Siria te necessita. Amnesty International

Foto Amnesty International

Missatge, personal, en castellà: 

Hola Antoni,

El horror que envuelve a Siria ha obligado a casi 4 millones de personas a buscar refugio en países vecinos: 4 millones de historias, como la de Yara.

Tiene 23 años y huyó a Líbano con sus cuatro hijos. Descubrió que su marido fue asesinado en Siria y como mujer sin pareja en Líbano, ha sufrido acoso sexual. “Para un refugiado todo son dificultades, es una vida difícil que apenas puedo sobrellevar”.

Líbano, Turquía, Jordania, Irak o Egipto han acogido al 95% de las personas refugiadas. La Unión Europea sólo se ha comprometido a reasentar a un 0,17% de esos refugiados, dejando claro que lo único que va a dar a millones de personas como Yara, es la espalda.

En España, cientos de familias sirias intentan llegar por Ceuta y Melilla, pero encuentran dificultades para solicitar asilo, hacinamiento en centros de inmigrantes y restricción de su libertad de movimiento.

Antoni, Yara es sólo una de las millones de personas que necesitan la oportunidad de empezar de cero. Por favor, firma hoy esta petición para exigir a Rajoy que deje de mirar hacia otro lado.

Gracias por no mirar hacia otro lado.
Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional - Sección Española

http://email.es.amnesty.org/HM?a=ENX7Cqhp13S_8SA9MKJ9H3vnGHxKL-1ME_cStGb5lw8W0bBhOG5mpqVsje_HhdA2xlJ2

La banya d'Àfrica necessita la teva ajuda

.

Gran fam a la banya d'Àfrica

Escrit de Creu Roja Espanyola

Benvolgut/a amic/a:

Irromp en el seu treball o en les seves vacances per la urgència de cridar a unir esforços, de tots els voluntaris, socis, coŀlaboradors i treballadors integrem Creu Roja Espanyola, per poder respondre a la prioritat humanitària que és l'actualitat a la regió de la Banya d'Àfrica.

Perquè, una altra vegada a causa de la fam, estem assistint al començament d'una catàstrofe, que, des del més essencial sentit ètic, tots hem de contribuir a detenir. Més de deu milions de persones, moltes d'elles nens, a Etiòpia, Kenya, Djibuti i Somàlia, podrien morir d'inanició, quan la sequera a la zona ja ha arruïnat les collites i ha matat el bestiar, deixant sense aliments i sense aigua.

Parlam de la sequera més greu des de fa dècades. En especial, els riscos es concentren en el territori de Somàlia, país sense les mínimes estructures pròpies d'un estat i amb una població terroritzada per la violència d'un multiconflicte entre faccions armades sense fi previsible. Milers de famílies somalis estan arribant, dia rere dia i després de recórrer enormes distàncies, als camps de refugiats instal·lats a Etiòpia i Kenya, països també afectats i on, malgrat les seves necessitats, moltes famílies i comunitats els estan acollint.

Creu Roja Espanyola ha començat a actuar, en coordinació amb les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'aquests països, amb la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i el Comitè Internacional de la Creu Roja, així com en coŀlaboració amb les agències de Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries. Creu Roja compta amb delegats en el terreny; s'ultimen els preparatius per a l'enviament, per via aèria, dels articles d'immediata necessitat (aliments, pastilles potabilitzadores, material d'abric i refugi, estris domèstics i d'higiene, etc), es està procedint a la localització de subministradors locals o pròxims d'altres articles; s'estudia la possibilitat d'efectuar ajudes directes a les famílies, per a l'adquisició en els mercats locals; etc.

Donada l'envergadura i gravetat de la situació, preveiem que les operacions d'ajuda hauran de mantenir-se de manera intensa i perllongada.

Sent conscients de les actuals dificultats en la nostra pròpia societat, la coŀlaboració que avui els demano com a membres de Creu Roja Espanyola, és més important que mai. Els animo a insistir, a quantes persones estiguin pròximes a vostès, sobre l'abast humà d'aquesta catàstrofe i, sobretot, per convèncer-los que, amb poc però entre molts, podem evitar l'irreparable, la pèrdua de moltes vides.

Per aconseguir-ho hem disposat del telèfon d'informació 902 22 22 92 i de la direcció del portal de Creu Roja Espanyola http://www.cruzroja.es/

Per anticipat agraeixo la coŀlaboració de tots.

Juan Manuel Suárez del Toro Rivero

President Creu Roja Espanyola

Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

Foto: Efe, a Diario de Mallorca

.

Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

El primer de tot: La nostra solidaritat amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. Vos expressam la nostra solidaritat, afecte i suport, així com el testimoni del nostre estupor, indignació i condemna per l'acte tan injust, cruel, criminal i terrorista perpetrat contra el vostre poble, els vostres joves (aquests sí que són sants i no els que canonitza l’Església) i contra tota la humanitat. La nostra solidaritat tant personal com de tots els membres de l'Associació Humanista de Comunicació.

La raó de la desraó criminal

El que diu aquest individu (ni persona, ni senyor) és tan demencial i incorrecte com atroç i imperdonable és el que va fer. Ningú hauria de fomentar les fòbies, per desraons, racistes, classistes i ideològiques. L'alliberament irracional (assassina) de les idees i sentiments que produeixen aquestes fòbies fomentades porten a actes criminals com el que ara totes les persones humanes hem de lamentar i lamentam. El primer: La nostra solidaritat (afecte i suport) amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. I la nostra condemna total, sense cap atenuant, a aquest malalt d'odi ideològic ultradretà, així com a les idees que l'alimenten i, conseqüentment, causen aquest acte terrible (i altres com aquest) criminal contra la humanitat, així com a les persones que les fomenten i expandeixen, veritables corresponsables d'aquestes demències terrorífiques i terroristes.

.

Algunes idees sobre l'amistat, la tolerància i el compromís amb els valors solidaris (I)

Algunes idees sobre l'amistat, la tolerància i el compromís amb els valors solidaris (I)

Segurament durant tota la vida hi ha hagut persones que han defensat els valors humans i solidaris com la tolerància i la pau i han estat en contra dels valors egocèntrics com la riquesa i el poder. Però dissortadament aquest ha estat un fenomen minoritari. Per la història sabem que la societat a totes les èpoques sempre ha permès que els més forts fossin més rics i poderosos i sotmetessin els més dèbils. En poques paraules, per tot arreu sempre ha funcionat la llei del més fort o s'ha fet realitat el refrany que afirma que el peix gros se menja el petit. Fins hores d'ara, mai ni enlloc, hi ha hagut cap poble o nació que hagi posat els valors solidaris per davant dels egocèntrics.

Aquesta realitat ens provoca un terrible dilema:

- Podem participar del joc imperant tot aprofitant allò que sigui profitós o beneficiós per a nosaltres, perquè això és allò que fan els que tenen èxit.

- Hem d'acceptar que aquesta és una realitat immutable i en conseqüència podem seguir fent allò que sempre hem fet sense immutar-nos perquè tanmateix no depèn de nosaltres que el món millori.

- Hem de tenir consciència d'aquesta situació però hem de manifestar el nostre rebuig i desaprovació mitjançant accions de protesta individual o col·lectiva i al mateix temps hem de tranquil·litzar la nostra consciència tot donant mostres d'adhesió a causes solidàries.

- Hem de treballar, encara que sigui aïlladament i silenciosa, i amb la possibilitat real de no veure cap canvi durant la nostra vida, per un món millor que aconsegueixi la llibertat i el benestar dels seus membres sense que això vagi en detriment dels altres.

Aquest dilema que la majoria de persones es plantegen -manco si se tracta d'inconscients-, sovint no se sap com resoldre'l.

A vegades va per davant o domina la primera opció i un s'apunta a l'èxit i a la benefici fàcil. Segurament aquesta opció és molt majoritària i quan se té, ho és de manera bastant permanent.

També, manco vegades, molts pensen que la resposta bona és la segona opció del dilema i, quan passa així, s'apunten a no fer res. Però el seu pensament no és tan estable com en el primer cas i el dubte a vegades els oprimeix el cor i per això de tant en tant s'apunten a una acció solidària que els faci recobrar l'equilibri emocional.

La tercera opció tampoc no és minoritària i presenta alguns avantatges sobre l'anterior. Les persones que formen aquest grup manifesten sempre la seva opinió contrària a l'estat de coses actual i se van adherint a les campanyes de sensibilització més apropades a la seva sensibilitat ferida. Transitòriament ofereixen la seva col·laboració en determinades ocasions puntuals a una manifestació o a un grup minoritari que defensa els drets humans o els valors solidaris.

La darrera opció és la més minoritària perquè és la més compromesa. Fins i tot sovint representa un canvi radical de vida dels que la segueixen. Poques vegades aquesta opció es consolida, però quan és així, aquestes persones se converteixen en activistes solidaris.

Pere Carrió
.

Urgent: Solidaritat amb el poble del Japó

Rebut, per facebook, de Nuria Abad

Greenpeace, Amics de la Terra, Fundació Deixalles, Attac Mallorca i GOB convoquen una concentració per aquest dissabte, 19 de març a les 18h a la Plaça de Cort.

______________

La magnitud de la catàstrofe ocorreguda al Japó i la crisi nuclear derivada de la situació en què estan les centrals nuclears d'aquell país, ens duu a convocar de manera urgent una concentració per reclamar un cop més, des de l'àmbit ecologista i des de la societat civil, un futur sense nuclears i alhora fer un acte en record de les víctimes i en solidaritat amb la població afectada.

Vos convidam a totes i a tots a que participeu en la concentració que es farà a Palma:

Dia: Dissabte, 19 de març de 2011

Hora: 18.00h

Lloc: Plaça de Cort. Palma

1er: Catàstrofe natural

2n: Catàstrofe nuclear

3r.: Possible catàstrofe humana

.