Història de Mallorca. La Mallorca romana

Història de Mallorca. La Mallorca romana

Recorda: Les guerres púniques són les guerres entre els cartaginesos i els romans. Després de la derrota total dels cartaginesos els romans, en pugna contra els grecs s'erigiren en dominadors del Mediterrani occidental. 

L'any 197 a C. els romans etabliren a Hispania dues províncies: la Ulterior i la Citerior. Eivissa l'any 146 a C. aconseguí de Roma el títol i  el tracte de ciutat confederada. 

Segons les fonts escrites (Estrabó, Orosi i Florus) l'any 123 a C. una expedició romana dirigida pel consul de Roma Quintus Cecilius Metelus (Cecil Metel) va conquerir les illes Balears. Va causar una gran mortandat entre els seus habitants indígenes. Va fundar les ciutats de Palma i de Pollentia els anys 123-122 a C:, amb la categoria de colònies de ciutadans romans. La ciutat de Pollentia està perfectament localitzada, a prop d'Alcúdia. Hi ha diversitat d'opinions sobtre la situació de Palma, segons uns estaria en el mateix lloc que la Palma actual.

Altres ciutats romanes a Mallorca: Guium i Tucis: sembla que ja existien quan els romans conquistaren Mallorca. Es regien pel dret llatí (Jus Latii). Els seus habitants no gaudien de totes les prerrogatives de ciutadans romans. 

Guium potser estava situada a Ses Carrotges de Ses Salines. Cneus Carius Amettystus va ser un il·lustre guiutà romà que exercí alguns càrrecs públics a Mallorca. Era anomenat "Balearicus Palmensis et Guiuntanus". 
Tucis no es sap on estava situada.
Bocchorum: Estava formada per uns quants nuclis de població indígena disseminats devora el port de Pollença. Sembla que era una de les poblacions més importants abans de la conquesta romana, la qua cosa la va fer merèixer ser ciutat federada. L'any 10 a C: es posa sota la protecció del patró Marcus Crasus i els seus descendents, possiblement per la forta competència de la veïna Pollentia. El "patró" era un patrici que prometia, sense vincle legal, protecció i ajuda a certes famílies o pobles a canvi de que aquests es comprometin a no litigar contra el patró i a afavorir-lo amb els seus vots. 
L'any 6 d C. Es posa baix la protecció del patró Marcus Atilius Vernus. 
Octavi August abolí el regim de ciutats confederades amb la qual cosa Bocchorum passa a tenir senat i pretors en lloc de legats. 
Altra població: Els altres habitants de Mallorca que no pertanyien a cap d'aquestes cinc ciutats eren "Peregrini" sense cap dret. En temps de Vespuci, devers l'any 74 d C. passaren a ser ciutadans romans de segona categoria i  es regien pel Jus Latii com a Tucis i Guinum. 
Altres llocs on s'han trobat inscripcions llatines són: Son Paretó i Sa Carrotja (Manacor), Son Fiol (Santa Maria), Maimon (Consell), Son Cota (Porreres) i Son Danús (Santanyí). 

Classes socials:
Segons el seu origen: romans (successors dels colons introduïts per Cecili Metel) i indígenes.
Juridicament es dividien en ciutadans romans, ciutadans de dret llatí, federats i peregrins, tot i que aquestes dues darreres classes acabaran per regir-se pel dret llatí.
Economicament hi havia: gent rica, classe mitjana, pobres i esclaus.

Nombre de població a les Illes: És molt difícil de calcular, però és molt probable que fossin més de 30.000 habitants, que era la pobla ió que tenien les Illes abans de la conquesta dels romans. 

Romanització: Els indígenes, a mesura que anaven adquirint els mateixos drets i codis legals que els romans anaven adoptant també la seva religió, llengua i costums. 

Restes trobats: Molt importants són els restes de la població i del teatre romà de Pollentia.

Restes de Pollentia                          Teatre romà de Pollentia

Enterraments: Els morts eren inhumats o incinerats. Sembla que creien en una vida posterior a la terrenal.

Agricultura: La terra estava dividida en grans latifundis. Cultius de secà i petites extensions d'horts de conreu den verdures, regades amb aigua extreta a ma de pous i cisternes.
Els productes més importants eren els cereals el vi i l'oli d'oliva. Entre els cereals destacava el blat. 

Fauna: Els animals domèstics més freqüents eren els bous, ovelles, cabres, porcs, cavalls, muls, ases i aviram. Plini parla de les llebres que fan mal bé els cultius i demana auxili a August per a exterminar-les.

Comerç i industria: Les exportacions eren més escasses que les importacions o són més desconegudes. S'han trobat maons i teules (materials per a la construcció) i àmfores per al transport d'oli, vi i aliments. 

Administració: Les Balears, immediatament després de la conquesta, quedaren agregades a la provincia romana d'Hispania Citerior amb capital a Cartago Nova. 
L'any 38 a C. Octavi August incorpora Hispania definitivament a l'imperi romà. 
L'any 27 a C. fa una nova divisió d'Hispania en províncies i dona el nom de Tarraconense a la que era Hispania Citerior i canvia la capital a Tarragona. 
Dioclecià, a finals del segle III dividí l'imperi en prefectures, diòcesis i províncies. La diòcesi d'Hispania formava part de la prefectura de les Gal·lies i una de les seves províncies era la Cartaginesis de la que depenien les Illes Balears, fins que entre el 369 i 385 passaren a ser una provincia "praesidialis" dins les mateixes diòcesi i prefectura. 

Les guerres civils de Roma:
Sembla que Sartosi, del partit popular, devers l'any 81 a C., vingué d'Hispania a les Balears i trctà d'establir una base de les seves operacions de guerra contra Sila, però sense èxit, se'n tornà a Hispania on s'alià amb els lusitans.
Després de la mort de Pompeu el Gran, cap del partit aristòcrata, el seu fill Pompeu el Jove continuà la lluita contra Cesar i es diu si devers l'any 47 a C. vingué a les Balears, tot i que no s'ha pogut confirmar, i Ciceró, en una carta, ho desmenteix.
Foners balears, indígenes de Mallorca, lluitaren devora arquers de Creta a l'exercit de Cesar a la guerra de les Galies (any 57 a C.)

El cristianisme:
A finals del segle II el cristianisme s'havia propagat per la Peninsula Ibérica i, per tant, és probable que hagués arribat també a Mallorca, ja que Mallorca era un punt cèntric de les comunicacions entre Roma i Hispania. Certament, a finals de la dominació romana, hi havia cristians a Mallorca. Les basíliques trobades de Sa Carrotja i de Son Paretó, d'aquell temps així ho provarien. 

Varis autors. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma
Pere Xamena Fiol. Historia de Mallorca. Ed. Moll. Palma.