La crisi / Les crisis. Manifest. Margalida Ramis

 

La crisi / Les crisis. Manifest. Margalida Ramis. 
Publicat a l'Ara Balears el 13-06-2026, dia de Sant Antoni. 

Les crisis internes dels moviments socials solen generar una fascinació estranya. Des de fora, se’n tendeix a fer lectures .simplistes i tendencioses

I fins i tot hi ha qui les interpreta –a conveniència- com la prova definitiva de la seva incoherència; des de dins, sovint es viuen com una disputa entre relats i formes incompatibles.

Però les organitzacions transformadores rarament entren en crisi per una sola causa.

I quan intentam explicar-les a partir de bons i dolents i bàndols oposats, gairebé sempre deixam de comprendre què està passant realment. Cal molta honestedat per voler abordar la qüestió en tota la seva diversitat, complexitat i profunditat. 

Les darreres setmanes, la crisi viscuda al GOB Mallorca ha provocat una allau de comentaris, especulacions i posicionaments.

La dimissió de deu dones, membres de la junta directiva que havien impulsat una candidatura ecofeminista el 2023, ha fet aflorar discrepàncies sobre formes de governança, salut laboral, maneres d’entendre el lideratge

i models organitzatius. Per a tot això, s’hi escau una lectura més ampla  i profunda sobre quèens diu aquest conflicte en relació amb els reptes que afronten avui dia les organitzacions ecologistes i molts altres moviments socials.

L’ecologisme viu un moment paradoxal. Mai no havia estat tan evident la vigència, la urgència i la necessitat de les seves denuncies –el monstre se’ns fa cada cop més gran, amb més tentacles, refina el seu relat i les seves estratègies, i accelera la devastació desbordant la capacitat real d’incidència dels moviments socials– ni tan urgent, la necessitat de les seves propostes. 

La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la turistificació i l’esgotament dels recursos, però també les seves conseqüències vitals en termes ecològics, ambientals i de justícia social, donen cada dia més arguments a dècades de lluites ecologistes i ens condueixen a la necessitat d’ajuntar forces des de la base i confluir amb altres lluites i reivindicacions actives (la lluita per l’habitatge, la lluita sindical, la lluita pels serveis públics, la lluita feminista, la lluita antiracista, la lluita antifeixista, els moviments per la pau...) per poder impulsar les transformacions ecosocials que desitjam. 

Es una confluència a la qual tendeixen tots els moviments socials transformadors i prova d’aixó són les iniciatives com Revoltes de la Terra, el Foro Social estatal que treballa pel pacte Ecosocial ‘Más allá del crecimiento’, les trobades de xarxes internacionals contra la turistificació, les refiexions a les universitats d’estiu anticapitalistes, a les quals el GOB ha estat convidat en els darrers anys coma referent, i els debats (i també conflictes) interns (d’entitats ecologistes de referència com puguin ser Ecologistas en Acción i Greenpeace . Ja no estam només a temps de resistir, sinó de passar a l’ofensiva i avançar sent palanca de canvi, i per això necessitam una base social ampla i cohesionada que treballi braç a braç amb un objectiu que és comú i transversal: garantir la sostenibilitat de la vida en un món que l’ataca ferotgement per totes bandes. I, tanmateix, i potser precisament per això, els moviments què les impulsen, especialment

els que duen anys de trajectòria, com és el cas del GOB, experimenten tensions, desgast i dificultats per sostenir-se.

No es tracta només d’una confrontació entre conservacionistes i els que defensen l’ecologisme social (ningú qüestiona la defensa del territori i la biodiversitat, com a eixos sobre els quals pivota tot el moviment ecologista; perquè sense el territori i els seus recursos no hi ha vida possible).

No es tracta, només, d’una qüestió de visions generacionals enfrontades, de nostàlgics versus visions joves i crítiques, de reformistes versus revolucionaris. Ni tan sols es tracta senzillament d’enfrontaments pel que fa a models de governança entre les que intenten incorporar els valors dels canvis i transformacions que voldríem impulsar defora, dins les mateixes organitzacions, i els que voldríem un model organitzacional directiu i mesurat en termes d’indicadors de rendiment.

No és només una qüestió derivada de les incomoditats que genera la revisió crítica des dels feminismes a les estructures, valors, jerarquies i objectius de les entitats que haurien de ser palanca i eina per a la transformació social i les furibundes reaccions que genera. No és només cap d’aquestes qüestions per si sola. És tot junt i alhora i amplificat per la urgència de pactuar en un món on els marges de possibilitat dels canvis reals que necessitam urgentment semblen cada cop més estrets.

El repte dels moviments socials en general i del GOB en particular, rau precisament en la seva capacitat, o no, d’incorporar tota aquesta complexitat i dimensió en les seves reflexions estratègiques per tal d’esdevenir quelcom útil a la societat d’aquestes illes en els escenaris presents i futurs que haurem d’enfrontar marcats per la crisi ecosocial i incerteses múltiples.

Avui necessitam que totes les estructures organitzatives i, encara més, les entitats amb trajectòria i solvència com ha estat i continua sent el GOB –malgrat determinats mantres que es repeteixen fins que acaben funcionant

com a veritats assumides (que s’haperdut capacitat de mobilització, que s’ha perdut presència el carrer, que ja no es fa el que es feia abans) encara que s’hagin impulsat grans mobilitzacions, encara que s’hagin obert nous fronts de lluita, encara que s’hagi ampliat la capacitat-d’incidència social i política -siguin els puntals per l’impuls dels canvis que necessitam, entenent la defensa del territori i la biodiversitat que ens sostenen com una eina més per a la justícia social, la democràcia i l’acció col·lectiva.

Crec que aquesta és una reflexió realment necessària en un moment en què resulta-temptador llegir qualsevol conflicte intern com una demostració de fracàs d’uns i victòria d’uns altres, i tirar la pilota cap endavant sense incorporar cap element de revisió crítica a la qual ens obliguen els conflictes

I l’objectiu és avançar com a col·lectiu i com a societat. Si no es fa, no estarem davant un avenç, sinó davant un retrocés majúscul que s’acabará lamentant.

D'aquells pols, aquests fangs. Gent incívica a Mallorca

Hi ha un tipus de gent que se sent orgullosa de ser "Espanyol". 

Ho entendria si es tractés de ser suís, monegasc, luxemburguès, de l'estat vaticà, belga, holandés i fins i tot irlandès, francès, alemany o anglès. Però, espanyol? de què? De ser un país d'Europa occidental dels més colpistes, de la vergonyosa guerra civil feixista?, també és un dels més guerracivilistes de l'Europa occidental, 

Imatge d'avui mateix, 14-06-2026, a Palma a les 18 h. 

