dilluns, 31 de maig del 2010

Presentació del llibre “Cinema del segle XX”. MLC

 

Rebut al facebook
Presentació del llibre “Cinema del segle XX”Fecha: miércoles, 02 de junio de 2010
Hora: 20:00 – 21:30
Lugar: Fira del Llibre de Palma – Saló d’Actes
 
Descripció:
Apreciats amics i amigues:
Sóc Miquel López Crespí, escriptor, i vos volia convidar a la presentació del meu llibre Cinema del segle XX, un llibre on podeu trobar una acurada informació d’algunes de les pel·lícules més importants realitzades a l’Estat espanyol i arreu del món en els anys 50, 60 i 70. La presentació serà a la Fira del Llibre de Palma (Mallorca) el dimecres dia 2 de Juny a les 20h. (Sala d’Actes). Intenvendran l’autor i l’historiador i exconseller d’Agricultura del Govern de les Illes, Mateu Morro.
Crec que és un llibre que ens pot fer recordar moments molt importants de la nostra vida. No cal dir-vos que seria un honor la vostra presència.
Rebeu una forta abraçada.
Miquel López Crespí

dissabte, 29 de maig del 2010

Acte per a la protecció de l’entorn de Lluc (GOB)


Rebut, per correu electrònic, del GOB
Acte per a la protecció de l’entorn de Lluc
Dilluns, 31 de maig: acte per a la protecció de l’entorn de Lluc
L’Associació d’Antics Blavets, ARCA i el GOB organitzen un acte reivindicatiu per reclamar la desclassificació de la urbanització d’Es Guix.
La urbanització d’aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana, malauradament, continua sent motiu de reivindicació. La desclassificació de la urbanització d’Es Guix dista encara de fer-se efectiva per les diferències de parer entre les diferents forces polítiques al Consell de Mallorca.
Lluc és sagrat i el seu entorn excepcional. Cal protegir Es Guix de manera definitiva i restaurar aquest entorn natural i paisatgístic. Per tot això, les entitats que formam el Col·lectiu en Defensa de Lluc, organitzam pel proper dilluns 31 de maig, a les 20h a Can Alcover, un acte cívic per reivindicar, un cop més, la protecció d’aquest entorn.
L’acte consistirà en:
Projecció d’un audiovisual inèdit sobre els valors de l’entorn de Lluc i l’amenaça que suposa la seva urbanització.
Exposició dels dibuixos reivindicatius creats pels pintors “Gustavo”, Joan Guerra, Baldovino i “Torres Canet “.
L’actuació de l’Escolania dels Blavets de Lluc.
Petit refresc per cortesia de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, amenitzat per Brazil Essence.
CAL QUE HI SIGUEM TOTS, PERQUÈ LLUC I LA SERRA DE TRAMUNTANA MEREIXEN LA PROTECCIÓ DELS SEUS VALORS NATURALS, CULTURALS, PAISATGÍSTICS I PATRIMONIALS.

divendres, 28 de maig del 2010

L'Associació Humanista de Comunicació al Facebook


Característiques definitòries de l’AHC
L’associació Humanista de Comunicació neix com resposta a una necessitat de comunicació transversal d’informacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen, o no, a partits polítics, sindicats i grups diferents; però que els uneix la necessitat de l’experimentació, sensació i comunicació transversal humanistes.
Front les imposicions dogmàtiques, autoritàries o violentes reivindicam la comunicació lliure i responsable. Pensam que sols mitjançant la paraula i el consens es poden resoldre les diferències i avançar civilitzadorament i solidària.
Subscrivim la Carta de la Terra, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del FSM; el compromís del respecte i defensa per les persones, individual i socialment, així com el respecte i defensa del seu patrimoni natural, ambiental i cultural. Condemnam i rebutjam totes les agressions i violències i actituds d'incidència social derivades d'autoritarisme o dogmatisme.
Per poder ser soci s'han de tenir els 18 anys complits.
L'Associació Humanista de Comunicació (AHC) es regeix pels següents Estatuts
Veure els estatuts en format llibre
.....................................

Características definitorias de la AHC
La asociación Humanista de Comunicación (AHC) nace como respuesta a una necesidad de comunicación transversal de informaciones y valores humanistas, entre personas que tienen profesiones muy diversas y que pertenecen, o no, a partidos políticos, sindicatos y grupos diferentes, pero que les une la necesidad de la experimentación, sensación y comunicación transversal humanistas.
Frente a las imposiciones dogmáticas, autoritarias o violentas Reivindicamos la comunicación libre y responsable. Pensamos que sólo mediante la palabra y el consenso se pueden resolver las diferencias y avanzar de forma civilizada y solidaria.
Suscribimos la Carta de la Tierra, la Declaración Universal de los Derechos Humanos y la Carta de Principios del FSM, el compromiso del respeto y defensa por las personas, individual y socialmente, así como el respeto y defensa de su patrimonio natural, ambiental y cultural. Condenamos y rechazamos todas las agresiones y violencias y actitudes de incidencia social derivadas de autoritarismo o dogmatismo.
Para poder ser socio hay que tener los 18 años cumplidos.
La Asociación Humanista de Comunicación (AHC) se rige por los siguientes Estatutos
Ver los estatutos en formato libro
.

diumenge, 23 de maig del 2010

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc

Dia 1 de febrer de 2006: Tito Fiol de la Conselleria d'Educació,
juntament amb dirigents d'Iberostar, presentant el programa
educatiu "Programa d'Integració social per a nins i nines amb
discapacitats", que el primer havia encarregat a la segona.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc
Nota Informativa del GOB
22 de maig de 2010
Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el GOB ha realitzat una acció simbòlica de denúncia davant la seu d'Iberostar, una de les empreses que promouen la transformació de Son Bosc en un altre camp de golf.
Imatge de l'acció a la plana principal del GOB:
http://www.gobmallorca.com/pancartaiberostar.jpg
Comunicat de premsa:
http://www.gobmallorca.com/notabio2010sonbosc.pdf
.....................................
Els polítics i empreses capitalistes van de la mà en la mateixa direcció: "Destruir paisatge i utilitzar béns comuns en benefici particular". Segons les notícies dels mitjans de comunicació PP i UM, de nou junts per i per a l'especulació, coincideixen amb Iberostar en no protegir Son Bosc i construir el camp de Golf, el número 100 dels dels golfs mallorquins. Fa poc Matias Vallès entrevistava al director gerent i propietari principal d'Iberostar que, oportú, deia que en un principi havien col·laborat amb Jaume Matas, però que finalment, davant la prepotència de Matas i el poc cas que els feia havien deixat de fer-ho (El grup Barceló, guanyador del concurs de construcció i explotació del Palau de Congressos i hotel adjunt de la façana marítima de Palma, va ser el primer que va acollir Matas en la seva fugida als EUA, immediatament després d'haver perdut les eleccions autonòmiques de 2007. Poc després aquest grup, davant l'administració del pacte, renunciava a l'execució del seu concurs perquè "la dotació no era suficient". Seria interessant saber com s'havia pactat la suficiència amb l'ara imputat expresident).
Em fa vergonya el desvergonyiment amb què fan les justes crítiques als respectius governs Rajoy, Cospedal,... a Espanya i Tito Fiol, portaveu del PP al Parlament de les Illes Balears en id. L'anterior legislatura de Jaume Matas va ser un disbarat permanent d'especulació, irregularitat i nepotisme desvergonyit. Sense entrar en els casos Palma Arena (en els tribunals), Can Domenge (també en els tribunals, amb implicació del partit soci del PP, però també en comunicacions del despatx d'advocats del mateix Tito Fiol, portaveu actual del PP i membre del govern de Jaume Matas) i aquells que encara no s’han iniciat les investigacions corresponents del Metro, de l'hospital Son Espases, Es Guix, altres urbanitzacions, autopistes a Eivissa i Mallorca, túnels, grup Fer, IBISEC,... i sense retrocedir a la vergonya de l'OIE (oficina d'informació educativa) de l'anterior legislatura de Matas, ens cenyirem a recordar la vergonyant contractació per part de la Conselleria d'Educació (pública) de Tito Fiol a Iberostar (empresa privada teòricament turística) per elaborar i aplicar el "programa d'integració escolar (social) per a nens i nenes amb discapacitat". La Conselleria va encarregar i pagar (Quant?) amb diners públics a una empresa privada de turisme un programa propi de la xarxa que té la mateixa Conselleria d'Orientació i Integració educativa, personal, laboral i professional, en els Equips sectorials i en tots els centres públics i concertats d'educació secundària. És com si als orientadors ens haguessin demanat una organització de forfaits per a viatges de quinze dies al Carib per a tot tipus de clients. Tampoc es va demanar ni a la UIB, psicologia o pedagogia, ni als Col·legis oficials de psicologia o pedagogia o a l'Associació professional d'Orientadors/es AOIB (http://www.balearweb.net/aoib/) o COPOE (http://www.copoe.org/). Un programa educatiu i social encarregat a una empresa privada de turisme que ni tan sols, un cop editat, es va explicar als centres educatius ni es va aplicar: No tenia qualitat tècnica suficient per a cap de les dues coses. Però sí entitat suficient per a ser cobrada per Iberostar.
Els disbarats capitalistes portats a la màxima expressió per Jaume Matas, el seu govern i els seus socis em van impulsar a escriure un escrit en un dels meus blocs titulat "Jaume Matas i Tito Fiol, vindre a visitar-vos a la presó". I sembla que, en cas que el dret vagi en la mateixa direcció que la justícia, aviat podré complir la meva predicció.
Mentre els nous dirigents polítics capitalistes i les empreses capitalistes de sempre sembla que no escarmenten en cap d'altri, confien que Camps i Matas i altres especuladors amb diners públics de la mateixa corda sortiran ben parats de les seves imputacions, i segueixen exercint la seva pràctica ideològic-professional, destrucció i especulació per enriquiments particulars encara que això suposi crisis econòmiques estructurals generals que afectin la majoria de persones.
.

