolacions de la filosofia". Hi demostrava que les paraules dels clàssics eren perfectament vàlides per donar resposta a les inquietuds de l'home modern i a l'eterna recerca de la felicitat. El passat 9 d'octubre de 2008, De Botton va participar en la II Conferència Europea sobre la Felicitat i les seves causes, organitzada a Londres pel World Happiness Forum, una institució internacional sense ànim de lucre que propicia trobades multidisciplinars sobre el tema. Allà, De Botton va insistir que, per molts segles que hagin passat, la clau de la felicitat segueix en mans dels filòsofs clàssics.
Filòsofs occidentals (el filòsof Epicur):
L'any 306 a. de C., Epicur va fundar una institució filosòfica tenia com a objectiu promoure la felicitat, segons una definició pròpia que assegurava que "el goig és el principi i la fi d'una vida feliç". Aquesta afirmació va donar peu a nombrosos equívocs. Ja en els seus temps, Epicur era titllat pels seus veïns de depravat, i van circular a Atenes rumors sobre les orgies gastronòmiques i sexuals que es celebraven diàriament entre les parets de la seva escola. A què si no podria referir-se el savi quan predicava una vida dedicada al plaer? Molts s'haurien sorprès si s'haguessin atrevit a franquejar les portes de casa: un habitatge senzill, en la qual el menjar era escàs, procedent gairebé la majoria de les hortalisses cultivades en el seu propi hort, més aigua que vi, robes senzilles i, entre els seus habitants, un ambient de recolliment i amabilitat. "L'únic que passava-aclareix De Botton-era que, després d'un examen racional, Epicur havia arribat a conclusions sorprenents sobre les veritables fonts de la vida agradable."
La seva particular fórmula de la felicitat constava d'amistat, llibertat i reflexió a parts iguals ...
El filòsof predica amb l'exemple i va triar viure d'acord amb les seves idees.
Amistat: escollir una casa gran al barri atenès de Melitea i allà va viure envoltat d'amics. Tenien estances privades i espais comuns, on menjaven junts, conversaven i reflexionaven. Segons el filòsof grec, "de tots els mitjans de què s'arma la saviesa per arribar a aquesta en la vida, el més important amb molt és el tresor de l'amistat".
Llibertat: segons explica Alain de Botton, "per tal de no veure's obligats a treballar per a gent que no era del seu gust ni satisfer eventualment capritxos humiliants, es van apartar dels llocs de treball en els negocis de la vida atenesa i instaurar el que bé podria descriure com una comuna, acceptant un estil de vida més simple a canvi d'independència. Haurien menys diners, però mai es veurien obligats a complir les ordres de odiosos superiors ". Per sustentar aquesta vida autònoma, es van comprar un hort i conrear els seus propis vegetals ...
Reflexió: Epicur no va trobar millor eina per combatre l'ansietat que la reflexió. Sostenia que, a la llum de la raó, les angoixes concernents als diners, la mort o el desconegut es alleugen. Sostenia que aquesta era l'única forma de alleujar-les. No en va la raó és la pedra angular del pensament occidental i de la nostra concepció de la felicitat. Però això, és clar, és només un punt de vista.
La meditació oriental:
De l'antiga filosofia budista ens arriba una altra visió del món i de la felicitat que cada vegada guanya més adeptes a Occident. Proposa canviar la raó per la compassió (no s'ha d'entendre en el sentit espanyol de compadir-se d'algú, sinó en el sentit anglès d'empatia, de "sentir" juntament amb l'altre / a). En la mateixa conferència sobre la felicitat en la qual De Botton mostrava la seva fe en el pensament occidental, participava el monjo budista Matthieu Ricard, traductor i assessor personal del Dalai Lama.
Francès de naixement, Ricard va viure la seva joventut a París i es va doctorar en Genètica Cel·lular per l'Institut Pasteur, fins que un bon dia va decidir abandonar-ho tot i anar a Katmandú per estudiar les ensenyances budistes. Fa 30 anys que resideix al monestir Shechen, però sovint abandona la pau de les muntanyes per tancar-se en un laboratori on ell mateix és subjecte de nombrosos experiments en què s'analitzen els efectes de la meditació sobre el cervell.
