dimarts, 9 de juny del 2026

Converses amb Don Melcior Rosselló. 2 Pla Professional. Professors. Promocions. Servei.

Segona conversa Seguim els mateixos temes de la primera, un poc més parlats: 2 Tercera promoció del Pla Professional. Els primers llibres. Contrast entre la formació de la II República i la dels sublevats. Il·lusió i capacitat dels mestres del Pla Professional. L'any de Practiques. Repetició. Felicitat d'un alumne de don Melcior: "La lliçó de la Història". Destinat a l'Escola Graduada. Els peraires. Germans de Don Melcior i servei militar.


Aquesta és la primera gravació de la primera conversa: Don Melcior ens parlarà de les accions referents al magisteri que va fer la II Republica, del pla professional de magisteri, dels professors de la Nomal que el varen dur a terme, dels alumnes de les tres primeres i úniques promocions d'aquest pla i de les seves experiencies com alumne  de la tercera promoció. 
1 Primera conversa: Accions de la República, Pla professional de Magisteri. Professors i professores. Les tres Promocions.
https://drive.google.com/file/d/1zuAIE3KD5NFJVDv-Lw9KwLPVxk-j4Er3/view?usp=drive_link

Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 1. Manuel Pérez

  


Quatre mesos de barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 1. Manuel Pérez. València, gener de 1937

SUMARI

1 Pròleg 
2  Quatre mesos de Barbàrie. Mallorca sota el terror feixista 
3 La gran responsabilitat dels governants. 
4 Per què va triomfar el feixisme a Palma de Mallorca. 
5 Surten al carrer els assassins. 
6 Han estat afusellades 5.250 persones. 
7 La interlocutòria de la mort. 
8 Eliminats els homes, es persegueix les dones. 
9 Després del terror, la fam, la ruïna econòmica. 
10 El robatori, mètode de govern. 
11 L'Acompa-gut de bitllets. 
12 L'Expedició de Bayo. 
13 L'ocupació italiana. 
14 Les propagandes del Comte Rossi. 
15 Rossi amenaça França. 
16 La consciència universal està atrofiada. 
17 El gran error de França i d'Anglaterra. 
18 La reconquesta d'Eivissa. 
19 Com parlen els bisbes. 
20 Barbarie feixista i generositat dels nostres milicians. 
21 Diferència de tracte. 
22 Pitjor que les hienes. 
23 La detenció del «Ciutadella» i el bombardeig de Roses. 
24 El Ciutadella
25 La nostra fuga de Mallorca. 
26 Menorca l'heroica. 
27 Epíleg.

1 PRÒLEG

Què podem dir nosaltres que no vagi relatat en aquest fullet que avui la nostra Oficina de Propaganda ofereix al poble revolucionari?

Manuel Pérez ha sabut plasmar en un grapat de quartilles tot el verisme tràgic d'un poble sojutjat i embrutat fins a l'abjecció.

Per les seves pàgines veiem desfilar tots els horrors de la guerra, tots els apetits de la bèstia feixista desatats. Palma de Mallorca, l'illa suelta i tallada de la Mediterrània, gime des dels primers dies de la sublevació sota la garra del feixisme. Allà a penes si hi va haver resistència. No podia haver-la. l'organització obrera va ser sempre molt amable, mancava d'aquesta personalitat recta que en altres ciutats posseïa i posseeix i que li va permetre, tan bon punt la sublevació es va fer pública, aixafar els seus iniciadors.

Manuel Pérez, San Martin i Manuel Vergara havien estat enviats a aquella illa per la nostra organització. Les dues primeres, en nom de la Regió catalana, i el darrer, Vergara, pel Comitè Nacional de la C. N. T., al qual pertanyia, exercint en el mateix les funcions de Tresorer.

Pérez, San Martin i alguns més, van aconseguir sortir de l'illa maleïda, posar-se a fora, més no així Vergara. Vergara, com tants d'altres, va pagar amb la seva vida l'amor cap als altres.

Els mercenaris del fasci van cosir el seu cos a baionetes.

Sorprès quan escoltava la ràdio i detingut per sospitós, va ser conduït per les hienes feixistes a la Delegació de Policia. Allà sembla que van identificar la seva personalitat, fent-li, seguidament, objecte de tota classe d'insults, vexacions i atropellaments.

Les pistoles feixistes ens van arrabassar un excel·lent company i un amic entranyable. La seva obra, com la de Teodoro Mora, Durruti, Ascaso i tants d'altres, no l'oblidarem mai. Ella serà la lluminària que ens condueixi per la intrincada verola de la revolució.

La nostra llista de màrtirs s'ha enriquit. Ara si que podem dir amb propietat que a Espanya no queda un metre de terra que no estigui regada per la sang dels homes de la C. N. T.

