Etimologicament, educació, té dues arrels: Educare: criar, alimentar, menjar. Educere: conduir, menar, dur. En general, significa: “desenvolupar les facultats humanes”.
Algunes definicions:
Perfeccionament:
“Donar al cos i a l’anima tota la bellesa i perfecció de que són susceptibles”. Plató.
“Perfeccionament de les facultats específiques de l’home” Victor García
Hoz.
Creació:
“L’educació és com una segona creació, per que completa i perfecciona la primera”. Pare Manjón.
Científica:
“L’educació és l’evolució, racionalment conduïda, de les facultats específiques de l’home”. Rufino Blanco.
L'Educació és un procés continuat que interessant-se pel desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de l'educand, l'ajuda al coneixement, acceptació i direcció de sí mateix per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària, facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable.
Conseqüentment, les notes que informen l'Educació són:
1) Es un procés continuat (des del naixement fins a la mort). Es un procés en el que el responsable del mateix va canviant al llarg del temps: Al principi tota la responsabilitat és dels pares; posteriorment dels pares i dels professionals de l'educació; posteriorment dels pares, dels professionals de l'educació i dels propis educands. De cada vegada més la responsabilitat de l'educació es va canviant des d'agents externs (pares i professors) al propi subjecte. De cada vegada més se passa d'una heteroeducació a una autoeducació. Actualment estam ja arribant a la majoria d'edat a la que els educadors ajuden, però la responsabilitat de l'educació és totalment nostra.
2) A aquest procés li interessa el desenvolupament integral de la persona, es a dir el creixement físic, psíquic i social.
3) Ajuda a l'educand (persona que es va formant) a conèixer-se a sí mateix, acceptar-se tal com és i dirigir-se, procurant millorar i perfeccionar-se.
4) Tot això per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat.
5) Així com la seva incorporació a la vida comunitària.
6) Igualment, tot aquest conjunt li facilita la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable. Li permet un accés a l'autonomia, a la llibertat.
La Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació (LODE) ens indica que aquesta té les següents finalitats:
a) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne/a.
b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.
c) La adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball ,així com dels coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics y estètics.
d) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.
e) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística y cultural d' Espanya.
f) La preparació per a participar activament en la vida social i cultural.
g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
Efectivament, front a l'aspecte restrictiu que implica la heteroeducació (educació rebuda dels altres), pel que fa a "ésser conduït d'un lloc a un altra", ens interessa remarcar l'aspecte potenciador: L'educació ens permet créixer i aconseguir la maduresa harmònica tant en l'aspecte físic, com en el psíquic com social, així com ens capacita per a seguir la nostra pròpia autoformació i adquirir la plena responsabilitat i autonomia personal.
I actualment tu ja estàs molt mes prop de l’autoeducació completa que d’una important heteroeducació influent. D’aquí la necessitat del teu interès i responsabilitat. La persona té més responsabilitat quanta més llibertat i no, com pensen i fan alguns, a la inversa (“te don llibertat com a premi a la teva mostrada responsabilitat”). La persona lliure és responsable dels seus actes. La persona no lliure no és responsable dels mateixos.
Criteris Metodològics Generals
(Recollits als dos Projectes curriculars d’Etapa de l’Institut)
Els objectius generals educatius a cada una de les àrees, que són objectius tant per a l'alumnat i els seus pares com per al professorat de l'Institut, es procuraran mitjançant les activitats d'ensenyança-aprenentatge ordinàries i extraordinàries.
Les activitats ordinàries es realitzaran d'acord amb l'horari general i les corresponents programacions per a cada assignatura i seran dirigides i coordinades pel/per la professor/a corresponent en cada classe.
Les activitats extraordinàries poden ser internes o externes, segons si es realitzen al mateix Institut o fora d'ell. Aquestes activitats han de procurar sempre aportar experiències, pràctiques i aprenentatges importants en la línia de poder assolir els objectius proposats.
D'entre les activitats extraordinàries destaquen aquelles que impliquen un nombre important de Departaments Didàctics, ja que així es confereix coordinació, globalitat i sentit unitari a l'activitat i equip docent de l'Institut.
Les activitats extraordinàries seran coordinades pel Cap del Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars de l'Institut. I estaran degudament planificades. No obstant això, s'ha de tenir una certa flexibilitat a l'hora de planificar-les, ja que moltes depenen de l'oferta cultural, imprevisible el mes d'octubre, quan s'han de planificar.