Pels resultats d'aquests tests, es considera Ricard l'home més feliç del món. El 2003 va escriure l'exitós llibre "En defensa de la felicitat". Les seves primeres paraules en la conferència semblen una andanada contra Epicur: "Un dels principals errors en la concepció de la felicitat és confondre-la amb les sensacions agradables-afirma-," però les sensacions agradables no són fiables perquè depenen de les circumstàncies externes. L'autèntica felicitat és gairebé el contrari a això. És ser invulnerable a les condicions externes. Aquest tipus de felicitat t'ofereix les eines per fer front als alts i baixos de la vida amb equanimitat, fortalesa interior, llibertat, compassió i coratge. Sukhà és el terme budista que descriu aquest estat.
És una manera de ser que conté aquestes qualitats, que tots tenim potencialment i que podem entrenar i conrear, com qualsevol habilitat. Com més les experimentes, més profundes, més estables i vastes seran".
Ricard està parlant de qualitats com la llibertat interior, la paciència i la humilitat com antídots a les addiccions, la ira o l'orgull.
I l'eina per cultivar és la meditació. "El que determina les nostres experiències és la ment -diu-, i la ment pot ser transformada. La ment pot cultivar per deixar de ser una font de patiment". La conclusió, al capdavall, no està tan allunyada de la d'Epicur. Però és possible aconseguir aquest estat de pau mental sense abandonar la vida mundana ni anar-se'n a les muntanyes del Nepal? La resposta, segons els més avançats neurocientífics del món, és un contundent si.
Neurocientífics: El cervell plàstic:
La raó occidental i el saber oriental s'han donat cita en les dues últimes dècades en el regne de la neurociència. El mateix Dalai Lama, en coordinació amb el Mind and Life Institute, propicia des de 1985 trobades entre budistes i científics per establir ponts entre els dos móns.
D'aquestes trobades han sorgit iniciatives tan interessants com les que el doctor Richard Davidson desenvolupa en el laboratori de la Universitat de Wisconsin (EUA), experiments en els quals monjos budistes com Ricard han participat com a subjectes d'observació per determinar si la meditació realment transforma el cervell.
Les conclusions d'aquests test són sorprenents i emanen d'un dels descobriments més importants de la ciència en les últimes dècades: el cervell és plàstic. La vella idea que les neurones són les úniques cèl·lules que no es regeneren i que el cervell es manté igual (o pitjor) des que arribam a l'edat adulta fins que morim és totalment falsa. Però això no es va saber fins al 1998.
Ara sabem que si produïm teixit neuronal nou i que el cervell pot crear noves connexions cerebrals o reforçar les ja existents mitjançant accions tant externes (acció) com internes (pensament).
Per exemple, l'estudi de músics que havien dedicat més de 10.000 hores a practicar amb el seu instrument va mostrar que les àrees cerebrals que controlen el moviment dels dits eren molt més grans que a la resta de les persones. Més interessant encara, amb només imaginar aquests moviments, l'àrea cerebral relacionada activa també hi pot exercitar.
El doctor Davidson utilitzar la ressonància magnètica funcional i el electroencefalograma per observar els cervells de monjos budistes amb més de 10.000 hores de meditació a l'esquena.
Aquestes tecnologies permeten, mitjançant elèctrodes col locats en el cap del subjecte, veure l'activitat elèctrica del cervell en cada moment i localitzar amb precisió l'origen de les diferents senyals. Els resultats van permetre localitzar les zones cerebrals que s'activen amb la meditació i amb pensaments com l'altruisme, l'alegria o la compassió.
En aquest últim cas, concretament, es va detectar un important augment del flux d'ones gamma que, en els meditats experts, es mantenia molt alt fins i tot després d'abandonar l'estat meditatiu. Quan aquest tipus d'ona era present, a més, es reduïa l'activitat cerebral relacionada amb emocions negatives com la tristesa i l'ansietat. És a dir, a força de pràctica mental, els monjos s'havien convertit realment en persones més compassives i feliços.
Afortunadament, estudis més recents desenvolupats per la doctora Tania Singer mostren que fins i tot meditadors novells poden transformar lleugerament les seves ones cerebrals en només dues sessions.
La professora Singer és neurocientífica i desenvolupa la seva tasca en el Centre per a l'Estudi dels Sistemes Socials i Neuronals de la Universitat de Zurich. Per a ella, el comportament social humà es construeix amb aportacions de l'economia, la neurociència, la psicologia i la filosofia. Tot això afecta la nostra manera de relacionar-nos, i la clau del nostre èxit relacional (i, en gran mesura, de la nostra felicitat) es troba en la capacitat de comprendre com es senten els altres. Això s'anomena empatia. Si l'empatia ens condueix a l'acció, es converteix en compassió.