Manuel Pérez, el conseqüent militant, l'anarquista mascle, el que com tants i tants va recórrer els camins del món predicant idees de redempció, ha escrit un nou fullet. Nosaltres li hem llegit «d'un tiró». Per molt habituats que estem a lescruïllesdel feixisme, no deixa d'impressionar-nos aquest relat. A Mallorca regna el terror, la barbàrie, la mort...

Què més podem dir? Que ho llegiu amb atenció i que això us serveixi per execrar, encara més si cap, al feixisme, per lluitar denodadament fins a aconseguir que Espanya quedi neta de feixistes.

No oblideu que al nostre sòl es ventila el pervenir de la Hamanitat. Si el feixisme arribés a triomfar: la Humanitat quedaria sumida novament te en les tenebrositats de l'Edat Mitjana.

Pel Comitè Nacional,

LA SECCIÓ D' INFORMACIÓ, PROPAGANDA I PREMSA


2 QUATRE MESOS DE BARBÀRIE. MALLORCA SOTA EL TERROR FEIXISTA

Amb crua realitat vaig exposar, davant els ulls dels treballadors, de tots els homes de consciència honrada, l'horrible tragèdia que viu el poble mallorquí, sotmès des del dia 19 de Juliol a la fúria salvatge dels elements feixistes. La meva exposició serà senzilla, sense aldaus literaris, ja que parlaré en aquest llenguatge propi dels homes del treball, a qui el capitalisme ha tancat sempre les portes de la cultura per obrir-los de par a les portes tràgiques del presidi.

Una cosa us puc afirmar honradament: com us exposo en aquest relat és absolutament cert; és una veritat incontestable, que ningú serà capaç de desmentir. Aquest fullet us demostrarà el que seria Espanya si aquest règim maleït que s'anomena feixisme triomfés al nostre país.

Meditin serenament quants li llegeixin i posin la mà sobre la seva consciència els que en aquests moments greus, sense sentit de responsabilitat, intenten trencar la unió sagrada del proletariat que lluita heroicament per la causa de la llibertat i la justícia.

Entrem de ple a l'exposició: 

Més d'una vegada, en les hores amargues viscudes a Mallorca, han assolat llàgrimes a mi. ulls i he pensat que eren felices els que amb el fusell a la mà podien lluitar en el front de batalla contra les hordes maleïdes del fasci. Perquè més cruel que exposar la vida per la llibertat és viure acorralat com a fera, acostant-se cada dia sense saber si al

l'endemà el nostre cadàver, mutilat, seria trobat a la carretera tràgica que condueix al cementiri. Així viu el poble treballador d'aquesta agermanada illa que es diu Mallorca.


3 LA GRAN RESPONSABILITAT DELS GOVERNANTS

El 1934, quan em trobava a Santa Cruz de Tenerife, vaig comprovar –i això és una vergonya que cau de ple sobre els homes que han governat a Espanya després del 14 d'Abril– que l'arxipèlag canari més que una regió espanyola era una espècie de colònia alemanya.

Demostré en articles publicats a «Solidaridad Obrera» que Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas, Santa Cruz de la Palma i totes les illes que integren aquell arxipèlag estaven en poder de l'imperialisme alemany.

De quina manera s'havia apoderat Alemanya de l'arxipèlag canari? De la mateixa manera que va pretendre apoderar-se de l'illa de Madeira.

A l'illa de Madeira els alemanys van establir un sanatori antituberculós per als súbdits alemanys allà residents, però del que es tractava era d'anar conquerint aquella illa per establir-hi una base naval.

No van poder aconseguir-ho perquè a temps Portugal va elevar la seva protesta, i llavors va tractar de conquerir tot l'arxipèlag canari, perquè li interessava tenir una base naval a l'Atlàntic del Nord.

Doncs bé; el 1934 va demostrar amb fets concrets, amb proves irrefutables, que Canàries era alemanya. No existia a Santa Creu de Tenerife un sol hotel, un sol centre de turisme que pertanyés als espanyols del continent, ni tan sols als illencs, sinó que tots pertanyien als súbdits alemanys: els principals tallers metal·lúrgics, els treballs de càrrega i descàrrega, la consignació de vaixells, la indústria i el comerç, la vida econòmica de l'illa estaven sota el control absolut d'Alemanya.

És més: Jacobo Adhlers, cònsol general d'Alemanya a Santa Cruz de Tenerife, era el major propietari de terres a l'Orotava. Canàries era, en fi, una colònia de Hitler.

Els militars espanyols van portar el seu cinisme fins a l'extrem d'anar vestits de paisà pels carrers de Tenerife lluint a la solapa la creu svàstica.

Setmanalment es repartia un diari feixista, editat a Hamburg, que portava a la primera plana la fotografia de Hitlér, en el qual es feia apologia del feixisme, indicant que només aquest règim podria salvar Espanya.

Tot això es va fer públic a «Solidaritat Obrera», perquè era una vergüènciaper als espanyols que una de les seves regions estigués en poder d'estrangers.