Característiques que ens duen a ser un Estat dels darrers de l'Europa occidental en pib per capita anual i també en educació i inteligència, igualment en ser un en que la diferència entre els més rics i els més pobres és una de les majors de l'Europa occidental. Un del més incívics. La imatge d'avui es reprodueix en certa freqüència, mostra de l'incivisme de la persona que ha deixat tots aquests trastos damunt l'acera, devora els contenidors en lloc de dur-los al punt verd municipal,... Cada pic a cada semafor, quan es posa vermell per als vehicles, els primers segons passen vehicles quan el semafor ja es verd per als peatons, quantes vegades, en els busos urbans públics joves no cedeixen el seient en el que estan assaguys a persones velles o coixes o amb un infant en braços. I de tot això estan orgullosos? Res de tot això ho veuriem a cap de les nacions europees citades. 

Quan els espanyols (es balears, els mallorquins) aprenguin a distinguir entre propaganda i bé, entre fixisme-capitalisme i huanisme i optin pel bé i per l'humanisme, començarà la carrera per a superar tots aquests anys de vergonya, falsetat (i en el nostre cas, hebefrènica), i injusticia contra els bens de la terra, del medi i de les persones (totes i no sols lesque tenen riquesa i o privilegis(, aleshores ens podrem acostar a la qualitat geogràfica, històrica, natural, econòmica, intelectual  i social dels paisos europeus que ens precedeixen i llavors podrem estar contents de ser espanyols, balears o mallorquins. Mentre tant sols hi estan els enganyats, els curts o els dolents. 

 
Altres dies. Mateix incivisme. Mateixa vergonya. Mateixa política. 

Què passa en el GOB? Nous directius que divideixen i resten

El GOB és la institució ecologista per excelència de les Illes Balears. Front uns governs que destrueixen la naturalesa i el mediambient, el GOB és el contrapunt: "qui estima les Illes no les destrueixen", En un país racional tots els seus habitants serien del GOB, units amb una sola força per a oposar-se a la destrució que resta vida, també la de les pròpies persones habitants. El GOB, la natura, el medi, i les persones també com part de la natura i del medi necessitam estar units per a oposar-nos a les polítiques destructives. 

 

Bé, idò, el GOB que el 2023 va complir 50 anys d'existència, des de fa un temps, recentment, s'ha vist sorprès i disminuit per un grup de socis que han entrat a la directiva i en lloc de sumar la seva alta capacitat de coneixements ecològics i de defensa de la natura i, conseqüentment, de les persones a la dels membres ja existents han dividit i restat. Racionalment i ecològicament incomprensible. 

Per a intentar entendre un poc del que ha passat reproduim l'entrevista que el mitja de comunicació "Cent per cent" va fer a Francesca Mas Busquets, membre de la directiva dimicionaria. 

Cent per cent.  30 de maig de 2026

«S’ha deixat per escrit en un correu que som unes analfabetes ambientals»

Francesca Mas Busquets (Palma, 1958) és una de les activistes amb més trajectòria en el panorama mallorquí. Advocada de professió, ara ja jubilada, actualment forma part del Lobby de Dones i del Col·lectiu de Dones de Llevant. Des del desembre de 2023 i fins fa una setmana, formava part també de la junta directiva del GOB, amb una candidatura tota conformada per dones que recentment va anunciar la seva dimissió. Denuncien “menysteniment, un to agressiu i reiterades faltes de respecte”. Foren 10 dones les que varen dimitir en bloc, anunciant la decisió en una assemblea el passat 22 de maig. Prèviament ja havia dimitit una altra persona. Parlam amb ella sobre les raons que han suscitat aquesta decisió.

Deis que la vostra dimissió és el resultat de rebre una actitud continuada de menysteniment, un to agressiu i reiterades faltes de respecte. Per part de qui?

Per una part de la junta directiva. Nosaltres vàrem entrar l’any 2023 i ens presentàrem 14 dones amb una línia clarament ecofeminista i amb Margalida Ramis com a presidenta. La major part de la candidatura estava formada per dones joves, jo era la més vella. Aquesta presentació va crear una reacció molt forta dins d’un sector conservador del GOB, que varen posar en marxa una modificació dels estatuts. El punt que es volia modificar era un en concret, que impediria que Margalida Ramis continuàs com a presidenta pel fet que també era treballadora. Aquesta reforma dels estatuts per donar incompatibilitat per exercir els dos càrrecs va passar per votació i tot i que Eivissa i Menorca va votar-hi a favor, a Mallorca el suport a Ramis va ser unànime en aquell moment. Sigui com sigui, aquests anticossos varen començar a activar-se en contra de la candidatura de dones, per part de gent del GOB que té un sentir patrimonialista de l’entitat. Tenc clar que l’inici de tot és un atac a na Margalida Ramis. Si el president hagués estat un home, no hi hauria hagut aquesta mobilització. Ella és una dona molt capaç, carismàtica i cultivada i molt relacionada amb els moviments socials.

Això va ser un any després de començar. Després va entrar Teresa Cuennet com a presidenta i vosaltres vàreu seguir a la junta…

Sí. Posteriorment el que va passar va ser que hi va haver un degoteig de persones, que no estaven d’acord amb la nostra presència en la directiva, que es varen començar a sumar a la junta. Resulta que els estatuts del GOB permeten que una persona es presenti per vocal amb només un vot: el seu. Si jo em propòs, jo surt elegida. Això no és gens representatiu i ara s’ha modificat per tal de demanar un tant per cent de suport, però abans era així. D’aquesta manera, varen començar a entrar persones com a vocals fins que han estat majoria. De fet, hem fet la junta més nombrosa de la història del GOB, amb 24 membres. En aquest moment, amb tota aquesta entrada de persones per oposició, la situació era molt desagradable i insostenible. Gairebé totes aquestes noves incorporacions han estat persones que ja havien estat a juntes anteriors, però que feia anys que passaven del tema. En canvi, en la nostra candidatura la gran majoria eren cares noves i joves.

El projecte impulsat fins ara per les membres de la junta que va dimitir divendres es plantejava amb idees crítiques amb la governança interna i tenia una idea transformadora. La confrontació ha estat en l’àmbit de projecte, per la vostra idea de transversalitat?

No m’atreviria a dir això tan dràsticament. Sí que hi ha una part d’això, amb la vinculació amb lluites com les de l’habitatge o les de Menys turisme més vida i hi ha membres que troben que això és perdre l’essència del GOB i perdre el protagonisme. Però realment hi ha hagut atacs molt frontals i les maneres han estat molt desagradables. Se’ns ha dit que no estàvem formades, que no teníem coneixements… Fins i tot s’ha deixat per escrit en un correu que som unes analfabetes ambientals. Hi ha hagut coses molt desagradables en el dia a dia de la junta. Et tractaven amb menyspreu, com si fóssim nines petites. Però clar, les dones joves ja no suporten aquestes conductes i això els ha vengut molt de nou. Mai ningú els havia alçat la cua. El que trob més imperdonable però i el que més m’ha afectat en una entitat com el GOB ha estat la mentida. He trobat a faltar una mica més d’empatia i de bondat. 

