diumenge, 29 de novembre del 2009

Psicologia. La Personalitat



Parlem de psicologia (10)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat



- La Personalitat

Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

La Personalitat. Resum:
- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició
- Altres definicions de la personalitat
- Accepcions
- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:
Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)
Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)
Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)
Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).

-Tipologies:
- Platò
- Empédocles / Hipòcrates / Galeno
- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud
- Corman / Pavlov / Leon Bourdel
- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne
- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
- Teories psicoanalítiques:
- Psicoanàlisi clàssic de Freud.
- Teoria analítica de Jung.
- Psicologia individual d'Adler
- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm
- Teories Humanístiques:
- Teoria organísmica de Goldstein
- Teoria de l'autorealització de Maslow
- Teories Psicométriques de la personalitat:
- Eysenc (neuroticisme-extroversió)
- Cattell: 16 PF
- Allport: Teoria dels trets de personalitat
- Teories de l'aprenentage:
......Dollar i Miller
......Bandura i Walters

Personalitat:

1) Definició:

- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en
moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...

- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).

(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)

Definició: Personalitat

"Forma de ser i d'actuar de cada un,
que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,
i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".

Altres definicions de personalitat:
1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".
2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".
3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".
4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".

Acepcions:
1) Personalitat com a concepte d'un mateix
2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.
3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(1.- Barriga p. 261 i ss.
2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.
3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)

Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:
- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.
- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.
- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.
- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.

- Aspectes morfològics i fisiològics.

- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.

- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.

- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.



Tipologies:

Platò (427 a 347 a JC)
El psiquisme humà consta de 3 elements:
- Intel.ligència (ubicada al cap)
- Apetit irascible (al pit)
- Apetit concupiscible (al ventre)
Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):
Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire
Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra
Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.
Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat
Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:
- Normosplàcnics: Cara i cos normals.
- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.
- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.
Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.
Corman: Els tres plans del rostre:
- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva
- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social
- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.

Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.

Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:
Tipus (als cans):
- Excitables.
- Inhibits.
- Centrals:
.......Despert i Viu
.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:

Grup: Percentatge: Temperament:
A 43 % Armònic
O 43 % Melòdic
B 11 % Rítmic
AB 3 % Contradictori

Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon

Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.
Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.
"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.
Biotipus: Pícnic (gordo)
Atlètic
Astènic o leptosomàtic
Estadis encadenats progressivament:
Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental
Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic
Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)
Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic
Astènic: Falt de força vital física o psíquica
....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.
....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.
Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.
Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.
Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.
Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.
Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.

Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.

"La constitució física de l'home" (1940)
"Les varietats del temperament" (1943)

Morfologia i Caràcter

Endomorfo (formes rodones i suaus)
Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)
Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).
Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).
Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).
Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).

Psicoanàlisi clàssica de Freud:

Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:

"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".

Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.

Nivells de consciència: Conscient, subconscient i inconscient.

Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.

Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.

Instàncies:

Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.
Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.
Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.

Nivells de consciència:

Conscient
Subconscient
Inconscient

Fases de desenvolupament de la personalitat:

Oral (el primer any).
Anal (fins el 3r any)
Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)
Fase de latència: (de 6 a 12 anys)
Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).

Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.

Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.

Tipologies de Freud: Predomina:

Eròtic: L'Allò.
Narcíssic: El Jo.
Obsessional: El Super Jo.

Adler: Psicologia individual d'Adler.

Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.

- Dimensió social de l'home.
- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.
- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.
- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.
- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.
- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.
- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.

- Tipologies segons Adler:

El complexe d'inferioritat.
El temperament nerviòs.

Jung: Psicologia Analítica de Jung.

Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.

- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.
- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.
- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.
- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:
1) El conformisme front a les pressions del grup.
2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.

- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.

- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.

- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009




dissabte, 28 de novembre del 2009

Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)



Parlem de psicologia (9)

Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)


Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui
- Introducció
- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes
- Els inicis de la vida
- De què estan fetes les cèl·lules?
- La columna del temps. Robert Jastrow
- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)
- Els gens i l’ADN
- De la informació a la substància
- Proteïnes
- Els inicis de la vida
- Moments importants
- Els inicis de la intel·ligència
- Dels primats a l’home
- Homanització,Humanització i Socialització
- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