dissabte, 22 de maig del 2010

Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau


Rebut, per correu electrònic de l'Oficina d'Informació de la UIB. Gràcies.
Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau
Estudis de grau amb limitació de places
Relació d’estudis de grau amb limitació de places per al curs 2010-2011
Com s’ha de fer la preinscripció
Terminis de preinscripció i publicació de llista d'admesos
Vies d’accés que es poden utilitzar i documentació que cal aportar
Trasllat d’expedient als estudis amb limitació de places de la UIB
Estudis de grau sense limitació de places
Relació d’estudis de grau sense limitació de places per al curs 2010-2011
Com s'ha de fer la matrícula
Terminis de matrícula
Trasllat d’expedient als estudis sense limitació de places de la UIB
Canvi d’universitat dins els mateixos estudis
Matrícula provisional
Reconeixement i transferència de crèdits
Simultaneïtat d’estudis
Calendari lectiu
Llocs d’informació de preinscripció i horari d’atenció al públic
Serveis administratius de la UIB
...........................................



Informació sobre:
La Universitat
Estructura i Govern
Serveis
Accés i admissió
Estudis
Portals universitaris
Recerca
Estudis
Grau
Primer i segon cicle
Màsters oficials
Doctorat
Títols propis
Títols propis de postgrau
Universitat Oberta per a Majors
Formació complementària
Beques



Tota aquesta informació a:
. 

dijous, 20 de maig del 2010

Importància dels espais naturals


Importància dels espais naturals
Ens trobam en un moment històric de principis d'un nou mil·lenni en el qual s'han assolit uns nivells de desenvolupament social, tecnològic i científic que coincideix amb un deteriorament del medi sense precedents. L'aprofitament dels recursos naturals i el desenvolupament econòmic no pot comprometre el benestar social i econòmic de les generacions futures i és imprescindible mantenir la capacitat de la Terra per sostenir aquest desenvolupament i donar suport a la vida.
L'Estratègia Mundial per a la Conservació dins del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient estableix tres objectius bàsics: mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenen la vida, protegir la diversitat genètica i vetllar per la sostenibilitat de qualsevol ús que es faci de les espècies i els ecosistemes.
Els espais naturals protegits són parts del territori que contribueixen al benestar social a través de la conservació de la biodiversitat biològica i de la qualitat del paisatge, la regulació hídrica i del cicle de nutrients, la protecció del sòl, la protecció enfront dels desastres naturals i la provisió de llocs per a l'esbarjo, l'educació, la ciència i la cultura.
EI IV Congrés Mundial de Parcs i Espais Protegits celebrat a Veneçuela l'any 1992 va canviar la visió històrica dels espais protegits com a illes apartades del seu entorn. Actualment s'ha optat per un altre punt de vista que ubica aquests territoris en el centre de les estratègies de desenvolupament sostenible.
Avui s'entenen els espais naturals com a zones amb major grau de naturalitat dins un gradient d'intensitat d'explotació en el qual ha d'existir un nucli o una àrea de reserva. EI seu paper és important perquè formen part d'un mosaic territorial diferenciat segons l'ús que rep i que té sentit per les interaccions amb la resta de les peces.
Cal esperar que els espais naturals protegits siguin zones en les quals es cuiden de forma especial els valors ambientals i que serveixen de punt de referència des del qual es poden assajar i exportar a la resta del territori models ambientals sostenibles.
La Llei estatal 4/89, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, estableix els següents objectius quant a la protecció d'espais naturals:
1. Constituir una xarxa representativa dels principals ecosistemes i regions naturals del territori nacional.
2. Protegir aquelles àrees i elements naturals que ofereixen un interès científic, cultural, educatiu, estètic, paisatgístic i recreatiu.
3. Contribuir a la supervivència de comunitats i espècies que necessiten protecció mitjançant la conservació dels seus hàbitats. 4. Col·laborar en programes internacionals de conservació d'espais naturals i vida silvestre.
La Llei 4/89 preveu quatre figures de protecció d'espais naturals: parc, reserva, monument natural i paisatge protegit. A les Balears s'han declarat 5 parcs des de l'any 1988, el Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera i els parcs naturals de s'Albufera de Mallorca, sa Dragonera, s'Albufera des Grau i Mondragó, i una reserva natural, la de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
Les normatives autonòmiques de conservació d'espais naturals eleva a més de 20 el nombre de figures diferents de protecció. La UICN reconeix, però, només 6 figures de protecció en tot el món.
La protecció dels espais naturals també s'ha exercit des d'altres normatives, entre les quals hi ha la normativa urbanística. Un exemple és la Llei 1/91, de 31 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, que preveu dues noves figures de protecció: les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP). Per mitjà d'aquesta Llei s'han protegit 47 espais naturals a Mallorca, 19 a Menorca, 9 a Eivissa i 8 a Formentera.
Hi ha també normes europees com les Directives d'Aus i d'Hàbitats per mitjà de les quals es crea la xarxa europea d'espais naturals anomenada NATURA 2000.
Hi ha altres normatives com les lleis d'aigües, de costes, els acords i convenis internacionals com les reserves de la biosfera, les zones d'especial protecció de la Mediterrània, Ramsar i normes preconstitucionals com les lleis de monts i de caça.
Ara per ara disposar d'uns bons espais naturals protegits i gestionar adequadament el medi natural és sinònim de progrés i de qualitat de vida i no significa perdre oportunitats de desenvolupament.
Agenda 2001
Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears
.

dissabte, 15 de maig del 2010

Miquel Siguán i Soler


Miquel Siguán i Soler
Llegeixo en Ifocoponline que el passat dissabte dia 8 de maig (2010), mentre jo estava a Menorca, amb els meus companys de promoció 67-1ª, moria, a Barcelona, Miquel Siguán i Soler, psicòleg de primera fila, pare de la psicologia contemporània a Espanya, professor de la Universitat de Barcelona i professor meu entre 1975 i 1977, mentre jo cursava els tres últims cursos d'aquesta llicenciatura. Igualment, va presidir el tribunal que va examinar la meva tesi de grau de llicenciatura en psicologia
- Fallece Miguel Siguán, fundador de la psicología contemporánea española
- Currículum de Miquel Siguán i Soler
- Mirador, blog de Miquel Siguán
- WEB de Miquel Siguán
- Hablando con los fundadores de la psicología contemporánea española – entrevista a Miguel Siguán
- La flecha en el blanco. Una reflexión sobre nuestro tiempo
. 

divendres, 14 de maig del 2010

Nou nregoci de l'Ajuntament de Girona. Elvira Pagès


Terrasses del Ter.