Quines mentides?

Varen començar amb una primera mentida, que era que si na Margalida era presidenta ens llevarien la declaració d’utilitat pública. Això no ho diu enlloc, a cap llei. Entre les darreres és un escrit enviat als mitjans de comunicació abans de la darrera assemblea. Primer, que no varen respectar la nostra voluntat d’informar els socis abans que ningú altre. A més, en aquest text diuen que han fet coses que realment no han fet. 

Parlant de l’assemblea. La decisió de comunicar la dimissió d’aquesta manera, va ser conjunta? Totes ho teníeu clar?

La majoria sí. Jo era de les més reticents, perquè ens veia molt tocades i no sabia si tendríem forces per afrontar-ho. Trobava que amb una carta explicant la situació ja hauria bastat. Després vaig pensar que és el feminisme que ens diu que no ho hem de fer així. Hem de comunicar de la manera més transparent, clara i tranquil·la possible. El silenci no protegeix. Per això vàrem decidir fer-ho així. L’assemblea, per jo, va ser un acte molt dolorós, molt incòmode per a la societat mallorquina però meravellós des del punt de vista de les dones feministes.

Hi ha una sensació, amb aquesta situació de caiguda d’una entitat referent que alhora podria ser reflex de la manca de força de les lluites socials.

Sí, com de malaltia, però això no és una cosa recent ni que hagi vengut de nou amb aquesta assemblea. Quan nosaltres entràrem ja hi havia hagut un sentiment de dolor perquè hi havia hagut molta separació entre la directiva i l’equip de treballadores. Nosaltres vàrem entrar amb una idea molt clara basada en els postulats ecofeministes que defensen que si cuides la natura, has de cuidar les persones. Això es va incomplir totalment durant l’anterior mandat, i per això nosaltres ho vàrem introduir com un dels nostres punts clau. Volíem que la junta directiva i les treballadores estiguessin en un mateix pla, però el concepte dels opositors és un altre: tenen una idea més basada en la jerarquia vertical, més empresarial, podríem dir. Això és el que crec que ha fet esclatar la situació: en pocs mesos han partit quatre persones d’un equip de deu. Que 11 persones d’una junta dimiteixin i que 4 treballadores ho deixin és símptoma d’un malestar, d’un problema dins del GOB.

De fet, un dels punts de fricció també han estat les condicions de les treballadores.

Sí, quan vàrem començar nosaltres vàrem decidir fer un pla estratègic durant un parell d’anys per incloure totes les accions que es fessin dins d’uns eixos com els de transició ecosocial o la cura. Això ho vàrem fer amb ajuda externa i per primera vegada dins del GOB. Dins d’aquest pla, una de les línies era la millora de les condicions laborals de les treballadores, que el conveni amb el qual fan feina és del 1999. Com pot ser això? El GOB hauria de ser exemple en aquesta matèria, les condicions laborals de les seves treballadores haurien de ser més que dignes, han de ser un referent. I això no ho hem aconseguit. Al contrari, hi va haver una reacció en contra de millorar les condicions de les treballadores. De fet, tot Ii que són les que tiren endavant els projectes, la nova junta tampoc les vol en les reunions ni en la presa de decisions. Un altre punt destacable és també econòmic: de manera totalment perjudicial per Mallorca, alguns membres han fet molta feina per repartir a les altres Illes els doblers d’uns subvenció de 200.000 euros del Ministerio para la Transición Ecológica volia dir que era nominativa i exclusiva per Mallorca. Hauríem entès que la reclamació vengués dels vocals d’Eivissa i Menorca, però no té lògica que els vocals de Mallorca no mirassin pels interessos de Mallorca. Per això, hem passat a rebre 70.000 euros enlloc dels 200 mil inicials. No just s’ha dilapidat un capital humà important sinó que també mostra una dèriva d’anar poc alerta amb els doblers dels socis i això és preocupant.

Continuareu sent sòcies de l’entitat? Deixau el GOB?

Jo continuaré sent sòcia, llevat que facin quelcom que no toleri. Pens que el GOB té encara molt de capital humà i l’equip de treballadores trobaran la manera de continuar fent-ho bé. N’hi ha que amb molt de dolor, deixen de ser sòcies. Sobretot les al·lotes que han entrat ara a la junta, que senten el GOB com ca seva. N’han format part des de petites, anant-hi primer amb els seus pares, després passant per les etapes d’infantil i juvenil, fent de voluntàries… Els advocats tenim una màxima que ens la fiquen dins la mollera quan començam: quan tu ets un col·legiat jove, els grans t’han d’ajudar sempre i t’han d’ensenyar. Si ells haguessin tengut aquesta predisposició, la situació hauria estat molt diferent, però no ha estat així. Han entrat per confrontació. Sigui com sigui pens que els socis han de fer un acte de vigilància perquè perdre tantes persones amb tan poc temps va generar astorament entre la gent.

Com veus el futur del GOB?

Tot i que em sabria molt de greu que fos així, pens que aquest punt pot ser l’inici del final del GOB. S’ha de fer l’acte d’incorporar totes aquestes sensibilitats, no podem viure del passat. El GOB ha de ser feminista o no serà. La societat és feminista, no podem tirar enrere. Si el GOB no incorpora el feminisme, quedarà com un grup conservacionista però sense una base social dinàmica i lluitadora, que sigui avantguarda del pensament, de la joventut i de les noves visions de la vida.

Plantejau la possibilitat de crear una altra entitat amb aquest caràcter ecofeminista?

No hi ha res pensat. Sí que pens que moltes d’aquestes dones joves que han partit seguiran militant per la causa ecofeminista. 

Converses amb Don Melcior Rosselló. 2 Pla Professional. Professors. Promocions. Servei.

Segona conversa Seguim els mateixos temes de la primera, un poc més parlats: 2 Tercera promoció del Pla Professional. Els primers llibres. Contrast entre la formació de la II República i la dels sublevats. Il·lusió i capacitat dels mestres del Pla Professional. L'any de Practiques. Repetició. Felicitat d'un alumne de don Melcior: "La lliçó de la Història". Destinat a l'Escola Graduada. Els peraires. Germans de Don Melcior i servei militar.
https://drive.google.com/file/d/1WDoCKu4rM7SdM4FGQ28GXA8yZXzw5OFu/view?usp=drive_link  

Aquesta és la primera gravació de la primera conversa: Don Melcior ens parlarà de les accions referents al magisteri que va fer la II Republica, del pla professional de magisteri, dels professors de la Nomal que el varen dur a terme, dels alumnes de les tres primeres i úniques promocions d'aquest pla i de les seves experiencies com alumne  de la tercera promoció. 1 Primera conversa: Accions de la República, Pla professional de Magisteri. Professors i professores. Les tres Promocions.

https://drive.google.com/file/d/1zuAIE3KD5NFJVDv-Lw9KwLPVxk-j4Er3/view?usp=drive_link

Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 1. Manuel Pérez

  

Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 1. Manuel Pérez. València, gener de 1937

SUMARI

1 Pròleg 

2  Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 

3 La gran responsabilitat dels governants. 

4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca. 

