Història de Mallorca
Els reis de la casa d'Austria (Aubsburg):
Carles I 1516-1556
Felip III 1598-1621
Felip IV 1621-1665
Carles II 1665-1700
Recordem:
El darrer valí (rei) musulmà de Mallorca va ser Abu Yahya.
El darrer dia de l'any 1229 el rei En Jaume el Conqueridor vençà Abu Yahya i conquistà Mallorca. Crea el regne de Mallorca del que ell és el primer rei de la nova Mallorca catalana i concedeix la Carta de Franquesa per els nous repobladors de l'Illa.
Els únics reis exclusius de Mallorca (regne privatiu) foren Jaume II, Sanç i Jaume III (aquest darrer morí, i fou decapitat, a la batalla de Llucmajor, lluitant contra les tropes de Pere el Cerimoniós, rei de la coalició catalano-aragonesa).
El rei Pere anexionà el regne de Mallorca a la coalició catalano-aragonesa. A partir d'aquí el regne de Mallorca segueix existint, amb les seves lleis i les seves institucions, però ja no té reis exclusius, sinó que el seu rei és el de la coalició catalano-aragonesa.
A partir de Joana la boja, i més concretament, del seu fill Carles I, l'emperador, els regnes de la corona d'Aragó segueixen existint, amb les seves característiques pròpies (lleis i institucions), però la corona d'Aragó ja no té un rei propi exclussiu, sinó que el seu rei és el mateix que el de la corona de Castella.
Quan morí Ferran el catòlic, comença a regnar el seu nét, fill de Joana la boja i Felip el bell, Carles. En ell es realitzen la unió dels distints regnes de la coalició catalano-aragonesa, de la corona de Castella i de l'imperi alemany (ja que, per part de pare, també era net i hereu de Maximilià I, emperador del sacre imperi romano germànic).
Barbarrossa s'havia apoderat de Tunis i destronat al rei vassall de l'emperador. El rei Carles, el 1535, va reunir a Barcelona, una nombrosa esquadra. Es dirigí a Tunis, fent escala a Alcudia, on desembarcà per poc temps. A Tunis la va conquistar, alliberant 20.000 esclaus cristians. El vençut Barbarrosa es dirigí a Maó, la saquejà i s'emportà 800 persones captives. Des de Mallorca hi acudiren 300 homes a auxiliar Maó, però quan arribaren ja la trobaren devastada.
Davant Alger, dominat per Barbarrossa, hi havia una fortalesa construïda en temps de Ferran el Catòlic que defensava la ciutat. La guarnició era quasi tota mallorquina. Des de 1514 resistí heroicament atacs, setges i fams, fins que el 1529 caigué en mans dels algerians. Des de llavors, sense traves, augmentaren els atacs pirates a les Illes i a les costes del Mediterrani. El 1541 Carles I organitzà una expedició contra aquell niu de corsaris. L'armada es concentrà el mes d'octubre a la badia de Ciutat. L'emperador fou rebut amb tota solemnitat i restà cinc dies al palau de l'Almudaina. Després es féu a la mar amb una nombrosa esquadra, amb participació de mallorquins. L'expedició, víctima d'una tempesta i de l'atac dels algerins, fracasà i es va haver de retirar.
En temps del rei Carles I, el mes de febrer de 1521 començà, a imitació de València, un moviment conegut amb el nom de "germania", que expressava l'esperit de germanor que havia d'unir els seus membres per a aconseguir les finalitats que es proposaven:
1 reforma radical de l'economia pública, especialment l'extinció del deute públic (la santa quitació).
2 el canvi del sistema tributari.
3 l'abolició dels impostos indirectes.
A favor de la germania es declararen els menestrals de Ciutat i una gran part dels habitants de les viles. En contra, els estaments superiors de ciutat: cavallers, mercaders, ciutadans i una minoria d'habitants de les viles. Els agermanats pretenien mantenir-se fidels al monarca.