Els últims experiments de la doctora Singer han descobert que tots els éssers humans tenim capacitat d'empatia de manera innata: quan sentim dolor físic, s'activa la mateixa zona cerebral que quan veiem a una altra persona patint el mateix dolor. Tot i que aquesta capacitat no és igual en tots, els seus experiments han demostrat que la capacitat per a sentir empatia se pot entrenar i augmentar.
Tornant al principi (Psicologia positiva de Seligman):
Va començar l'abordatge de les condicions d'una vida feliç de manera sistemàtica. Ell i els seus col.laboradors han creat escales molt precises per mesurar el grau de felicitat o optimisme d'una persona, tests que considera tan precisos com una anàlisi de sang que mesuri el nivell de limfòcits.
Per a Seligman, la felicitat consisteix en crear una vida que contingui moments agradables, dedicació i compromís amb la tasca que un té, i un propòsit vital que transcendeixi a un mateix.
Seligman ha dissenyat una sèrie d'exercicis que entrenen la capacitat per a ser feliç en cadascuna d'aquestes facetes. El seu mètode proposa fer el test de nivell de felicitat, fer els exercicis proposats i tornar a passar el test per comprovar els avenços. Garanteix millores. El test està disponible a internet a la pàgina web de psicologia positiva:
Compassionate ment training (CMT):
Un altre camí nou en psicologia ho està obrint el doctor Paul Gilbert, del Regne Unit. Gilbert ha desenvolupat la tècnica anomenada compassionate ment training (CMT), a cavall entre la meditació budista, els descobriments neurocientífics i la psicologia conductista.
Aquesta tècnica està ideada especialment per a les persones amb un fort sentiment d'autocrítica i vergonya de si mateixes que els fa experimentar sovint angoixa, ansietat, odi, depressió i agressivitat. És a dir, tot el contrari a la felicitat.
Per a revertir aquesta tendència, Gilbert creu que cal estimular el circuit oposat: aquell que ens connecta amb sensacions d'amabilitat, afecte, tendresa i compassió.
Amb exercicis d'imatgeria mental, tracta d'activar el sistema fisiològic del pacient relacionat amb aquestes sensacions, que possiblement hagi estat debilitat o no prou estimulat en el passat. La gran novetat de la CMT és que s'utilitza com a eina principal de la imaginació per influir en el cos i transformar, per un principi similar al que fa que, només amb imaginar que es mossega una llimona, la boca produeixi més saliva. Per exemple, Gilbert proposa als seus clients que imaginin a altres persones en actitud compassiva cap a ells, que s'imaginin a si mateixos i que actuen com si fossin persones molt compassives, que s'escriguin cartes plenes de comprensió i amabilitat, que aprenguin l'art de l'atenció compassiva, el pensament compassiu i el comportament compassiu. Els estudis de Gilbert duts a terme en els darrers dos anys demostren que aquesta tècnica funciona, fins i tot amb pacients amb problemes greus.
La meditació. Tècniques:
Aprendre a meditar és senzill, almenys en teoria, i els beneficis que es poden obtenir en incorporar la pràctica a la vida quotidiana són múltiples. Les investigacions que relacionen la meditació no només amb el benestar psicològic, sinó també amb el físic, no paren d'augmentar. Està demostrat que la meditació alleuja l'estrès, prevé les cardiopaties, redueix la pressió arterial i ajuda a enfrontar-se amb el dolor crònic. Alguns centres de salut com la cèlebre Clínica Mayo ho han introduït ja en els seus programes.
Per començar, cal distingir entre meditar o simplement relaxar-se.
Encara que la meditació procura relax, aquest no és el seu objectiu. La meditació pretén el domini de la pròpia atenció i pensaments, la capacitat de dirigir-se cap a on volem. Es tracta d'aprendre a dominar la nostra ment, en comptes de que sigui aquesta la que ens domini a nosaltres. Si es decideix a provar, necessita un espai tranquil i concedeix un temps en què ningú li molesti. Se sent a terra amb les cames creuades, les palmes descansant sobre els genolls i l'esquena recta. Un petit coixí sota el isqui l'ajudarà a mantenir la posició. Respiri pel nas lenta i profundament. Senti com l'aire entra i surt del seu cos. Quan en qualsevol cas, comenci a meditar.