Rebut, per correu electrònic, d'Elvira Pagès:
L'Ajuntament de Girona, de nou, planteja el negoci del segle que ja va plantejar a la Reunió del ple de de el 30 de gener de 2001 i a la qual tots els partits polítics es van unir per votar en contra i que, no obstant això, no van poder fer res, ja que els socialistes tenien majoria absoluta.
Es basava en la compra d'uns terrenys protegits, Terrasses del Ter i en les quals l'ajuntament tenia intenció de posar una gasolinera. Casualment els terrenys eren de l'antic conseller d'urbanisme. Doncs bé, després de tants anys ho tornen a intentar, a tot córrer perquè arriben les eleccions i necessiten els diners d'aquests terrenys.
El que em preocupa més no és això, el que em preocupa més és que a ningú li importi anar perdent successivament zones verdes protegides. Per aquests terrenys passa ara una riera, el Torrent del Diable, a la qual li estan tallant tots els arbres del voltant i a la qual damunt li volen possar una benzinera. Perquè a ningú li importa això? Perquè a ningú li interessa. Aquest projecte ja està en aprovació provisional, i ara està en informació pública, però ningú fa res.

dijous, 13 de maig del 2010

Capitalisme que mata


EV1: Electric Vehicle 1.

Capitalisme que mata: El no als cotxes ecològics
Les noves mesures del govern d'Espanya per reduir el dèficit públic:
No van contra les causes d'aquest, l'especulació, el creixement insostenible, l'enriquiment extraordinari sectari, ... sinó que van en la línia de congelar les pensions, ja de per si escasses, i rebaixar els salaris dels funcionaris que estan a anys llum per sota de les acumulacions immoralment desmesurades de polítics, banquers i especuladors, capitalistes.
Gairebé tota la informació (rebut de Lola Alonso del Pozo):
El no als cotxes ecològics (rebut de Caterina Vallespir Aguiló)
Segur que ja has sentit alguns dels efectes de la contaminació en l'aire que respirem a cada dia que passa. (Especialment en les grans ciutats):
En algunes ciutats com ara Mèxic DF, Santiago, Moscou, etc., Les emissores de ràdio alerten:
Atenció, avui el nivell de polució és alt,
Avis i nens no han de sortir de casa,
Els que practiquen esports no han de fer-ho avui,
Els asmàtics han d'utilitzar cilindres portàtils d'oxigen,
Les altres persones han d'utilitzar màscares,
Per resoldre aquesta situació, que comença a ser una calamitat mundial, ja va existir una solució!... No ho creus?
El 1996, els primers autos elèctrics de producció en sèrie, els EV1 (Electric Vehicle 1), van ser fabricats als EUA per la General Motors, i van circular pels carrers de Califòrnia.
Eren autos ràpids: passaven de 0 a 100 km/h, ¡En menys de 9 segons!
I eren molt silenciosos!
No produïen cap tipus de contaminació (ni tan sols tenien tub d'escapament).
Eren fàcilment recarregables amb energia elèctrica al garatge de la casa.
Deu anys més tard aquests autos del futur van desaparèixer.
Com és això possible?
En primer lloc, aquests autos no podien ser comprats, només llogats.
Els contractes de lloguer no van ser, pura i simplement, renovats.
General Motors va recuperar tots els EV1, pesar de l'oposició dels seus usuaris. i després van ser ...
... Destruïts ...
El 1997, Nissan va presentar el model elèctric Hypermini al saló de Tokyo.
El municipi de la ciutat de Pasadena (Califòrnia) EUA) va adoptar aquesta cotxe com a vehicle professional per als seus empleats.
Eren molt apreciats per la seva facilitat de maniobra i estacionament, i encara més per la seva eficiència per moure's dins de la ciutat.
L'agost de 2006, va expirar el contracte de lloguer dels autos, entre el Municipi de Pasadena i la Nissan.
El municipi va intentar comprar els autos però Nissan es va negar;
Nissan recuperar tots els autos per ... ¡Destruir!
El 2003, Toyota decideix aturar la producció del RAV4-EV. (EV = Vehicle Elèctric)
Aquest 4x4 elèctric, un producte d'alt refinament tecnològic, era molt apreciat pels seus usuaris des de 1997.
El cost de càrrega era de US $ 0,09 per kilowatt-hora, és a dir, la càrrega completa de vehicle costava 2,70 $.
El 2005, els contractes de lloguer dels vehicles expirar.
Toyota immediatament es va afanyar a recuperar tots aquests automòbils per tal de...
¡Destruir!
Però llavors, alguns ciutadans nord-americans van començar a organitzar:
L'associació "Don'tCrush" es crea per intentar salvar els RAV4EV.
Aquesta associació va exercir pressió sobre Toyota durant 3 mesos.
Finalment ¡VICTORIA! Toyota va donar suport i autoritzar, a qui van llogar aquests autos, a comprar J.
No obstant això, la línia va ser treta de producció i la bateria NiMH EV-95 mai més es va tornar a produir ¿perquè?
El 2005 la fusió comercial Chevron-Texaco va comprar les patents de la bateria per US $ 30 milions i va desmantellar la fàbrica.
Curiosament mentre els vehicles elèctrics són destruïts en massa, els de combustió són béns protegits.
Al juny de 2001, Jeffrey Luers de 23 anys, activista nord-americà per la defensa de les Floresta, va tenir una trista experiència.
Ell va ser condemnat a 22 anys i 8 mesos de presó per haver cremat 3 Hummer's (carros americans, iguals als de l'exèrcit que consumeixen molt combustible).
Ell va voler expressar a través d'aquest gest l'amenaça que representen aquests monstres ultra contaminadors i consumidors per al nostre planeta.
Els "lobbies" de les gran companyies petrolieres no volen que els vehicles elèctrics sobrevisquin
... I així van fent guerres a l'Orient Mitjà per causa del petroli i matant persones a tot món ...
Amb la pol.lució dels combustibles!
Però no només hi ha la tecnologia de l'acte elèctric ...
La BMW té un automòbil comercial a base d'hidrogen ¡Des de fa 10 anys!
El Governador de Califòrnia, el famós actor Arnold Schwarzenegger condueix una Hummer ¡De hidrogen!
L'any anterior va ser presentat al públic el Genepax, el primer i únic acte que funciona amb vapor d'aigua.
Si, vas sentir bé, aquest acte funciona ¡únicament amb aigua!
Això no és tot, l'aigua que utilitza ni tan sols ha de ser filtrada en alguna mesura i és capaç de córrer una hora a 80km / h amb un litre d'aigua
Llavors ...
Com és possible que aquests autos no estiguin promocionats a nivell mundial? Aquests autos haurien d'estar reemplaçant als de combustió interna des de fa anys ...
El carro d'hidrogen té com a rebuig de combustió el vapor d'aigua. Això significa que és ¡totalment lliure de contaminació! i utilitza com a matèria primera per al combustible l'aire, una font gratuïta de combustible.
¿Imaginen vostès el que valdria el barril de petroli si aquest no fos utilitzat per moure automòbils ni camions? La demanda menor faria que ens preus baixaran molt ...
Es van assabentar vostès que una comissió del Congrés dels EUA va concloure que el preu del petroli estaria a menys dels $ 65 per barrella-menys de la meitat del preu actual si no fos pels especuladors.
Entre els especuladors hi ha els grans fons d'inversió dels grans capitals dels EUA i Europa
Sap a qui no li interessa que baixi el preu del petroli?
Les gegants corporacions petroleres que controlen els legisladors dels EUA i Europa mitjançant el poder dels diners que tenen ...
Als grans capitals familiars que controlen moltes indústries gegantines, moltes dependents del petroli, com ara la família Bush-ex-president dels EUA-, Rockefeller, Rothschild, la família reial anglesa, etc.
Sap que els biocombustibles el que fan és perpetuar l'ús del petroli?
Els olis es barregen amb el petroli per "baixar el consum del mateix" ... però així el que es fa és seguir tenint com el principal proveïdor de combustible per els autos i camions ¿intel ligents aquests tipus, no creus?
A més l'ús dels grans i olis per al biocombustible ha ocasionat l'escalada de preus en els grans bàsics que a impactat a nivell mundial ... ja que els grans capitals els compren en la borsa de valors a "compres a futurs de commodities ..."
A més l'ús dels grans i olis per al biocombustible implica que es segueixin talant boscos per tal de produir més matèria primera necessària per barrejar amb el petroli.
Coneixes l'efecte «Bola de Neu»?
Enviar a 10 amics que al seu torn reenvien a altres 10 amics ... i així aquesta informació circularà pel món.
Acció - 1: Si trobes aquesta informació important fes circular!
Acció - 2: El proper automòbil que compris, exigeix del teu concessionari que vols un carro elèctric, o millor encara, d'hidrogen o potser de vapor d'aigua.
D'aquí a alguns mesos serem milions de persones fent aquestes preguntes: Per què es fabriquen i després destrueixen els autos elèctrics? Perquè no s'ha popularitzat l'acte d'hidrogen?
Vols respirar aire pur? Passa a l'acció! Els "Lobbies" no són imbatibles per més forts i arrelats que semblin.
¡¡¡Divulga-ho entre els TEUS CONTACTES!!!
¡¡¡Comenta’ls amb els teus AMICS!!!
¡¡¡Sensibilitza altres PERSONES!!!
Només així podrà haver Mobilització contra els "lobbies" que ens volen emmalaltir amb la contaminació provocada pels combustibles que són l'essència de l'opulència.
¡Lluitem per a la nostra supervivència. I Per al bé del Planeta!
.

divendres, 7 de maig del 2010

Psicologia positiva

.
Psicologia. Annex: Distintes psicologies
Parlem de psicologia (25)
Un món millor entre tots.
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Annex: Distintes psicologies

Annex: Distintes psicologies 
Índex:
1) Psicologia. Definicio i conceptes
2) Psicologia Educativa
3) Psicologia Social
4) Psicologia Humanista
5) Psicologia positiva

Psicologia positiva
Psicologia positiva
Neurocientífics, filòsofs occidentals, budistes orientals i psicòlegs positius: Conclusions coincidents
Neurocientífics, filòsofs occidentals, budistes orientals i psicòlegs positius: Aportacions particulars
Filòsofs occidentals (el filòsof Epicur)
Epicur: La seva fórmula de la felicitat: Amistat, llibertat i reflexió.
Meditació oriental. Els budistes
Neurocientífics: La plasticitat del cervell
Tornant al principi: Psicologia positiva de Seligman
La meditació. Tècniques
La compassió (compartir sentiments)
Exercicis de psicologia positiva per ser més feliç
Webs de Psicologia positiva


Psicologia positiva (d'última generació):
L'hereva actual (principis del segle XXI) de la psicologia humanista és la psicologia positiva. La unió entre pensament i meditació budistes i la ciència està donant grans resultats d'aplicació pràctica per al benestar i felicitat de la persona. La psicologia positiva és una disciplina que proclama que la persona pot aprendre a ser feliç i a compartir la felicitat amb els altres, només és qüestió de mètode.
Es considera a Martin Seligman, psicòleg nord-americà, com el pare de la psicologia positiva. Es va dedicar durant molts anys a l'estudi clínic de la depressió, fins que va decidir que la psicologia podia servir per molt més que per curar malalties (recordem aquesta mateixa reflexió en Maslow, psicòleg humanista, autor de la teoria de les necessitats bàsiques humans i l'autorealització personal). La psicologia no ha de ser únicament un instrument clínic de curació, sinó que s'ha d'aplicar en les persones sense problemes per poder incrementar el seu benestar i felicitat personals. La psicologia per Seligman, autor de "L'autèntica felicitat" (2002), podia servir per ser més feliços.
Per primera vegada neurocientífics, filòsofs, psicòlegs i budistes orientals treballen coordinadament a la recerca de la felicitat. Cadascun aporta els seus coneixements des de la seva perspectiva i camp professional i amb teories i explicacions diferents, però amb dues conclusions coincidents:
1 La felicitat no es pot trobar mai en el "jo", es troba en el "nosaltres".
2 A ser feliços es pot aprendre.
A més: La felicitat és contagiosa: "Si l'amic del teu amic s'alegra, tu et alegres". Recordem el: "Jo estic bé - tu estàs bé": "Jo estic millor quan millor hi ha els que m'envolten" de la psicologia humanista.
Neurocientífics, filòsofs, budistes orientals i psicòlegs positius
Després d'una investigació de més de 2.500 anys, el setge sobre la felicitat s'estreny.
Els neurocientífics diuen haver vist a través d'un monitor, en forma d'ones cerebrals gamma.
Els filòsofs segueixen les seves empremtes en els textos clàssics, i els monjos budistes diuen sentir la seva presència en seure a la posició del lotus, tancar els ulls i recitar un mantra.
La nova corrent de la psicologia positiva, en canvi, sosté que la persecució és vana: la felicitat ha de (i pot) construir-se un mateix mitjançant tècniques molt concretes que tots podem aprendre.
La bona notícia és que, per primera vegada, científics, filòsofs, psicòlegs i meditadors han decidit posar les seves indagacions en comú. El resultat: un coneixement minuciós de l'anatomia de la felicitat i les seves causes. La felicitat, per fi, sembla estar a l'abast de la nostra mà.
El llarg recorregut que ens ha portat fins aquest punt va arrencar abans de l'era cristiana en les àgores atenencs, on va néixer una nova ciència que donaria molt a parlar: la filosofia. Noms com Plató, Sòcrates, Sèneca o Epicur van ser alguns dels seus fills més insignes, els primers a elevar preguntes fonamentals sobre el fet de ser humans i de com els éssers humans podíem arribar a la felicitat.
Però fins fa molt poc, per a la major part de la societat seus ensenyaments quedaven relegats als llibres d'història, sense connexió amb la vida moderna i, per descomptat, sense efecte sobre la nostra capacitat de ser més o menys feliços.
Tot això va canviar en els albors del segle XXI. Exactament l'any 2000, un filòsof del nostre temps, Alain de Botton, va posar als vells filòsofs a l'ordre del dia en un llibre que va vendre centenars de milers d'exemplars a tot el món: "Les consolacions de la filosofia". Hi demostrava que les paraules dels clàssics eren perfectament vàlides per donar resposta a les inquietuds de l'home modern ja l'eterna recerca de la felicitat. El passat 9 d'octubre de 2008, De Botton participar en la II Conferència Europea sobre la Felicitat i les seves causes, organitzada a Londres pel World Happiness Forum, una institució internacional sense ànim de lucre que propicia trobades multidisciplinars sobre el tema. Allà, De Botton va insistir que, per molts segles que hagin passat, la clau de la felicitat segueix en mans dels filòsofs clàssics.
Filòsofs occidentals (el filòsof Epicur):
L'any 306 a. de C., Epicur va fundar una institució filosòfica tenia com a objectiu promoure la felicitat, segons una definició pròpia que assegurava que "el goig és el principi i la fi d'una vida feliç". Aquesta afirmació va donar peu a nombrosos equívocs. Ja en els seus temps, Epicur era titllat pels seus veïns de depravat, i van circular a Atenes rumors sobre les orgies gastronòmiques i sexuals que es celebraven diàriament entre les parets de la seva escola. A què si no podria referir el savi quan predicava una vida dedicada al plaer? Molts haurien sorprès si s'haguessin atrevit a franquejar les portes de casa: un habitatge senzill, en la qual el menjar era escassa, procedent gairebé la majoria de les hortalisses cultivades en el seu propi hort, més aigua que vi, robes senzilles i, entre els seus habitants, un ambient de recolliment i amabilitat. "L'únic que passava-aclareix De Botton-era que, després d'un examen racional, Epicur havia arribat a conclusions sorprenents sobre les veritables fonts de la vida agradable."
La seva particular fórmula de la felicitat constava d'amistat, llibertat i reflexió a parts iguals ...
El filòsof predica amb l'exemple i va triar viure d'acord amb les seves idees.
Amistat: escollir una casa gran al barri atenès de Melitea i allà va viure envoltat d'amics. Tenien estances privades i espais comuns, on menjaven junts, conversaven i reflexionaven. Segons el filòsof grec, "de tots els mitjans de què s'arma la saviesa per arribar a aquesta en la vida, el més important amb molt és el tresor de l'amistat".
Llibertat: segons explica Alain de Botton, "per tal de no veure's obligats a treballar per a gent que no era del seu gust ni satisfer eventualment capritxos humiliants, es van apartar dels llocs de treball en els negocis de la vida atenesa i instaurar el que bé podria descriure com una comuna, acceptant un estil de vida més simple a canvi d'independència. Haurien menys diners, però mai es veurien obligats a complir les ordres de odiosos superiors ". Per sustentar aquesta vida autònoma, es van comprar un hort i conrear els seus propis vegetals ...
Reflexió: Epicur no va trobar millor eina per combatre l'ansietat que la reflexió. Sostenia que, a la llum de la raó, les angoixes concernents als diners, la mort o el desconegut es alleugen. Sostenia que aquesta era l'única forma de alleujar-les. No en va la raó és la pedra angular del pensament occidental i de la nostra concepció de la felicitat. Però això, és clar, és només un punt de vista.
La meditació oriental:
De l'antiga filosofia budista ens arriba una altra visió del món i de la felicitat que cada vegada guanya més adeptes a Occident. Proposa canviar la raó per la compassió (no s'ha d'entendre en el sentit espanyol de compadir d'algú, sinó en el sentit anglès d'empatia, de "sentir" juntament amb el / la altre / a). En la mateixa conferència sobre la felicitat en la qual De Botton mostrava la seva fe en el pensament occidental, participava el monjo budista Matthieu Ricard, traductor i assessor personal del Dalai Lama.
Francès de naixement, Ricard va viure la seva joventut a París i es va doctorar en Genètica Cel lular per l'Institut Pasteur, fins que un bon dia va decidir abandonar-ho tot i anar a Katmandú per estudiar les ensenyances budistes. Fa 30 anys que resideix al monestir Shechen, però sovint abandona la pau de les muntanyes per tancar-se en un laboratori on ell mateix és subjecte de nombrosos experiments en què s'analitzen els efectes de la meditació sobre el cervell.
Pels resultats d'aquests tests, es considera Ricard l'home més feliç del món. El 2003 va escriure l'exitós llibre "En defensa de la felicitat". Les seves primeres paraules en la conferència semblen una andanada contra Epicur: "Un dels principals errors en la concepció de la felicitat és confondre amb les sensacions agradables-afirma-," però les sensacions agradables no són fiables perquè depenen de les circumstàncies externes. L'autèntica felicitat és gairebé el contrari a això. És ser invulnerable a les condicions externes. Aquest tipus de felicitat t'ofereix les eines per fer front als alts i baixos de la vida amb equanimitat, fortalesa interior, llibertat, compassió i coratge. Sukhà és el terme budista que descriu aquest estat.
És una manera de ser que conté aquestes qualitats, que tots tenim potencialment i que podem entrenar i conrear, com qualsevol habilitat. Com més les experimentes, més profundes, més estables i vastes seran ".
Ricard està parlant de qualitats com la llibertat interior, la paciència i la humilitat com antídots a les addiccions, la ira o l'orgull.
I l'eina per cultivar és la meditació. "El que determina les nostres experiències és la ment-diu-, i la ment pot ser transformada. La ment pot cultivar per deixar de ser una font de patiment". La conclusió, al capdavall, no està tan allunyada de la d'Epicur. Però és possible aconseguir aquest estat de pau mental sense abandonar la vida mundana ni anar-se'n a les muntanyes del Nepal? La resposta, segons els més avançats neurocientífics del món, és un contundent si.
Neurocientífics: El cervell plàstic:
La raó occidental i el saber oriental s'han donat cita en les dues últimes dècades en el regne de la neurociència. El mateix Dalai Lama, en coordinació amb el Mind and Life Institute, propicia des de 1985 trobades entre budistes i científics per establir ponts entre els dos móns.
D'aquestes trobades han sorgit iniciatives tan interessants com les que el doctor Richard Davidson desenvolupa en el laboratori de la Universitat de Wisconsin (EUA), experiments en els quals monjos budistes com Ricard han participat com a subjectes d'observació per determinar si la meditació realment transforma el cervell.
Les conclusions d'aquests test són sorprenents i emanen d'un dels descobriments més importants de la ciència en les últimes dècades: el cervell és plàstic. La vella idea que les neurones són les úniques cèl lules que no es regeneren i que el cervell es manté igual (o pitjor) des que vam arribar a l'edat adulta fins que morim és totalment falsa. Però això no es va saber fins al 1998.
Ara sabem que si produïm teixit neuronal nou i que el cervell pot crear noves connexions cerebrals o reforçar les ja existents mitjançant accions tant externes (acció) com internes (pensament).
Per exemple, l'estudi de músics que havien dedicat més de 10.000 hores a practicar amb el seu instrument va mostrar que les àrees cerebrals que controlen el moviment dels dits eren molt més grans que a la resta de les persones. Més interessant encara, amb només imaginar aquests moviments, l'àrea cerebral relacionada activa també i pot exercitar.
El doctor Davidson utilitzar la ressonància magnètica funcional i el electroencefalograma per observar els cervells de monjos budistes amb més de 10.000 hores de meditació a l'esquena.
Aquestes tecnologies permeten, mitjançant elèctrodes col locats en el cap del subjecte, veure l'activitat elèctrica del cervell en cada moment i localitzar amb precisió l'origen de les diferents senyals. Els resultats van permetre localitzar les zones cerebrals que s'activen amb la meditació i amb pensaments com l'altruisme, l'alegria o la compassió.
En aquest últim cas, concretament, es va detectar un important augment del flux d'ones gamma que, en els meditats experts, es mantenia molt alt fins i tot després d'abandonar l'estat meditatiu. Quan aquest tipus d'ona era present, a més, es reduïa l'activitat cerebral relacionada amb emocions negatives com la tristesa i l'ansietat. És a dir, a força de pràctica mental, els monjos s'havien convertit realment en persones més compassives i feliços.
Afortunadament, estudis més recents desenvolupats per la doctora Tania Singer mostren que fins i tot meditadors novells poden transformar lleugerament les seves ones cerebrals en només dues sessions.
La professora Singer és neurocientífica i desenvolupa la seva tasca en el Centre per a l'Estudi dels Sistemes Socials i Neuronals de la Universitat de Zurich. Per a ella, el comportament social humà es construeix amb aportacions de l'economia, la neurociència, la psicologia i la filosofia. Tot això afecta la nostra manera de relacionar-nos, i la clau del nostre èxit relacional (i, en gran mesura, de la nostra felicitat) es troba en la capacitat de comprendre com es senten els altres. Això s'anomena empatia. Si l'empatia ens condueix a l'acció, es converteix en compassió.
Els últims experiments de la doctora Singer han descobert que tots els éssers humans tenim capacitat d'empatia de manera innata: quan sentim dolor físic, s'activa la mateixa zona cerebral que quan veiem a una altra persona patint el mateix dolor. Tot i que aquesta capacitat no és igual en tots, els seus experiments han demostrat que la capacitat per a sentir empatia pot entrenar i augmentar.
Tornant al principi (Psicologia positiva de Seligman)
Va començar l'abordatge de les condicions d'una vida feliç de manera sistemàtica, ell i els seus col.laboradors han creat escales molt precises per mesurar el grau de felicitat o optimisme d'una persona, tests que considera tan precisos com una anàlisi de sang que mesuri el nivell de limfòcits.
Per a Seligman, la felicitat consisteix en crear una vida que contingui moments agradables, dedicació i compromís amb la tasca que un té, i un propòsit vital que transcendeixi a un mateix.
Seligman ha dissenyat una sèrie d'exercicis que entrenen la capacitat per ser feliç en cadascuna d'aquestes facetes. El seu mètode proposa fer el test de nivell de felicitat, fer els exercicis proposats i tornar a passar el test per comprovar els avenços. Garanteix millores. El test està disponible en espanyol a internet gràcies al professor Carmel Vázquez, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid:
(http://spanish.authentichappiness.org/).
Un altre camí nou en psicologia ho està obrint el doctor Paul Gilbert, del Regne Unit. Gilbert ha desenvolupat la tècnica anomenada compassionate ment training (CMT), a cavall entre la meditació budista, els descobriments neurocientífics i la psicologia conductista.
Aquesta tècnica està ideada especialment per a les persones amb un fort sentiment d'autocrítica i vergonya de si mateixes que els fa experimentar sovint angoixa, ansietat, odi, depressió i agressivitat. És a dir, tot el contrari a la felicitat.
Per revertir aquesta tendència, Gilbert creu que cal estimular el circuit oposat: aquell que ens connecta amb sensacions d'amabilitat, afecte, tendresa i compassió.
Amb exercicis d'imatgeria mental, tracta d'activar el sistema fisiològic del pacient relacionat amb aquestes sensacions, que possiblement hagi estat debilitat o no prou estimulat en el passat. La gran novetat de la CMT és que s'utilitza com a eina principal de la imaginació per influir en el cos i transformar, per un principi similar al que fa que, només amb imaginar que es mossega una llimona, la boca produeixi més saliva. Per exemple, Gilbert proposa als seus clients que imaginin a altres persones en actitud compassiva cap a ells, que s'imaginin a si mateixos i que actuen com si fossin persones molt compassives, que s'escriguin cartes plenes de comprensió i amabilitat, que aprenguin l'art de l'atenció compassiva, el pensament compassiu i el comportament compassiu. Els estudis de Gilbert duts a terme en els darrers dos anys demostren que aquesta tècnica funciona, fins i tot amb pacients amb problemes greus.
La meditació. Tècniques:
Aprendre a meditar és senzill, almenys en teoria, i els beneficis que es poden obtenir en incorporar la pràctica a la vida quotidiana són múltiples. Les investigacions que relacionen la meditació no només amb el benestar psicològic, sinó també amb el físic, no paren d'augmentar. Està demostrat que la meditació alleuja l'estrès, prevé les cardiopaties, redueix la pressió arterial i ajuda a enfrontar-se amb el dolor crònic. Alguns centres de salut com la cèlebre Clínica Mayo ho han introduït ja en els seus programes.
Per començar, cal distingir entre meditar o simplement relaxar-se.
Encara que la meditació procura relax, aquest no és el seu objectiu. La meditació pretén el domini de la pròpia atenció i pensaments, la capacitat de dirigir cap a on volem. Es tracta d'aprendre a dominar la nostra ment, en comptes de que sigui aquesta la que ens domini a nosaltres. Si es decideix a provar, necessita un espai tranquil i concedeix un temps en què ningú li molesti. Se sent a terra amb les cames creuades, les palmes descansant sobre els genolls i l'esquena recta. Un petit coixí sota el isqui l'ajudarà a mantenir la posició. Respiri pel nas lenta i profundament. Senti com l'aire entra i surt del seu cos. Quan en qualsevol cas, comenci a meditar. Hi ha diverses tècniques per aconseguir-ho, les més habituals són:
- Concentració sobre un objecte únic. Tria un punt on fixar la seva mirada, qualsevol objecte que es trobi en un radi aproximat d'un metre. Mantingui aquí la seva vista i també la seva atenció. Acudiran a la seva ment pensaments aliens a aquest objecte, no es impacient. Deixeu-los passar com núvols que suren al cel i torni a concentrar-se. Aquest exercici de fixar l'atenció una vegada i una altra està en la ment el que les repeticions en les màquines del gimnàs són els músculs.
- Visualització. Amb els ulls tancats, imagini un objecte, persona o escena que li resulten familiars i agradables. Intenta recrear en la seva ment tots els detalls d'aquesta imatge, de fer presents com si estiguessin realment davant vosaltres. Els incorpori sense deixar que els seus pensaments es gent en una cadena de consideracions sobre el que s'imagina. Centre exclusivament en la imatge.
- Meditació compassiva. És el tipus de meditació que sembla tenir més relació amb la felicitat a llarg termini. Segons Matthieu Ricard en el seu llibre "En defensa de la felicitat", es fa així: "Centre seva atenció en el sofriment dels éssers vius, pensi que, igual que vostè, tots aspiren a la felicitat i no volen patir. Senti com la seva ment s'inunda de compassió i amor per tots aquests éssers, coneguts i desconeguts, amics i enemics, humans i no humans. Es tracta d'un amor incondicional, sense càlcul, sense exclusió. Es engendra aquest amor en la ment fins que tot el nostre esperit quedi impregnat d'ell".
En qualsevol cas, comenceu a poc a poc i sense pretendre aconseguir el nirvana en la primera sessió. Si vostè és principiant, comenci amb sessions curtes, de cinc a deu minuts, i vagi agafant confiança fins a arribar als 20 minuts. Es recomana practicar dues vegades al dia, si és possible a primera hora del matí i última de la tarda. El prengui com un elixir per començar i acabar bé el dia.
La Compassió (compartir els sentiments)
Des Epicur fins Buda, els experiments de Davidson als tests de la psicologia positiva o els exercicis d'imatgeria de Gilbert, tots els especialistes tenen dues coses molt clares. Una: podem transformar la nostra ment per ser més feliços. Dos: el camí cap a la felicitat passa per la relació compassiva amb els altres. Un no pot ser feliç si el seu entorn no és feliç, i si un és feliç farà tot el possible perquè el seu entorn sigui feliç.
El veritable futur de la felicitat sembla destinat a transcendir els límits individuals i convertir-se en una transformació social. Si a finals del segle passat tots els esforços (de l'economia, la psicologia, la ciència) estaven posats en el jo, el destí d'aquest segle XXI és el nosaltres.
El monjo budista Matthieu Ricard ho té molt clar: "És interessant que la ciència hagi corroborat que la meditació transforma la ment. Això proporciona credibilitat a l'entrenament mental, desmitifica la noció de meditació, i possiblement això ens permetrà fer una bona contribució a la societat.
D'alguna manera tancaria el cercle introduint la meditació a les escoles com a part de l'educació emocional, perquè els nens desenvoluparan més altruisme, mostraran més atenció ...".
Alguns psicòlegs han començat a provar-ho ja. Una psicòloga nord-americana ha estat treballant amb nins afectats per l'atemptat de l'11-S i ha aconseguit una gran millora de l'atenció i el rendiment escolar d'aquests nois a través de la mindfull meditació. L'octubre del 2009, Ricardo i altres membres del Mind and Life Institute celebraran per primera vegada una reunió als Estats Units en què participaran neurocientífics, educadors, sociòlegs, psicòlegs i contemplatius, i en la qual intentaran elaborar un programa experimental sobre meditació en les escoles.
En cinc o sis anys pretenen provar en centenars de nens, amb un grup de control, i comprovar si les tècniques de meditació són realment efectives en aquest àmbit. "S'ha de fer aquest tipus de prova per després implementar polítiques educatives a nivell nacional", diu Ricard. "Per això, perquè es converteixi en una decisió política, necessitem el suport de la ciència.
En aquest cas, per a nosaltres la ciència és un camí per aconseguir una societat més compassiva i feliç ". L'equip de la professora Tania Singer, d'altra banda, després d'haver localitzat els circuits cerebrals de l'empatia, està preparant una trobada a Zurich l'abril del 2010 en què es debatrà com la compassió pot entrar a formar part del sistema econòmic.
Altres grans gurus del desenvolupament humà, com el doctor Deepak Chopra, Satish Kumar i Vandana Shiva, pregonen des de fa anys una transformació global de la humanitat des del punt de vista espiritual, econòmic i ecològic, però no ha estat fins ara quan aquestes idees es s'han reunit sota un mateix front.
Chopra lidera l'Aliança per la Nova Humanitat, que del 7 al 9 de novembre va organitzar a Barcelona el I Fòrum Humà Europeu. El seu lema:
Trobades per a la transformació personal i social".
La felicitat, efectivament, sembla estar cada vegada més a prop, gairebé a l'abast de la mà, però serà probablement una felicitat diferent a la que imaginava la majoria. Encara que, clar, sempre hi ha excepcions: algú recorda la frase del Mahatma Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món"?


