No se li pot criticar a Muriqi: és el millor i més resolutiu jugador del Mallorca, és el que li ha donat més punts, és el segon màxim goletjador de la lliga sols superat per Mbappé. Fins aquest penalti fallat a Elx duia 5 penaltis encertats de 5 llençats (100% d'encerts). Ara en du 5 de convertits i un de fallat, un que val tres punts.
A vós, Déus, donam laus, que m'avets fait gran socors, car m'avets fait de mal en bon, e de foll fait savi hom; e per amor de Vós, Senyor, faç ieu lo Cant de Ramon.
En ira de Déu fui pausat, e a peccats fui dat. Jesu me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat: e per amor de Vós, Senyor, faç ieu lo Cant de Ramon.
Follia me pres en joven, e per la follia mes ieu sens, e fui a sarraïns preïcar, amor me pres, fé'm Déus amar, e per amor de Vós, Senyor, faç ieu lo Cant de Ramon.
segueix
Joan Alcover (1854-1926)
La Balanguera
La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons; veu com devallen a les fosses els que ara viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella, i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquil·la, destria l'auba qui vendrà.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
El pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada i li donà per terra l’esquerpa serralada, per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l’aucell que encativam; el crit sublim escolta de l’àguila marina, o del voltor qui puja sent l’ala gegantina remoure son fullam.
Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l’infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge per glòria i per delit.
Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.
Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura… oh vida! oh noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada com l’au dels temporals.
Josep Mª Llompart de la Peña (1925-1993)
.
Desamor
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Bartomeu Bennassar Vicens (1937)
"A Mallorca" (Fragment popular)
Terra de pau, de llum i de memòria, on el silenci parla amb veu de mar, Mallorca meva, niu de la meva història, el lloc on Déu m'ha permès caminar.
Ets l'olivera vella que resisteix el vent, el blau que es fon amb l'horitzó daurat, i en el batec de cada humil forment, hi sent el pols de tot el que he estimat."
Jaume Santandreu Sureda (1938-2025).
Aquesta rialla
Aquella rialla
d'ou estrellat als morros,
honorable masclell de les hispàniques
i balconeres ànsies,
que barrines pous fets
al regueró de les femelles cegues,
te la fiques al cul,
Endins! Endins! Més enfonyada, encara.
Com si te l'empengués, a la rialla,
el cap de fava dur
d'un moro esdevingut un peix espasa.
Jo em donaràs les gràcies,
quan atenent les súpliques,
rebudes des dels ulls seus amb mil cartes,
et faci el gran favor, inexorable,
de desflorar el teu fill predilecte.
Biel Mesquida Amengual (1947)
Poetar
Et vull poetar amor llarg
Amb els llims dels mots més ardents
Perquè no hi hagi cap sequera ni una
Que cendresqui aquest tronc de temps
Les capçades com arrels i viceversa
L'infinit humus com a defensa constant
De qualsevulla mort quotidiana
Et vull poetar amor llarg
Amb l'harmonia llenegadissa de les hores
Que no s'aturen mai de sentir el cant
Confegit als batecs i als alens de tu
Que formen l'abecedari on sempre visc
Maria Victoria Secall de Fermentino (1947)
Les flors
No ve cap tren: puc córrer per les vies
i examinar l'efimer cquilibri
de caminar per una. La proesa
m'eixampla el pit i aixi ja torna estable
la visió del cel i com es baden
timidament les flors damunt les branques
dels ametllers, com el farratge s'alça
per entre els troncs., com el capvespre guanya
la quietud que a poc a poc retorna.
S'extravià la mà i el temps em mostra
tot el debat del cop i l'esperança:
el tendre blat un jorn clogué en l'espiga
la servitud de satisfer la gana,
s'aturà el pas i ha retornat, i l'arbre
que s'arrancà pot rebrostar; la pugna
mogué la flor cap a un esplet majúscul
que mostra els noms més estimats i amaga
la tasca al fons dels somnis de la casa.