El moviment tingué dos períodes, un més moderat, de febrer de 1521 fins l'octubre del mateix any, encapçalat per Joan Crespí, i l'altre més radical, d'octubre de 1521 fins el març de 1523, encapçalat per Joanot Colom.
Primer període: el 6 de febrer de 1521 el virrei Gurrea posà a la presó 7 menestrals acusats de conspirar, entre ells hi havia en Joan Crespí i en Joanot Colom. L'endemà, al crit de "visca el rei" foren alliberats pel poble. Joan Crespí es constituí en "instador del bé públic", assistit per 27 "elets" del poble, un per cada gremi. Poc després foren reduïts a 12 conservadors que, amb l'instador, formaven la "tretzena". El virrei Gurrea va ser inhabilitat i substituït pel batle general. Gurrea partí cap a Eivissa.
Des de març fins agost varen ser quitades 25.000 lliures de censals.
A principis de juny l'emperador va enviar una carta exhortant a la pau i amenaçant els agermanats amb forts càstigs. A partir d'aquí, la germania es veié desbordada pel populatxo i augmentaren els desordres i assassinats.
A finals de juliol fou assaltat el castell de Bellver i els refugiats en ell foren assassinats.
Igualment comminaren a la rendició al castell de Santueri, però aquest resistí.
Els mercaders i notaris, reunits a la Llotja, foren atacats pel poble.
A l'octubre de 1521 Joan Crespí i els principals dirigents de la germania estaven disposats a abdicar, però una facció més radical, dirigida per Joanot Colom, es va oposar i va encapçalar la germania. Varen matar a Joan Crespí i als seus partidaris.
Segon període (octubre 1521 a març 1523): Una de les primeres disposicions que donà Joanot Colom fou la supressió dels impostos indirectes damunt el vi, carn, sal, molitja,... S'establí un subsidi per quitar completament el deute públic.
Aquestes mesures foren ben rebudes per tot, excepte a l'esmurallada Alcudia, on s'havien refugiat gran nombre de cavallers, ciutadans i mercaders contraris a la germania. Un exèrcit d'alguns milers d'homes es dirigí cap allà i comminà als alcudiencs a admetre la quitació i a expulsar als ciutadans refugiats. Aquestes condicions no foren acceptades i començaren les hostilitats, que durarien fins el final de la germania. Les autoritats es retiraren a Inca. A principis de 1522 la situació general a Mallorca era insoportable. Colles de malfactors campaven per la ciutat cometent tota casta de crims. El regent Sbert, en un intent de posar ordre, n'executà 7 a la plaça de Cort. A Manacor es produí un alçament prontament dominat. Una expedició a Eivissa fou derrotada. Continuaren els atacs al castell de Santueri i a Alcudia. El 1522 es cometeren violències i la major part dels 400 assassinats que es cometeren aquesta época.
A principis d'octubre de 1522 és presentà a Ciutat una esquadra reial amb uns 3000 homes. Abans havia fet escala a Eivissa on havia recollit el destituït virrei Gurrea. Rebutjada a Ciutat anà a desembarcar a Alcudia. Les tropes de l'armada es dirigiren a Pollença, que es negà a rendirse, per la qual cosa fou assaltada i saquejada. 200 persones, homes, dones i nins moriren cremats dins l'església on s'havien refugiat. Sa Pobla es rendí. Devora Muro les tropes del virrei Gurrea es trobaren amb les de Joanot Colom i començà la batalla. Les de Joanot Colom foren durament derrotades. A la batalla moriren molts d'agermenats. A més, els presoners foren penjats als arbres del camí cap a Inca. A Felanitx tingué lloc una batalla entre 75 agermanats i el batle acompanyat d'una vintena de felanitxers que havien acudit a auxiliar-lo. El batle i dotze dels seus defensors foren morts.
Entre Inca i Binissalem el virrei Gurrea aconseguí entrar en batalla i vèncer l'exèrcit agermanat causant-li uns 500 morts, 40 persones foren penjades a la plaça d'Inca i 70 a les afores de Binissalem. L'exèrcit derrotat, més uns 2000 homes de les viles correren a refugiar-se a Ciutat.
