Parlem de psicologia
Escrit 0-1: 1 Per què?; 2 Com vaig contactar jo amb la Psicologia (1)
Parlarem de psicologia, debatrem, si vosaltres, o alguns de vosaltres, voleu, si referent a l'escrit corresponent, començant per aquest introductori, en els comentaris, alguns/es feis algun comentari o feis alguna pregunta, que bé jo o bé un altre lector/a contestarà, iniciant-se un debat entre tots/es els lectors de l'escrit corresponent. Si ningú fa cap comentari o pregunta serà una exposició que hauré fet jo a l'escrit que doni als lectors i lectores uns coneixements del tema psicològic corresponent i que puguin aplicar al seu millorament personal i a la relació amb les altres persones, subjectes també de la psicologia.
1 Per què?
En aquests escrits, tant al blog arcmediterrani.blogspot.com com al Facebook a https://www.facebook.com/AntoniRamisCaldentey hem parlat d'Història de Mallorca, de política, de llocs especials de Mallorca, presentant fotos i vídeos dels mateixos, especialment de Es Port (de Felanitx), de temes d'actualitat, com manifestacions, activitats diverses, com memorials de la Memòria, presentació de llibres, events deportius,...
Pens que, sense deixar tots aquests tipus d'escrits, podem fer una sèrie d'escrits sobre temes de Psicologia, perquè és la meva professió, la que he exercit durant tota la meva vida laboral i perquè ens dona molts de coneixements i instruments que ens poden servir per al coneixement i millora personal i per al coneixement dels altres i millorar la relació amb ells/elles.
2 Com vaig contactar jo amb la Psicologia (1)
Anem un poc enrere en els meus records escolars-professionals. Quan jo cursava ensenyament primari, "Mis primeros passos", hi havia un grup, un curs a les escoles graduades, preparatori per a ingressar al batxillerat elemental i un grup o curs de nins (en aquell temps, principis dels anys 1950s els nins i nines anaven a escoles diferents) majors que no feien comptes fer el batxillerat, un grup o curs que es deia d'iniciació professional. Els alumnes del curs preparatori que, a criteri del mestre, estaven suficientment preparats, anaven a l'institut de referencia i feien un examen d'ingrés. Els que aprovaven aquest examen, el curs següent començaven el primer curs de batxillerat, el batxillerat elemental.
Jo vaig fer aquest examen, tenint 9 anys, a l'institut Ramon Llull (aleshores el masculí) de Palma, record que a la preparació m'havien dit que una prova que no fallava mai era fer una divisió per tres xifres (en la que el divisor era de tres xifres) i, efectivament, me varen fer fer aquesta divisió "de tres xifres", le me feren fer a la pissarra, tinc el record, per ventura equivocat, que tot l'examen era individual, sense part escrita en paper col·lectiva. També, a la pissarra, un petit dictat (en castellà, per suposat) i, pels coneixements generals, te feien una sèrie de preguntes de geografia, història i ciències. Vaig aprovar l'examen, però sense uns resultats brillants, aprovat i just. El curs següent podia començar el batxillerat elemental.
Va resultar que a mon pare el varen destinar a Felanitx i allà ens traslladarem tota la família. En aquell moment érem pare, mare i quatre germans. Mon pare va considerar que, tot i haver aprovat l'examen d'ingrés, atès que havia aprovat just i que era molt jove (immadur?), me convenia repetir el curs preparatori d'ingrés. I així ho vaig fer a l'escola graduada de Felanitx, amb don Jaume Tomàs de mestre, "el mestre coix", un mestre que ens ensenyava molt i molt bé. Altres nins de Felanitx feien aquest curs preparatori al Col·legi Sant Alfons. A final de curs, el juny, ambdós grups ens examinàvem a l'Institut "laboral" de Felanitx. Aquest pic ja tenia 10 anys i vaig aprovar amb una qualificació brillant. El curs següent vaig cursar el primer curs de batxillerat a l'Institut Laboral de Felanitx, aprovant totes les assignatures amb notes acceptables.
Al curs següent varen tornar a destinar al meu pare a Palma on ens traslladarem, altre vegada, tota la família. A Palma la família (pare i mare) pensava matricular-me a l'Institut masculí Ramon Llull (el femení era el Joan Alcover). En aquell temps, any 1957, a Palma, sols hi havia un institut masculí i un institut femení (no com ara que n'hi ha multitud i que són mixtos) i varis col·legis masculins i altres femenins on es podia cursar el batxillerat (elemental i superior). Tot i que, al termini del batxillerat elemental (4 cursos) i superior (dos cursos més) hi havia un examen de revalida que tots, alumnes de col·legis privats també, havíem de fer a l'institut de referència, masculí o femení.