S'ha de fomentar que els alumnes deixin lliurement els seus treballs artístics i/o tècnics a l'institut per estimular així la participació al centre, així com la seva estima, sense perdre el seu dret de propietat.
Pel que fa tant a les activitats ordinàries com a les extraordinàries, ens haurem de basar en un conjunt de principis metodològics i didàctics:
1.- Els aprenentatges conseqüents de les activitats d'ensenyança-aprenentatge són responsabilitat tant de l'ensenyant com de l'aprenent. La manca d'aprenentatge, en cada cas concret, és responsabilitat d'ambdues parts en una proporció determinada (de 0 a 100). A ambdues parts correspon analitzar els motius de la mancança i proposar les mesures correctives corresponents.
2.- Es convenient que l'Equip de Professors i Professores de l'Institut participi d'un cos de principis metodològics generals, comuns a totes les àrees, procurant així una educació coherent i compartida pel que fa a aquests principis generals; no obstant això, es respectarà l'estil propi d'ensenyar de cada professor/a.
3.- El primer d'aquests principis es basa en la pedagogia activa i constructivista: L'activitat mental constructiva de l'alumne/a és el factor fonamental de l'aprenentatge: Es l'alumne/a qui, en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, d'aquesta manera, el seu propi aprenentatge. A aquest procés, el paper del professorat és fonamental: Es mediador i guia d'aquest aprenentatge.
4.- Això implica un principi d'ensenyança individualitzada i un principi d'atenció a la diversitat, tenint en compte les diferències entre els/les alumnes en aptituds, coneixements previs, interessos i estils d'aprenentatge.
5.- El professor i la situació d'ensenyança-aprenentatge que se’n deriva han de procurar que aquests nous aprenentatges que construeix l'alumne/a siguin significatius, és a dir: imbricats i relacionats de forma coherent amb els coneixements previs de l'alumne/a. Es important propiciar activitats de reflexió personal del que s'ha realitzat i s'ha après, de manera que l'alumne/a pugui analitzar i elaborar conclusions referents a l'avanç en els aprenentatges.
6.- Igualment, aquests aprenentatges han d’ésser funcionals, és a dir: han de ser aplicables en la pràctica i, a la vegada, servir per poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).
7.- Tal com s'ha apuntat a la introducció d'aquest apartat, són importants aquells aprenentatges globalitzats que impliquen distints departaments didàctics i que suposen una acció compartida i coherent referida a un o diversos aprenentatges determinats. Igualment és important, sempre que sigui possible, plantejar i fer observar les interrelacions entre distints continguts d'una mateixa àrea (així com continguts d'àrees convergents cap a un mateix aprenentatge complex). Aquí és important tant el treball de cada departament didàctic com la coordinació interdepartamental.
8.- Es fonamental crear un clima positiu, d'acceptació mútua i de cooperació que afavoreixi les relacions tant entre l'alumnat com d'aquest amb el professorat, la coordinació d'interessos i la superació de qualsevol tipus de discriminació. Igualment és important que el clima d'ensenyament-aprenentatge, tant en situacions ordinàries com en situacions extraordinàries, sigui, per part de tots, en un ambient agradable, relaxat i positiu.
9.- Igualment és molt important que aquestes situacions d'ensenyança-aprenentatge, i totes les situacions col·laterals, permetin potenciar al màxim l'autoconcepte, autoestima i equilibri personal i afectiu de l'alumne/a. Conseqüentment, es procurarà valorar molt positivament els seus èxits i s'evitarà posar-los/les en situacions exemplificatives o de ridícul com a conseqüència d'un fracàs o d'una mala actitud. De la mateixa manera s'exigirà que els/les alumnes respectin totalment a tots els/totes les professors/es.
Pel que fa al Projecte Curricular del Batxillerat:
La finalitat del Batxillerat és:
- Proporcionar als alumnes una maduresa intel·lectual i humana.
- Així com els coneixements i habilitats que els permetin exercir les seves funcions socials amb responsabilitat i competència.
- Així mateix els capacitarà per a accedir a la formació professional de grau superior i als estudis universitaris.
Els Objectius generals de l’Etapa són:
1.- Dominar la llengua catalana i la llengua castellana.
2.- Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera.
3.- Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.
4.- Comprendre els elements fonamentals de la investigació i el mètode científic.
5.- Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeti actuar d'una forma responsable i autònoma.
6.- Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.
7.- Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.
8.- Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font d'enriquiment cultural.
9.- Utilitzar l'Educació Física i l'esport per a afavorir l'enriquiment personal.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Octubre de 2009
.
