El grup terrorista, que convoca i incita a la violència, odi i traició, més perillós actualment a Espanya. Dime de que alardeas y te diré de que careces.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 de desembre del 2025
dimarts, 17 de desembre del 2024
El Mercat de drets del PP. Jesús Jurado
El Mercat de drets del PP
Tribuna: Jesús Jurado. DM, 15-12-2024.
Publicat el diumenge 15 de desembre a Diario de Mallorca
Aquest dimarts passat es va evitar, in extremís i de moment, la derogació de la llei de Memòria Democràtica balear impulsada per l'extrema dreta. És una bona notícia, encara que ho seria encara millor si aquest vergonyós procés de degradació de la nostra demecràcia ja hagués acabat, però sembla que simplement s'ha posposat la votació fins a la semana següent, quan veurem si el precari acord aconseguit pel Partit Popular amb alguns partits de l'esquerra parlamentària fructifica o, en un gir nou, acabam presenciant com la norma és finalment derogada.
Cal no oblidar que per al PP les víctimes del franquisme han estat, són i seran una simple moneda de canvi. Va usar els seus drets com si fos un mercat ambulant, negociant la seva supressió per arribar a acords amb els hereus de la falange, i ara els fa servir per impulsar acostaments a forces d'esquerra per intentar salvar una situació compromesa. És a dir, que si a Margalida Prohens no li hagués demolit els pressupostos l'extrema dreta, avui la llei de Memòria Democràtica seria un record derogat.
Després del desastre parlamentari que van fabricar ells mateixos en votar a favor de les delirants esmenes dels seus socis preferents, en la tramitació del decret de "simplificació administrativa", i que aquests mateixos només els hagin tombat els pressupostos de la Comunitat, al Partit Popular han accedit a plantejar-se l'abstenció en la votació de la derogació de la llei, a canvi que els vots de l'esquerra arreglin el desgavell.
Res a celebrar. Seria per celebrar que el PP tornés de bona gana al consens democràtic i dels drets humans, però no és així. Ho fa forçat per la necessitat, ho fa perquè els socis fatxes li donen l'esquena. Al PP li importen una figa les víctimes (les de qualsevol mena, i si són del franquisme, imaginin), només importa l'ús polític que se'n pugui fer. En un moment com aquest, en què el Govem es troba en una situació complicada, l'esquerra els hauria d'arrencar alguna cosa més que una simple abstenció per no derogar una llei de memòria que, de tota manera, no estaven aplicant ni pretenen aplicar. Es tracta de blindar la memòria democràtica. En primer lloc, el PP s'hauria de comprometre a blindar el text legal. Que · no hi hagi sorpreses, modificacions, retallades posteriors, ni en els drets que concedeix ni en les obligacions que estableix. En segon lloc, caldria un compromís perquè se la doti de pressupost i se n'apliqui l'articulat de manera efectiva, tal com s'ha fet des del 2018. I, en tercer lloc, per descomptat, el cessament immedtat de Le Senne, un president del Parlament indigne. De fet, és el moment adequat per intentar esmenar el mal que està fent el PP en altres àmbits, com ara la defensa del territori, plantejant la prohibició d'edificar en terrenys inundables, o la recuperació del terreny perdut en matèria lingüística.
La situació de degradació de la qualitat democràtica a Balears és greu: la societat civil i les forces democràtiques es varen haver de concentrar-se davant del Parlament el Dia dels Drets Humans per reclamar que no es derogui una llei que protegeix els drets humans davant l'atac impulsat per diputats que entonen el "cara al sol" i trenquen fotos de víctimes, mentre la presidenta del Govem desfulla la margarida per veure el que més li convé políticament al seu partit, si derogar drets o magnànimament conservar-los.
Queda molta lluita per endavant perquè la nostra societat pugui qualificar-se de plena democràcia.
Jesús Jurado
és Secretari Autonòmic
de Sectors Productius
i Memòria Democràtica
diumenge, 15 d’octubre del 2023
Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS
Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS
Polsa damunt el text de cada partit per a veure cada un dels casos que li corresponen.
________________________
El primer que destaca aquest web és que la corrupció total de tots els partits polítics s'estima en 124.123.915.826 euros.
És una quantitat astronòmica. On són aquests euros? Lo seu seria que les distintes sentencies dels distints tribunals obligassin als distints polítics corruptes a tornar els doblers defraudats.
Com ja sabíem el partit paradigma de la corrupció (i també de la mentida) és el PP amb 267 casos.
El PSOE, tot i estar a més de 100 casos menys que el PP de diferència, té un nombre massa alt de casos, 141, i més sent un partit que es diu "socialista", que hauria de treballar més en benefici de les persones en general i de les persones treballadores en particular, molt més que per a l'enriquiment personal.
Vox té tres casos registrats de corrupció, a gran distància del PP i del PSOE.
MÉS sols té un cas de corrupció que podria considerar-se cap ja que el jutge va arxivar el cas, cas contractes, i va absoldre a totes les persones imputades (5) en aquest cas.
Aquests dies el govern del PP-Vox de les Illes Balears vol suprimir, d'urgència, l'oficina anticorrupció. Llògic, sent el partit més corrupte i, precisament, quan aquesta oficina està investigant un cas de corrupció que afecta a un membre del seu partit. Sí l'oficina no estàs investigant un cas del pp i no fecin comptes fer, en el futur, més negocis amb doblers públics no tendrien cap problema en mantenir aquesta oficina.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Empassa : El TIL de Bauzá. Errors de principi: La llei s'ha de complir
Ni un sol tècnic,
professional de la pedagogia (educació) o de la psicologia, conegut, reconegut,
avala la proposta del Decret del TIL del Govern de JR Bauzá de les Illes
Balears. Viceversa, la totalitat de la comunitat educativa, comunitat
universitària, pedagògica i els psicòlegs que s'han pronunciat (i fins i tot
l’Església, a través del nou bisbe i de molts sacerdots) han indicat els errors
greus, almenys a causa de la “forma” d'aplicació, que suposa aquesta ordre,
així com el perjudici que pot causar, molt especialment en tots aquells que ho
patiran, especialment alumnes, professors i pares. Una vegada més es demostra
com la ignorància és atrevida i, si aquesta és aplicada i imposada per una
força autoritària, nociva.
Aquest obstinació
autoritari aberrant, propi, segons Piaget, de falta d'intel·ligència (encara
que també pot ser només una aparença per amagar una intenció perversa intensa
intel·ligent: deteriorar l'educació pública per afavorir els seus propis negocis
privats educatius), ha aconseguit, per primera vegada en la història de la
democràcia que les classes es comencessin amb tres setmanes de retard i, com
deia, unir tota la ciutadania, alguns de la seva pròpia ideologia i Partit, en
la crítica i oposició a la seva política en matèria de llengua, cultura i
educació. Una manifestació de 100.000 persones oposant-se al TIL i a la
política educativa del Govern,... contrarestada per una altra de suport... de 30
persones, capitanejats, per Santito Kovacs, agraciat, pel Govern que retalla el
públic, de “medicina?“ privada amb un milió d'euros públics.
No obstant això,
davant aquesta evidència aclaparadora, què diu i fa el Govern i els que el
defensen com el propi Bauzá, la Consellera d'Educació, el Secretari General
d'Educació i aquest també “encèfal pla” que debat amb Matias Vallès al programa
“Foc Creuat “?
Primer argumenten que
la seva majoria absoluta els legitima per dictar ordres en forma de decret i
que “les lleis s'han de complir".