Doncs bé; per haver fet aquesta campanya, per haver demostrat que s'apoderaven d'una part del nostre territori, vaig deportar de Santa Cruz de Tenerife; és a dir, que es deportava els que es preocupaven pels interessos d'Espanya i es protegia els que s'apoderaven d'una part del seu territori.

No són moments de llançar recriminacions; només he de dir, perquè ho sàpiga el poble de Llevant, que era governador un polític valencià, deixeble de Blasco Ibáñez. Que posi la mà sobre la seva consciència i recordi si jo tenia o no raó quan afirmava que allà es feia feina contrària als interessos d'Espanya.


4 PER QUÈ VA TRIOMFAR EL FEIXISME A MALLORCA

Hauríem de dir que pel mateix motiu que va triomfar en altres capitals d'Espanya. Els homes de la República perdien el temps lamentablement a defensar interessos i ambicions particulars, i en lloc de viure al costat dels treballadors, que són l'única força positiva d'Espanya, s'entretenien a fer política de partit.

Un governador cobejat, pusil·lànime, va ser el responsable del triomf feixista a Palma de Mallorca. Quan a la matinada del 19 de juliol els homes d'esquerra, les organitzacions obreres C. N. T. i U. G. T., que ja sabien el perill que es cernia sobre Espanya, van acudir al governador civil per exigir-li armes i impedir que les hordes feixistes es llancessin al carrer, aquest va contestar amb arrogància: «Tinc forces suficients per garantir l'ordre i no entrego armes a ningú».

Davant la protesta vehement dels treballadors, que li van fer veure el perill en què es trobava l'illa, ja que en alguns punts d'Espanya havia esclatat el moviment, el governador va replicar amb aquestes paraules: «El general Goded em va visitar anit per dir-me, sota paraula d'honor, que està incondicionalment al costat del Govern legalment constituït».

Cal ser molt ingenu per creure que Goded, que ni tan sols era republicà, pogués ser fidel a un govern d'esquerres, i molt menys a la causa de la llibertat. Va portar aquest home la seva intransigència suïcida a l'extrem d'impedir que els militants de les organitzacions obreres poguessin tenir en el seu poder una pistola per defensar-se d'una possible agressió.

Jo no m'atreveixo a afirmar que el governador estigués d'acord amb els militants sublevats, però sí que afirmo que ell és l'únic responsable que el feixisme triomfés a Palma de Mallorca.


5 Surten al carrer els assassins feixistes

Com havíem previst, el general Goded estava compromès en el moviment militar. A les vuit del matí les forces de l'exèrcit es llançaven al carrer, sent declarat l'Estat de Guerra. Simultàniament van començar a circular gran nombre d'actes replets de falangistes, que al crit d'«iArriba Espanya!» disparaven les seves pistoles contra la població indefensa.

Ocupats els centres oficials, on els rebels no van trobar la menor resistència, es va iniciar l'assalt a les organitzacions obreres i als locals on tenien la seva residència les agrupacions polítiques d'esquerra.

Res va escapar a la fúria vandàlica de les hordes feixistes.

Després de destrossar-ho tot: mobles, quadres, instruments de treball, etc,, recordant les actuacions de la fe de la «Santa Inquisició», van fer fogueres amb els llibres que van trobar a les biblioteques.

Va començar llavors la caça de l'home, i amb ella una sèrie de crims que no tenen precedents en la història humana. Només als puebIos de Pollensa i Manacor van trobar alguna resistència els feixistes; aquesta va ser per part dels Carabiners, que després d'heroica lluita van ser vençuts per l'enemic.

Sense armes, sorpresos per la rapidesa dels esdeveniments i a més poc entrenats en les lluites socials, als treballadors de Palma només els quedava un recurs heroic: declarar la vaga general, paralitzant totes les activitats de l'illa. I aquesta vaga general que constitueix una veritable epopeia si tenim en compte la situació del proletariat de Mallorca, va durar vint-i-dos dies, però al cap d'ells van haver de rendir-se davant la crueltat de l'enemic. Les autoritats feixistes van ordenar als seus agents que anessin de casa a casa per obligar els obrers que es reintegraren a la feina, i per aconseguir els seus propòsits van afusellar cinc camarades que dignament van dir no estar disposats a treballar per als miserables que havien implantat a Mallorca un règim de terror i barbàrie.


6 HAN ESTAT AFUSELLADES 5.250 PERSONES

—Dubteu quan us digui que a Mallorca han estat afusellats en quatre mesos 5.250 treballadors? Com? Ara us ho explicaré; La Casa del Poble va ser ocupada pels feixistes, que hi van instal·lar el "quarter general de Falange Española", donant-li el nom de «Casa Primo de Rivera».

En els primers dies del moviment es van limitar a detenir els treballadors més significats en les organitzacions obreres, portant-los al seu quarter general, on després d'insultar-los i apallissar-los els obligaven a beure mig litre d'oli de ricí.

Aquests obrers eren enviats a la presó i als vaixells que es trobaven ancorats al port, però en poc temps les presons eren insuficients ja que el nombre de detinguts s'elevava a molts milers.