Així, doncs, no poguent-me matricular a l'Institut, me matricularen al col·legi de Sant Francesc, on hi cursaria tot el batxillerat elemental, el batxillerat superior i el curs preuniversitari Preu. La revàlida de quart va suposar passar dels calçons curts als calçons llargs, que vaig estrenar per a anar a l'Institut a examinar-me de l'esmentada revàlida. I el fet d'aprovar-la va suposar un premi per a tota la família i no un específic per a mi: vàrem comprar la primera televisió, un mamotret que emetia en blanc i negre. Abans ja la majoria de cases tenien la seva televisió, però a ca nostra eren partidaris de no tenir-ne, fins que als meus catorze anys, ens vàrem unir a aquesta majoria que sí en tenia. A la nostra finca, en el pis inferior al nostre uns tios nostres sí tenien televisió, com en el pis superior al nostre la família Miralles (molt temps després, el fill petit de la família seria delegat provincial d'Hisenda) també en tenien una, com també en tenien una uns familiars llunyans que vivien a la finca colindant a la nostra, a la finca damunt Automoviles Canals. Els meus germans i jo havíem anat alguns dies esporàdics a aquestes tres cases a "veure la televisió" (no el moble, clar; sinó al que emetia la mateixa). A partir d'ara ja la podíem veure, gairebé un poc cada dia, sense sortir de casa.
El pas de quart a cinquè, del batxillerat elemental a superior varen suposar canvis substancials, a Sant Francesc, al batxillerat elemental, a cada curs hi havia tres grups (2A, 2B, 2C), en el superior sols n'hi havia dos (5A i 5B), igualment el batxillerat superior podia ser de dues classes, batxillerat de ciències, molt majoritari, i batxillerat de lletres, ambdós batxillerats tenien les mateixes assignatures, excepte que el de ciències tenia matemàtiques, física (a un dels dos cursos) i química (a l'altre) que no tenien els de lletres i aquests tenien, com exclusives, grec i llatí. El cinquè i sisè A hi havia una trentena d'alumnes a cada un, tots de ciències, mentre que al cinquè i sisè B hi havia una vintena llarga d'alumnes de ciències i devers sis alumnes de lletres; tots trenta cursàvem les assignatures comunes (la majoria) junts i quan teníem les específiques (matemàtiques i física o química, uns i llatí o grec els altres) els de lletres sortien de la classe i anaven, amb el professor corresponent (a Sant Francesc, i també a l'escola graduada i a l'institut de Felanitx, no vaig tenir mai cap professora) a una aula més petita que hi havia al pis superior, on feien la classe. Quan te matriculaves de cinquè havies d'optar pel batxillerat de ciències o el de lletres (com ja he dit a Sant Francesc, tant a cinquè com a sisè, hi havia devers 55 alumnes de ciències i devers sis de lletres). Jo vaig optar per ciències, per que ja coneixia les matemàtiques a les que diversos anys havia obtingut notes notables i m'imaginava que aprendre grec i llatí seria més difícil i també per a anar amb la majoria (Dónde vas Vicente?). Igualment, al cinquè curs venien nous alumnes que no havien cursat amb noltros els cursos de batxillerat elemental, cosa que no solia passar en els cursos d'aquest batxillerat. Així, a cinquè, sisè i Preu vaig coincidir amb un alumne nou, de nom també com jo Antoni Ramis (Rebassa). Ell va fer lletres i, posteriorment feria la carrera d'advocat i després va ser un membre destacat del psoe balear i, tristament, va tenir una mort tràgica quan encara era molt jove. Jo era conegut apreciat seu, quasi amic per que era amic de la seva germana Lourdes, amb qui vaig coincidir varis anys consecutius a les molt famoses berbenes de Felanitx.
Alguns estudis, que permetien exercir una professió, que no eren considerats "carreres universitàries" no exigien, per al seu ingrés un curs preuniversitari. No obstant això tots aquells que sí eren considerats "carreres universitàries" sí exigien superar un curs posterior al sisè de batxillerat i la seva revàlida, preuniversitari, el conegut com a PREU. Així alguns companys ens varen deixar en acabar el sisè, mentre d'altres, com l'esmentat company Toni Ramis i jo mateix vàrem cursar aquest PREU. Aquest, com el batxillerat superior, tenia dues modalitats, ciències, amb matemàtiques, física i química, i lletres amb llatí i grec. L'examen de PREU, tant d'una com de l'altre modalitat, el fèiem a la Universitat de Barcelona (en aquell temps, any 1964, no existia la UIB, tampoc la UAB, ni la UNED), i constava de dues parts que es qualificaven per separat, una part específica de la modalitat concreta i una part general comuna a les dues especialitats.