5 Surten al carrer els assassins. 

6 Han estat afusellades 5.250 persones. 

7 La interlocutòria de la mort. 

8 Eliminats els homes, es persegueix les dones. 

9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica. 

10 El robatori, mètode de govern. 

11 L'Acompa-gut de bitllets. 

12 L'Expedició de Bayo. 

13 L'ocupació italiana. 

14 Les propagandes del Comte Rossi. 

15 Rossi amenaça França. 

16 La consciència universal està atrofiada. 

17 El gran error de França i d'Anglaterra. 

18 La reconquesta d'Eivissa. 

19 Com parlen els bisbes. 

20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians. 

21 Diferència de tracte. 

22 Pitjor que les hienes. 

23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses. 

24 El Ciutadella

25 La nostra fuga de Mallorca. 

26 Menorca l'heroica. 

27 Epíleg.

 

1 PRÒLEG

Què podem dir nosaltres que no vagi relatat en aquest fullet que avui la nostra Oficina de Propaganda ofereix al poble revolucionari?

Manuel Pérez ha sabut plasmar en un grapat de quartilles tot el verisme tràgic d'un poble sojutjat i embrutat fins a l'abjecció.

Per les seves pàgines veiem desfilar tots els horrors de la guerra, tots els apetits de la bèstia feixista desatats. Palma de Mallorca, l'illa suelta i tallada de la Mediterrània, gime des dels primers dies de la sublevació sota la garra del feixisme. Allà a penes si hi va haver resistència. No podia haver-la. l'organització obrera va ser sempre molt amable, mancava d'aquesta personalitat recta que en altres ciutats posseïa i posseeix i que li va permetre, tan bon punt la sublevació es va fer pública, aixafar els seus iniciadors.

Manuel Pérez, San Martin i Manuel Vergara havien estat enviats a aquella illa per la nostra organització. Les dues primeres, en nom de la Regió catalana, i el darrer, Vergara, pel Comitè Nacional de la C. N. T., al qual pertanyia, exercint en el mateix les funcions de Tresorer.

Pérez, San Martin i alguns més, van aconseguir sortir de l'illa maleïda, posar-se a fora, més no així Vergara. Vergara, com tants d'altres, va pagar amb la seva vida l'amor cap als altres.

Els mercenaris del fasci van cosir el seu cos a baionetes.

Sorprès quan escoltava la ràdio i detingut per sospitós, va ser conduït per les hienes feixistes a la Delegació de Policia. Allà sembla que van identificar la seva personalitat, fent-li, seguidament, objecte de tota classe d'insults, vexacions i atropellaments.

Les pistoles feixistes ens van arrabassar un excel·lent company i un amic entranyable. La seva obra, com la de Teodoro Mora, Durruti, Ascaso i tants d'altres, no l'oblidarem mai. Ella serà la lluminària que ens condueixi per la intrincada verola de la revolució.

La nostra llista de màrtirs s'ha enriquit. Ara si que podem dir amb propietat que a Espanya no queda un metre de terra que no estigui regada per la sang dels homes de la C. N. T.

Manuel Pérez, el conseqüent militant, l'anarquista mascle, el que com tants i tants va recórrer els camins del món predicant idees de redempció, ha escrit un nou fullet. Nosaltres li hem llegit «d'un tiró». Per molt habituats que estem a lescruïllesdel feixisme, no deixa d'impressionar-nos aquest relat. A Mallorca regna el terror, la barbàrie, la mort...

Què més podem dir? Que ho llegiu amb atenció i que això us serveixi per execrar, encara més si cap, al feixisme, per lluitar denodadament fins a aconseguir que Espanya quedi neta de feixistes.

No oblideu que al nostre sòl es ventila el pervenir de la Hamanitat. Si el feixisme arribés a triomfar: la Humanitat quedaria sumida novament te en les tenebrositats de l'Edat Mitjana.

Pel Comitè Nacional,

LA SECCIÓ D' INFORMACIÓ, PROPAGANDA I PREMSA

2 QUATRE MESOS DE BARBÀRIE. MALLORCA SOTA EL TERROR FEIXISTA

Amb crua realitat vaig exposar, davant els ulls dels treballadors, de tots els homes de consciència honrada, l'horrible tragèdia que viu el poble mallorquí, sotmès des del dia 19 de Juliol a la fúria salvatge dels elements feixistes. La meva exposició serà senzilla, sense aldaus literaris, ja que parlaré en aquest llenguatge propi dels homes del treball, a qui el capitalisme ha tancat sempre les portes de la cultura per obrir-los de par a les portes tràgiques del presidi.

Una cosa us puc afirmar honradament: com us exposo en aquest relat és absolutament cert; és una veritat incontestable, que ningú serà capaç de desmentir. Aquest fullet us demostrarà el que seria Espanya si aquest règim maleït que s'anomena feixisme triomfés al nostre país.

Meditin serenament quants li llegeixin i posin la mà sobre la seva consciència els que en aquests moments greus, sense sentit de responsabilitat, intenten trencar la unió sagrada del proletariat que lluita heroicament per la causa de la llibertat i la justícia.

Entrem de ple a l'exposició: 

Més d'una vegada, en les hores amargues viscudes a Mallorca, han assolat llàgrimes a mi. ulls i he pensat que eren felices els que amb el fusell a la mà podien lluitar en el front de batalla contra les hordes maleïdes del fasci. Perquè més cruel que exposar la vida per la llibertat és viure acorralat com a fera, acostant-se cada dia sense saber si al

l'endemà el nostre cadàver, mutilat, seria trobat a la carretera tràgica que condueix al cementiri. Així viu el poble treballador d'aquesta agermanada illa que es diu Mallorca.

3 LA GRAN RESPONSABILITAT DELS GOVERNANTS

El 1934, quan em trobava a Santa Cruz de Tenerife, vaig comprovar –i això és una vergonya que cau de ple sobre els homes que han governat a Espanya després del 14 d'Abril– que l'arxipèlag canari més que una regió espanyola era una espècie de colònia alemanya.

Demostré en articles publicats a «Solidaridad Obrera» que Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas, Santa Cruz de la Palma i totes les illes que integren aquell arxipèlag estaven en poder de l'imperialisme alemany.