Dels Primats a l'home:
Fa 65 M. d'anys apareixen els primers primats:
-Plesiadapis: Més parescuts a roedors. Varen desaparèixer fa 37 M. d'a.
-Adapiformes: Lemuriformes (trepadors): Actualment subsisteixen els loris d'Assia i els lemurs de Madagascar.
-Tarsids: Apareixen fa 55 M. d'a. a l'hemisferi nord. Actualment permaneix el tarser del sudoest asiàtic.
-Simis i home: Comencen amb els antropoids fa 35 M. d'anys.
Des de l’Australopithecus a l’home:
Entre fa 6 M. d'anys i 1M. d'anys a Africa Austral.
Característiques: Bipedestació / caçador / utensilis / pedra tallada
A la Vall del Rift: Mar Vermell fins a l'Africa Austral (Etiòpia i Tanzània)
A Hadar (Etiopia): "Lucy": Australopithecus Afarensis: 3 M d'anys.
- Afarensis i Africanus (2 M d’anys): mengen carn (estan més evolucionats)
Robustus (2 M) i Boisei (1,8 M): mengen rels, fruits secs i graminies (menys evolucionats)
Fa 2 M. d'anys l'Australopithecus va evolucionant cap a l'Homo Habilis (1,8 M)
Homo Hàbilis (1,8 M)
Homo Erectus (1,7 M)
Per aquestes dates al llac Turkana hi ha l'Homo Erectus, precursor de l'Homo Sapiens.

Fora d'Àfrica:
Homo Erectus: Pithecantropus (Java)
Sinantropus (Pekin)
També s'han trobat restes d'Homo Erectus a Alger.
A Europa hi vivia des de fa 1,5 M. d'anys.
Utilitzava el foc.
Pithecantropus (Java) 1M.
Sinantropus (Pekin) 1 M.
Homo Sapiens (Neanderthal) 100.000 a.
Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon) 40.000 a.

Hominització, Humanització i Socialització:
Quan l’home va deixar de ser primat per a passar a ser home?. No existeix , tampoc un acord generalitzat entre els científics (biòlegs, paleòlegs, antropòlegs), no obstant això, podem indicar una sèrie de notes característiques.
Quina és la causa primera que va forçar el procés d’hominització?. Els antropòlegs en suposen vàries: L’augment del cervell, la bipedestació , el llenguatge, l’inici de la socialització, ...
Alguns autors han proposat integrar en un sol model els elements biològics, ecològics i culturals implicats en l’hominització. Així Bielicki indica els següents:
Postura i locomoció erecta
Expansió del cervell.
Receptivitat sexual no cíclica de la femella.
Retràs de l’ontogènia (desenvolupament embrionari i infantil).
Caça organitzada.
Fabricació d’instruments.
Comunicació simbòlica
Organització social preagrícola.
A tot això hi va influir molt l’alliberació de les extremitats davanteres que facilitaren la manipulació instrumental amb la conseqüent repercussió a l’àrea cortical cerebral que va incrementar l’encefalització.

De l’hominització a la humanització: Amb la preponderància de l’Homo Sapiens que va implantar les bases culturals sobre les que se establiria la cultura moderna: Divisió del treball, domini de la tècnica, economia de subsistència, us del llenguatge, desenvolupament de l’art i d’un sistema de creences.
De forma sintètica podem imaginar l’evolució del psiquisme de la següent manera: Per selecció natural es perpetuen variacions adaptatives com: postura erecta, utilització d’objectes com instruments, utilització de signes fònics i gestuals, ... L’allargament de l’ontogènesi i infància i la cura que els pares fan dels fills (ja que la seva estratègia reproductiva consisteix en tenir poques cries, que puguin ser ben alimentades) augmenten el període i la complexitat de l’aprenentatge, així com l’estabilitat de la familia. La dependència que tenen els nins de les mares afavoreix una divisió del treball en la que l’home executa, bàsicament una tasca caçadora, mentre que la dona, juntament amb els nins, recull fruits i llavors, que traslladen a un habitatge comú. Això crea una forta interdependència econòmica i comunitària que genera un procés selectiu a favor de la socialització i comunicació cultural, així com l’organització en grup dels caçadors i la creació de comunitats més amples. Apareixen, així, les primeres formes d’organització política i els primers sistemes de creences mítics-simbòlics. Finalment, actualment, amb el desenvolupament de la ciència i de la tècnica, l’home, ha arribat, fins i tot, a la possibilitat de manipular l’estructura genètica de l’ADN i a ser capaç de clonar els éssers vius.