A principis d'Agost va arribar a Mallorca aquesta figura tràgica que es diu Conde Rossi. Jo no sé si en realitat és un comte i si el seu veritable nom és el de Rossi però sí que puc afirmar que és un veritable tipus de bandoler. En contemplar-li, passa per la nostra imaginació la idea que és un d'aquells saltejadors de Calàbria que hem llegit a les novel·les populars.

El Comte Rossi va dir als feixistes que els seus procediments eren ineficaços ja que les presons costaven molts diners i el règim feixista no havia de fer sacrificis per mantenir els seus enemics. El millor sistema –va dir Rossi– és eliminar-los; així desapareix el perill i l'Estat es lliura d'una càrrega penosa.

Ja parlarem àmpliament d'aquest personatge funest. 


divendres, 5 de juny del 2026

Els teus interessos professionals

Nom i Llinatges: Data d’avui:

Els teus Interessos Professionals

És clar que no totes les coses t'agraden de la mateixa manera. Algunes te resulten més interessants que altres. Per començar, pots fer una llista de coses que t'agrada fer en diferents moments, especialment quan tu pots triar la teva ocupació (durant un cap de setmana, per exemple).

-
-
-
-
-
-
Un cop feta la llista, ordena-les posant en primer lloc les que més t'interessen

1
2
3
4
5
6


N'has trobat alguna cosa que t'interessi especialment? En cas afirmatiu, quina?:



Ara parlarem d'alguns interessos específics, que formen grups de professions relacionades.

MECÀNIC:

A. Tens interès per saber com funcionen les juguetes mecàniques? Si/no

Quan s'espatllen, les desmontes i tractes d'arreglar-les o això t'avorreix i ni ho proves? 

B. Si se t'espatlla una clau de llum o un endoll de ca teva, penses que el sabries arreglar? Si/no
T'agradaria aprendre'n? Si/no

C. Si t'ofereixen una feina per l'estiu, t'agradaria que fos a un taller de cotxes? 
Per què? 

D. Si has visitat una fàbrica, t'has interessat pel seu funcionament? Si/no
 
T'has fet una idea més o menys clara del funcionament? Si/no

E. Pots descriure cinc oficis o professions relaciona¬des amb el camp mecànic, que t'agradaria exercir? 


ASSISTENCIAL:

A. Un dels teus companys ha tengut un accident i durant un  temps no podrà assistir a classe. T'oferiries per anar a ca seva i parlar-li de com van les classes, o fins i tot els te¬mes que es tracten? (si et sembla una cosa pesada, has de dir que no) Si/no
Per què?  

B. Els problemes amb drogues, delinqüència, etc  afecten molt a certs joves. Coneixes a algú que tengui aquests problemes? Si/no 

Tractes aquests te¬mes amb la família o els amics? Si/no

T'informes llegint llibres o mirant programes de TV que proposin solu¬cions? Si/no 

C. L'atenció a les persones malaltes requereix dedica¬ció i entrega (metges, infermers, cuidadors, etc.) T'atreu aquest camp? Si/no  
T'agrada atendre la persona que a ca teva es posa malalta? Si/no   
Per què?: 


D. T'agradaria dedicar-et a alguna professió en la que les persones exposin els seus problemes, esperant que els hi aportis solucions?  
Escriu el nom d'alguna d'aquestes pro¬fessions: 

E. Quan un amic o company de classe té un problema i te'l conta, l'escoltes?, quina és la teva actitud?: 
Per què? 


CIENTÍFIC:

A. T'agradaria investigar, descobrir coses desconegudes sobre els fenòmens de la naturalesa?: Si/no 
Quan vas al camp, per exemple, t'agrada mirar els insectes, els ocells, què fan on viuen, etc.?: Si/no
T'agradaria fixar-t'hi si sabessis com? Si/no

B. Et criden l'atenció els edificis, monuments, etc. de la ciutat i t'agradaria saber la seva història? Si/no
Alguna vegada has fet un treball d'investi¬gació sobre històries o aconteixaments de la ciutat? Si/no 
Penses que seria una cosa pe¬sada o que t'interessaria fer-ho? Si/no 
Per què

C. Probablement has fet algun treball senzill al labo¬ratori. Què et sembla la feina dels químics?:


D. T'interessen els temes científics? Si/no 
Llegeiges, si en tens a mà, re¬vistes o articles científics?  (sobre la capa d'ozó, els ani¬mals en perill d'extinció, energia solar, etc.)? Si/no

E. Ets constant i tens paciència fins aconseguir el que et proposes? Si/no
Series capaç de treballar mesos, anys, cercant una cosa que no saps si podràs trobar? Si/no
Per què?: 


ARTÍSTIC:

A. T'agrada, quan tens temps lliure, fer dibuixos, pin¬tar, etc? Si/no
Ets original i net a l'hora d’il·lustrar els treballs de l'Ins¬titut? Si/no
Et sembla que pintar és una cosa avorrida i inútil? Si/no
Per què?:


B. T'interessen les exposicions de pintura, escultura, obres de teatre, concerts, etc.? Si/no
Què és el que més t'agrada de les coses esmentades?