De quina manera s'havia apoderat Alemanya de l'arxipèlag canari? De la mateixa manera que va pretendre apoderar-se de l'illa de Madeira.

A l'illa de Madeira els alemanys van establir un sanatori antituberculós per als súbdits alemanys allà residents, però del que es tractava era d'anar conquerint aquella illa per establir-hi una base naval.

No van poder aconseguir-ho perquè a temps Portugal va elevar la seva protesta, i llavors va tractar de conquerir tot l'arxipèlag canari, perquè li interessava tenir una base naval a l'Atlàntic del Nord.

Doncs bé; el 1934 va demostrar amb fets concrets, amb proves irrefutables, que Canàries era alemanya. No existia a Santa Creu de Tenerife un sol hotel, un sol centre de turisme que pertanyés als espanyols del continent, ni tan sols als illencs, sinó que tots pertanyien als súbdits alemanys: els principals tallers metal·lúrgics, els treballs de càrrega i descàrrega, la consignació de vaixells, la indústria i el comerç, la vida econòmica de l'illa estaven sota el control absolut d'Alemanya.

És més: Jacobo Adhlers, cònsol general d'Alemanya a Santa Cruz de Tenerife, era el major propietari de terres a l'Orotava. Canàries era, en fi, una colònia de Hitler.

Els militars espanyols van portar el seu cinisme fins a l'extrem d'anar vestits de paisà pels carrers de Tenerife lluint a la solapa la creu svàstica.

Setmanalment es repartia un diari feixista, editat a Hamburg, que portava a la primera plana la fotografia de Hitlér, en el qual es feia apologia del feixisme, indicant que només aquest règim podria salvar Espanya.

Tot això es va fer públic a «Solidaritat Obrera», perquè era una vergüènciaper als espanyols que una de les seves regions estigués en poder d'estrangers.

Doncs bé; per haver fet aquesta campanya, per haver demostrat que s'apoderaven d'una part del nostre territori, vaig deportar de Santa Cruz de Tenerife; és a dir, que es deportava els que es preocupaven pels interessos d'Espanya i es protegia els que s'apoderaven d'una part del seu territori.

No són moments de llançar recriminacions; només he de dir, perquè ho sàpiga el poble de Llevant, que era governador un polític valencià, deixeble de Blasco Ibáñez. Que posi la mà sobre la seva consciència i recordi si jo tenia o no raó quan afirmava que allà es feia feina contrària als interessos d'Espanya.

4 PER QUÈ VA TRIOMFAR EL FEIXISME A MALLORCA

Hauríem de dir que pel mateix motiu que va triomfar en altres capitals d'Espanya. Els homes de la República perdien el temps lamentablement a defensar interessos i ambicions particulars, i en lloc de viure al costat dels treballadors, que són l'única força positiva d'Espanya, s'entretenien a fer política de partit.

Un governador cobejat, pusil·lànime, va ser el responsable del triomf feixista a Palma de Mallorca. Quan a la matinada del 19 de juliol els homes d'esquerra, les organitzacions obreres C. N. T. i U. G. T., que ja sabien el perill que es cernia sobre Espanya, van acudir al governador civil per exigir-li armes i impedir que les hordes feixistes es llancessin al carrer, aquest va contestar amb arrogància: «Tinc forces suficients per garantir l'ordre i no entrego armes a ningú».

Davant la protesta vehement dels treballadors, que li van fer veure el perill en què es trobava l'illa, ja que en alguns punts d'Espanya havia esclatat el moviment, el governador va replicar amb aquestes paraules: «El general Goded em va visitar anit per dir-me, sota paraula d'honor, que està incondicionalment al costat del Govern legalment constituït».

Cal ser molt ingenu per creure que Goded, que ni tan sols era republicà, pogués ser fidel a un govern d'esquerres, i molt menys a la causa de la llibertat. Va portar aquest home la seva intransigència suïcida a l'extrem d'impedir que els militants de les organitzacions obreres poguessin tenir en el seu poder una pistola per defensar-se d'una possible agressió.

Jo no m'atreveixo a afirmar que el governador estigués d'acord amb els militants sublevats, però sí que afirmo que ell és l'únic responsable que el feixisme triomfés a Palma de Mallorca.

5 Surten al carrer els assassins feixistes

Com havíem previst, el general Goded estava compromès en el moviment militar. A les vuit del matí les forces de l'exèrcit es llançaven al carrer, sent declarat l'Estat de Guerra. Simultàniament van començar a circular gran nombre d'actes replets de falangistes, que al crit d'«iArriba Espanya!» disparaven les seves pistoles contra la població indefensa.

Ocupats els centres oficials, on els rebels no van trobar la menor resistència, es va iniciar l'assalt a les organitzacions obreres i als locals on tenien la seva residència les agrupacions polítiques d'esquerra.

Res va escapar a la fúria vandàlica de les hordes feixistes.

Després de destrossar-ho tot: mobles, quadres, instruments de treball, etc,, recordant les actuacions de la fe de la «Santa Inquisició», van fer fogueres amb els llibres que van trobar a les biblioteques.

Va començar llavors la caça de l'home, i amb ella una sèrie de crims que no tenen precedents en la història humana. Només als puebIos de Pollensa i Manacor van trobar alguna resistència els feixistes; aquesta va ser per part dels Carabiners, que després d'heroica lluita van ser vençuts per l'enemic.

Sense armes, sorpresos per la rapidesa dels esdeveniments i a més poc entrenats en les lluites socials, als treballadors de Palma només els quedava un recurs heroic: declarar la vaga general, paralitzant totes les activitats de l'illa. I aquesta vaga general que constitueix una veritable epopeia si tenim en compte la situació del proletariat de Mallorca, va durar vint-i-dos dies, però al cap d'ells van haver de rendir-se davant la crueltat de l'enemic. Les autoritats feixistes van ordenar als seus agents que anessin de casa a casa per obligar els obrers que es reintegraren a la feina, i per aconseguir els seus propòsits van afusellar cinc camarades que dignament van dir no estar disposats a treballar per als miserables que havien implantat a Mallorca un règim de terror i barbàrie.

6 HAN ESTAT AFUSELLADES 5.250 PERSONES

—Dubteu quan us digui que a Mallorca han estat afusellats en quatre mesos 5.250 treballadors? Com? Ara us ho explicaré; La Casa del Poble va ser ocupada pels feixistes, que hi van instal·lar el "quarter general de Falange Española", donant-li el nom de «Casa Primo de Rivera».

En els primers dies del moviment es van limitar a detenir els treballadors més significats en les organitzacions obreres, portant-los al seu quarter general, on després d'insultar-los i apallissar-los els obligaven a beure mig litre d'oli de ricí.

