Història de Mallorca: Context a partir de Jaume I

 

Història de Mallorca.

Context a partir de Jaume I.

Jaume I, el Conqueridor

Recordem:

Dinastia catalana fins Jaume I

Guifré, el Pelós ?-897

Guifré II o Borrell I 897-911

Sunyer. 911-946

Borrell II 946-992

(s'independitzà dels francs)

Ramon Borrell 992-1017

Berenguer Ramon I 1017-1035

Ramon Berenguer I, el Vell 1035-1076

Ramon Berenguer II 1076-1082

Berenguer Ramon II 1076-1097

Ramon Berenguer III 1093-1131

Ramon Berenguer IV 1131-1162

Alfons I 1162-1196

Pere I el Catòlic 1196-1213

Jaume I, el Conqueridor 1213-1276

Recordem també que els musulmans tenien Mallorca dividida en 12 districtes. Els catalans utilitzen aquesta divisió per a fer la seva. Tot i que en formaren tres més: Andratx i Santa Ponça que abans estaven integrats al de Ciutat; i el de Felanitx, que, abans, estava integrat al de Manacor. Amb la qual cosa en resulten 15, que en "el Llibre dels Fets" anomenen així:

1 Andratx, 2 Santa Ponça,

3 Bunyola, 4 Sóller,

5 Almaruig, 6 Pollença,

7 Montuïri, 8 Canarrossa,

9 Inca, 10 Petra, 11 Muro,

12 Felanitx, 13 Manacor,

14 Artà, 15 Ciutat.

El regnat de Jaume I (1229-1276)

1 Els musulmans de les muntanyes:

Recordem que quan les tropes catalanes, comendades per Jaume I conqueriren Madina Mayurka, el 31-12-1229, alguns musulmans fugiren i es refugiaren a les muntanyes. Els principals nuclis de resistència foren les muntanyes de la Serra de Tramuntana, les d'Artà i els castells d'Alaró, Pollença i Santueri.

La primera expedició va ser cap a les muntanyes de Bunyola i Sóller. Però no va tenir èxit. Aleshores es va dirigir a les muntanyes d'Artà. Allà varen capturar 2.000 musulmans i una gran quantitat de bestiar.

A finals d'octubre de 1230, Jaume I nomenà lloctinent seu a Mallorca En Bernat de Santa Eugènia i s'embarcà cap els seus estats del Continent.

2 Segona estada del rei a Mallorca

Pel mes de maig de 1231 va tornar a Mallorca. En aquesta ocasió se li rendiren els tres castells d'Alaró, Pollença i Santueri i 1.500 musulmans que se li havien resistit a les muntanyes. Igualment aconseguí que Menorca se li fes tributària.

3 Pere de Portugal, senyor de Mallorca

Pere de Portugal heretà el comtat d'Urgell. Va fer, amb Jaume I, un pacte de permuta, segons el qual Jaume I seguia sent rei de Mallorca, però la cedia a Pere, en feu que, a canvi, cedia a Jaume I el comtat d'Urgell. Pere es titulava "Senyor de Mallorca". A la mort de Pere (1256) Mallorca tornava a dependre directament del rei.

4 Tercera vinguda del rei a Mallorca

Devers l'abril de 1232 va córrer la veu de que el rei de Tunis preparava una expedició contra Mallorca. Amb tal motiu el rei de Mallorca s'embarcà, per tercera vegada, cap a l'Illa. Quan va arribar va comprovar que el rei de Tunis no havia arribat. El rei En Jaume s'entornà als seus estats peninsulars visitant, abans, l'illa de Menorca.

5 La conquesta d'Eivissa

L'any 1235 Guillem de Montgrí i el seu germà Bernat de Santa Eugènia, amb l'ajut de Pere de Portugal i Don Nuno Sanç dugueren a terme la conquesta.

6 Quarta vinguda del rei a Mallorca

L'any 1269 el rei va tornar per a demanar ajuda als mallorquins per a una croada a Terra Santa. Es va admirar de l'augment de la població. Els mallorquins li entregaren 50.000 sous, els menorquins 1.000 ovelles i vaques. Finalment la croada prevista no es va fer.

7 Testament i mort del rei En Jaume I

Disposà que el seu fill Pere heretaria els regnes d'Aragó, València i el comtat de Barcelona. I que el seu fill Jaume II heretaria el regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés.

El 27 de juny de 1276, a l'edat de 68 anys, el rei En Jaume I, el Conqueridor, moria a València.

Reis de Mallorca

Jaume I 1229-1276

Jaume II 1276-1311

Sanxo. 1311-1324

Jaume III 1324-1349

Pere el Ceremoniós 1349-1387

Joan I 1387-1396

Martí l'Humà 1396-1410

Interregne 1410-1412

Compromís de Caspe 1412

Ferran I d'Antequera 1412-1416

Alfons V el Magnànim 1416-1458

Joan II 1458-1479

Ferran II el Catòlic 1479-1516

Reis (i més) d'Espanya

El 1474 mor Enric IV de Castella. Guerra entre Isabel I de Castella (la Catòlica) i Joana la Beltraneja. Guanya Isabel.

El 1479 mor Joan II d'Aragó. Deixa el trono a Ferran II d'Aragó (el Catòlic), que està casat amb Isabel I de Castella: Els Reis Catòlics.

El 1492 es conquesta el regne de Granada. A la mort d'Isabel (1.504) la succeix la seva filla Joana (la Loca). Tant el marit Felip I (el Hermoso), com el pare Ferran el Catòlic l'alienen per a poder regnar a Castella.

El 1.512 Ferran conquesta el regne de Navarra i el 1.515 l'incorpora al regne de Castella.

Ferran 1475-1504

Joana I 1504-1555

Felip I 1506-1506

Casa d'Austria (Habsburg)

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya 1516-1555

Felip II 1556-1598

Felip III 1598-1621

Felip IV 1621-1665

Carles II 1665-1700

(Morí sense fills)

Casa de Borbó

Felip V (d'Anjou): Nebot net de Carles II i net de Lluís XIV de França 1700-1724

Lluís I 1724 (230 dies)

Felip V 1724-1746

Ferran VI 1746-1759

Carles III 1759-1788

Carles IV 1788-1808

Ferran VII 1808 (48 dies)

Casa Bonaparte

Josep I 1808-1813

1 Restaur. Borbó

Ferran VII 1808-1814 i 1814-1833

Isabel II 1833-1868

Casa de Saboya

Amadeu I 1870-1873

1a República

2Restaur. Borbó

Alfons XII 1874-1885

Alfons XIII 1886-1931

2a República

Guerra Civil

Franquisme

3 Restaur. Borbó

Joan Carles I 1975-2014

Felip VI 2014-

1a República: 11-02-1873 a 29-12-1874.

2a República: 14-04-1931 a 01-04-1939.

Guerra Civil: 18-07-1936 a 01-04-1939.

Franquisme: 18-07-1936 a 20-11-1975.

Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.

Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.