Un nou Curs
Bon dia amics i amigues,
El primer de tot, disculpes, disculpes pel més de 5 setmanes sense publicar cap escrit en els nostres blogs Arc Mediterrani i Arco Atlantico, tot el mes d’agost i la primera setmana de setembre. La interrupció es va produir precisament en un moment en que els dos blogs rebien moltes visites diàries. Pero ara, amb aquest, “Comença un nou curs” reprenem el contacte amb tots els amics i amigues dels blogs.
Ja estam al mes de setembre. Per a tots aquells que som o hem estat docents comença un nou curs, ja no estam al curs 2025-26, sinó que estam en el curs 2026-2027. Ja no estam en el curs de l’eclipse solar total que s’ha vist complet a Mallorca (i a altres llocs també), sinó que estam en el curs en que, si no hi ha res de nou, hi haurà eleccions generals, finalment en Feijóo i tots i totes els seus (com és que n’hi ha tants?) veuran el que han demanat infructuosament (menuda frustració diària) cada dia des de l’any 2023: que en Pedro Sánchez no sigui president del govern de l’estat (encara que ho sigui “en funcions”) i si el conjunt de totes les dretes que pactin amb pp-Vox, ells inclosos, no aconsegueixen la majoria absoluta, quatre anys més de fúria, ràbia i frustració diàries.
Esperem que sigui un curs de veritat i vida, de vida i amor i no un curs de la mentida i mort, de la mort i l’odi.
Les meves netes de 2 i 5 anys estan il·lusionades en començar l’escola, ja en tenen ganes. Això és bona senyal. Què distint és a aquells casos que el nin o la nina plora per que no vol anar a l’escola. La majoria, ara, estan il·lusionats en retrobar-se amb els seus companys-amics i jugar i aprendre amb ells.
Jo, i els meus companys començàvem el curs amb una missa. Record que un any el germà d’un amic meu me contava:
“jo me vaig seure a un banc en que no hi havia ningú, me vaig seure a la dreta del tot. Poc després va venir una monja i, tenint tota la resta de banc disponible, va voler seure’s a la meva dreta: ‘corre’t una mica per a que jo pugui seure aquí. Al cap d’una estona ve una altra monja i se seu a la dreta de la primera, amb la qual cosa la primera i jo ens vàrem haver de córrer un lloc cap a l’esquerra, i així successivament fins que jo vaig caure a fora del banc per l’esquerra. Aquestes, fent sa monja, fent sa monja em foteren fora del banc”.
A l’estiu abans, ell el seu germà, el meu i jo havíem anat a un campament. El dia de visita els que tenien visita partien amb les seves famílies o visites i havien de tornar devers les 18 h. Els que no teníem visita teníem “lliure” fins la mateixa hora. Noltros quasi preferiemm tenir “lliure” que tenir “visita” i aquest pic no varem tenir visita. Aquest company no podia dir la “rr”, de vegades la substituïa per una “L” i de vegades per una “u”. Aquest dia va venir allà on jo esta va i me va dir:
- Toni anem a nadar allà on hi ha una loca?
- Hi ha una loca? Tu l’has vista? Li has dit al cap del campament?
- No, una loooca!
- idò això, una loca.
- No!!! Una Loca!!!
Finalment varem descobrir que se referia a una platja en la que hi havia una gran roca quasi tocant l’arena a un costat de la platja.
Un altre dia li va tocar ser proveïdor. Tots teníem una taula assignada al menjador. Cada dia, per torn, al dinar i al sopar, algú de la taula havia de ser el proveïdor: en una palangana tancada, allargada i amb dues anses duia el primer plat, segon plat i postre de la cuina a la seva taula, Noltros, per les ocasions més importants dúiem una camisa amb botons de color beix, però al llarg del dia, per a les activitats, inclosos dinar i sopar dúiem una camisa blusson, sense botons, amb un escot al davant i un elàstic a la cintura. Quan al dinar tocaven “patatilles”, cosa que sols passava dues o tres vegades, quan el proveïdor arribava a la taula tots els de la taula es tiraven cap a la palangana i bones grapades a les patatilles de manera que quan el proveïdor podia deixar la palangana damunt la taula i tenir les mans lliures ja no quedava cap patatilla. Un dia que li va tocar a aquest company fer de proveïdor i hi havia patatilles, a la sortida de la cuina es va aturar, va agafar dues grapades de patatilles i se les va posar dins la camisa bluson, quan va arribar a la taula els membres de la taula varen veure que dins la palangana hi havia menys de la meitat de les patatiles que hi tocava haver.
Un dia un grup de la tenda de campanya a la que estàvem (hi estàvem, juntament amb dos més, el meu amic i el seu germà i el meu germà i jo) ens vàrem despertar devers una hora abans de l’hora de tocar diana i vàrem començar una tertúlia amb veu baixa, al temps que punyíem a un que nomia Farratjants que seguia mig adormit. Es veu que de la tenda sortia un petit run run i que el cap del campament controlava les tendes de les que sortia algun renou o algun llum. De sobte vàrem veure que el cap del campament, en aquell cas era Martorell, amb un pijama a ratxes verdes i blanques obria lleugerament la tenda i guaitava cap a l’interior, els de la tertúlia vàrem callar en sec i fèiem els dormits. Quan Farratjants va notar aquell silenci en sec, després del run run i les punyides, sense obrir els ulls va fotre un bel:
“Duis-me el caféee!!!” Que se podia interpretar com “Duis-me el quéfeee!!!”
Amb la qual cosa el cap va dir: “Au, sortiu tots i firmes devora el mastil”, amb la qual cosa varem estar firmes devora el mastil des d’una hora abans de l’hora de diana.
Bé, el que he dit bon curs 2026-27 per a tothom!
Palma, diumenge, 6 de setembre de 2026
Netanyahu, Estat d’Israel, Exercit d’Israel, criminals, assassins, sàdics, merda de soll de porc antropomòrfica
Visca Palestina i els palestins!!!
Govern de les Illes Balears, de València i de Madrid. Inútil, deficient, dolent i perjudicial (els de València i Madrid, amb causa de morts).
Visca les Illes, i els illencs, Valencia i els valencians, Madrid i els madrilenys.
Arc Mediterrani
https://sites.google.com/view/arcmediterrani
https://arcmediterrani.blogspot.com/
Arco Atlántico
https://sites.google.com/view/arcoatlantico
https://arcoatlantico.blogspot.com/