Aquests obrers eren enviats a la presó i als vaixells que es trobaven ancorats al port, però en poc temps les presons eren insuficients ja que el nombre de detinguts s'elevava a molts milers.

A principis d'Agost va arribar a Mallorca aquesta figura tràgica que es diu Conde Rossi. Jo no sé si en realitat és un comte i si el seu veritable nom és el de Rossi però sí que puc afirmar que és un veritable tipus de bandoler. En contemplar-li, passa per la nostra imaginació la idea que és un d'aquells saltejadors de Calàbria que hem llegit a les novel·les populars.

El Comte Rossi va dir als feixistes que els seus procediments eren ineficaços ja que les presons costaven molts diners i el règim feixista no havia de fer sacrificis per mantenir els seus enemics. El millor sistema –va dir Rossi– és eliminar-los; així desapareix el perill i l'Estat es lliura d'una càrrega penosa.

Ja parlarem àmpliament d'aquest personatge funest. 

Els teus interessos professionals

Nom i Llinatges: Data d’avui:

Els teus Interessos Professionals

És clar que no totes les coses t'agraden de la mateixa manera. Algunes te resulten més interessants que altres. Per començar, pots fer una llista de coses que t'agrada fer en diferents moments, especialment quan tu pots triar la teva ocupació (durant un cap de setmana, per exemple).

-

-

-

-

-

-

Un cop feta la llista, ordena-les posant en primer lloc les que més t'interessen

1

2

3

4

5

6

N'has trobat alguna cosa que t'interessi especialment? En cas afirmatiu, quina?:

Ara parlarem d'alguns interessos específics, que formen grups de professions relacionades.

MECÀNIC:

A. Tens interès per saber com funcionen les juguetes mecàniques? Si/no

Quan s'espatllen, les desmontes i tractes d'arreglar-les o això t'avorreix i ni ho proves? 

B. Si se t'espatlla una clau de llum o un endoll de ca teva, penses que el sabries arreglar? Si/no

T'agradaria aprendre'n? Si/no

C. Si t'ofereixen una feina per l'estiu, t'agradaria que fos a un taller de cotxes? 

Per què? 

D. Si has visitat una fàbrica, t'has interessat pel seu funcionament? Si/no

 

T'has fet una idea més o menys clara del funcionament? Si/no

E. Pots descriure cinc oficis o professions relaciona¬des amb el camp mecànic, que t'agradaria exercir? 

ASSISTENCIAL:

A. Un dels teus companys ha tengut un accident i durant un  temps no podrà assistir a classe. T'oferiries per anar a ca seva i parlar-li de com van les classes, o fins i tot els te¬mes que es tracten? (si et sembla una cosa pesada, has de dir que no) Si/no

Per què?  

B. Els problemes amb drogues, delinqüència, etc  afecten molt a certs joves. Coneixes a algú que tengui aquests problemes? Si/no 

Tractes aquests te¬mes amb la família o els amics? Si/no

T'informes llegint llibres o mirant programes de TV que proposin solu¬cions? Si/no 

C. L'atenció a les persones malaltes requereix dedica¬ció i entrega (metges, infermers, cuidadors, etc.) T'atreu aquest camp? Si/no  

T'agrada atendre la persona que a ca teva es posa malalta? Si/no   

Per què?: 

D. T'agradaria dedicar-et a alguna professió en la que les persones exposin els seus problemes, esperant que els hi aportis solucions?  

Escriu el nom d'alguna d'aquestes pro¬fessions: 

E. Quan un amic o company de classe té un problema i te'l conta, l'escoltes?, quina és la teva actitud?: 

Per què? 

CIENTÍFIC:

A. T'agradaria investigar, descobrir coses desconegudes sobre els fenòmens de la naturalesa?: Si/no 

Quan vas al camp, per exemple, t'agrada mirar els insectes, els ocells, què fan on viuen, etc.?: Si/no

T'agradaria fixar-t'hi si sabessis com? Si/no

B. Et criden l'atenció els edificis, monuments, etc. de la ciutat i t'agradaria saber la seva història? Si/no

Alguna vegada has fet un treball d'investi¬gació sobre històries o aconteixaments de la ciutat? Si/no 

Penses que seria una cosa pe¬sada o que t'interessaria fer-ho? Si/no 

Per què

C. Probablement has fet algun treball senzill al labo¬ratori. Què et sembla la feina dels químics?:

D. T'interessen els temes científics? Si/no 

Llegeiges, si en tens a mà, re¬vistes o articles científics?  (sobre la capa d'ozó, els ani¬mals en perill d'extinció, energia solar, etc.)? Si/no

E. Ets constant i tens paciència fins aconseguir el que et proposes? Si/no

Series capaç de treballar mesos, anys, cercant una cosa que no saps si podràs trobar? Si/no

Per què?: 

ARTÍSTIC:

A. T'agrada, quan tens temps lliure, fer dibuixos, pin¬tar, etc? Si/no

Ets original i net a l'hora d’il·lustrar els treballs de l'Ins¬titut? Si/no

Et sembla que pintar és una cosa avorrida i inútil? Si/no

Per què?:

B. T'interessen les exposicions de pintura, escultura, obres de teatre, concerts, etc.? Si/no

Què és el que més t'agrada de les coses esmentades?

Per què? 

C. T'agrada fer fotografies? Si/no 

Penses que les fas bé? Si/no 

Et pareix que dues fotografies d'una mateixa cosa poden trans¬metre opinions diferents? Si/no

Per què? 

D. Què tal et surten les redaccions? Bé / malament/ regular  

Et costa molt que et venguin les idees per fer-les? Si/no 

E. Escriu cinc oficis que tenguin que veure amb la creació. 

N'hi ha qualcun que t'agradi? (Pensa en el món de la moda, de la bellesa del cos, de la construcció, de la ceràmica, de l'artesania popular, etc., sempre que el que s'hagi de fer sigui una cosa original.) 

AIRE LLIURE:

A. Si pots triar entre sortir d'excursió, anar al cine o a una discoteca, què faries? 

Per què? 

B. T'interessen temes com el conreu, recol·lecció, plantació, etc.? Si/no

T'agrada la jardineria? 

C. Quan fas alguna sortida, sigui al camp o a la ciu¬tat, t'agrada? Si/no

Per què? 

Estàs més a gust al carrer o dins un edifici? 

D. Si et deixen triar entre l'esport a pista coberta o a l'aire lliure, què t'estimes més?

Per què? 

E. Escriu tres oficis o professions que es facin a l'aire lliure 

Assenyala els pros i con¬tres per què es facin a la intempèrie 

N'hi ha algun que t'agradi especialment? 

ADMINISTRATIU

A. T'agradaria encarregar-te de la biblioteca de l'institut (Fer fitxes, classificar-les, préstec de llibres, etc.)? Si/no 

Et divertiria aquesta feina, o et sembla avorrida? 