Per què? 


C. T'agrada fer fotografies? Si/no 
Penses que les fas bé? Si/no 
Et pareix que dues fotografies d'una mateixa cosa poden trans¬metre opinions diferents? Si/no
Per què? 


D. Què tal et surten les redaccions? Bé / malament/ regular  
Et costa molt que et venguin les idees per fer-les? Si/no 

E. Escriu cinc oficis que tenguin que veure amb la creació. 


N'hi ha qualcun que t'agradi? (Pensa en el món de la moda, de la bellesa del cos, de la construcció, de la ceràmica, de l'artesania popular, etc., sempre que el que s'hagi de fer sigui una cosa original.) 


AIRE LLIURE:

A. Si pots triar entre sortir d'excursió, anar al cine o a una discoteca, què faries? 

Per què? 


B. T'interessen temes com el conreu, recol·lecció, plantació, etc.? Si/no
T'agrada la jardineria? 

C. Quan fas alguna sortida, sigui al camp o a la ciu¬tat, t'agrada? Si/no
Per què? 


Estàs més a gust al carrer o dins un edifici? 

D. Si et deixen triar entre l'esport a pista coberta o a l'aire lliure, què t'estimes més?
Per què? 


E. Escriu tres oficis o professions que es facin a l'aire lliure 

Assenyala els pros i con¬tres per què es facin a la intempèrie 


N'hi ha algun que t'agradi especialment? 



ADMINISTRATIU

A. T'agradaria encarregar-te de la biblioteca de l'institut (Fer fitxes, classificar-les, préstec de llibres, etc.)? Si/no 
Et divertiria aquesta feina, o et sembla avorrida? 

B. Quan vas a un banc o caixa d'estalvis, que et sembla la feina dels que hi treballen? 

Et sembla atractiu manejar l'ordinador controlant comptes, comptar dobbers, etc.? 

C. Et diverteix passar a màquina els treballs de l'institut? Si/no
Saps què és la taquigrafia?  Si/no.           Et sembla útil? Si/no
T'agradaria manejar un arxiu? 

D. Un dels teus germans es casa. T'oferiries a preparar la llista de convidats i enviar les invitacions?  Si/no 
T'agradaria ajudar a dur els comptes a ca teva? Si/no

E. Et sembla que faries a gust un treball més aviat seden¬tari, de despatx, manejant papers? Si/no 
Se t'ocorren tres professions d'aquest camp que no et molestaria exercir? 
Escriu-les: 


Un cop omplerts els qüestionaris, es tracta de valorar-los amb la finalitat de conèixer en quin camp o camps tens més preferències. Has de puntuar cada apartat (A, B, C, ...) amb un mínim de 0 i un màxim de 2 punts, de la següent ma¬nera:
- O punts: la teva resposta és negativa respecte a les activitats presentades.
- 2 punts: la teva resposta resulta molt positiva res¬pecte al camp professional presentat.
- 1 punt: la teva resposta és intermèdia (ni rebuig ni atracció excessiva) respecte a l'activitat presentada.

Al final de cada camp, fes la suma dels punts i els reflexes al gràfic que figura a continuació. Dins cada camp professional obtendràs una puntuació de 0 a 10.













































dijous, 4 de juny del 2026

Robin Hood. Capítol 6

 