L'hominització com a estructura
Recentment, Bielickl ha proposat una interessant teoria que pretén integrar en un model les interrelacions de 108 principals components biològics, ecològics i culturals compromesos en la fase final de la hominització:
1. Postura i locomoció erectes.
2. Expansi6n del cervell
3. Receptivitat sexual no cíclica de la femella
4. Retard de la ontogènia
5. Organilación de la caça.
6. Ús i fabricació d'instruments
7. Comunicació simbòlica
8. Organizaciónn social preagrícola marcadament diferent de la dels catarins.


Finalment, Tobias resumeix l'essencial del procés en l'esquema que reproduïm a continuació:
Augment de mida del cervell ß-> complejificación de la seva estructura ß-> complexitat creixent de l'activitat nerviosa ß-> diversificació i complejificación de la conducta ß-> amplificació i estructuració creixent de les manifestacions culturals.


Nivells comportamentals específics en el procés d'hominització
En el decurs de l'hominització van apareixent-al fil de la cerebración creixent-espècies capaços d'exercir un major control del seu medi ambient. D'una manera succint. Descrivim a continuació les etapes més importants dóna aquest procés d'hominització que desemboca en l'aparició de la cultura.

Pong (Miocè): Activitat Instrumental molt rudimentària d'escassíssim valor subsistencial per a l'espècie. Organització social mínima.

Australopithecus (Pliocè-Plistocè); Activitat Instrumental més sistemàtica. Tot i que encara probablement prelítica, però de valor subsistencial per a l'espècie. No obstant això sembla un intent evolutiu fallit, que conclou en un callej6n sense sortida.

HOMO HABILIS (Pleistocè inferior): Pràctica més sistemàtica d'una activitat lítica ja important per al manteniment i desenvolupament de l'espècie, que guarda una certa continuïtat amb etapes culturals posteriors. Iniciació de la caça organitzada.

Homo erectus (Pleistocè inferior mitjà). Increment notable del cervell que pesa s'aproxima al de l'Homo sapiens (2 / 3). Aquest augment va unit a una major propositivitat i memòria, plasmada en la caça major organitzada, en la fabricació d'instruments lítics, més avançats, l'ús del foc i certs indicis d'activitat ritual. En major valor subsistencial de la seva conducta tècnica s'uneix, a més, la iniciació d'una activitat simbòlica i d'una organització social més complexa.

HOMO SAPIENS (Plistocè mitjà superior) L'cerebración dels homínids arriba a la seva cota màxima en l'Homo neanderthalensis, per baixar lleugerament després. La fabricació d'instruments es perfecciona i s'especialitza. El meus mo que la caça-complementada per la domesticació-i la recollida selectiva de fruits, que es potencia amb una agricultura rudimentària. L'ús i construcció d'aixopluc. i enterraments, l'aparició del vestit, dels adorns, de la pintura i l'instrumental domèstic indiquen el desenvolupament d'una societat humana incipient, on la divisió del treball, les tècniques subsistenciales, les manifestacions artístiques, les creences i el llenguatge constitueixen el genuí medi cultural en què l'home va a desenvolupar ulteriorment. A partir d'aleshores ençà, l'Homo sapiens s'independitza progressivament de la pressió natural del medi. Per a inserir-se en un món de cultura creat pel mateix, en interacció amb el qual s'inicia un feedback amplificante que el situa en la història. Totes les tendències apuntades en les etapes anteriors de la hominització s'integren plenament en aquesta inèdita forma d'existència en què l'hominització dóna pas a la humanització i la natura a la història. Normalment s'entén que l'home de Cro-Magnon és el que inicia aquesta última etapa d'enlairament de l'Homo sapiens sapiens

Categories i tàxons de la genealogia humana

Regne Animalia Animals
Fílum Chordata Animals amb notocordios
Subfílum Vertebrata Animals amb espina dorsal
Superclasse Tetrapoda Animals amb quatre potes
Classe Mammalia vertebrats amb pèl i glàndules mamàries
Subclasse Theria Mamífers que conceben cries fetals
Infraclasse Eutheria Mamífers que alimenten el fetus a l'úter
Ordre Primats Primats
Subordre Anthropoidea Tots els micos, simis i humans
Superfamília Hominoidea Simis i humans
Família Hominidae Els humans i els avantpassats immediats
Gènere Homo Membres actuals i extingits de l'espècie humana
Espècie Homo sapiens Espècie humana moderna
Subespècie Homo sapiens sapiens Tots els éssers humans contemporanis

* Els mots primat, antropoide, hominoides i homínid es fan servir, sovint, com a substituts informals per Primats, Anthropoidea, Hominoidea i Hominidae, respectivament. Algunes categories utilitzades pels biòlegs, com cohort o tribu, no siguin necessaris per definir els nostres avantpassats. Hi ha desacord sobre les subclasses i Infraclasse Mammalia.


BIBLIOGRAFIA:


-HAGEN, Bernard: "Els Planetes. El sistema solar". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).
Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.
______________
"Història visual del Món"
"El gran llibre de consulta". El Pais.
"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".
____________


REFERENTS BIBLIOGRÀFICS
(Exclussivament per al professor).
-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.
- Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.
* Síntesi: "Ciències de la Natura". 1r. de BUP. Lliçó 56.
-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).
-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.
-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-GAMON, George: "La creació de l'Univers". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.
-LENAY, Charles: "L'Evolució. Amb el bacteri l'home". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
-HAGEN, Bernard: "Els Planetes". El sistema solar ". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.
x Categories i taxons de la genealogia humana: Marvin Harris, pag. 50.
x El camí de l'evolució: Marvin Harris, pag. 70.
x General: Llibre de CN de 3r. de Batxillerat (elemental). SM
Llibre de CN de 1r de BUP. SM
"Història visual del Món"
"El gran llibre de consulta". El Pais.
"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".

Anotacions / apunts:
-El continent inicial únic de la terra: Pargea?.
-Alexander Opanin. S. XX: L'atmòsfera de la Terra, altre temps, podria haver estat molt diferent a l'actual. La matèria orgànica i la vida podien haver sorgit espontaneament a partir d'una matèria inorgànica per l'acció d'un conjunt de circumstàncies coincidents: Temperatura, llum solar, llamps, composició de la sopa molecular, ... Això ho va demostrar experimentalment el 1953 Stanley Miller.
-Gamow:
-Robertson i Joya: DNA i RNA.
-Filosofia Hermenia.J. Etxano i E. Martínez. Vicens Vives. 3r de BUP.
- Newton 1642-1727: Gravitació.
-Max Plank 1858-1947: Teoria Quàntica: Energia. Llum: Onda o partícula.
-Albert Einstein 1879-1955: Relativitat. La velocitat de la llum és la velocitat màxima. Matèria i energia és el mateix.
-Edwin Huble 1889 - 1953: L'Univers s'expandeix. 1924: Hi ha altres galàxies.
-Arno Penzias 1.933 i Robert Wilson 1936:
Nivell constant de radiació del fons de l'Univers: És pensa que procedeix del Big-Bang.
-Stephen Hawking 1942: Forats negres / Comprensió de la gravitació.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Teresa Forcades, Els interessos de les multinacionals no coincideixen amb el bé comú

Teresa Forcades: "Els interessos de les multinacionals no coincideixen amb el bé comú". Programa "Els Matins" de TV3. 23-11-2003



.
.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (2)




Parlem de psicologia (8)
Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (2)

Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui
- Introducció
- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes
- Els inicis de la vida
- De què estan fetes les cèl·lules?
- La columna del temps. Robert Jastrow
- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)
- Els gens i l’ADN
- De la informació a la substància
- Proteïnes
- Els inicis de la vida
- Moments importants
- Els inicis de la intel·ligència
- Dels primats a l’home
- Homanització,Humanització i Socialització
- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

De què es composen els gens?
El biòleg Oswald Avery, als anys 1940, va fer una sèrie d'experiments concloents: havia demostrat que una sèrie de bacteris vius sans mesclats amb una sèrie de bacteris morts patògens havien originat nous bacteris vius patògens (els vius havien assimilat els gens dels morts). En un experiment posterior va afegir un enzim que destrueix l'ADN. El fenomen no es va produir. Conseqüentment es va arribar a la conclusió que els gens estan formats per ADN. L'ADN l'havia descobert i estudiat 60 anys abans l'investigador Friedrich Miescher.

Característiques de l'ADN:

1.- Cadena molecular: L'ADN està format per distints tipus de mol.lecules senzilles lligades entre si formant cadenes.
2.- És llarguíssim i tremendament prim. Si augmentam 100 vegades la grandària del nucli d'una cel.lula, aquest nucli tendria la grandària d'un cap d'agulla (visible a simple vista) i l'ADN que conté plegat, desplegat tendria la llargària d'un camp de futbol.
3.- Hi ha quatre tipus d'esglaons (mol.lecules denominades nucleòtids: àcid adenílic (adenina), àcid guanílic (guanina), àcid citidílic (citosina), àcid timidìlic (tiamina): A, G, C, T. Cada cadena molecular d'ADN està formada per un milió o més esglaons.
4.- La manera de lligar-se els quatre nucleòtids és idèntica: A-T, C-G
5.- En cada espècie vegetal o animal hi ha un ordre exacte dels esglaons, igual que en les lletres d'un llibre editat: Tots els llibres de la mateixa edició tenen el mateix ordre de lletres i paraules.
Així doncs, l'ADN és un llenguatge que dóna una informació. Aquesta informació depèn de la seqüència o ordre dels esglaons o nucleòtids que sempre s'agrupen C-G; A-T. L'alfabet de l'ADN sols té quatre lletres (A,T,C,G), però el nombre de combinacions d'aquestes quatre lletres, és a dir el nombre de missatges, és infinit. Els quatre esglaons o nucleòtids estan units en la seqüència corresponent per enllaços químics. L'ADN d'una cèl.lula té fins un milió o més esglaons o nucleòtids. En aquestes cadenes, els gens són fragments de la cadena i equivalen a una sentència d'informació.

Quanta informació es requereix per a crear un home?

Un bacteri té, aproximadament, 2.000 gens (cada gen consta d'uns 1.000 esglaons). conseqüentment, l'ADN dels bacteris consta d'uns 2 milions d'esglaons o "lletres" d'informació.
La cèl.lula de l'home té 500 vegades més gens que la bactèria. Es a dir: l'ADN de l'home té 1000 milions d'esglaons o "lletres" d'informació.
El Crosopterigi és el primer vertebrat que surt de la mar a poblar la Terra (Recorda que la vida sorgeix i es desenvolupa a la mar). No obstant això, no és el primer ésser viu que ho fa, ja que, abans ja ho havien fet plantes i insectes.

De la informació a la substància
Els gens proporcionen instruccions per a la creació de substància o matèria viva de l'èsser viu. De quina manera el llenguatge de l'ADN es converteix en carn viva que respira, es mou i es reprodueix?. Per a contestar aquesta qüestió hem de començar per a conèixer de què estam fets:

Les proteïnes:
El material més important són les proteïnes. La resta de components (aigua, sals, vitamines, metalls, hidrats de carboni, grasses, etc) sols són auxiliars de les proteïnes. Aquestes no sols constitueixen la majoria de la nostra massa corporal (excepte l'aigua), sinó que d'elles surt el nostre calor, les nostres accions, pensaments, desitjos, tot quan som i tot quan feim. Constitueixen la matèria prima de la vida.
Les proteïnes són per a noltros el mateix que el metall per els automòbils.

Característiques de les proteïnes:
Són cadenes moleculars.
Encara que llargues no ho són tant com les cadenes de l'ADN.
Hi ha 20 classes d'esglaons: els aminoàcids (recorda que a les cadenes d'ADN hi ha 4 classes d'esglaons: Els nucleòtids o bases: A, T, C, G).
Les 20 subunitats (els aminoàcids) s'uneixen d'idèntica manera.
L'ordre o seqüència de les 20 subunitats o esglaons d'aminoàcids és exacte i determina què és la proteïna i quina serà la seva funció.
Cada proteïna consta d'uns 400 esglaons d'aminoàcids.
- Els aminoàcids es representen com a esglaons d'una cadena i s'indiquen en les tres primeres lletres en anglès: ala, val, phe, try, gly, leu, pro, ile, asp, phe, glu, ...
- Aquests 20 aminoàcids són: fenilalanina, leucina, isoleucina, mitionina, valina, serina, prolina, teonina, alanina, tirosina, histidina, glutamina, asparagina, lisina, àcid aspàrtic, àcid glutàmic, cisteina, tripofan, arginina i glicina.

Traducció:
Aquestes característiques són similars a les de l'ADN: cadenes, ordre específic dels esglaons, 20 esglaons distints a les proteines i 4 a l'ADN.
Immediatament resulta clar que la conversió de la informació de l'ADN en substància proteinica ha de ser un procés de traducció de llenguatge.
I així és:
Totes les cèl·lules tenen, al seu citoplasma, milers de petites i ingenioses màquines de traduir: Els ribossomes. Com ho fan?:
El ribossoma, mitjançant un enzim o ferment (proteïna que dona rapidesa al procés) copia un gen d'ADN (un fragment de la informació).
Aquesta còpia del gen és un àcid ribonucleic missatger (ARN). Les mol.lecules de l'ARN són quasi idèntiques a les de l'ADN , encara que no tan llargues: Un a mol.lecula d'ADN té molts de gens, mentre que una d'ARN és la còpia d'un sol gen.
Es diu ARN missatger per que transporta la informació de l'ADN (que està al nucli de la cel.lula) al ribossoma (que està al citoplasma de la cel.lula) i que és on es fabriquen les proteines.

Com es crea la matèria, la substància viva?:
La còpia del gen (un àcid ribonucleic misatger: ARN) s'introdueix al ribossoma. El ribossoma és un lector. El ribossoma va llegint la seqüència de nucleotids de l'ARN i va unint, gràcies a enzims especials, aminoàcids a mol.lecules petites d'ARN: L'ARNt (àcid ribonucleic de transferència). Cada una de les 20 classes d'aminoàcids queda unida a la seva pròpia i especial mol.lecula d'ARNt.
El ribossoma va llegint l'ARNm (un, darrera l'altra, cada vegada) i va produint l'ARNt amb els aminoacids corresponents, enllaçant en una seqüència d'esglaons (un cada vegada). A mesura que el ribossoma llegeix el missatger, creix ràpidament la longitud de la cadena proteínica. Quan acaba la lectura de la cadena del missatger llibera la cadena proteínica completa. Així neix una nova proteïna.
Una seqüència de nucleotids en un gen (seqüència d'ADN) especifica exactament una seqüència d'aminoàcids en una proteïna.

Els inicis de la vida (Hoagland, p. 33):
Se suposa que fa uns 3.500 M. d'anys (ja feia 1.000 M d'anys que existia la Terra) i a partir de la formació d'una cel.lula primitiva molt senzilla.
En aquells moments la Terra presentava grans extensions grises , estèrils de roca i lava sense una sola herba, volcans en erupció, mars fumejants, negres núbols, pluges torrencials, llamps i trons. Circumstàncies miserables per a viure-hi qualsevol home però bones per a l'inici de la vida.
Ingredients essencials:
- Elevada temperatura.
- Gran quantitat d'aigua.
- Fonts dels àtoms necessaris de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor.
- Una font d'energia.
Cap problema pel que respecta al calor i a l'aigua. L'energia la proporcionaven els llamps i les radiacions ultraviolades procedents del sol (en aquell temps no hi havia capa d'ozó).
Aquestes condicions són suficients per un començament senzill: formar-se agrupacions dels elements indicats: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor; formació de nucleòtids a l'ADN i aminoàcids de les proteïnes, formació de cadenes d'aquests esglaons: cadenes de informació (ADN) i cadenes de substàncies cel·lulars (proteïnes).
Això és possible gràcies a que les combinacions es van fent i desfent durant molt de temps (quasi bé mil milions d'anys). Aquestes combinacions complexes, estables de proteïnes, ADN, aminoàcids i nucleòtids constitueixen una matèria espessa i nutrient que es forma a la mar: el brou prebiòtic o sopa mol·lecular. La sopa és possible per que no hi ha vida, ja que si hi hagués éssers vius se la menjarien.


Components essencials de la cèl.lula viva:
1) Una cadena d'informació: ADN. Esglaons: 4 Nucleotids o bases: Guanina-Citosina, Adenina-Tiamina. Grups: C, CO, N, CH, NH.
2) Una cadena de substància: Les proteines. Esglaons: 20 Aminoàcids. Grups: CH, NH2, COOH.
3) Un element activador, potenciador: Els enzims o ferments. Formats a base d'ATP.

Circumstàncies:
- Creació de molècules senzilles (ingredients + energia). Complicació de les molècules.
- Importància del temps.
- La sopa molecular és possible per que no hi ha vida.
- Simulació al laboratori: Formació de cadenes de molècules.

Cap a la cèl·lula:
Aquestes combinacions orgàniques complexes, gràcies a l'energia, es combinen fent compostos més complexes, uns dels quals són inestables i es desfan i uns altres són estables i es mantenen. D'aquesta manera s'estableix el camí cap a la cèl·lula o cap a la vida en cinc etapes determinades:

1. Aparició dels enzims: són mol·lècules proteïniques que fan que les reaccions químiques de les cèl·lules es desenvolupin més ràpidament. Els primers enzims devien ser cadenes curtes d'aminoàcids que s'havien ensemblat a l'atzar.

2. Doblegament de l'ADN: imaginem milions de cadenes d'ADN creixent a l'oceà per addició, a l'atzar de nucleòtids. Algunes seqüències tendrien sentit i podrien donar instruccions per a l'elaboració de proteïnes primitives. L'aparició d'alguna estratègia de protecció i estabilització és d'un gran valor. Un simple doblegament dels filaments compleix aquesta funció.