B. Quan vas a un banc o caixa d'estalvis, que et sembla la feina dels que hi treballen? 

Et sembla atractiu manejar l'ordinador controlant comptes, comptar dobbers, etc.? 

C. Et diverteix passar a màquina els treballs de l'institut? Si/no

Saps què és la taquigrafia?  Si/no.           Et sembla útil? Si/no

T'agradaria manejar un arxiu? 

D. Un dels teus germans es casa. T'oferiries a preparar la llista de convidats i enviar les invitacions?  Si/no 

T'agradaria ajudar a dur els comptes a ca teva? Si/no

E. Et sembla que faries a gust un treball més aviat seden¬tari, de despatx, manejant papers? Si/no 

Se t'ocorren tres professions d'aquest camp que no et molestaria exercir? 

Escriu-les: 

Un cop omplerts els qüestionaris, es tracta de valorar-los amb la finalitat de conèixer en quin camp o camps tens més preferències. Has de puntuar cada apartat (A, B, C, ...) amb un mínim de 0 i un màxim de 2 punts, de la següent ma¬nera:

- O punts: la teva resposta és negativa respecte a les activitats presentades.

- 2 punts: la teva resposta resulta molt positiva res¬pecte al camp professional presentat.

- 1 punt: la teva resposta és intermèdia (ni rebuig ni atracció excessiva) respecte a l'activitat presentada.

Al final de cada camp, fes la suma dels punts i els reflexes al gràfic que figura a continuació. Dins cada camp professional obtendràs una puntuació de 0 a 10.

Robin Hood. Capítol 6

 

Robin Hood. Capítol 6

La cel·la era estreta i tenia tres obertures: la porta, una petita claraboia per sobre i, davant, una altra claraboia més gran; aquesta última, a deu peus sobre el terra, tenia gruixuts barrots; el mobiliari es componia d'una taula, un banc i un xerrgó de palla. 

«Evidentment —es deia Robín—, el baró no és tan cruel com injust, ja que em deixa lliures les mans i els peus; aprofitem-ho i vegem què hi ha allà dalt». 

I, col·locant el banc sobre la taula, Robín va trepitjar fins a la claraboia amb ajuda del banc, posat dempeus al llarg de la paret. Oh felicitat! la seva mà acaba de tocar un dels barrots i s' ha adonat que, en lloc de ser de ferro, els barrots són de roure, de roure mig podrit. Els mou amb facilitat, també podrà trencar-los fàcilment, i encara que es resistisquen, estan prou espaiats com perquè el seu cap passe entre ells, i ja se sap que per on passa el cap també passa el cos. 

Robín es va posar a cantar una de les seves més alegres balades, i entre dues cançons va escoltar els passos d'un sentinella allunyar-se, tornar novament amb precaució, allunyar-se una altra vegada i tornar de nou. Aquestes anades i vingudes van durar un bon quart d'hora.  

«Si el mosso prossegueix el seu passeig durant tota la nit —pensava Robín—, corro el risc de seguir aquí al despuntar el dia. No podré escapar sense que m'escolti». 

Des de feia uns instants un profund silenci regnava a la galeria, i el passejant semblava haver renunciat a la seva vigilància; però Robín, que en la seva qualitat d'astut caçador coneixia totes les fintes, va jutjar que en aquesta circumstància era més prudent tenir el testimoni dels ulls que el de les oïdes, i es va decidir a utilitzar la miqueta del seu calabós. 

I no va ser en va, ja que en lloc d'un espia el jove en va veure dos, dos i escoltant, nas amb nas, enganxats a la porta. 

En aquell mateix instant, la llinda Maude, amb un candelabro en una mà i alguns objectes a l'altra, apareixia en un extrem de la galeria i llançava un crit de sorpresa en veure el cap de Robín per sobre del parell de carcellers. 

Després d'unes paraules amb aquests, va entrar radiant al calabós, va deixar queviures i begudes a la taula i va exigir que la deixessin sola amb el presoner per tal de poder intercanviar amb ell algunes paraules. 

—I bé, jove guardabosc —va dir la germana molta quan es va tancar la porta—, en bona situació hi ha! 

—Sed la meva companya de captiveri, encantadora Maude, i no ficaré de menys la meva llibertat —va dir Robín abraçant-la. 

—No se'n va anar tan audaç, senyor —va exclamar la jove alliberant-se de l'abraçada de Robín—; no actuàreu com un cavaller galant. 

—Perdó, sou tan bella que... Però parlem seriosament; sentiu-vos i doneu-me les vostres mans; gràcies. Decideixo ara si sabeu el que li ha ocorregut a Allan Clare, el meu company de viatge, el que va entrar al castell amb mi i el vostre oncle Tuck. 

—Ai! està en un calabós encara més ombrívol i més terrible que aquest; es va atrevir a dir a Sa Senyoria: «Infame bribón, me casaré con lady Christabel a pesar tuyo». En el moment en què el vostre imprudent amic pronunciava aquestes paraules, vaig entrar a l'habitació del baró amb la meva jove senyora. Al veure milady, sir Allan Clare es va oblidar de tot fins al punt d'abalançar-se sobre ella, prendre-la als seus braços i besar-la exclamant: «¡Christabel, la meva volguda i ben amada Christabel!». Milady va perdre el coneixement i jo la vaig apartar de la presència del meu senyor. Per ordre de la meva jove senyora, m'informo del que ocorria amb el senyor Allan, com us he dit, està presoner. Gilles, l'alegre monjo, em va informar de la vostra sort, i vine per... 

—Per ajudar-me a fugir, ¿no és cert, volguda Maude? Gràcies, gràcies, sí, aviat seré lliure; si Déu em protegeix, abans d'una hora. 

—Lliure! —Però com sortireu d'aquí? Hi ha dos guàrdies en aquesta porta. 

—Voleu que n'hi hagués mil. 

—Us sou bruixots, agermanat foraster?  

—No, però he après a enfilar els arbres com una ardilla i a saltar les fosses com una llebre. 

El jove va indicar amb la mirada la claraboia, i, inclinant-se a l'oïda de la molta, acostant-se tant que al contacte dels seus llavis Maude va enrogir, va dir: 

—Els barrots no són de ferro. 

Maude va comprendre, i un somriure d'alegria va il·luminar el seu rostre. 

—Ara haig de saber on puc trobar el germà Tuck —va afegir Robín. 

—En... l'«office» —va respondre Maude una cosa avergonyida—. Si milady necessita de la seva ajuda per alliberar el senyor Allan, s'ha convingut que enviarà a buscar-lo a l'«office». 

—Quin camí deu seguir per arribar-hi? 

—Un cop fora d'aquí aneu cap a les muralles de l'esquerra i seguiu-les fins que trobeu una porta oberta. Aquesta porta us conduirà a una escala, l'escala a una galeria i la galeria a un corredor al cap del qual hi ha l'«office». La porta estarà tancada; si no us cap soroll dins, entreu; si Tuck no hi és, és que milady li haurà trucat, amaga'ns en un armari i espera la meva arribada; ens ocuparem de fer-vos sortir del castell. 

—Mil gràcies, la meva preciosa Maude, mai oblidaré les vostres bondats! — va exclamar Robín alegrement.  

Una hora més tard, la lluna al seu zenit anunciava a Robín que era hora de fugir, i Robín, dominant els precipitats latids del seu cor, va improvisar una escala amb el seu banc i va assolir sense esforç els barrots de la claraboia; un d'ells, molt podrit, va cedir a les poques sacsejades deixant-li lloc per passar; es va encarar a la vora de la claraboia i va mirar amb inquietud la distància que el separava del terra; semblant-li massa gran, va pensar utilitzar el seu cinturó atiant-lo per un extrem al barrot més sòlid. 

Acabats aquests preparatius, per als quals no va necessitar sinó un minut, es disposava a baixar quan va veure a pocs passos d'ell un soldat que li donava l'esquena i que, recolzat en la seva pica, contemplava les profunditats de la vall. 

—¡Hola! —es va dir—. Anava a caure a la boca del llop. ¡Cuidado! 

Feliçment, un núvol es va creuar entre la lluna i el castell, i la terrassa va quedar en la foscor mentre que la vall resplendeia de llum. El soldat, potser fill d'aquesta vall, el contemplava immòbil. 

—Anem, amb ajuda de Déu, —va murmurar Robín, que després de persignar-se fervorosament, es va deixar lliscar al llarg de la muralla esgarrapant-se al cinturó. 

Malauradament el cinturó era massa curt, i, en arribar a la seva fi, va notar que els seus peus estaven encara allunyats del terra, i va témer despertar l'atenció del vigilant caient amb massa soroll.

Què fer? Tornar a pujar a la presó? Els barrots que servien de punt de suport podien no aguantar els esforços d'una ascensió; més valia arriscar-se fins al final. Així, confiat en la providència i procurant ser el més lleuger possible, el jove es va abandonar al seu propi pes. 

Un horrorós estrèpit, una cosa així com el retumbar d'una tapadora en colpejar en un respirador de celler, va ser el soroll que va torbar els ensurts del sentinella en el moment en què el nostre heroi tocava terra. 

El sentinella va llançar un crit d'alarma i va avançar amb la pica en ristre cap al lloc on havia sonat el soroll insòlit; però no va veure res, no va escoltar res, i sense preocupar-se més per les causes de tal estrèpit, va tornar al seu lloc i es va posar novament a contemplar la seva volta vall. 

Robín, en no notar-se ferit, va aprofitar la sorpresa del vigilant per guanyar terreny sense preocupar-se ell tampoc per les causes de l'escàndol; no obstant això, acabava de córrer un gran perill. Els subterranis del castell abocaven directament sota la finestra del seu calabós, i el parany d'aquest respirador no estava tancada; l'atzar va voler que la colpegés amb el peu en caure, evitant així el desaparèixer per sempre en les profunditats del soterrani. 

Com li havia dit la jove, va trobar una porta oberta a la seva esquerra, i després d'haver-la franquejat va pujar per una escala, va seguir una galeria i després un immens corredor. 

Arribat a la bifurcació de les dues galeries, el nostre heroi, envoltat d'una profunda foscor, tantejava el terra amb el peu i palpava la muralla per tal de no desviar-se, quan vaig preguntar en veu baixa: 

—Qui és aquí? Què feu aquí? 

Robín es va pegar al mur i va contenir la respiració. Detingut igualment, el desconegut tantejava lleugerament les rajoleries amb la punta de la seva espasa i intentava orientar-se respecte al soroll que va fer Robín en acostar-se... 

—Sens dubte ha estat una porta que ha cruixit —es va dir el passejant nocturn; després, va prosseguir el seu camí. 

Pensant amb raó que, precedit per un guia, li seria més fàcil sortir del laberint pel qual errava des de feia un quart d'hora, Robín va seguir l'estrany a una distància prudent. 

Aviat, aquest últim va obrir una porta i va desaparèixer. La porta conduïa a la capella. 

Robín va apressar el pas, es va deslliurar després del desconegut i es va col·locar sense soroll després d'un dels pilars del sant lloc. 

Els raigs de la lluna inundaven la capella amb les seves blanques claredats, i una dona amb vel orava arrossegada davant d'una tomba; l'estrany, revestit amb l'hàbit dels monjos, passejava les seves inquietes mirades per tot l'edifici; de sobte, en veure la dona, es va estrènyer, va contenir una exclamació, un crit d'aquesta que se li escapava, va travessar la nau i s'hi va acostar amb les mans juntes. Al soroll dels passos del desconegut la dona va aixecar el cap i li va mirar, agitada pel temor o tremolosa per l'esperança. 

—Christabel! —va murmurar dolçament el monjo. 

La jove es va aixecar, un profund rubor va envair les seves muscleres, i, ficant-se als braços estesos del jove, va exclamar amb inexpressable alegria: 

—¡Allan! Allan! El meu volgut Allan! 

Converses amb Don Melcior Rosselló. 1 Accions de la República, Pla de Magisteri. Promocions

 

És l'any 2004. Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. 

Tenim una serie de converses (gravades en veu) amb Don Melcior Rosselló. En tenim sis abans de "la Conferència". "La germandat" (Germandat de mestres jubilats) prepara un acte en commemoració dels 150 anys del naixement dels dos ilustres poetes. Aquest acte consistirà en una conferència que dona don Melcior explicant la figura i obra de don Joan Alcover. Aquesta conferència, llarga, ilustrda (amb vivències personals del propi don Melcior Rosselló), devers dues hores, la gravam i la trocetjam en quatre troços que també oferirem en veu. I, una vegada després del dia de la Conferencia tenim una altra serie de converses amb don Melcior. Menys que abans i amb continguts menys importants. Veurem quantes gravacions sortiran d'aquestes. 

Aquesta és la primera gravaxió de la primera conversa: Don Melcior ens parlarà de les accions referents al magisteri que va fer la II Republica, del pla professional de magisteri, dels professors de la Nomal que el varen dur a terme, dels alumnes de les tres primeres i úniques promocions d'aquest pla i de les seves experiencies com alumne  de la tercera promoció. 

1 Primera conversa: 1 Accions de la República, Pla professional de Magisteri. Professors i professores. Les tres Promocions.

https://drive.google.com/file/d/1zuAIE3KD5NFJVDv-Lw9KwLPVxk-j4Er3/view?usp=drive_link