Dia 1 de setembre, Ciutat romangué assetjada per terra i mar. Tres mesos llargs durà el bloqueig. La fam i la peste feren maig entre els agermanats. El mes de gener de 1523 els seus síndics oferiren, a Valladolid, a l'emperador Carles, unes claus d'or com símbol de fidelitat a la monarquia. Claus que foren rebutjades iradament, ja que ell, des del principi, havia pres part contra els agermanats. Finalment, el dia 7 de març, després d'una laboriosa capitulació, les tropes de Gurrea entraren a Ciutat.
La germania havia fracassat per l'oposició de les classes privilegiades i per una certa anarquia.
Els supervivents que havien pres part per la germania foren castigats rigorosament. 128 foren processats i condemnats a mort, 25 executats sense procés, 37 forçats a galeres. A tots aquests i a altres 195 els confiscaren tots els seus béns. La sentència contra Joanot Colom fou confirmada per l'emperador. Va ser torturat, degollat i esquarterat. La seva casa derruïda i el solar sembrat de sal. Tots els altres, per poc que haguessin "participat, assentit o consentit" pagaren una multa proporcional als seus béns i al grau de participació. Totes aquestes composicions, sense comptar les confiscacions, sumaren la quantitat de 197.400 lliures. Pels morts pagaren els hereus. El 1524 un síndic fou a Barcelona a buscar i perseguir els que havien fugit a aquella ciutat.
Altres conseqüències de la germania: Odis i rencors, empobriment del camp, puja dels preus, augment del deute públic i de la pressió fiscal. L'any 1525 es tornaren implantar 23 imposicions damunt el vi, la carn, l'oli, la molitja, la sal, les robes,...
Els que s'havien oposat a la germania i es consideraven perjudicats foren indemnitzats mitjançant el que pagaren els agermanats. 247 alcudiencs reberen, en total, 31.425 lliures. L'emperador concedí a la vila d'Alcudia el títol de ciutat fidelissima, i als seus veïns l'exempció d'imposts.
Va néixer l'any 1527 a Valladolid i va morir l'any 1598 a l'Escorial. Fill de Carles I (V d'Alemanya) i d'Isabel de Portugal.
Els mallorquins contribuïren a les empreses guerreres d'aquest regnat. L'any 1563 acudiren a auxiliar Orà, assetjat pels turcs. L'any 1568 el germanastre del rei, D. Joan d'Austria, arribà, amb unes galeres, al port d'Andratx, i després al de Ciutat, on fou obsequiat pels jurats. Per segona vegada, el 1575, recalà a Ciutat, al front de l'armada reial, i va ser obsequiat amb un generós donatiu de vitualles.
L'any 1571 s'embarcaren en les galeres reials 200 mallorquins que participaren a la batalla de Lepanto.
També el regne de Mallorca ajudà amb homes i armes a la campanya contra els moriscs de Granada.
Al llarg de 1572 entraren en diverses ocasions, al port de Ciutat, estols de galeres reials per a proveir-se de vitualles. Això ocasionà vàries protestes dels jurats que invocaren el privilegi de no treure queviures de l'illa sense la seva aprovació.
A l'anomenada "Escuadra Invencible" contra Anglaterra s'agruparen alguns cavallers mallorquins i una companyia de 300 homes (any 1588). La Invencible va ser totalment derrotada.
Va néixer a Madrid l'any 1578 i va morir a Madrid l'any 1621. Fill de Felip II i de Anna d'Austria.
L'agost de 1601 arribà a la badia de Ciutat l'armada reial manada per l'almirall Joan Andreu Doria, la qual es dirigia a la conquesta d'Alger. Els mallorquins s'allistaren per a substituir els soldats malalts, que quedaren a l'illa. L'expedició fracasà, no arribant a desembarcar cap home a Àfrica. L'any 1603 foren reclutats 1000 peons i 100 artillers amb la mateixa finalitat, però el projecte es va suspendre.
Alguns cavallers mallorquins aixecaren companyies a compte seu i, amb elles, lluitaren a Flandes i a Itàlia.
