Cronologia de la Història d'Espanya
(2.000 aC – 1812 – 1870 – 2026)
HISTÒRIA D'ESPANYA
PREHISTÒRIA 600.000 AC. C.al 3.000 a. C.
Edat de Pedra
Paleolític: cultura franco-càntabra
Mesolític: cultura levantina
PRIMERS ASSENTAMENTS
2000 aC Neolític - Cultures megalítiques de Los Millares (Almeria) i Menorca
Edat dels metalls
Bronze: Illes Balears
Ferro
2000 aC Primers assentaments ibèrics al sud de la península
Siglo XXI a.C.
Segle XII aC. Fundació de Cadis pels fenicis.
EDAT ANTIGUA: 1000 a. C. fins al segle V A.D.
1100 aC Els Tartessos són la cultura més avançada de l'època
1100 aC Els fenicis van trobar Gadir
1000 aC fins al segle V dC. Espanya preromana:
Del 1000 aC al segle V dC, fenicis, grecs, cartaginesos i romans.
900 aC Els pobles celtes indoeuropeus comencen la seva incursió cap al nord de la península
700 aC Colonització grega. Els primers assentaments se centraran a la costa
segle V a.C. Primera conquesta dels cartaginesos
500 aC Els cartagineses conquereixen la costa mediterrània (Cartagena, Alacant,...)
228 a. C. Segona conquesta dels cartagineses
225 a.C. Hasdrúbal funda Cartago Nova (Cartagena).
HISPANIA
219 a. C. Anníbal, setge de Sagundo
218 aC Segona Guerra Púnica. La península esdevé un camp de batalla entre romans i cartaginesos
210-197 aC C. Conquesta romana: Publi Corneli Escipió
209 aC Començament de la gran conquesta d'Espanya per part de Roma
206 a.C. Els cartagineses derrotats a Espanya, els romans van començar la colonització de la Península.
197 a.C. C. Espanya romana:
197 a.C. C. Hispania Citerior Hispania ulterior
143-139 aC C. Revolta dels celtibers: Viriathus
133 aC Els habitants de Numància prefereixen ser cremats vius pels Ilames de la ciutat que rendir-se a Escipió Emilià
49-45 a.C. C. Enfrontaments entre Pompeu i Cèsar
27 a. C. Nova divisió d'Espanya: Tarraconense, Bètica i Lusitània
25 AC Hispània queda sotmesa íntegrament a Roma després de la conquesta càntabra per part d'August
58 d. C. Predicant el cristianisme
62 El viatge de l'apòstol Pau a Hispània, iniciant així l'expansió del cristianisme a la península
74 Els ibèrics obtenen la ciutadania romana.
98 Inici del regnat de Trajà
PRIMERS ASSENTAMENTS. Invasió d'Espanya per part dels francs i suàbics
VISIGOTS
364 Emperadors espanyols: Trajà (98), Adrià (117), Marc Aureli (161)
i Teodosi
364 Autors espanyols: els Sènecs, Marcials, Lucans, etc.
379 El cristianisme esdevé la religió de l'Estat
EDAT MIG SEGLE V fins al segle XV dC.
409 Invasió bàrbara:
409 Pobles bàrbars que van creuar els Pirineus l'any 409: sueus (Elba i Oder), vàndals (Alemanya de l'Est) i alans (mar de Caspio)
409 Els sueus ocupaven Galítsia, els vàndals Bètica i els alans al mig entre l'oceà i la Mediterrània
409 Invasió dels vàndals.
410 L'entrada dels visigots com a aliats de Roma contra els sueus esdevé una conquesta encoberta.
415-572 Baralles entre bàrbars: sueus, alans, vàndals
415 Invasió dels visigots.
416 L'any 416 van arribar els visigots (del Dnièper i del culte arrià) (416-711), que va exterminar els alans i els vàndals.
466-484 Regnat d'Euric.
568-586 Regnat de Leovigild.
568 El rei visigot Leovigild expulsa els funcionaris romans.
572 Leovigild, rei de l'Espanya visigoda
587 Recaredo, hereu de Leovigild, es converteix al catolicisme i es converteix al catolicisme
Aquesta religió es va declarar oficial dos anys més tard.
589 Recaredo, convertit al catolicisme, va imposar al Tercer Concili de Toledo
La religió catòlica com a religió de l'Estat. Regne cristià visigot de Toledo
630 Fi del domini de l'Imperi Bizantí a la península
AL-ANDALUS
711 Començament de la invasió musulmana.
711 Rodrigo, l'últim rei got, va ser derrotat a la batalla de Guadalete per Tarik l'any 711
711 Fi del regne visigot. Invasió dels àrabs (711)
711 Les tropes musulmanes creuen l'estret de Gibraltar i derroten el rei visigot Don Rodrigo a la batalla de Guadalete
711 a 756 Emirat dependent de Damasc (711–756)
716 El regne visigot va ser conquerit amb gairebé cap resistència, així que Espanya es va convertir en Ai-Andaius i es va convertir en un emirat del Califat de Damasc
718 Inici de la Reconquesta de la Península.
718 La Reconquesta cristiana va començar a Astúries (Covadonga) amb l'aixecament del rei Pelayo contra els musulmans (718)
Formació dels regnes cristians a les terres reconquerides
718 Fundació del Principat d'Astúries (718) i primera victòria contra el
Àrabs a Covadonga (Astúries)
722 Comença la resistència a Covadonga i Poitiers
756-912 Un emirat independent de Còrdova, els principals líders del qual van ser Abdal Rahman I (756-788) i Abd al Rahman II (822-852).
756 Abd al-Rahman I trenca amb Damasc, donant pas a l'Emirat de Còrdova
758 a 912 Emirat omeia (758-912). Abd al-Rahman I (763-787) va construir la Mesquita de Còrdova
778 Batalla de Roncesvalles (778)
85è Fundació del Comtat de Castella (850)
912-1031 Califat independent de Còrdova. La seva màxima esplendor correspon als regnats d'Abd al Rahman III (912-961) i Al-Hakam II (961-976).
912-1031 Califat de Còrdova (912-1031). Esplendor del califat sota Abd al-Rahman III (929-961)
929 Abd al-Rahman III va crear el Califat de Còrdova, i amb ell Al-Andaius arribaria al màxim esplendor de l'ocupació àrab
946 Fernán González, comte independent de Castella (946)
978-1021 Victòries d'Almanzor (978-1021)
1031-1090 Regnes de Taifa (1031–1090)
1031 Desaparició del Califat de Còrdova, donant lloc als Regnes de les Taifes
1043-1099 El Cid Campeador (1043-1099)
1085 Alfons VI de Castella i Lleó conquereix Toledo.
1094 Conquesta de València per El Cid (1094)
1090-1172 Els almoràvits (1090-1172)
1102 Jimena deixa València (1102)
1118 Alfons I d'Aragó conquereix Saragossa.
1172-1224 Els almohades (1172-1224)
1212 Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Victòria d'Alfons VIII contra els almohades, d'on va acabar l'amenaça musulmana a la península. L'equilibri es va trencar a favor dels cristians.
1212 Els cristians aconsegueixen una victòria important contra els almohades a la Batalla de Navas de Tolosa.
1230 Ocupació de les Illes Balears.
1236 a 1250 Ferran III el Sant pren Còrdova (1236), Jaén (1246), Sevilla (1248), Jerez i Cadis (1250)
1238 Conquesta de València.
1238-1492 Regne de Granada (1238-1492)
1252 a 1492 Fi de la preponderància musulmana a Espanya
1252-1284 Alfons X el Savi (1252-1284) es va establir a Toledo i va convertir la seva cort en un brillant centre cultural i artístic, amb contribucions dels tres grups ètnics que formaven el seu regne (àrab, jueu i cristià). És responsable de l'establiment de l'espanyol i del seu valor com a instrument literari
1252 Alfons X converteix Toledo en un referent de la cultura medieval
1282 Intervenció de Pere III el Gran, rei d'Aragó i Catalunya, en la revolta dels habitants de Sicília contra Carles d'Anjou (Vespres Sicilianes). Pere és coronat rei de Sicília. Expansió mediterrània de la
Corona d'Aragó.
1294 Cerco de Tarifa (1294) i Episodi de Guzmán el Bueno.
1340 Batalla de Salado (1340), victòria decisiva sobre els benimerins del nord d'Àfrica que van liderar l'última ofensiva musulmana a la península
1348 Derrota dels Cavallers de la Unió a la Batalla d'Epila. Les Corts d'Aragó va abolir el Privilegi de la Unió.
1369 Fort de Pere I pel seu germanastre Enric. Entronització de la casa de Trastàmara a Castella.
1412 El compromís de Caspe. Entronització de la casa de Trastàmara a Aragó.
1416-1485 Regnat d'Alfons V d'Aragó.
1468 Isabel de Castella, reconeguda per Enric IV (1468) com a hereva, en contra dels partidaris de Juana la Beltraneja, és reina de Castella-Lleó
des de 1474
1469 Casament d'Isabel de Castella (1451-1504) amb Ferran d'Aragó (1452-1516) el 1469
PRIMERS CURSOS
SENT-LES Guerra Civil Catalana (1462-1472). Els partidaris de Joan II lluiten contra la burgesia
REIS CATÒLICS
1474-1517 Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella van unificar dinàsticament les seves possessions amb el seu matrimoni.
1474 Reis Catòlics, Isabel i Ferran (1474-1516)
1474 Trobada de Castella i Aragó el 1474 i 1475, sota la fórmula: Tanto monta, monta tanto, Isabel i Fernando
14Q8 El 1478 els Reis Catòlics van crear la Inquisició espanyola, o Sant Ofici,
1479 Regnat conjunt de Castella i Aragó
1479 Tractat d'Alcaçova, Alfons V de Portugal va renunciar a les seves aspiracions a Castella
1480 Establiment del Tribunal de la Inquisició.
EDAT MODERNA sigles XVI a XIX
1492 La Reconquesta acaba amb la captura de Granada. Cristòfor Colom descobreix Amèrica.
1492 Els Reis Catòlics completen la Reconquesta amb la captura de Granada
(2/1/1492)
1492 Expulsió dels jueus
1492 Descobriment d'Amèrica (10/12/1492)
Segle XVI La colonització del Nou Món.
1502 a 1609 Expulsió definitiva dels moros (1502-1518-1526-1566-1609)
1512 Ferran II annexa Navarra al Regne de Castella
HABSBURG
Dinastia de El Àustries 1517 a 1700
1516-1556 Carles I, rei d'Espanya i emperador d'Alemanya (1519)
E517 L'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya (1517-1556): "En les meves terres on el sol no es pon"
1519 Carles I és coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, fet que implica Espanya en guerres interminables.
ES19 Germanies de València (1519-1523)
E519 Conquesta de Mèxic (1519-1521), Virregnat de la Nova Espanya (1535).
E52O Comunitats de Castella (1520-1521).
1527 Conquesta de La Plata
1530 Creació de la Companyia de Jesús (1530)
1531 Conquesta del Perú (1531-1533), Virregnat del Perú (1543)
1535 Conquesta de Tunísia (1535)
1545 Preponderància espanyola al Concili de Trente (1545-1563)
1546 La Inquisició: Índex de la Prohibició del Llibre (1546)
PRIMERS ASSENTAMENTS. Felip II (1556-1598)
15Sá L'Armada Invencible (1558)
1569 Conquesta de les Illes Filipines (1569)
1571 Batalla naval de Lepant - Don Joan d'Àustria, germanastre de Felip II derrota els turcs.
1556-1598 Regnat de Felip II.
1559 Pau de Le Cateau-Cambrésis, que va resoldre les lluites amb França per l'hegemonia europea.
1580 a 1640 Reunió de Portugal amb Espanya (1580-1640)
1580 Annexió de Portugal.
1588 Desastre de l'Armada Invencible contra Anglaterra. El declivi d'Espanya es fa més evident.
1598-1621 Regnat de Felip III.
1605 Publicació de Don Quixot de la Mancha
1610 Conquesta de Larache (1610)
1621-1665 Regnat de Felip IV.
1626 Rendició de Breda
1640 Conquesta de Ceuta
1640 Independència de Portugal.
1648 La Pau de Westfàlia posa fi a la Guerra dels Trenta Anys, implica la pèrdua dels Països Baixos i l'hegemonia de França
1648 La Pau de Westfàlia posa fi a la Guerra dels Trenta Anys i marca la fi de l'hegemonia espanyola a Europa. Pau de Westfàlia (1648). Independència de les Províncies Unides
1652 Portugal i Catalunya es van independitzar d'Espanya (Catalunya seria reintegrada el 1652)
1659 Amb la pau dels Pirineus, Espanya va cedir Artois i Rosselló a França.
1665-1700 Regnat de Carles II el Encantat.
1668 Conquesta d'Al Hoceima (1668)
1672-1678 Intervenció espanyola a la Guerra dels Països Baixos. Després de la pau de Nimega, Espanya va perdre diverses ciutats de Franche-Comté i Flandes.
1700-1746 Regnat de Felip V de Borbó.
BORBONS. Dinastia Borbó
1700-1713 Guerra de Successió Espanyola entre l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip de Borbó, duc d'Anjou.
1700 Amb la mort de Carles II, la dinastia dels Habsburg va acabar i va esclatar la Guerra de Successió Espanyola, en la qual França, Anglaterra i Àustria van participar
1700 Felip V, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV, (1700–1746)
1700 Carles II el Bruixat (1665-1700) mor sense successió
1701 Guerra de Successió Espanyola (1701-1713), les conseqüències de la qual van ser Accés a Pèrdua dels territoris italians
1704 Ocupació definitiva de Gibraltar per part d'Anglaterra (1704)
1712 Biblioteca Reial -- Nacional
1713 Creació de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) (1713)
1713 La guerra s'acaba. França va imposar Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV, com a rei d'Espanya. Tractat d'Utrecht (Roca de Gibraltar)
1713 Tractats d'Utrecht i Rastadt. Espanya rendeix Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya.
1713 Els Tractats d'Utrecht (1713) van posar fi a la Guerra de Successió: Felip V va ser reconegut rei d'Espanya, però va perdre les possessions europees: "A Flandes el sol s'ha post".
1713 Promulgació de la Llei Sàlica
1724 Lluís I (només 9 mesos al tron)
PRIMER ASSENTAMENT Lluís I de Borbó (1724), va rebre el tron quan Felip V va abdicar el febrer de 1724 i va morir de verola a l'octubre del mateix any
1746-1759 Ferran VI (1746-59)
1749 Acadèmia del Bon Gust
1752 Acadèmia de les Arts Nobles de San Fernando
1759-1788 Regnat de Carles III.
1763 Esquilache crea la Loteria Nacional
1765 Peñaflorida: Societat Econòmica Basca d'Amics del País
1765 La representació de les obres sacramentals i les comèdies de sants i màgia està prohibida.
1766 Motí d'Esquilache
1767 Expulsió dels jesuïtes d'Espanya
1771 Gramàtica RAE
1773 Suspensió de la Companyia de Jesús
1779 Setge de Gibraltar
1783 Abolició de la deshonra legal del treball
1788—1808 Regnat de Carles IV.
1799 Pla per a la reforma dels teatres a Madrid (Moratín, director)
EDAT CONTEPIPORANA SEGLES XIX a XXI
1805 Al cap Trafalgar (Cadis), la flota anglesa sota el comandament de l'almirall Nelson, i el franco-espanyol sota el comandament de l'almirall Villeneuve.
1808-1813 Guerra d'Independència contra les tropes de Napoleó.
1808 La revolta d'Aranjuez deposa Carles IV
1808 Ferran VII va ser declarat rei.
BONAPARTE
1808 Napoleó aconsegueix que Carles IV i Ferran VII abdiquin a favor de Josep Bonaparte.
1808 Aixecament popular a Madrid (2 de maig) Comença la Guerra d'Independència.
1810 Pèrdua de les colònies americanes (1810-1824).
1812 Les Corts de Cadis: Constitució liberal = garantides llibertats individuals, sobirania popular. És la Primera Constitució espanyola.
"Las Españas" neix com a unitat plural.
BORBONS
1814 Ferran VII de Borbó, el Desitjat (1814-1833)
1814 Retorn de Ferran VII de França, que va regnar fins al 1833: anul·la la Constitució i estableix un govern absolutista
1819 Espanya ven Florida als EUA.
1820 Revolta militar en defensa de la Constitució de 1812. Les colònies americanes, en revolta des de 1810, van posar fi a la seva guerra d'alliberament i es van proclamar repúbliques independents. Espanya només conserva Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
1820 La declaració de Riego. Revolta liberal contra Ferran VII
1820 Trienni Liberal (1820-1823)
1823 Dècada ominosa (1823-1833)
1833 Regència de Maria Cristina de Nàpols (1833-1840)
1823 Desterrament dels intel·lectuals.
1823 Tancament de les universitats [La Dècada Ominosa 1823-1833]
1823 Invasió francesa per restaurar Ferran VII [Els Cent Mil Fills de Sant Lluís].
1829 Casament de Ferran VII amb Maria Cristina de Borbó.
1830 Ferran VII abolirà la llei sàlica.
1832 Regència de Maria Cristina.
1833-1843 Regència de Maria Cristina de Borbón. Lluites entre cristians (liberals) i Carlins (defensors de l'antic règim).
1833 Mor Ferran VII
1833 Primera Guerra Carlina (1833-1839) [Don Carles de Borbón contra Isabel II].
Iª Guerra Carlista (1833-1840) a causa de la disputa dinàstica entre Isabel II (liberalisme constitucional) i Don Carles (absolutisme monàrquic)
1835-1837: Lleis eclesiàstiques de confiscació del ministre de Finances i cap de govern Mendizábal: les propietats dels convents van ser declarades béns nacionals i posades a la venda pública.
Aquesta mesura pretenia reduir el latifundisme, però les propietats de l'Església van ser comprades pels nobles i la burgesia adinerada. Els CamDesino. Per tant, només tenien un propietari
1835 Decrets de confiscació de béns eclesiàstics per Mendizábal
1836 Revolta del Sergent a La Granja: Restauració de la Constitució
de Cadis (1812) Nova Constitució
1839 Fi de la Guerra Carlina (excepte Catalunya - 1840)
1840 Exili de Maria Cristina
1840 Pronunciament del general Espartero (1840)
1840 Regència d'Espartero
1842 Pronunciament del general Naváez (1842)
1843-1868 Regnat d'Isabel II.
1843 Revolta contra Espartero
1843 Pronunciament del general Prim (1843 i 1866), liberal
1843 Isabel II de Borbó (1843-1868)
1843 Declaració de l'arribada a la majoria d'edat d'Elisabet II
1844 Fundació de la Guàrdia Civil (1844) pel duc d'Ahumada
1845 Nova Constitució
1845 Segona Guerra Carlina (1845-1849)
1846 Isabel II es casa amb Francesc d'Assís
1846 Revoltes a Catalunya
1848 Moviments revolucionaris a Europa
1848 Segona Guerra Carlista (1848-1849)
1848 Primer ferrocarril Barcelona - Mataró
1849 Il·luminació de gas a Madrid
1850 Inauguració del Teatro Real
1851 Compensació a l'Església pels béns confiscats
1854 Pronunciament del general O'Donne II (1854)
1855 El Bienni Progressiu [una altra confiscació]
1856 Inauguració del Teatro de la Zarzuela
1856 Narváez torna amb un govern conservador
1856 O'Donnell anul·la les Lleis de Desastres de 1855
1858 Unión Liberal, nou govern O'Donnell, retorn de les lleis
Memòria intermèdia
1859 Guerra al Marroc
1860 Victòries a Ceuta i Tetuan
1860 Expansió de Madrid
1865 La Nit de San Daniel [motí estudiantil]
1865 Guerra amb el Perú
1866 Dictadura de Narváez
PERÍODE REVOLUCIONARI
1868 Revolució contra Isabel II [exiliada a França el 30 de setembre]
1868 Revolució de 1868. Expulsió d'Isabel II
1868 III Guerra Carlina (1868-1876), setge de Bilbao
1868 Pronunciament de l'exili dels generals Topete, Serrano i Prim Isabel II.
SAVOIA.
1870-1873 Regnat d'Amadeu de Savoia.
1870 Elecció d'Amadeu I (de Savoia) com a rei. "Espanya" va néixer com a unitat política i geogràfica. Tal com la coneixem actualment.
1871 Amadeo de Savoia (1871-1873). Guerra Carlista
1872 Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
1873 Dimissió d'Amadeu II
PRIMERA REPÚBLICA
1873-1874 I República Espanyola.
1873 Proclamació de la Primera República
BORBONS
1874-1885 Regnat d'Alfons XII.
1874 Restauració de la Monarquia Borbònica amb Alfons XII [fill d'Isabel II]
1875 Restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII (1875-1885)
1876 Nova Constitució i una "Llei Municipal"
1879 Casament d'Alfons XII amb Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
1880 Comença el gir pacífic dels governs entre conservadors i liberals
1883 Llei de Nova Premsa
1885-1902 Regència de Maria Cristina d'Habsburg (Àustria).
1886 Crisi econòmica i vaga de treballadors
1887 La Llei d'Associacions permet la creació de sindicats de treballadors.
1888 Fundació del Sindicat General de Treballadors (UGT) i del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
1890 Nova LlEY electoral restaura el sufragi universal
1893 Atacs anarquistes (Bomba del Liceu de Barcelona)
1894 La Convenció de Marràqueix posa fi a la Guerra de Melilla
1897 Assassinat de Cánovas pels anarquistes
1898 Guerra amb els Estats Units
1898 Després de la guerra amb els Estats Units, Espanya perd Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
1898 Pèrdua de les últimes colònies ultramarines: Cuba, les Filipines i Puerto Rico
(1898). Tractat de París.
1902-1931 Regnat d'Alfons XIII.
1902 La majoria d'edat d'Alfons XIII
1902 Fundació dels Altos Hornos de Vizcaya
1904 Es decreta descans diumenge per als treballadors
1909 Inici de la Guerra del Marroc
1909 Vaga general a Barcelona [LA SETMANA TRÀGICA]
1911 Vagues generals de protesta contra la guerra al Marroc
191 l Fundació de la CNT [Confederació Nacional del Treball]
1912 Assassinat de Canalejas
1912 Fi de la rotació del partit
1914-1918 Neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial.
1914 Primera Guerra Mundial [neutralitat d'Espanya]
1917 Vaga general revolucionària a Espanya
1921 Les tropes que lluiten al Marroc pateixen el desastre de l'Anual.
1923-1930 Dictadura del general Primo de Rivera.
1923 Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera
1927 Pacificació al Marroc
1927 El tricentenari de la mort de Góngora genera un interès neobarroc per la poesia: La generació del 27
SEGONA REPÚBLICA
1931 El 12 d'abril es declara la Segona República
1931 II República Espanyola. Alfons XIII abandona Espanya. Niceto Alcalá Zamora, Primer President.
1931 Període de reforma de dos anys (1931-1933): Constitució de 1931, estat laic, Estatut d'Autonomia per a Catalunya, reforma agrària
1931 Presa d'acords a Madrid.
1932 Declaració del general Sanjurjo.
1932 Autonomia de Catalunya.
1932 Agitació anarquista catalana.
1932 La Companyia de Jesús queda dissolta.
1933 Bienni Negre (1933-1936) dominat per la CEDA (Confederació Espanyola de Pobles Indígenes) de la Dreta Autònom).
1933 Fundació de la Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera.
1933 Revolució anarquista a Casas Viejas.
1934 La CEDA [Confederació Espanyola de Dreretes Autònomes] forma un govern.
1934 Fusió de la Falange espanyola i les JONS [Juntes Ofensives Nacional-Sindicalistes]
1934 Moviments revolucionaris a Catalunya i Astúries
1936 Triomf electoral del Front Popular; l'aixecament de les guarnicions marroquines sota el comandament del general Francisco Franco. Comença la guerra civil.
GUERRA CIVIL
1936 L'aixecament del general Francisco Franco el 18 de juliol -- comença Los Angeles
GUERRA CIVIL
1936 Guerra Civil (1936-1939) amb el triomf de les forces nacionals
1936 Execució de José Antonio Primo de Rivera [20 de novembre]. Lorca i Maeztu assassinats.
1936 Entrada de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil.
1937 Bombardeig de Guernica.
1938 La Batalla de l'Ebre.
1939 Fi de la Guerra Civil l'1 d'abril. La caiguda de la Segona República va donar pas al règim franquista.
DICTADURA FEIXISTA
1939 Govern del general Franco (1939-1975)
1939 Era franquista (1939-1975), Francisco Franco, Cap d'Estat.
1940-1945 Neutralitat d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial.
1941 Mor Alfons XIII.
1941 Creació de la RENFE [Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols].
1942 Creació de les Corts espanyoles.
1945 Fi de la Segona Guerra Mundial.
1945 Espanya rebutjada per l'ONU [Nacions Unides].
1946 Aïllament internacional d' Espanya (1946-1951).
1947 La Llei de Successió confirma Espanya com a monarquia, després de la mort de Franco.
1951 Creació del Ministeri d'Informació i Turisme.
1953 Franco signa el Concordat amb el Vaticà (1953).
1955 Signatura del contracte en bases militars amb els Estats Units (1953).
1953 Acords econòmics i militars amb els Estats Units
1955 L'entrada d'Espanya a l'ONU
1955 Primera fàbrica SEAT
1956 Fi del protectorat espanyol sobre el Marroc
1958 Espanya concedeix la independència a Guinea Equatorial
1962 Espanya sol·licita l'entrada al Mercat Comú
1962 Creació de Comissions de Treballadors
1966 Reforma constitucional. Els càrrecs de cap d'estat i cap d'estat estan separats. Govern.
1967 Llei Orgànica de l'Estat
1969 El príncep Juan Carles de Borbón és nomenat successor com a cap de l'estat amb el títol de rei.
1970 Proclamació de Don Joan Carles de Borbón, Príncep d'Astúries
1970 Judici a Burgos contra militants de l'ETA. Problema basc.
1973 Franco nomena l'almirall Carrero Blanco com a cap de govern, que mor en atac. El succeeix Carlos Arias Navarro.
1975 Francisco Franco Bahamonde mor. El 20 de novembre. Joan Carles I, rei d'Espanya.
RESTAURACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
1975 3UAN CARLES I, REI D'ESPANYA
1975 Adolfo Suárez nomenat president del govern pel rei.
1975 Amnistia per als presos polítics concedida pel rei.
1975 El català, el basc i el gallec declarats llengües oficials.
1976 Adolfo Suárez, president del Govern. Dissolució de les Corts franquistes.
1977 Legalització dels partits polítics, inclòs el PCE [Partit Comunista Espanyol].
1977 Legalització dels sindicats.
1977 Eleccions generals: Adolfo Suárez, líder de la UCD [Unió del Centre Democràtic] (1977-1981), guanya
1978 NOVA CONSTITUCIÓ
1979 Eleccions generals. UCD guanya.
1981 Suárez dimiteix i Leopoldo Calvo Sotelo el succeeix com a president del govern.
1981 Intent de cop d'estat per membres de la Guàrdia Civil sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina [23 de febrer].
1981 El cop d'estat és rebutjat per Joan Carles I, i milions de persones es manifesten als carrers en suport de la democràcia.
1981 La Llei de Divorci està aprovada.
1982 El PSOE [Partit Socialista Espanyol] guanya a eleccions generals, amb Felipe González com a cap de govern. L'entrada d'Espanya a l'OTAN. Presentació a Washington de l'instrument d'adhesió a l' OTAN (f30 5, 1982).
1982 Govern socialista de Felipe González (PSOE) (1982-1996)
1982 La transició cap a la democràcia es considera completada.
1982 La frontera amb Gibraltar s'obre per primera vegada des de 1969.
1985 Signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya a la CEE.
1985 Aprovació de la Llei sobre la Despenalització de l'Avortament.
1986 Espanya aprova la seva entrada a l'OTAN [Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord].
1986 L'entrada d'Espanya a la Unió Europea (1986).
1986 Nou triomf a les eleccions legislatives per al PSOE.
1989 A les eleccions generals, el PSOE obté la meitat dels escons.
1992 Espanya és el país amfitrió dels Jocs Olímpics [Barcelona], l'Exposició Universal [Sevilla] i la Capital Cultural d'Europa [Madrid], amb la celebració del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica.
1995 El Partit Popular guanya les eleccions municipals.
1996 El Partit Popular guanya les eleccions generals i José María Aznar és el nou primer ministre. Es celebren eleccions generals. El PP (Partit Popular) guanya i María Aznar és la nova presidenta del Govern. Feli De Gonzalez de ser un després de 14 anys.
1996 Govern de José María Aznar (PP) (1996-2004).
2000 Majoria absoluta per al PP a les eleccions legislatives.
2002 L'euro entra en vigor com a moneda única europea.
2004 (11-M) 11 de març L'atac terrorista a Madrid causa 200 víctimes i més de 1800 ferits. El govern inicialment culpa el grup terrorista ETA, però més tard es demostra que és obra d'Al-Qaeda.
2004 El Partit Popular, després de vuit anys al poder, perd les eleccions generals celebrades el 14 de març, sent elegit president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, del Partit Socialista Obrer Espanyol.
2004- 2011 El PSOE guanya les eleccions generals, i el seu secretari general José Luis Rodríguez Zapatero esdevé president.
2011 El PP guanya les eleccions regionals i municipals a tot Espanya
2011 20 de novembre de 2011: Convocades eleccions generals anticipades (previstes per al març de 2012).
2011 Nova llei antitabac. Espanya participa en la intervenció militar a Líbia. Terratrèmol a Lorca. Els tramvies de Saragossa inaugurats.
Eleccions regionals i municipals. Dimissió de Francesc Camps. Jornada Mundial de la Joventut a Madrid. Erupció a El Hierro. ETA anuncia "la cessació definitiva de la seva activitat armada". Eleccions generals: X Legislatura; Mariano Rajoy, president del Govern. El Bulli tanca. El Moviment 15-M organitza protestes populars. Recapitalització dels bancs. L'atur està creixent, la crisi empitjora, la prima de risc arriba als 499 punts bàsics. S'ha aprovat la reforma constitucional per limitar el dèficit públic.
2012 Alfredo Pérez Rubalcaba, del PSOE, líder de l'oposició. Iñaki Urdangarin està acusat de presumptes delictes econòmics. L'Argentina expropia el YPF de Repsol. Rescat del sistema bancari espanyol entre el FMI i la UE. Espanya guanya el seu tercer Campionat d'Europa. Manifestació per la independència de Catalunya a Barcelona. Dimissió d'Esperanza Aguirre. Tragèdia a l'Arena de Madrid, on moren cinc persones. Nova reforma laborista. Vaga general del 29-M. L'Estat nacionalitza l'empresa matriu de Bankia (en fallida). Vaga educativa de 22-M. La prima de risc supera els 600 punts bb; atur, 25%. Pla d'Ajust Governamental. 25-S: Intentar envoltar el Congrés de Diputats. Vaga general del 14-N.
2013 El cas Bárcenas. Accident de tren a Santiago de Compostel·la. La cadena humana a Catalunya a favor de la independència. Susana Díaz, presidenta d'Andalusia. Estrasburg anul·la la doctrina Parot. Tancament del Canal Nou. AVE Barcelona-París. Hi ha més de sis milions d'aturats. Els desnonaments estan augmentant.
2014 Abdicació. Podemos està fundat. Aldarulls a Gamonal. Adolfo Suárez mor.
Felipe VI i Leticia Ortiz: Pedro Sánchez, secretari general del PSOE. Jordi Pujol confessa tenir diners no declarats a Andorra. Operació púnica.
S'ha inaugurat el Metro de Màlaga. Artur Mas lidera la consulta de 9-N. Crisi de l'Ebola. Acusació contra la infanta Cristina per blanqueig de capitals i delictes fiscals. El deute públic és superat pel 100% del PIB.
2015 Les eleccions regionals i municipals marquen la ruptura amb el sistema bipartidista amb la representació de dos nous partits emergents: Podemos i Ciudadanos. Junts pel Sí guanya les eleccions anticipades a Catalunya. Les eleccions generals deixen el Congrés més fragmentat de la història. 51 espanyols moren en la tragèdia aèria de Germanwings. Inauguració del Pont de la Constitució de 1812 a Cadis.
2016 Per primera vegada a la història d'Espanya, una legislatura – l'onzena – acaba sense que s'hagi investit un president del Govern: les eleccions generals es repeteixen en què el Partit Popular guanya de nou.
La dimissió de Pedro Sánchez de la secretaria general del PSOE. Mariano Rajoy és investit com a president del Govern en minoria amb el suport de Ciudadanos i l'abstenció del PSOE. L'atur a Espanya cau fins al 19%. El PIB puja un 3,2%
2017 Pedro Sánchez torna a la Secretaria General del PSOE. Celebració WorldPride a Madrid. Atacs gihadistes a Barcelona i Cambrils. Referèndum sobre la independència de Catalunya 1-O;
el Parlament declara la independència; el Govern aplica l'article 155; el president Puigdemont abandona el país.
2018 El sistema judicial alemany nega l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya, després de la seva detenció en aquell país. Dimissió de Cristina Cifuentes. Dissolució del grup terrorista ETA. Pedro Sánchez jura el càrrec de president del govern després de guanyar per moció de censura. Iñaki Urdangarin, el primer membre de la família reial espanyola a entrar a la presó. 13 persones moren després d'una pluja torrencial a San Lorenzo del Cardezar (Mallorca). La sèrie Money Heist , guanyadora del Premi Emmy Internacional.
2019 Judici dels procés . Eleccions generals. Protestes contra la sentència del judici dels líders del procés independentista català. Noves eleccions generals. Albert Rivera dimiteix com a president de Ciutadans. Rosalía, primera cantant espanyola que guanya un MTV Video Premi de Música.
2020 El primer govern de coalició d'Espanya (PSOE-Unidas Podemos) des de la Segona República. Joan Carles I marxa d'Espanya.
El Tribunal Suprem desqualifica Quim Torra com a president . El LOMLOE està aprovat. Pandèmia de coronavirus. Estat d'alarma: confinament i quarantena nacional. Toc de queda nocturn. Isabel Zendal és fundada.
2021 Filomena Storm. Eleccions a
Catalunya. CaixaBank absorbeix Bankia. Ayuso guanya les eleccions de Madrid. Pablo Iglesias deixa la política. Crisi amb el Marroc. Campanya de vacunació.
2022 Hi ha hagut un augment de la inflació sense precedents des de 1986. Reforma Part. Onada de calor. Brot de verola dels micos.
2023 Llei trans. Protestes pel pacte entre el PSOE i les forces proindependentistes. Amnistia per als participants en els procés . Pedro Sánchez, reelegit president. Cas Rubiales. Crisi immobiliària.
2024 Incendi a València. Inundacions a causa del DANA. Cas Koldo. David Case Sánchez.
2025 Tall de llum. Incendi a la catedral de Còrdova. Incendis greus Silvicultura. Cas Leire Díez.
2026 Accidents ferroviaris a Adamuz i Gelida.
______________________