Aprovaves el PREU, i tenies dret a cursar una carrera a la Universitat, quan tenies les dues parts aprovades. Els de lletres tenien un calendari distint i anterior als de ciències. El Col·legi de Sant Francesc tenia un acord amb una residència d'estudiants de Barcelona. Molts d'alumnes universitaris de la residència ja havien acabat el curs i havien tornat a ca seva a gaudir de l'estiu, d'altres, més minoritaris, seguien a la residencia. Noltros, que anàvem a examinar-nos de PREU, utilitzaríem les habitacions dels que ja havien partit. Els de lletres que partien més prest, per ser un grup petit (devers sis) partien sols, amb l'adreça de la residencia, adreça de la Universitat, calendari d'exàmens i recomanacions pertinents
Noltros, els de ciències, d'acord amb el nostre calendari d'exàmens, partíem uns quatre dies més tard i, per ser un grup molt nombrós (devers una cinquantena) partíem acompanyats d'un professor, el professor de Francès, el Sr. Ramón. Ens vàrem assabentar que els alumnes de la residència, aprofitant que els nostres companys estaven sols, els hi varen fer un parell de novatades. Quan nosaltres vàrem arribar el Sr. Ramón va pegar dos crits sol·licitant l'atenció de tots els alumnes residents que, en aquell moment, estaven a la sala d'estar, i amb veu forta va dir: "Escoltau-me bé. Com algun de vosaltres s'atreveixi a tocar un cabell de qualsevol dels meus alumnes se les veurà amb mi" (se deia que de jove havia estat boxejador. No ho vaig confirmar mai), els residents al miraven amb un aire de dir "no ens fas gens de por". Jo passava pena de que tots no s'aixecassin dels seus seients i, entre tots, donessin una pallissa al Sr. Ramón. Però ningú es va immutar i no hi va haver cap novatada en cap dels dies que vàrem romandre a la residència. Vàrem fer els dos exàmens de PREU... i allà vaig assolir el primer suspens de la meva vida (després en vendrien d'altres): vaig aprovar, amb bona nota la part comuna, però vaig suspendre l'específica.
Va passar l'estiu, vaig estudiar bastant la part suspesa, i al setembre tornàvem agafar el vaixell de Barcelona, però aquest pic, atès que els qui havíem suspès una o les dues proves érem casos esporàdics el col·legi no es va posar en contacte amb cap residència ni ens va acompanyar cap professor. Mon pare me va donar l'adreça d'un alberg, on havia reservat una plaça, la meva. L'alberg tenia un gran pati obert (cosa que no tenia la residència del juny) i la majoria d'usuaris eren joves i no tan joves de distints països iberoamericans i tot el temps sonava música iberoamericana. Record perfectament un bolivià i un xilè, amb qui vaig fer una certa amistat o, al menys, amb qui vaig tenir vàries converses. No vaig patir cap novatada i, a l'examen de la part específica suspes al juny, el vaig aprovar. I aquí va començar un nus gordià en la meva vida acadèmica i professional que va durar varis anys. Havia aprovat les dues parts del PREU i tenia dret a iniciar una carrera universitària. En aquell temps, any 1964, no es podia fer cap carrera universitari a Mallorca. Estavem en el mes de setembre i quedava poc temps per a poder fer la matrícula a una carrera (la nostra universitat de referència era la Universitat de Barcelona, allà on havíem fet els exàmens de PREU). Sort que el Bedel de l'Institut Ramon Llull de Palma, el sr. Simonet, era com una espècie de sucursal de la UB, ell tenia els impresos de matrícula, ell cobrava la matrícula i ell te matriculava a la carrera que haguessis elegit. Tot això a l'entrada de l'Institut. Jo acabava d'aprovar el Preu de ciències i no tenia ni idea ni quina professió volia exercir de major ni quina carrera havia de triar. En aquell temps les llicenciatures eren estudis de cinc anys i no hi havia carreres diplomatures de tres. El primer de ciències era selectiu, i tant selectiu!, aprovàvem molt pocs. Era selectiu i general, servia tant per després fer una llicenciatura en matemàtiques, com en física, com en química, com en biologia o geologia, així que vaig anar a Simonet i me vaig matricular a Ciencies, si aprovava, ja decidiria, d'aquí a un any, quina especialitat de ciències triar. Tenia un any per decidir.
(Continuarà en el proper escrit: Escrit 0-2: 2 Com vaig contactar jo amb la Psicologia (2: continuació))
Antoni Ramis
12-03-2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada