L'Espanya actual
Ni m'agrada ni l’estim.
Estim a molts
espanyols i espanyoles per una raó o una altra (com detesto també a molts
altres, possiblement als mateixos que ells detesten les meves visions,
expectatives i desitjos i a mi mateix si em coneixen), però no puc estimar al
conjunt Espanya-organització política-econòmica perquè és tot el contrari
d'allò a què aspiro, desig i vull.
No estim una Espanya esclava,
catifa, dels hiperforts salvatges imperialistes i tirana i injusta amb els
petits, països i ciutadans inclosos: "O ets dels meus, en aquest cas et
donaré la raó (i més) encara que no la tinguis, o fes-te fotre".
No estim una Espanya
que opta per procurar la màxima riquesa econòmica (concentrada en uns pocs de
la mateixa Administració i amics) en lloc de per la màxima riquesa social
(totalment repartida).
No estim una Espanya
en la qual el poder legislatiu i executiu són el mateix i tots dos volen i
procuren que també ho sigui el judicial.
No estim una Espanya
feixistoide i corrupta que defensa la mediocritat i cutreriu administratiu i
exigeix l'excel·lència econòmica per tenir dret a una educació superior. No estim una Espanya on la solidaritat no només no és un fi sinó que és un defecte
criticable i criticat
No estim una Espanya
xulesca en permanent conflicte amb els petits: pobles, nacions, o persones.
Forta i valenta amb els petits, feble, covard i submisa amb els grans.
No estim una Espanya
injusta que, a banda de la corrupció dels seus governants i amics, la seva
organització permet que els rics més rics del món i els pobres més pobres del
món siguin espanyols.
No estim una Espanya en
que els governants feixistoides exigeixen el compliment rigorosament de lleis
de quart rang perquè paguis interessos d'usura i es passa pel forro la primera
de les lleis, la Constitució, en la seva obligació de fer que tots els espanyols
tinguin un habitatge digne i suficient i un treball digne i prou remunerat: Més
del 50% de joves, universitaris inclosos, sense feina ni prestació. 0% de
membres de la seva secta sense feina i amb prestacions moltes vegades molt
sobredimensionades en relació a la seva capacitat i activitat. Tant que s'ha
convertit en estudi i professió: “membre del partit, de la secta”.
No estim una Espanya
casposa i ignorant en la que la festa nacional és la que és i que ataca la seva
pròpia riquesa de la diversitat cultural i lingüística. I que també ataca la
defensa de la natura, la seva pròpia riquesa ecològica i a qui les defensen.
I el que dic d'Espanya,
exactament igual, ho dic de les Illes Balears, Mallorca, Palma o Felanitx, Es
Port inclos.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
07-08-2013
