Història de Mallorca: Joana la Boja (Juana la Loca)

Història de Mallorca.

Entre Ferran el Catòlic i Carles I.

Joana la Boja

(Juana la Loca)

Així en castellà la vàrem conèixer i es deia en els llibres durant molt de temps. Però avui en dia és qüestiona la bojeria i molts d'escrits prefereixen encapçalar-los amb "Joana I de Castella" en lloc de "Joana la Boja", tot i que va ser reina nominal de molt més que de Castella, encara que regnàs de forma efectiva molt poc.

Va néixer el novembre de 1479 a Toledo, filla dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Neta de Joan II de Castella i Isabel de Portugal i Bragança per part de mare; i de Joan II el sense Fe i Joana Enríquez i Fernández de Córdova, per part de pare.

Els Reis Catòlics es varen casar l'any 1469 i el seu matrimoni durà fins la mort d'Isabel, l'any 1504. A més de Joana varen tenir tres filles i un fill més: Maria, Joan, Isabel i Caterina. Ferran va tenir altres fills amb altres dones: Alfons, Alonso i Miquel.

De petita, Joana, era molt guapa, inteligent i no mostrà cap signe de locura. Va estudiar comportament religiós, tot i que de ben prest fou "escéptica religiosa" (no acceptava l'autoritat de l'església catòlica, no anava a missa i no rebia els sagraments). La mare, Isabel la Catòlica volia i procurava que això no és sabés. Va aprendre també, música, dança, castellà, català, francés i llatí.

L'agost de 1496, als 16 anys, els seus pares la prometeren a Felip el Bell i la varen fer partir cap a Flandes en una embarcació d'un grup de 131, amb una tripulaciió de 15.000 homes. La flota sortiria de Laredo i passaria per las terres del nord per a demostrar a l'hostil rei francés l'esplendor de la Corona de Castella.

Joana fou acomiada per la seva mare Isabel i els seus germans i inicià la seva travessia cap la llunyana i desconeguda terra de Flandes. La travessia va tenir alguns contratemps, va obligar a la flota a refugiar-se a l'illa de Portland (Anglaterra), una de les embarcacions que transportava 700 homes i els vestits i alguns efectes personals de la reina Joana es va enfonçar.

Quan la flota va arribar a les terres flamenques la reina Joana no va ser rebuda pel seu promès Felip que es trobava a Alemanya. Va rebre el rebuig dels consellers francofils que preferien més una aliança amb França que amb Castella. Quan, finalment, es trobaren els promesos Joana i Felip (el Bell) s'enamoraren perdudament i passionalment.

Es varen casar el 12 de novembre de 1496 i d'aquest matrimoni nasqueren 6 fills/es:

1 La infanta Elionor. El 1498

2 El príncep Carles. El 1500

3 La infanta Isabel. El 1501

4 El príncep Ferran. El 1503

5 La infanta Maria. El 1505 i

6 La infanta Caterina. El 1507

L'enamorament de Felip va durar relativament poc. El de Joana, tota la vida. Això va provocar, en Joana, una gelosia patològica: sempre vigilant a Felip. Va assistir a una festa al palau de Gant, tot i que tenia el segon embaràs, el del fill Carles que, posteriorment, seria l'emperador Carles I, molt avançat. Aquell mateix dia, 24-02-1500, pariria.

El 1497 fou nomenada princesa d'Asturies (hereua), degut a la mort del seu germà major Joan i passant per davant la seva germana segona Isabel, per que aquesta estava casada amb el rei Manuel I de Portugal i els Reis Catòlics temien la possible unió dels seus regnes sota domini portugués. Amb la mort de la seva germana, Isabel, el 1498, i del fill d'aquesta, Miquel, el 1500, va esdevenir hereva plena de les Corones de Castella i Aragó.

Quan l'any 1503, el seu marit Felip decidí anar a Flandes a resoldre uns assumptes, s'agreujà la seva gelosia i la seva salut mental. Atès que estava embarassada del seu quart fill i que ja era princesa d'Asturies (hereva de les Corones de Castella i Aragó), la seva mare, Isabel la Catòlica, va insistir en que tornàs a Castella, al costat dels seus pares, cosa que va fer deixant els tres fills petits a Brusseles.

Morta Isabel la Catòlica el novembre de 1504 es planteja la successió a Castella: S'acorda el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i la pròpia Joana. Felip i Ferran no s'entenien, per la qual cosa Ferran renúncia al poder a Castella i se centre en la Corona d'Aragó.

El setembre de 1506 mor, a Burgos, Felip el Bell, amb gran dolor de la seva esposa Joana. El traslladaren de Burgos a Granada, on l'havien d'enterrar. Viatjaven sempre de nit i Joana no es va separar ni un moment del fèretre, i besava els peus del seu homo mort cada pic que la comitiva s'aturava. per a descansar. A partir d'aquell moment, Joana, es va vestir de negre i ja no va voler canviar-se de roba ni rentar-se. Els rumors sobre l'estat mental de bogeria varen augmentar.

El gener de 1509 el seu pare Ferran el Catòlic la va fer recloure a Tordesillas i inicià una regència a Castella fins la seva mort el 1516.

Joana va restar reclosa (reclusió forçosa) a Tordesillas fins el dia de la seva mort l'abril de 1555, a l'edat de 75 anys, sempre vestida de negre.

A la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, Joana fou proclamada hereva de la Corona d'Aragó i successora de son pare en tots els seus títols, però per la seva incapacitat exerciria la regència el seu fill Carles d'Habsburg. Joana no va arribar regnar efectivament mai a la Corona d'Aragó, però era la reina nominal. Mai no va ser declarada incapaç per les Corts Castellanes, ni se li va retirar el títol de reina, tot i que regnava, efectivament, en el seu nom, el seu fill Carles. Mentre Joana va viure, en els documents oficials, havia de figurar en primer lloc el nom de la reina Joana, seguit pel del seu fill Carles.

A Tordesillas estava reclosa al convent de Santa Clara, en les cambres de l'antic palau reial de Pere I de Castella. Tenia, com única companyia la seva filla petita Caterina, fins que aquesta va haver de marxar, el 1525, per a casar-se amb Joan III de Portugal.

Quan el 1520 els Comuners de Castella s'aixecaren contra el rei Carles, alliberaren a la reina Joana i li proposaren que encapçalés el seu moviment, però la reina Joana es va negar.

La reina Joana va tenir conductes desequilibrades en diverses ocasions, producte de la seva gelosia patològica, conseqüent al seu enamorament apassionat, i a la reclusió al palau de Tordesillas on va rebre vexacions i maltractaments per part dels seus vigilants. Però, el que és cert és que va patir dues conspiracions, primer del seu pare Ferran el Catòlic i després del seu fill Carles l'emperador.

Quan moria, Carles ordenà que se li administrassen els sagraments encara que fos necessari baix tortura.

Com el seu espòs Felip, el seu cadàver fou traslladat i enterrat a Granada.

Una persona que hagi llegit des del títol fins aquí es podria demanar que té que veure Joana I de Castella amb la història de Mallorca. Des de la mort del seu pare Ferran el Catòlic, Joana és reina titular del regne de Mallorca, com t'ambé dels de València i Aragó i comtesa de Barcelona, com ja ho era, abans, dels regnes de la Corona de Castella, encara que no ejercí mai com tal (i tampoc no vingué mai a Mallorca), sinó que ho va fer, com regent, el seu fill Carles.

Wiquipedia