Jaume Caldentey Bennassar
A un arbre
A un arbre
fulles verdes i brots secs
fruits madurs que s’esperen
la caiguda amb el bon temps
A un arbre
que al cor guarda un aucelló
que a la nit crida la mare
morta per un caçador.
D’un arbre
ja les fulles han caigut
les branques ja s’han romput
i a la soca ja no hi es
ni aquell infant trepador
ni el record d’aquells amors
en la data entre dos cors
D’un arbre
ja les cendres només queden
cendres que el vent reparteix
car d’eII ja tot ha acabat
Pot ser quedi una llavor
que amb la terra i els records
renaixerá amb un nou sol
D’un arbre
ja les fulles han caigut
les branques ja s’han romput
i a la soca ja no hi es
ni aquell infant trepador
ni el record d’aquells amors
amb la data entre dos cors.
Joan Perelló Ginard (1953)
Sempre Trobaré algún dolor
Déu, no sé com no pots odiar l’home. Seria capaç de perdonar-t’ho si una paraula teva, la paraula, em fes comprendre el perquè de l’odi.
Saps que t’accept sense àngels confusos, sense misteri, sense ciris… Saps que t’accept coronat d’espines, coronat d’homes… una mica com et parla En César Vallejo, o potser En Nicanor Parra, o a la manera d’En Blas de Otero. Però no des d’una trona. Et necessit a la creu, vora lladres, perquè odiï l’or i confondre’m entre els col·legials a una sala de direcció espiritual, o a una estampa. Et necessit així, senzillament, per un simple odi terriblement humà cap als colltorts de la nostra terra.
ho he sentit a dir a més d'un militar espanyol, però des de que habit a aquest món sempre he vist que qui prepara la guerra, encara que digui que ho fa en pro de la pau (algun inclús desitjant el premi Nobel de la Pau) acaba fent la guerra. O sigui, si de veritat (i no sols de propaganda) vols la pau, prepara y practica la pau, i no la guerra.
Què passaria si tots tenguessim armes nuclears? demana Gonçal Lopez Nadal
Estic segur que si tots, en un moment determinat, tinguessim armes nuclears, al moment següent, tots (i totes) deixariem d'existir.
Per altra banda:
1 Ningú de Veneçuela, Cuba, Iran o Liban ha provocat ni a EEUU ni a l'Estat genocida d'Israel, no obstant EEUU o/i Israel han amenaçat Cuba i han atacat, matat i robat a Veneçuela, Palestina, Iran i Liban, la qual cosa ha perjudicat greument a aquests quatre directament i a tot el món indirectament (és curiós que a les televisions, radios i periòdics occidentals -capitalistes- parlen, cada dia de les nefastes conseqüencies econòmiques que aquest atac unilateral d'EEUU i Israel ens ocasionen i no parlen (o parlen molt poc) de les criminals conseqüencies humanitàries que, en realitat, són molt més greus i irreversibles.
2 Iran, en el seu dret i realitat de defensar-se, ha contraatacat i resulta menys debil (per ventura amb ajuda secreta de Rusia i/o China) del que havien calculat els invasors atacants i amenaça als atacants i a tots els seus aliats i simpatitzants.
3 Nosaltres, Mallorca, amb la nefasta política de la nefasta termit pinocho Margalida de Campos (PP-Vox, el pitjor i delinqüent govern de les Illes), ens ha omplert d'interessos i persones d'Israel i EEUU, amb la qual cosa ens posa en el punt de mira de la resposta directa d'Iran i els seus aliats si això es complica i creix el nombre d'intervinents.
4 Tenint en compte els caps d'Israel i d'EEUU i les polítiques actuals tant d'un estat genocida com de l'altre, Mallorca i totes les Illes Balears no necessitam cap empresa hotelera i no hotelera d'aquests dos països. Yankees go hom, Israelis go hom. i Netanyahu i Trump a ser jutjats i condemnats a la màxima pena davant dels tribunals internacionals de Justícia.
El passat dia 20 (març) va entrar la primavera substituint l'hivern; i el passat dia 21 va ser el dia de la poesia,
no obstant això, en el món els dos assassins més criminals del món segueixen matant i robant fora de ca seva impunement
I a Espanya i a les Illes els membres i votants de PP-Vox enfora de condemnar els lladres assassins cerquen culpabilitat en les víctimes i, fins i tot alguns es posen de part dels invasors criminals. Feijóo acusa a Pedro Sánchez, perque aquest ha condemnat el genocidi palestí i l'atac, sense mediar provocació, d'Israel i EEUU a Iran i Liban, per la qual cosa Israel ha amenaçat a Espanya, de posar en perill Espanya i de posar-se del costat equivocat de la història. Què vol dir que, per a ell, el costat correcte és a favor dels genocides i delinqüents internacionals (inasió i robatoris a Veneçuela i segrest del seu President i, amenaces i bloqueig a Cuba, genocidi palestí, invassió, crims, destrucció i robatoris a Iran i Liban)?
Tanta sort que Espanya no tenim petroli i tenim presidents/es autonòmics i el President del PP i el de Vox que besen el cul a Netanyahu i a Trump, perque si fos al revés ens bombardejarien i robarien sense que els haguéssim provocat.
Avui, divendres 20 de març, a les 10 h. del matí ha començat la primavera
La primavera comença amb l’equinocci de primavera, que normalment cau el 20 o el 21 de març a l’hemisferi nord. Per exemple: Sovint és el 20 de març, alguns anys pot ser el 21 de març (molt rarament el 19)
Aquest 2026, la primavera comença el 20 de març.
El dia d’inici de la primavera varia perquè l’any no dura exactament 365 dies, sinó aproximadament 365,2422 dies. Aquest petit desfasament és el que fa que l’Equinocci de primavera no caigui sempre el mateix dia.
Per compensar-ho: Cada any “sobren” unes 6 hores aproximadament.
Aquestes hores es van acumulant: Cada 4 anys afegim un dia extra (any de traspàs) al febrer. Tot i així, l’ajust encara no és perfecte, i per això l’equinocci pot caure: el 19 de març (molt rar), el 20 de març (el més habitual) o el 21 de març.
A més, també influeixen petits ajustos del calendari i el moviment real de la Terra al voltant del Sol.
En resum: no és que la primavera canviï, sinó que el nostre calendari intenta seguir un moviment que no és exacte.
Aquí tens les dates aproximades de l’Equinocci de primavera (inici de la primavera a l’hemisferi nord) per als propers anys:
2026 → 20 de març
2027 → 20 de març
2028 → 20 de març
2029 → 20 de març
2030 → 20 de març
2031 → 20 de març
2032 → 20 de març
2033 → 20 de març
2034 → 20 de març
2035 → 20 de març
Com veus, durant bastants anys seguits cau el 20 de març, que és el més habitual avui en dia.
El 21 de març, que abans era més comú, ara gairebé no es dona per l’ajust del calendari. El 19 de març pot aparèixer molt puntualment en alguns anys llunyans.
Aquí tens l’hora aproximada de l’Equinocci de primavera a Palma (Mallorca) per als propers anys:
2026 → 20 de març a les 10:01 h
2027 → 20 de març a les 15:25 h
2028 → 20 de març a les 20:17 h
2029 → 20 de març a les 02:02 h
2030 → 20 de març a les 07:52 h
L’hora va canviant cada any perquè la Terra no tarda exactament el mateix temps a completar cada volta al Sol.
Un detall interessant: l’equinocci és un instant molt precís, no tot el dia. És el moment exacte en què el Sol creua l’equador celeste i el dia i la nit duren pràcticament el mateix a tot el món.