..................................................


Exercicis de psicologia positiva per ser més feliç
La psicologia positiva ha desenvolupat exercicis molt concrets per entrenar la nostra capacitat de ser més optimistes o més feliços. El desenvolupament de la felicitat està relacionat amb el desenvolupament de certes aptituds personals com la perseverança, la gratitud o el perdó. Els següents exercicis, malgrat la seva aparença simple, són fruit d'estudis exhaustius, i la seva eficàcia ha estat comprovada pels psicòlegs que els van portar a terme:
Les tres joies: Cada nit abans d'anar a dormir escrigui tres coses que li hagin anat bé durant el dia. A continuació, escriviu per què li sembla que van bé. Després d'una setmana, seguiu fent l'exercici cada nit, però sense necessitat de posar-ho per escrit. Segons el doctor Martin Seligman, practicar aquest exercici fa que les persones es sentin menys deprimides i més contentes, no només a curt termini sinó fins i tot mesos després. El que passa és que, durant el dia, la persona es va fixant en quines coses podria recordar abans d'anar a dormir. Aquest hàbit canvia la memòria, l'atenció i la forma de viure el dia a dia...
Visita de gratitud. Recordeu alguna persona que fes alguna cosa bona per vostè molt de temps enrere i escriure una carta d'agraïment. Truqui-li i digui-li que vol visitar-la, però sense dir per què. Present a casa seva i lleial el que li ha escrit. S'ha demostrat científicament que incorporar aquesta pràctica redueix l'ansietat i la depressió i produeix més felicitat duradora. Dins dels trets de personalitat de les persones feliços, ser agraït és un dels que més sobresurten estadísticament. Com menys gratitud tingui en la seva vida, més infeliç serà. (Opció per tímids: si escriu la carta però no s'atreveix a lliurar, també notarà un lleuger augment de la seva satisfacció).
Que tingui un bon dia. Es reservi un lapse de temps -una hora, mig dia o tot un dia- per a les seves activitats favorites. Marqueu aquest temps en la seva agenda i no ho canviï per res. Feu aquestes activitats com hagi planejat i prengui consciència de tot el plaer que li ofereixen. Aquest exercici ens ensenya a prestar atenció al plaer ia esforçar-nos perquè sigui intens i durador. És sens dubte el pas més divertit per assolir la felicitat.


.................................................


Webs de Psicologia positiva:
- Web Happier.com (en anglès) de Martin Seligman
http://www.happier.com/form.htm
- Web de psicologia positiva (en castellà) de Martin Seligman
http://spanish.authentichappiness.org/Default.aspx
- Web de psicologia positiva de Beatriz Vera Poseck (en espanyol)
http://psicologia-positiva.com/


Enllaços d’interès:

dijous, 6 de maig del 2010

Psicologia Humanista

.
Psicologia. Annex: Distintes psicologies
Parlem de psicologia (24)
Un món millor entre tots.
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Annex: Distintes psicologies
Annex: Distintes psicologies 
Índex:
1) Psicologia. Definicio i conceptes
2) Psicologia Educativa
3) Psicologia Social
4) Psicologia Humanista
5) Psicologia positiva
Psicologia Humanista:
Arc46: Psicologia
Psicologia Humanista (Maslow, Rogers, Berne, Harris)
La psicologia humanista és aquella psicologia que no només té al ser humà com objecte del seu estudi sinó també com subjecte beneficiari del mateix (la psicologia centrada en el client, centrada en la persona, Carl Rogers): Maslow, psicòleg humanista, denuncia una actitud molt comuna en la psicologia clínica, actitud encara avui dia no superada, consistent en centrar-se en l'estudi de l'anormal, en l'estudi de les patologies, centrant-se en els aspectes negatius i desintegradores de la personalitat, encara que sigui amb la intenció de “curar” o corregir la patologia o el desordre.
Maslow se centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes, per a ell la persona és naturalment bona i tendeix a la seva autorrealizació personal; el problema és que aquesta naturalesa i tendència humanes bones per naturalesa són febles i es veuen vençudes amb excessiva freqüència per les pressions socials (ho veurem en els estudis de la psicologia social) i ambientals. Aquestes tendències antisocials són adquirides i mai inherents a la pròpia persona. La conducta humana agressiva sorgeix, a més de per la imitació de models (Bandura), quan se li impedeix la satisfacció de les tendències o necessitats bàsiques humanes, quan se’ls hi frustra. La tendència central, encara que no la superior, a que tendeix la persona, i per la consecució de la qual s'esforça, és la seva autorrealizació personal.
L'autorrealizació personal és una finalitat a la qual es tendeix permanentment i no una meta totalment arribada.
Karen Horney i Erich Fromm, neofreudians, desplacen el conflicte freudià intern entre el “jo”, “això” i “super jo” a l'exterior del ser humà, entre ell mateix, com totalitat i globalitat individual, i el seu medioambient, que inclou, també, a tots “els altres”. Són ambientalistes i culturalistes. El desenvolupament i esdevenir de cada individu serà segons sigui l'ambient en que es desenvolupa, en els seus propis canvis. Segons ells, no hi ha res fix i universal, no hi ha res en la persona humana que estigui determinat per la biologia o els seus propis instints, sinó que tota conducta humana ve determinada exclusivament per l'experiència i relacions o contactes de cadascun/a. Difereixen, només, que la primera arriba a aquestes evidències mitjançant la seva experiència clínica, mentre que el segon arriba a les mateixes mitjançant especulació filosòfica. La primera pot demostrar les seves afirmacions.
Així, doncs “la psicologia humanista és aquella psicologia centrada en la persona, subjecte de la mateixa, que atén a les seves necessitats i que té en consideració, per a l'explicació psicològica i per a la millora personal, l'ambient i la cultura de cadascuna, així com les relacions establertes entre la persona, el seu ambient i la seva cultura”. (Antoni Ramis Caldentey, 1992).
Necessitats bàsiques humanes i Autorrealització personal (Maslow)
Ha passat molt temps des que vaig escriure el primer capítol d'aquestes reflexions psicològiques encaminades a “caminar junts, per a viure, tots/as, tan bé com sigui possible”. I és que “la persona (l'autor) proposa i Déu (l'Autor) o, les circumstàncies, per als no creients, disposa/n”. O també: “L'infern està empedrat de bones intencions”.
Recordem, del capítol anterior, la teoria de Maslow, potser el principal psicòleg humanista, sense oblidar-nos de Rogers. Maslow denuncia l'actitud, comuna en la psicologia clínica, consistent en centrar-se en l'estudi de lo anormal i en l'estudi de les patologies, fixant-se en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat, encara que sigui amb la intenció de “curar” o corregir la patologia o el desordre. Maslow creu que la psicologia (ciència de la persona) ha de centrar-se en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes ja que, per a ell, la persona és naturalment bona i tendeix a la seva autorrealització personal (“L'home autorealitzat”).
La persona, naturalment bona, per a arribar a la seva autorrealització personal deu superar una escala de necessitats bàsiques pròpies:
Evidentment les primeres necessitats que ha de cobrir la persona són les de supervivència vital o fisiològiques, bàsicament alimentació i beguda, sense les quals no podria viure. Una vegada cobertes aquestes primeres, precisa tenir una seguretat, seguretat que li pot proporcionar un sostre: la llar, la família, i la normativa social de protecció. En tercer lloc tota persona té la necessitat de sentir-se membre d'un grup, acceptat i benvolgut pels components del mateix. Cobertes les tres primeres necessitats, la persona té la necessitat de ser valorada positivament com persona i com professional en el seu treball.


El següent graó és el de l'autorrealització personal: Tots decidim el nostre projecte de vida: aconseguir una carrera determinada, que ens permeti un treball, que ens doni satisfacció en el seu acompliment i remuneració suficient per a arribar a l'autonomia econòmica personal; igualment decidim si formar una família amb o sense fills/as,... La consecució d'aquest projecte personal constitueix la nostra autorrealització personal.
No obstant això, aquesta no és l'última necessitat bàsica (de Maslow): qui ha aconseguit el conjunt de totes les necessitats prèvies, autorrealització inclosa, té la necessitat de conèixer, de saber i finalment té les necessitats estètiques: no basta la seva autorrealització i el seu saber, precisa ser reconegut i saber actuar d'una forma benvolguda, bella, ben vista. La cura del conjunt de les seves necessitats bàsiques, de totes, ha de ser curat permanentment, al llarg de tota la vida.
Solament en el cas que les seves circumstàncies ambientals externes (la societat forma part del seu entorn personal i presiona en molts casos en direcció contrària) o la seva pròpia voluntat impedeixin la satisfacció d'alguna/es d'aquestes necessitats bàsiques la persona no podrà autorrealitzar-se i es produiran la frustració corresponent i la reacció autoagressiva o heteroagressiva social que suposarà la situació de desequilibri, o falta de “bondat” i satisfacció personal, la falta del seu estat de felicitat i equilibri. D'això, conscient o subconscientment, es culpabilitzarà a si mateix o a part del seu entorn.
Maslow contraposa la psicologia passiva, estàtica d'adaptació al medi, que no permet cap canvi positiu en un/a mateix/a per una psicologia activa de creació i autocreació que fa que la persona creixi, millori i s’autorrealitzi. Maslow associa a aquest tipus de persona activa, en funció de la seva pròpia autorrealització i creixement cognitiu i estètic amb la realitat de la “persona sana”. La persona que s’autorrealitza no tendeix a la seva autodestrucció (a la seva malaltia), sinó que tendeix al seu creixement personal i capacitació creativa.
Segons Maslow, les tendències antisocials són adquirides i mai inherents a la pròpia persona. La conducta humana agressiva sorgeix, a més de per la imitació de models (Bandura), quan se li impedeix la satisfacció de les tendències o necessitats bàsiques humanes, quan se’ls frustra.
La tendència central, encara que, com hem vist, no la superior, que tendeix la persona, i per la consecució de la qual s'esforça és la seva autorrealització personal, que li permetrà la seva expressivitat creadora.
Aquesta expressivitat creadora es posa de manifest en el que Maslow denomina “experiències cim”, que són moments molt especials que cadascun de nosaltres, gràcies al seu creixement personal, experimenta sensacions molt positives a través de vies de qualsevol dels graons de la seva escala: estètiques, de coneixement, eròtiques, d'amistat,... o simplement de les activitats pròpies de la nostra vida quotidiana.
En el seu llibre “L'home autorrealitzat” (“Toward a Psychology of Being”) comença explicant aquest canvi de concepció de la psicologia cap a la psicologia positiva, dinàmica, d’autorrealització, de la salut, segueix parlant de “desenvolupament i motivació”, “desenvolupament i coneixement”, “creativitat”, “valors” i acaba fent una sèrie de proposicions bàsiques d'una “psicologia del desenvolupament i de l’autorrealització”.
Veure també l'escrit recollit per Joan Campmany en la xarxa:
http://www.xtec.es/~jcampman/ : “Maslow o la Psicología de la Felicidad”: http://www.xtec.es/~jcampman/masl4.pdf  sempre i quan aquests enllaços permaneixin.
Una actitud positiva, en el camí del ben estar personal y de la convivència social agradable y també positiva ha de ser el procurar la nostra autorrealització personal, però ajudar, també, als qui es relacionen amb nosaltres: parella, fills, pares, amics, companys de treball o estudi, alumnes,... a que ells també puguin ser positius, superar les seves necessitats bàsiques i aconseguir la seva autorrealització personal.
Posicions vitals o bàsiques
(Jo estic bé per que tu estàs bé)
Juntament amb els "estadis del Jo" i “l’anàlisi de les transaccions", les "posicions vitals o bàsiques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
L’Anàlisi Transaccional és un paradigma humanista i social fundat per Eric Berne (1910-1970) l’any 1957 i seguit, entre d’altres com a membre destacat, per Thomas A. Harris.
Té com a fonaments la psicoanàlisi clàssica i els estudis neurològics del Dr. Penfield. I com a plantejament tècnic l’aprenentatge, per part de la persona, d’analitzar les pròpies transaccions, els estadis implicats en cada transacció (unitat de comunicació constituïda per un estímul comunicatiu i la resposta corresponent) i la pròpia posició vital. El conjunt d’aquest estudi fa que la persona tengui la informació i recursos suficients per a dirigir-se a si mateixa i ser responsable del seu propi futur, sigui quin hagi estat el seu passat.
De la psicoanàlisi pren el fet de que molts dels sentiments i comportaments de la persona es deuen a causes inconscients. El fet de poder conèixer aquestes causes (portar-les de l’inconscient al conscient és el que permet dominar la situació i modificar-ne les conseqüències emocionals i conductuals de la personalitat de la persona).
El Dr. Penfield era un neurocirurgià que, quan operava a cervell obert, estimulava distintes zones de l’escorça cerebral. Quan el pacient tornava en sí li demanava si havia passat alguna cosa. El pacient li deia que durant l’operació (l’estimulació cerebral) havia recordat records d’infància que ja tenia oblidats, i no sols els records i el seu entorn espacial i social, sinó les sensacions que tenia quan passava aquell fet. El Dr. Penfield va arribar a la següent conclusió experimental: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".
El Dr. Berne, d’aquestes dues fonts (la psicoanàlisi de Freud i la neurologia de Penfield) conclou: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gravades juntament amb els seus sentiments a la infància”.
Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades. Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especialment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre’s i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb amics, els professors...
Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):
1ª.- Jo estic malament - Tu estàs bé
2ª.- Jo estic malament - Tu estàs malament
3ª.- Jo estic bé - Tu estàs malament
4ª.- Jo estic bé - Tu estàs bé
Les tres primeres posicions vitals:
Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vida.
Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional. L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els altres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital". La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o romandre a la 1ª. La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, la persona canviï a la 4ª posició.
Característiques comunes a les tres primeres posicions:
1.- Són decisions basades en sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".
Primera posició vital: Jo estic malament - Tu estàs bé
Quan el nin, entre l’any i el segon o tercer, “se n’adona” que quan està malament (fam, mullat, escaldat, mal,...) plora i els altres, normalment representats per la mare o cuidador, venen i li donen el consol necessari (menjar, draps i llençols secs,...) arriba a la conclusió: “Jo estic malament i els altres me duen el consol, la qual cosa vol dir que ells tenen el bé que me donen, ells estan bé”. Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:
a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees que el confirmi en la seva posició. Resultats:
- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.
- Cercar sempre l'aprovació.
- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posició.
Resultats extrems: Abandó, institucionalització, suïcidi.
b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees com: "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.
Segona posició vital: Jo estic malament - Tu estàs malament
Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i altres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament, com ell mateix. Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres. El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.
Tercera posició vital: Jo estic bé - Tu estàs malament
Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projectar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, castiga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals. El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.
Quarta posició vital: Jo estic bé - Tu estàs bé
No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:
1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàniament
3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixements a les circumstàncies externes sofertes.
Resulta evident que els altres, que es relacionen amb jo, formen una part important del meu entorn. I també que com millor sigui el meu entorn, al sí del que faig la meva vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent, i fins i tot egoista, és procurar que els altres estiguin el millor possible per a jo també poder estar el millor possible.
És a dir, passar, racionalment, voluntàriament i intencionadament, a la quarta posició vital. No obstant això moltes persones i grups, alguns d’ells amb molta influència social, deambulen perduts entre les tres primeres posicions vitals irracionals i perjudicials tant per a elles mateixes com per a les altres persones.
I aquest és el cas de les relacions occidentals amb els terroristes (a l’IRA, sembla que, actualment, es vol provar, una formula positiva racional i de comprensió, consens i renuncia). La política bel·ligerant dels Israelians, Americans i Govern Estatal no aporten cap solució al problema terrorista i abonen el terreny per a alimentar l’espiral de la violència, des d’uns valors de competitivitat, agressivitat i violència, mentre que amb uns valors pacifistes, racionals, de control de la natalitat i respecte a la natura i solidari amb les persones que no pensen igual o que tenen una altra cultura podrien assolir el bé personal, del propi poble i el dels actualment considerats enemics.
Si vols pots analitzar quina és la teva posició vital mitjançant el corresponent qüestionari. És un qüestionari personal, sols tu te l’has d’aplicar i conèixer els resultats (si l’apliques a una altra persona te contestarà el que vulgui en funció del que cregui que convé o en funció d’una intencionalitat, per exemple, provocar). El pots contestar des de la teva perspectiva personal o des de la teva perspectiva d’afiliació a grup. No facis trampa, sols t’enganyaries a tu mateix/a. No contestis el que creus que hauries de contestar per a resultar el millor possible, sinó pensa i contesta el que sents realment (te pots ajudar amb imatges de situacions de tu mateix i dels altres –la parella, germans, amics, companys de feina,... en quant a l’anàlisi personal, i distints grups socials en quant a l’anàlisi grupal. Si una vegada feta l’anàlisi estàs en la 4ª posició vital enhorabona (segur que no estàs a favor ni del terrorisme ni de les solucions violentes i agressives), si no analitza els items contestats a la segona i quarta columna i pensa que pots fer tu, amb tu mateix i en el teu entorn, per a poder canviar la resposta de manera que pugui passar a la primera o tercera columna. Les respostes contestades a la 5ª indiquen indecisió o situacions distintes contraries. És important aconseguir que hi hagi les menys respostes possibles a aquesta 5ª columna.
L'Educació està a la base de l'organització social, política i econòmica; i a la base d'aquesta educació hi ha la persona, la psicología
Antoni Ramis Caldentey