Només en un any, el 1613, en que corria la fam, sortiren de l'illa uns 1500 homes cap a la guerra d'Italia.
Va néixer a Valladolid el 1605 i va morir a Madrid el 1665. Fill de Felip III i Margarida d'Austria.
Va començar a regnar als setze anys i abandonà el govern en mans del comte-duc d'Olivares, el qual, amb la seva conducta despòtica, creà molts de conflictes.
Les guerres d'Italia, Flandes, França, l'alçament de Catalunya, Portugal i Nàpols reclamaren nombrosos reclutaments en que Mallorca es veié implicada, especialment a causa del zel extremat del virrei Cardona. El virrei Cardona intentà alguna lleva forçosa, però hagué de suspendre-la davant l'enérgica protesta dels jurats. Entre 1629 i 1637 sortiren de Mallorca, cap els distints fronts de guerra, uns 6000 homes, entre cavallers i bandejats.
Ciutat i les viles hagueren de proporcionar estatges, per espai de mesos, a homes de l'armada reial de l'almirall Oquendo, que recalà a Mallorca els anys 1637 i 1638.
L'any 1638 els jurats i el Gran i General Consell es negaren a un reclutament de 1500 homes demanat pel virrei Cardona en nom del rei Felip IV. Les relacions entre el rei i Mallorca varen esdevenir tenses i complicades. Tot i que les relacions no havien millorat, els jurats no s'oposaren a un nou reclutament, l'any següent, amb motiu de l'invasió del Rosselló per part dels francesos.
L'any 1640 va tenir lloc l'alçament de Catalunya. Mallorca va estar temptada de prendre-hi part a favor de Catalunya de qui havia rebut invitació, però la substitució de l'odiat virrei Cardona millorà les relacions amb el rei i el poder central. El nou virrei, Lope de França va fer nous reclutaments de soldats i mariners, i ell mateix, amb molts de cavallers mallorquins, prengué part a la guerra de Catalunya. Mentrestant, a causa de la proximitat de la lluita, l'Illa estava en permanent estat d'alarma i el port de Ciutat experimentava gran moviment d'entrades i sortides de vaixells de guerra.
El 1642 entrà l'armada reial i deixà 400 ferits del combat contra l'armada francesa prop del port d'Andratx.
El 1647 recalà a Mallorca el fill natural del rei D. Joan d'Austria amb l'esquadra que anava a dominar la sublevació de Nàpols.
Des de 1647 a 1665 s'embarcaren uns 3.000 mallorquins per les guerres de Nàpols, Catalunya i Portugal.
Va néixer el 1661 a Madrid i va morir el 1700 també a Madrid. Fill de Felip IV i de Maria Anna d'Austria.
Atès que el rei Carles va començar a regnar sent menor d'edat, va ser regent la seva mare Maria Anna d'Austria.
Durant quasi tot el seu regnat, Carles II va estar en guerra contra Lluís XIV de França (el rei Sol).
Mallorca continuà proporcionant soldats. A més, de les companyies aixecades per capitans mallorquins, el 1667, 1675 i 1695, partiren tres terços de 400 homes cada un, reclutats per la Universitat.
El 1680 residien, a Ciutat, 1500 soldats espanyols, alemanys, napolitans,... els quals suscitaren escaramusses on hi hagué morts i ferits.
En diverses ocasions l'Illa es posà en estat d'alarma per por de desembarcs o atacs de l'esquadra francesa. L'alarma més llarga i crítica fou la de 1691-92.
L'any 1700 Carles II moria sense haver tengut cap fill, la qual cosa ocasionà una guerra entre dos pretendents a heredar els regnes de Carles II, Felip V de Borbó i Carles III d'Austria. I, donat que finalment, el successor va ser Felip V de Borbó, va suposar el canvi de dinastia, final de la casa d'Austria i principi de la casa de Borbó, i la perduda dels privilegis i autonomia política del regne de Mallorca (i també de la resta dels regnes i principats de la Corona d'Aragó).
Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma
