Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 1. Manuel Pérez. València, gener de 1937
SUMARI
1 Pròleg
2 Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista
3 La gran responsabilitat dels governants.
4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca.
5 Surten al carrer els assassins.
6 Han estat afusellades 5.250 persones.
7 La interlocutòria de la mort.
8 Eliminats els homes, es persegueix les dones.
9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica.
10 El robatori, mètode de govern.
11 L'Acompa-gut de bitllets.
12 L'Expedició de Bayo.
13 L'ocupació italiana.
14 Les propagandes del Comte Rossi.
15 Rossi amenaça França.
16 La consciència universal està atrofiada.
17 El gran error de França i d'Anglaterra.
18 La reconquesta d'Eivissa.
19 Com parlen els bisbes.
20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians.
21 Diferència de tracte.
22 Pitjor que les hienes.
23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses.
24 El Ciutadella
25 La nostra fuga de Mallorca.
26 Menorca l'heroica.
27 Epíleg.
1 PRÒLEG
Què podem dir nosaltres que no vagi relatat en aquest fullet que avui la nostra Oficina de Propaganda ofereix al poble revolucionari?
Manuel Pérez ha sabut plasmar en un grapat de quartilles tot el verisme tràgic d'un poble sojutjat i embrutat fins a l'abjecció.
Per les seves pàgines veiem desfilar tots els horrors de la guerra, tots els apetits de la bèstia feixista desatats. Palma de Mallorca, l'illa suelta i tallada de la Mediterrània, gime des dels primers dies de la sublevació sota la garra del feixisme. Allà a penes si hi va haver resistència. No podia haver-la. l'organització obrera va ser sempre molt amable, mancava d'aquesta personalitat recta que en altres ciutats posseïa i posseeix i que li va permetre, tan bon punt la sublevació es va fer pública, aixafar els seus iniciadors.
Manuel Pérez, San Martin i Manuel Vergara havien estat enviats a aquella illa per la nostra organització. Les dues primeres, en nom de la Regió catalana, i el darrer, Vergara, pel Comitè Nacional de la C. N. T., al qual pertanyia, exercint en el mateix les funcions de Tresorer.
Pérez, San Martin i alguns més, van aconseguir sortir de l'illa maleïda, posar-se a fora, més no així Vergara. Vergara, com tants d'altres, va pagar amb la seva vida l'amor cap als altres.
Els mercenaris del fasci van cosir el seu cos a baionetes.
Sorprès quan escoltava la ràdio i detingut per sospitós, va ser conduït per les hienes feixistes a la Delegació de Policia. Allà sembla que van identificar la seva personalitat, fent-li, seguidament, objecte de tota classe d'insults, vexacions i atropellaments.
Les pistoles feixistes ens van arrabassar un excel·lent company i un amic entranyable. La seva obra, com la de Teodoro Mora, Durruti, Ascaso i tants d'altres, no l'oblidarem mai. Ella serà la lluminària que ens condueixi per la intrincada verola de la revolució.
La nostra llista de màrtirs s'ha enriquit. Ara si que podem dir amb propietat que a Espanya no queda un metre de terra que no estigui regada per la sang dels homes de la C. N. T.
Manuel Pérez, el conseqüent militant, l'anarquista mascle, el que com tants i tants va recórrer els camins del món predicant idees de redempció, ha escrit un nou fullet. Nosaltres li hem llegit «d'un tiró». Per molt habituats que estem a lescruïllesdel feixisme, no deixa d'impressionar-nos aquest relat. A Mallorca regna el terror, la barbàrie, la mort...
Què més podem dir? Que ho llegiu amb atenció i que això us serveixi per execrar, encara més si cap, al feixisme, per lluitar denodadament fins a aconseguir que Espanya quedi neta de feixistes.
No oblideu que al nostre sòl es ventila el pervenir de la Hamanitat. Si el feixisme arribés a triomfar: la Humanitat quedaria sumida novament te en les tenebrositats de l'Edat Mitjana.
Pel Comitè Nacional,
LA SECCIÓ D' INFORMACIÓ, PROPAGANDA I PREMSA
2 QUATRE MESOS DE BARBÀRIE. MALLORCA SOTA EL TERROR FEIXISTA
Amb crua realitat vaig exposar, davant els ulls dels treballadors, de tots els homes de consciència honrada, l'horrible tragèdia que viu el poble mallorquí, sotmès des del dia 19 de Juliol a la fúria salvatge dels elements feixistes. La meva exposició serà senzilla, sense aldaus literaris, ja que parlaré en aquest llenguatge propi dels homes del treball, a qui el capitalisme ha tancat sempre les portes de la cultura per obrir-los de par a les portes tràgiques del presidi.
Una cosa us puc afirmar honradament: com us exposo en aquest relat és absolutament cert; és una veritat incontestable, que ningú serà capaç de desmentir. Aquest fullet us demostrarà el que seria Espanya si aquest règim maleït que s'anomena feixisme triomfés al nostre país.
Meditin serenament quants li llegeixin i posin la mà sobre la seva consciència els que en aquests moments greus, sense sentit de responsabilitat, intenten trencar la unió sagrada del proletariat que lluita heroicament per la causa de la llibertat i la justícia.
Entrem de ple a l'exposició:
Més d'una vegada, en les hores amargues viscudes a Mallorca, han assolat llàgrimes a mi. ulls i he pensat que eren felices els que amb el fusell a la mà podien lluitar en el front de batalla contra les hordes maleïdes del fasci. Perquè més cruel que exposar la vida per la llibertat és viure acorralat com a fera, acostant-se cada dia sense saber si al
l'endemà el nostre cadàver, mutilat, seria trobat a la carretera tràgica que condueix al cementiri. Així viu el poble treballador d'aquesta agermanada illa que es diu Mallorca.
3 LA GRAN RESPONSABILITAT DELS GOVERNANTS
El 1934, quan em trobava a Santa Cruz de Tenerife, vaig comprovar –i això és una vergonya que cau de ple sobre els homes que han governat a Espanya després del 14 d'Abril– que l'arxipèlag canari més que una regió espanyola era una espècie de colònia alemanya.
Demostré en articles publicats a «Solidaridad Obrera» que Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas, Santa Cruz de la Palma i totes les illes que integren aquell arxipèlag estaven en poder de l'imperialisme alemany.
De quina manera s'havia apoderat Alemanya de l'arxipèlag canari? De la mateixa manera que va pretendre apoderar-se de l'illa de Madeira.
A l'illa de Madeira els alemanys van establir un sanatori antituberculós per als súbdits alemanys allà residents, però del que es tractava era d'anar conquerint aquella illa per establir-hi una base naval.
No van poder aconseguir-ho perquè a temps Portugal va elevar la seva protesta, i llavors va tractar de conquerir tot l'arxipèlag canari, perquè li interessava tenir una base naval a l'Atlàntic del Nord.
Doncs bé; el 1934 va demostrar amb fets concrets, amb proves irrefutables, que Canàries era alemanya. No existia a Santa Creu de Tenerife un sol hotel, un sol centre de turisme que pertanyés als espanyols del continent, ni tan sols als illencs, sinó que tots pertanyien als súbdits alemanys: els principals tallers metal·lúrgics, els treballs de càrrega i descàrrega, la consignació de vaixells, la indústria i el comerç, la vida econòmica de l'illa estaven sota el control absolut d'Alemanya.
És més: Jacobo Adhlers, cònsol general d'Alemanya a Santa Cruz de Tenerife, era el major propietari de terres a l'Orotava. Canàries era, en fi, una colònia de Hitler.
Els militars espanyols van portar el seu cinisme fins a l'extrem d'anar vestits de paisà pels carrers de Tenerife lluint a la solapa la creu svàstica.
Setmanalment es repartia un diari feixista, editat a Hamburg, que portava a la primera plana la fotografia de Hitlér, en el qual es feia apologia del feixisme, indicant que només aquest règim podria salvar Espanya.
Tot això es va fer públic a «Solidaritat Obrera», perquè era una vergüènciaper als espanyols que una de les seves regions estigués en poder d'estrangers.
Doncs bé; per haver fet aquesta campanya, per haver demostrat que s'apoderaven d'una part del nostre territori, vaig deportar de Santa Cruz de Tenerife; és a dir, que es deportava els que es preocupaven pels interessos d'Espanya i es protegia els que s'apoderaven d'una part del seu territori.
No són moments de llançar recriminacions; només he de dir, perquè ho sàpiga el poble de Llevant, que era governador un polític valencià, deixeble de Blasco Ibáñez. Que posi la mà sobre la seva consciència i recordi si jo tenia o no raó quan afirmava que allà es feia feina contrària als interessos d'Espanya.
4 PER QUÈ VA TRIOMFAR EL FEIXISME A MALLORCA
Hauríem de dir que pel mateix motiu que va triomfar en altres capitals d'Espanya. Els homes de la República perdien el temps lamentablement a defensar interessos i ambicions particulars, i en lloc de viure al costat dels treballadors, que són l'única força positiva d'Espanya, s'entretenien a fer política de partit.
Un governador cobejat, pusil·lànime, va ser el responsable del triomf feixista a Palma de Mallorca. Quan a la matinada del 19 de juliol els homes d'esquerra, les organitzacions obreres C. N. T. i U. G. T., que ja sabien el perill que es cernia sobre Espanya, van acudir al governador civil per exigir-li armes i impedir que les hordes feixistes es llancessin al carrer, aquest va contestar amb arrogància: «Tinc forces suficients per garantir l'ordre i no entrego armes a ningú».
Davant la protesta vehement dels treballadors, que li van fer veure el perill en què es trobava l'illa, ja que en alguns punts d'Espanya havia esclatat el moviment, el governador va replicar amb aquestes paraules: «El general Goded em va visitar anit per dir-me, sota paraula d'honor, que està incondicionalment al costat del Govern legalment constituït».
Cal ser molt ingenu per creure que Goded, que ni tan sols era republicà, pogués ser fidel a un govern d'esquerres, i molt menys a la causa de la llibertat. Va portar aquest home la seva intransigència suïcida a l'extrem d'impedir que els militants de les organitzacions obreres poguessin tenir en el seu poder una pistola per defensar-se d'una possible agressió.
Jo no m'atreveixo a afirmar que el governador estigués d'acord amb els militants sublevats, però sí que afirmo que ell és l'únic responsable que el feixisme triomfés a Palma de Mallorca.
5 Surten al carrer els assassins feixistes
Com havíem previst, el general Goded estava compromès en el moviment militar. A les vuit del matí les forces de l'exèrcit es llançaven al carrer, sent declarat l'Estat de Guerra. Simultàniament van començar a circular gran nombre d'actes replets de falangistes, que al crit d'«iArriba Espanya!» disparaven les seves pistoles contra la població indefensa.
Ocupats els centres oficials, on els rebels no van trobar la menor resistència, es va iniciar l'assalt a les organitzacions obreres i als locals on tenien la seva residència les agrupacions polítiques d'esquerra.
Res va escapar a la fúria vandàlica de les hordes feixistes.
Després de destrossar-ho tot: mobles, quadres, instruments de treball, etc,, recordant les actuacions de la fe de la «Santa Inquisició», van fer fogueres amb els llibres que van trobar a les biblioteques.
Va començar llavors la caça de l'home, i amb ella una sèrie de crims que no tenen precedents en la història humana. Només als puebIos de Pollensa i Manacor van trobar alguna resistència els feixistes; aquesta va ser per part dels Carabiners, que després d'heroica lluita van ser vençuts per l'enemic.
Sense armes, sorpresos per la rapidesa dels esdeveniments i a més poc entrenats en les lluites socials, als treballadors de Palma només els quedava un recurs heroic: declarar la vaga general, paralitzant totes les activitats de l'illa. I aquesta vaga general que constitueix una veritable epopeia si tenim en compte la situació del proletariat de Mallorca, va durar vint-i-dos dies, però al cap d'ells van haver de rendir-se davant la crueltat de l'enemic. Les autoritats feixistes van ordenar als seus agents que anessin de casa a casa per obligar els obrers que es reintegraren a la feina, i per aconseguir els seus propòsits van afusellar cinc camarades que dignament van dir no estar disposats a treballar per als miserables que havien implantat a Mallorca un règim de terror i barbàrie.
6 HAN ESTAT AFUSELLADES 5.250 PERSONES
—Dubteu quan us digui que a Mallorca han estat afusellats en quatre mesos 5.250 treballadors? Com? Ara us ho explicaré; La Casa del Poble va ser ocupada pels feixistes, que hi van instal·lar el "quarter general de Falange Española", donant-li el nom de «Casa Primo de Rivera».
En els primers dies del moviment es van limitar a detenir els treballadors més significats en les organitzacions obreres, portant-los al seu quarter general, on després d'insultar-los i apallissar-los els obligaven a beure mig litre d'oli de ricí.
Aquests obrers eren enviats a la presó i als vaixells que es trobaven ancorats al port, però en poc temps les presons eren insuficients ja que el nombre de detinguts s'elevava a molts milers.
A principis d'Agost va arribar a Mallorca aquesta figura tràgica que es diu Conde Rossi. Jo no sé si en realitat és un comte i si el seu veritable nom és el de Rossi però sí que puc afirmar que és un veritable tipus de bandoler. En contemplar-li, passa per la nostra imaginació la idea que és un d'aquells saltejadors de Calàbria que hem llegit a les novel·les populars.
El Comte Rossi va dir als feixistes que els seus procediments eren ineficaços ja que les presons costaven molts diners i el règim feixista no havia de fer sacrificis per mantenir els seus enemics. El millor sistema –va dir Rossi– és eliminar-los; així desapareix el perill i l'Estat es lliura d'una càrrega penosa.
Ja parlarem àmpliament d'aquest personatge funest.