Robin Hood. Capítol 6

La cel·la era estreta i tenia tres obertures: la porta, una petita claraboia per sobre i, davant, una altra claraboia més gran; aquesta última, a deu peus sobre el terra, tenia gruixuts barrots; el mobiliari es componia d'una taula, un banc i un xerrgó de palla. 
«Evidentment —es deia Robín—, el baró no és tan cruel com injust, ja que em deixa lliures les mans i els peus; aprofitem-ho i vegem què hi ha allà dalt». 
I, col·locant el banc sobre la taula, Robín va trepitjar fins a la claraboia amb ajuda del banc, posat dempeus al llarg de la paret. Oh felicitat! la seva mà acaba de tocar un dels barrots i s' ha adonat que, en lloc de ser de ferro, els barrots són de roure, de roure mig podrit. Els mou amb facilitat, també podrà trencar-los fàcilment, i encara que es resistisquen, estan prou espaiats com perquè el seu cap passe entre ells, i ja se sap que per on passa el cap també passa el cos. 
Robín es va posar a cantar una de les seves més alegres balades, i entre dues cançons va escoltar els passos d'un sentinella allunyar-se, tornar novament amb precaució, allunyar-se una altra vegada i tornar de nou. Aquestes anades i vingudes van durar un bon quart d'hora.  
«Si el mosso prossegueix el seu passeig durant tota la nit —pensava Robín—, corro el risc de seguir aquí al despuntar el dia. No podré escapar sense que m'escolti». 
Des de feia uns instants un profund silenci regnava a la galeria, i el passejant semblava haver renunciat a la seva vigilància; però Robín, que en la seva qualitat d'astut caçador coneixia totes les fintes, va jutjar que en aquesta circumstància era més prudent tenir el testimoni dels ulls que el de les oïdes, i es va decidir a utilitzar la miqueta del seu calabós. 
I no va ser en va, ja que en lloc d'un espia el jove en va veure dos, dos i escoltant, nas amb nas, enganxats a la porta. 
En aquell mateix instant, la llinda Maude, amb un candelabro en una mà i alguns objectes a l'altra, apareixia en un extrem de la galeria i llançava un crit de sorpresa en veure el cap de Robín per sobre del parell de carcellers. 
Després d'unes paraules amb aquests, va entrar radiant al calabós, va deixar queviures i begudes a la taula i va exigir que la deixessin sola amb el presoner per tal de poder intercanviar amb ell algunes paraules. 
—I bé, jove guardabosc —va dir la germana molta quan es va tancar la porta—, en bona situació hi ha! 
—Sed la meva companya de captiveri, encantadora Maude, i no ficaré de menys la meva llibertat —va dir Robín abraçant-la. 
—No se'n va anar tan audaç, senyor —va exclamar la jove alliberant-se de l'abraçada de Robín—; no actuàreu com un cavaller galant. 
—Perdó, sou tan bella que... Però parlem seriosament; sentiu-vos i doneu-me les vostres mans; gràcies. Decideixo ara si sabeu el que li ha ocorregut a Allan Clare, el meu company de viatge, el que va entrar al castell amb mi i el vostre oncle Tuck. 
—Ai! està en un calabós encara més ombrívol i més terrible que aquest; es va atrevir a dir a Sa Senyoria: «Infame bribón, me casaré con lady Christabel a pesar tuyo». En el moment en què el vostre imprudent amic pronunciava aquestes paraules, vaig entrar a l'habitació del baró amb la meva jove senyora. Al veure milady, sir Allan Clare es va oblidar de tot fins al punt d'abalançar-se sobre ella, prendre-la als seus braços i besar-la exclamant: «¡Christabel, la meva volguda i ben amada Christabel!». Milady va perdre el coneixement i jo la vaig apartar de la presència del meu senyor. Per ordre de la meva jove senyora, m'informo del que ocorria amb el senyor Allan, com us he dit, està presoner. Gilles, l'alegre monjo, em va informar de la vostra sort, i vine per... 
—Per ajudar-me a fugir, ¿no és cert, volguda Maude? Gràcies, gràcies, sí, aviat seré lliure; si Déu em protegeix, abans d'una hora. 
—Lliure! —Però com sortireu d'aquí? Hi ha dos guàrdies en aquesta porta. 
—Voleu que n'hi hagués mil. 
—Us sou bruixots, agermanat foraster?  
—No, però he après a enfilar els arbres com una ardilla i a saltar les fosses com una llebre. 
El jove va indicar amb la mirada la claraboia, i, inclinant-se a l'oïda de la molta, acostant-se tant que al contacte dels seus llavis Maude va enrogir, va dir: 
—Els barrots no són de ferro. 
Maude va comprendre, i un somriure d'alegria va il·luminar el seu rostre. 
—Ara haig de saber on puc trobar el germà Tuck —va afegir Robín. 
—En... l'«office» —va respondre Maude una cosa avergonyida—. Si milady necessita de la seva ajuda per alliberar el senyor Allan, s'ha convingut que enviarà a buscar-lo a l'«office». 
—Quin camí deu seguir per arribar-hi? 
—Un cop fora d'aquí aneu cap a les muralles de l'esquerra i seguiu-les fins que trobeu una porta oberta. Aquesta porta us conduirà a una escala, l'escala a una galeria i la galeria a un corredor al cap del qual hi ha l'«office». La porta estarà tancada; si no us cap soroll dins, entreu; si Tuck no hi és, és que milady li haurà trucat, amaga'ns en un armari i espera la meva arribada; ens ocuparem de fer-vos sortir del castell. 