3. Duplicació de l'ADN: per aquest procés cada filament de la doble cadena de l'ADN fabrica una còpia de sí mateix, és a dir una doble cadena. Quan el procés acaba hi ha dues dobles cadenes, cada una d'elles amb un filament nou aparellat amb un antic. Cada doble cadena és idèntica a l'altra.

4. Empaquetament de les principals peces: l'empaquetament de les mol·lècules essencials per una cuberta o envoltura és una altra estratègia molt important per la preservació d'aquestes estructures. Les primeres cubertes estaven formades per proteïnes i grasses.

5. Duplicació cel·lular: l'adquisició d'una membrana envolvent de les mol·lècules suposaria la creació d'alguna cosa molt pròxima a la cèl·lula. Però aquesta cèl·lula resultaria inútil a menys que pogués duplicar-se. Quan apareix la primera cèl·lula amb capacitat d'assimilació i duplicació ha aparegut la vida a la Terra.

Experiències de laboratori:

a) Molècules orgàniques que incorporen altres molècules iniciant un creixement i una complexitat:
Incrementació orgànica: Substàncies orgàniques sintetitzades a partir dels elements del brou prebiòtic o sopa molecular.

b) Molècules orgàniques capaces de magatzamar energia procedent de la llum solar: Acaben per desenvolupar la capacitat d'autoduplicarse. Aquestes tenen com a components àcids nucleics: ADN i ARN.

- Així comença la selecció natural: Els elements que desenvolupen canvis facilitadors i positius tenen més possibilitats de permaneixer i reproduir-se.

- Molècules protegides per una membrana plasmàtica -------> Cèl.lula.

- Cèl.lula eucariota: Amb citoplasma i nucli.

La vida s'origina una sola vegada:

Hi ha dues raons per afirmar-lo:

1) Tots els éssers vius actuals (bacteris, vegetals i animals) utilitzen els mateixos elements constructius: Els 4 nucleotids i els 20 aminoàcids i la mateixa tècnica per a fabricar les seves molècules de proteïna: Els ribossomes, l'ARN de transferència i l'ARN missatger. Així com els altres elements (aigua, minerals, sals, ...). Si hi hagués hagut varis inicis de la vida, cada inici hauria, probablement, desenvolupat estratègies diferents.

2) El més probable és que la primera forma de vida primitiva es reproduís d'una forma semblant a la bactèria E.coli i es menjàs la totalitat de la sopa mol·lecular o brou prebiòtic en molt poc temps.

A partir d'aquí s'inicia un llarg procés de reproducció, de mutacions, de selecció natural i de diversificació fins a la diversitat viva actual.


Explicacions:

La complexitat dels éssers vius sols podia tenir dos tipus d'origen: o bé l'atzar o bé la intenció d'un Creador intel.ligent i poderós capaç de disposar els elements d'aquest ordre per a formar les diferents espècies.

Durant els segles XVII i XVIII la resposta era clara: Deu. El sacerdot William Taley havia desenvolupat els arguments de l'ordre diví i de l'adaptació de les espècies (bondat de Deu) a la seva "Teologia Natural". Charles Darwin havia llegit aquest tractat que és l'adaptació: tota espècie, pel fet d'existir està adaptada al seu medi. Pensem en les fetes del topo, les gepes del camell o la trompa de l'elefant, per exemple.

Diversitat dels éssers vius: Carl von Linné (Linneo) va intentar clarificar, posar ordre, a la diversitat dels éssers vius, esperant que la classificació fos un reflex del pla de la creació. Les espècies es poden classificar des dels regnes (animal, vegetal i mineral) fins als individus: regnes, classes, ordres, gèneres i espècies. Organització que es va veure ampliada amb noves categories: filium o família, subfilium, superclasse, infraordre, subespècie... Igualment Linneo és el creador de la nomenclatura binària llatina (gènere i espècie), així moix és Felis Catus. Aquest llenguatge permet la comunicació comprensible entre tots els biòlegs del món.

La classificació de Linneo intentava adaptar-se a una vella idea que es remontava fins Aristòtil: els éssers es poden ordenar en una cadena de complexitat descendent que aniria des del pur esperit fins a la matèria inerta, des de Deu, angels i home fins a les pedres, passant pels mamífers, ovípars (aus, rèptils, amfibis, peixos), animals inferiors (insectes, crustacis) i plantes.

Linneo va identificar unes 10.000 espècies de les que algunes més de la meitat eren vegetals i la resta animals. A l'any 1960 es coneixien 150.0000 espècies entre vegetals i animals de les que més de la meitat són insectes. Actualment es creu que hi ha uns 5.000.000 d'espècies de les que sols unes 50.000 són vertebrats.

A partir de finals del s. XVIII la concepció creacionista havia mostrat una progressiva fragilitat. Molts d'autors intentaren donar una explicació materialista a la vida i diversitat d'espècies.

Georges-Louis Leclerc (Comte de Buffon, 1707-178?) creu en una transformació limitada de les espècies per degeneració: el ximpanzé és un home degenerat, l'ase és un cavall degenerat.

Els fòssils es consideraven fantasies de la naturalesa. Nicolaus Stano (1638-1686) havia proposat que es considerassin com a restes d'éssers vius. Sols a partir de Georges Cuvier (1769-1832) l'estudi dels fòssils es converteix en camp propi de la paleontologia (Charles Lenay; p. 28).

Lamark (1744-1829) explica l'evolució invertint el procés: La naturalesa hauria anat de l'organització més primitiva fins a la més complex: Des de lo unicel.lular fins els mamifers i l'home. la teoria evolutiva de Lamark es fonamenta en tres aspectes: 1) Adaptació al medi, 2) la funció crea l'organ, 3) l'herència dels caracters adquirits (la tesi de les girafes). Les dues darreres afirmacions han estat rebutjades radicalment pels descobriments genètics del s. XX.


Moments importants:

- Primera cèl·lula
- Primers éssers pluricel·lulars
- Animals de cossos durs
- El primer vertebrat
- Els crosopterigis
- Amfibis, rèptils i dinosaures
- Primers mamífers
- Primers primats
- Primers homes


Els inicis de la Intel.ligència:
("El telar Màgico" pp. 21 i ss).

Els avantpassats dels mamífers foren els teràpsids, entre fa 250 Milions d'anys i 200 Milions d'anys (50 Milions d'anys). Foren la forma de vida dominant a la terra. Una forma de vida que deriva evolutivament prest del teràpsid és l'ornitorinc.

Dinosaures: 225 a 60 Milions d'anys. La terra passa un període de temps molt gran en que el clima és suau i la vegetació abundant. D'aqueixa manera el dinosaure prossegueix el seu creixement durant molts d'anys, més de 100 milions, i així sorgeixen animals com:

- Supersaurus: 100 tones.

- Tyranosaurus Rex: Altura de dos pisos. Cuixes de 3,5 m. de diàmetre.

Conseqüentment a això, els teràpsids menguaren en grandària i nombre d'espècies: unes quantes de la grandària d'una rata.

Teràpsids: Proporció del cervell respecte del cos:

- 5 vegades superior al tyranosaurus.
- 20 vegades superior al supersaurus.
Això de la proporció del cervell respecte del cos, com a indicatiu de major intel·ligència, funciona a nivell d'espècie i no a nivell d'individu.
Proporció de cervell utilitzada per al control del propi cos: Els animals molt grans precisen quasi bé tot el cervell per a aquest control. Els animals més intel·ligents utilitzen part del cervell per a aquest control, però tenen una altra part útil per a relacionar, associar i decidir.

Els humans tenim encara (heretada) aquesta capacitat: una emoció o un sentiment evocats per una olor.

L'animal que depèn (per a viure) de la interpretació dels olors precisa un cervell gros (en proporció) amb una memòria important.

També era important un agut sentit de l'audició.

En conjunt: El cervell del mamífer va ser prest superior al del dinosaure.

Desaparició dels dinosaures i fiançament dels mamífers: "El telar màgico". pp 48 a 51.

Primats: Ordre de mamífers euteris (placentaris) integrats pels animals que presenten el nivell més alt de les facultats psíquiques del món animal. Inclou l'home.

Animal: Pes: Grandària del cervell: Pes del cervell:
Supersaurus (dinosaure): 100 tones: taronja: 200 grs:
Balena (mamífer): 100 tones: 50 cm de diàmetre: 9 kgrs:

Explicació: El cervell olfactiu i el cervell visual. "El telar mágico". pag 45.

Póngits: Primats de complexió robusta i extremitats anteriors més desenvolupades que les inferiors: Ximpanzé, goril.la i orangutà.

Lemurs o lemúrids: Subordre primitiu de primats que es separen de la línia evolutiva fa uns 10 milions d'anys.

Gibons: Tipus de mona (primat) d'Indomalassia


Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009