Hi ha diverses tècniques per aconseguir-ho, les més habituals són:
- Concentració sobre un objecte únic. Tria un punt on fixar la seva mirada, qualsevol objecte que es trobi en un radi aproximat d'un metre. Mantingui aquí la seva vista i també la seva atenció. Acudiran a la seva ment pensaments aliens a aquest objecte, no es impacient. Deixeu-los passar com núvols que suren al cel i torni a concentrar-se. Aquest exercici de fixar l'atenció una vegada i una altra està en la ment el que les repeticions en les màquines del gimnàs són els músculs.
- Visualització. Amb els ulls tancats, imagini un objecte, persona o escena que li resulten familiars i agradables. Intenta recrear en la seva ment tots els detalls d'aquesta imatge, de fer presents com si estiguessin realment davant vosaltres. Els incorpori sense deixar que els seus pensaments es gent en una cadena de consideracions sobre el que s'imagina. Centre exclusivament en la imatge.
- Meditació compassiva. És el tipus de meditació que sembla tenir més relació amb la felicitat a llarg termini. Segons Matthieu Ricard en el seu llibre "En defensa de la felicitat", es fa així: "Centre seva atenció en el sofriment dels éssers vius, pensi que, igual que vostè, tots aspiren a la felicitat i no volen patir. Senti com la seva ment s'inunda de compassió i amor per tots aquests éssers, coneguts i desconeguts, amics i enemics, humans i no humans. Es tracta d'un amor incondicional, sense càlcul, sense exclusió. Es engendra aquest amor en la ment fins que tot el nostre esperit quedi impregnat d'ell".
En qualsevol cas, comenceu a poc a poc i sense pretendre aconseguir el nirvana en la primera sessió. Si vostè és principiant, comenci amb sessions curtes, de cinc a deu minuts, i vagi agafant confiança fins a arribar als 20 minuts. Es recomana practicar dues vegades al dia, si és possible a primera hora del matí i última de la tarda. El prengui com un elixir per començar i acabar bé el dia.
La Compassió (compartir els sentiments):
Des d'Epicur fins Buda, els experiments de Davidson als tests de la psicologia positiva o els exercicis d'imatgeria de Gilbert, tots els especialistes tenen dues coses molt clares. Una: podem transformar la nostra ment per ser més feliços. Dos: el camí cap a la felicitat passa per la relació compassiva amb els altres. Un no pot ser feliç si el seu entorn no és feliç, i si un és feliç farà tot el possible perquè el seu entorn sigui feliç.
El veritable futur de la felicitat sembla destinat a transcendir els límits individuals i convertir-se en una transformació social. Si a finals del segle passat tots els esforços (de l'economia, la psicologia, la ciència) estaven posats en el jo, el destí d'aquest segle XXI és el nosaltres.
El monjo budista Matthieu Ricard ho té molt clar: "És interessant que la ciència hagi corroborat que la meditació transforma la ment. Això proporciona credibilitat a l'entrenament mental, desmitifica la noció de meditació, i possiblement això ens permetrà fer una bona contribució a la societat".
D'alguna manera tancaria el cercle introduint la meditació a les escoles com a part de l'educació emocional, perquè els nens desenvoluparan més altruisme, mostraran més atenció ...".
Alguns psicòlegs han començat a provar-ho ja. Una psicòloga nord-americana ha estat treballant amb nins afectats per l'atemptat de l'11-S i ha aconseguit una gran millora de l'atenció i el rendiment escolar d'aquests nois a través de la mindfull meditació. L'octubre del 2009, Ricardo i altres membres del Mind and Life Institute celebraran per primera vegada una reunió als Estats Units en què participaran neurocientífics, educadors, sociòlegs, psicòlegs i contemplatius, i en la qual intentaran elaborar un programa experimental sobre meditació en les escoles.
En cinc o sis anys pretenen provar en centenars de nens, amb un grup de control, i comprovar si les tècniques de meditació són realment efectives en aquest àmbit. "S'ha de fer aquest tipus de prova per després implementar polítiques educatives a nivell nacional", diu Ricard. "Per això, perquè es converteixi en una decisió política, necessitem el suport de la ciència.
En aquest cas, per a nosaltres la ciència és un camí per aconseguir una societat més compassiva i feliç ". L'equip de la professora Tania Singer, d'altra banda, després d'haver localitzat els circuits cerebrals de l'empatia, està preparant una trobada a Zurich l'abril del 2010 en què es debatrà com la compassió pot entrar a formar part del sistema econòmic.
Altres grans gurus del desenvolupament humà, com el doctor Deepak Chopra, Satish Kumar i Vandana Shiva, pregonen des de fa anys una transformació global de la humanitat des del punt de vista espiritual, econòmic i ecològic, però no ha estat fins ara quan aquestes idees es s'han reunit sota un mateix front.
Chopra lidera l'Aliança per la Nova Humanitat, que del 7 al 9 de novembre va organitzar a Barcelona el I Fòrum Humà Europeu. El seu lema:
Trobades per a la transformació personal i social".
La felicitat, efectivament, sembla estar cada vegada més a prop, gairebé a l'abast de la mà, però serà probablement una felicitat diferent a la que imaginava la majoria. Encara que, clar, sempre hi ha excepcions: algú recorda la frase del Mahatma Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món"?
Exercicis de psicologia positiva per ser més feliç
La psicologia positiva ha desenvolupat exercicis molt concrets per entrenar la nostra capacitat de ser més optimistes o més feliços. El desenvolupament de la felicitat està relacionat amb el desenvolupament de certes aptituds personals com la perseverança, la gratitud o el perdó.
Els següents exercicis, malgrat la seva aparença simple, són fruit d'estudis exhaustius, i la seva eficàcia ha estat comprovada pels psicòlegs que els van portar a terme:
Les tres joies: Cada nit abans d'anar a dormir escrigui tres coses que li hagin anat bé durant el dia. A continuació, escriviu per què li sembla que van bé. Després d'una setmana, seguiu fent l'exercici cada nit, però sense necessitat de posar-ho per escrit. Segons el doctor Martin Seligman, practicar aquest exercici fa que les persones es sentin menys deprimides i més contentes, no només a curt termini sinó fins i tot mesos després. El que passa és que, durant el dia, la persona es va fixant en quines coses podria recordar abans d'anar a dormir. Aquest hàbit canvia la memòria, l'atenció i la forma de viure el dia a dia...
Visita de gratitud. Recordeu alguna persona que fes alguna cosa bona per vostè molt de temps enrere i escriure una carta d'agraïment. Truqui-li i digui-li que vol visitar-la, però sense dir per què. Present a casa seva i lleial el que li ha escrit. S'ha demostrat científicament que incorporar aquesta pràctica redueix l'ansietat i la depressió i produeix més felicitat duradora. Dins dels trets de personalitat de les persones feliços, ser agraït és un dels que més sobresurten estadísticament. Com menys gratitud tingui en la seva vida, més infeliç serà. (Opció per tímids: si escriu la carta però no s'atreveix a lliurar-la, també notarà un lleuger augment de la seva satisfacció).
Que tingui un bon dia. Es reservi un lapse de temps -una hora, mig dia o tot un dia- per a les seves activitats favorites. Marqueu aquest temps en la seva agenda i no ho canviï per res. Feu aquestes activitats com hagi planejat i prengui consciència de tot el plaer que li ofereixen. Aquest exercici ens ensenya a prestar atenció al plaer i a esforçar-nos perquè sigui intens i durador. És sens dubte el pas més divertit per assolir la felicitat.
Webs de Psicologia positiva:
Angela Duckworth: ¿La clave del éxito? La perseverancia
Psicòleg humanista social
Aquest és el darrer tema d'aquesta recol·lecció de temes de psicologia, que podeu trobar en aquest bloc:
01 Definició, Aplicació, Classificacions
02 Des del Big Bang fins a la persona humana
03 Organisme. Herència i medi.
04 Excitació. Reacció. Sensacions. Percepcions.
05 Psicofisiologia
06 Necessitats, instints i impulsos
07 Conflicte. Tendència. Motivació. Frustració.
08 Emocions i sentiments.
09 L'aprenentatge.
10 La memòria.
11 La intel·ligència.
12 La Personalitat
13 Patologies de la Personalitat.
14 Psicologia Educativa. Pedagogia.
15 Psicologia Social.
16 Psicologia Humanista.
17 Psicologia Positiva.