—Mil gràcies, la meva preciosa Maude, mai oblidaré les vostres bondats! — va exclamar Robín alegrement.  
Una hora més tard, la lluna al seu zenit anunciava a Robín que era hora de fugir, i Robín, dominant els precipitats latids del seu cor, va improvisar una escala amb el seu banc i va assolir sense esforç els barrots de la claraboia; un d'ells, molt podrit, va cedir a les poques sacsejades deixant-li lloc per passar; es va encarar a la vora de la claraboia i va mirar amb inquietud la distància que el separava del terra; semblant-li massa gran, va pensar utilitzar el seu cinturó atiant-lo per un extrem al barrot més sòlid. 
Acabats aquests preparatius, per als quals no va necessitar sinó un minut, es disposava a baixar quan va veure a pocs passos d'ell un soldat que li donava l'esquena i que, recolzat en la seva pica, contemplava les profunditats de la vall. 
—¡Hola! —es va dir—. Anava a caure a la boca del llop. ¡Cuidado! 
Feliçment, un núvol es va creuar entre la lluna i el castell, i la terrassa va quedar en la foscor mentre que la vall resplendeia de llum. El soldat, potser fill d'aquesta vall, el contemplava immòbil. 
—Anem, amb ajuda de Déu, —va murmurar Robín, que després de persignar-se fervorosament, es va deixar lliscar al llarg de la muralla esgarrapant-se al cinturó. 
Malauradament el cinturó era massa curt, i, en arribar a la seva fi, va notar que els seus peus estaven encara allunyats del terra, i va témer despertar l'atenció del vigilant caient amb massa soroll.
Què fer? Tornar a pujar a la presó? Els barrots que servien de punt de suport podien no aguantar els esforços d'una ascensió; més valia arriscar-se fins al final. Així, confiat en la providència i procurant ser el més lleuger possible, el jove es va abandonar al seu propi pes. 
Un horrorós estrèpit, una cosa així com el retumbar d'una tapadora en colpejar en un respirador de celler, va ser el soroll que va torbar els ensurts del sentinella en el moment en què el nostre heroi tocava terra. 
El sentinella va llançar un crit d'alarma i va avançar amb la pica en ristre cap al lloc on havia sonat el soroll insòlit; però no va veure res, no va escoltar res, i sense preocupar-se més per les causes de tal estrèpit, va tornar al seu lloc i es va posar novament a contemplar la seva volta vall. 
Robín, en no notar-se ferit, va aprofitar la sorpresa del vigilant per guanyar terreny sense preocupar-se ell tampoc per les causes de l'escàndol; no obstant això, acabava de córrer un gran perill. Els subterranis del castell abocaven directament sota la finestra del seu calabós, i el parany d'aquest respirador no estava tancada; l'atzar va voler que la colpegés amb el peu en caure, evitant així el desaparèixer per sempre en les profunditats del soterrani. 
Com li havia dit la jove, va trobar una porta oberta a la seva esquerra, i després d'haver-la franquejat va pujar per una escala, va seguir una galeria i després un immens corredor. 
Arribat a la bifurcació de les dues galeries, el nostre heroi, envoltat d'una profunda foscor, tantejava el terra amb el peu i palpava la muralla per tal de no desviar-se, quan vaig preguntar en veu baixa: 
—Qui és aquí? Què feu aquí? 
Robín es va pegar al mur i va contenir la respiració. Detingut igualment, el desconegut tantejava lleugerament les rajoleries amb la punta de la seva espasa i intentava orientar-se respecte al soroll que va fer Robín en acostar-se... 
—Sens dubte ha estat una porta que ha cruixit —es va dir el passejant nocturn; després, va prosseguir el seu camí. 
Pensant amb raó que, precedit per un guia, li seria més fàcil sortir del laberint pel qual errava des de feia un quart d'hora, Robín va seguir l'estrany a una distància prudent. 
Aviat, aquest últim va obrir una porta i va desaparèixer. La porta conduïa a la capella. 
Robín va apressar el pas, es va deslliurar després del desconegut i es va col·locar sense soroll després d'un dels pilars del sant lloc. 
Els raigs de la lluna inundaven la capella amb les seves blanques claredats, i una dona amb vel orava arrossegada davant d'una tomba; l'estrany, revestit amb l'hàbit dels monjos, passejava les seves inquietes mirades per tot l'edifici; de sobte, en veure la dona, es va estrènyer, va contenir una exclamació, un crit d'aquesta que se li escapava, va travessar la nau i s'hi va acostar amb les mans juntes. Al soroll dels passos del desconegut la dona va aixecar el cap i li va mirar, agitada pel temor o tremolosa per l'esperança. 
—Christabel! —va murmurar dolçament el monjo. 
La jove es va aixecar, un profund rubor va envair les seves muscleres, i, ficant-se als braços estesos del jove, va exclamar amb inexpressable alegria: 
—¡Allan! Allan! El meu volgut Allan! 

dimarts, 2 de juny del 2026

Converses amb Don Melcior Rosselló. 1 Accions de la República, Pla de Magisteri. Promocions

 


És l'any 2004. Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. 

Tenim una serie de converses (gravades en veu) amb Don Melcior Rosselló. En tenim sis abans de "la Conferència". "La germandat" (Germandat de mestres jubilats) prepara un acte en commemoració dels 150 anys del naixement dels dos ilustres poetes. Aquest acte consistirà en una conferència que dona don Melcior explicant la figura i obra de don Joan Alcover. Aquesta conferència, llarga, ilustrda (amb vivències personals del propi don Melcior Rosselló), devers dues hores, la gravam i la trocetjam en quatre troços que també oferirem en veu. I, una vegada després del dia de la Conferencia tenim una altra serie de converses amb don Melcior. Menys que abans i amb continguts menys importants. Veurem quantes gravacions sortiran d'aquestes. 

Aquesta és la primera gravaxió de la primera conversa: Don Melcior ens parlarà de les accions referents al magisteri que va fer la II Republica, del pla professional de magisteri, dels professors de la Nomal que el varen dur a terme, dels alumnes de les tres primeres i úniques promocions d'aquest pla i de les seves experiencies com alumne  de la tercera promoció. 

1 Primera conversa: 1 Accions de la República, Pla professional de Magisteri. Professors i professores. Les tres Promocions.

https://drive.google.com/file/d/1zuAIE3KD5NFJVDv-Lw9KwLPVxk-j4Er3/view?usp=drive_link

dissabte, 30 de maig del 2026

La Balanguera. Tot Mallorca la canta (Divendres, 29 de maig de 2026)

 

Aquest 2026 commemoram dos aniversaris especialment significatius: el centenari de la mort de Joan Alcover i els cent anys de l’estrena musicada de La Balanguera.

El poema de Joan Alcover, convertit en cançó gràcies a la música d’Amadeu Vives, forma part del patrimoni sentimental i col·lectiu del poble mallorquí i, amb el pas dels anys, els seus versos han esdevingut molt més que una obra literària: són una metàfora del pas del temps, de la memòria compartida i de la continuïtat d’un poble que teixeix el seu futur a partir del fil de la seva història.

Enguany celebram aquesta efemèride amb la voluntat de recordar l’origen i la trajectòria d’aquesta obra que, des de començaments del segle XX, ha acompanyat generacions de mallorquins i mallorquines. Al llarg del temps, La Balanguera ha passat de ser un poema llegit en cercles literaris a convertir-se en un cant col·lectiu, fins a ser reconeguda oficialment com a himne de Mallorca pel Consell de Mallorca el 1996.

En aquest context, l’Obra Cultural Balear convoca una cantada multitudinària de La Balanguera a tot Mallorca per commemorar-ne el centenari de l’estrena musicada, interpretada per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música de Barcelona.

OCB
 

29 de maig de 2026. Tot Mallorca canta la Balanguera 


Veure a You Tube: 

A les 12 h: Cant a les Escoles de Mallorca. Aquí a l'Aina Moll:

La Balanguera cantada per les tres corals a La Real: Orfeó Nova Solsona, Cor Irineu Segarra i la Coral Parroquial de la Real
https://www.youtube.com/watch?v=7PqXetxrfok 

 


Converses amb Don Melcior. Ens parla de Joan Alcover i la Balanguera. 
http  s://www.youtube.com/watch?v=Ltdi_wbqoZE

  


La Balanguera:                  El 1996 fou declarada himne oficial de Mallorca

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

1 La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

2 Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

3 Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

4 Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la,
destria l'auba qui vendrà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

5 De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila,
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Joan Alcover

La musicalització es va fer amb les estrofes 1, 2 i 5. A cada una d'elles es repeteixen els dos darrers versos i la tornada: 


La Balanguera:                               Lletra de la Balanguera Musicada


1 La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

2 Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

5 De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila,
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

de la infantesa que s'enfila,
de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Lletra: Joan Alcover 
Música: Amadeu Vives



divendres, 29 de maig del 2026

Les Teves Aptituds

 



Les teves Aptituds

Nom, llinatges I edat Data d’avui:

APTITUDS PER A L'ESTUDI


Tracta de definir o descriure els següents tipus d'ap¬tituds:

Artístiques Científiques Creativitat

Espacials Lideratge Manuals

Mecàniques Memòria Numèriques

Socials Verbals Raonament

Per a practicar l'aplicació del concepte d'aptituds, escriu al menys tres aptituds necessàries per a desenvolupar les següents ocupacions:

POLÍTIC:

QUIMIC:

CERAMISTA:

INFERMER:

MECÀNIC:

VENEDOR:

PROFESSOR:

DELINEANT:

PINTOR:

CAIXER:

INVESTIGADOR:

CUINER:

JARDINER:

A partir de la teva experiència, tant escolar com ex¬traescolar, quines aptituds penses que tens en els següents aspectes. Per què?


Aptitud:                 Molt Poca     Poca Regular Bastant Molta

Artística
Científica
Creativitat
Espacial
Lideratge
Manual
Mecànica
Memòria
Numèrica
Social
Verbal
Raonament

Tenint en compte les respostes que has donat més amunt, contesta a les següents preguntes:


Quin tipus d'aptituds tens més desenvolupades? En que et bases per pensar que disposes d'aques¬tes aptituds?:





Amb quins tipus d'ocupacions penses que concorden?:





Coincideixen les ocupacions de més amunt amb aquelles que sols pensar com a més apropiades per a tu?. Expliqueu:




Si vols contestar aquest qüestionari amb papaer: 
Les Aptituds