Perdó senyors però no
anem "al compliment cec de les lleis” sense anar, abans, a l'origen de les
mateixes. Per què i per a què es promulguen les lleis? Per a millorar
l'organització, coordinació i benefici de les persones en la seva dimensió
social. Però aquest Decret no s'ha dictat amb aquesta intenció ni va tenint
aquests resultats, sinó que tot el contrari. El millor destí, i pràcticament
l'únic possible, de les lleis injustes i perjudicials és el de no ser
complertes. I, encara més, el compliment de les mateixes no eximeix de la responsabilitat
dels seus efectes nocius a qui les compleix. Ja fa molts anys que fins i tot el
codi de justícia militar espanyol va suprimir, com no podia ser d'altra manera,
el punt de “l'obediència deguda” segons el qual cap militar podia ser acusat
per qualsevol fet derivat de complir una ordre d'un superior. Si, abans, un
superior hagués donat l'ordre de matar a una determinada persona, el militar
que la rebia tenia l'obligació de complir-la i, conseqüentment, no podia ser
acusat d'homicidi. Amb el nou codi militar l'obligació és la de no complir cap
ordre negativa injusta.
I la millor destinació
del tirà és el de ser executat... en nom del bé comú. O, almenys, així ens ho
han exemplificat els mateixos amics del Partit Popular espanyol en els casos de
Bin Laden, Saddam Hussein, Ceaucescu, Gaddafi,... O, per ventura, no som tots
iguals davant el criteri?
Antoni Ramis Caldentey
diumenge, 17 de març del 2013
Explicacions del PP sobre honestedat i transparència del President Bauzá
1) LB i periodistes després de les explicacions donades per DDC i SSM sobre l'honestedat i transparència del PP
2) Periodistes i ciutadans de les Illes Balears després de les explicacions exculpatories de les corrupteles i mangarrufes del president del Govern del PP donades per Mabel Cabrer, Rafel Bosch, Miquel Ramis, González Pons o Carlos Floriano.
divendres, 22 de febrer del 2013
Cospedal vol vendre els boscos públics
Rebut
per correu electrònic:
Comença
la festa
Cospedal
pretén liquidar els boscos d'utilitat pública de Castella la Manxa.
Demano
que ho llegiu, difoneu i firmeu a:
Benvolgut
amic/ga:
Davant
els plans de la Junta de la Comunitat de Castella-la Manxa de
començar un procés de venda dels boscos forests declarats
d'utilitat pública i inclosos en el Catàleg, des de la Societat
Espanyola de Ciències Forestals volem manifestar el nostre més
frontal rebuig a aquest procés, que podríem anomenar de
"desamortització dels béns públics". Aquests plans estan
provocant una important alarma al sector forestal, en els grups
conservacionistes i en la societat en general, i des de la SECF volem
posar de manifest el següent:
·
Està demostrat i acceptat que el Catàleg de boscos d'utilitat
pública, que es va establir el 1859, s'ha mostrat com la millor eina
per a la conservació i millora de les boscos espanyols.
Flexibilitzar a conveniència, si no és per a fins puntuals
d'interès general superior, seria un gran error.
·
Convé recordar que l'Estat i les Comunitats Autònomes han estat els
grans compradors de terrenys forestals degradats en els últims 30-35
anys. Es tractava de terrenys amb especials característiques
orogràfiques, ecològiques i ambientals en els que els seus
propietaris no podien assegurar el compliment de les seves funcions
d'interès públic per raons econòmiques òbvies. Les
administracions els han comprat i restaurat amb fons públics, en
alguns casos mitjançant fortes inversions en millora, conservació i
infraestructures per assegurar el compliment de les seves funcions
que no era possible assegurar i mantenir des de la propietat privada.
Sembla que ara es volen tornar a mans privades.
·
Succeeix també, en aquest cas, que l'Administració encarregada per
llei de vetllar per la bona gestió i conservació de les forests, ha
decidit fer desistiment de les seves funcions i posar-los en mans
privades, sense garanties de la seva bona gestió i conservació,
sota el bast pretext de reactivar la producció econòmica d'aquests
predis. Aquesta iniciativa, si finalment les lleis un cop modificades
ho permeten, pot obrir una bretxa de conseqüències imprevisibles,
amb efectes molt perjudicials per a la conservació i millora del
nostre patrimoni natural. Només cal imaginar què passaria si la
resta de les comunitats autònomes i ajuntaments poguessin vendre
sense traves les forests públiques de la seva propietat per pagar
els seus actuals deutes.
·
D'altra banda, en no existir un preu de mercat determinat per
l'oferta i la demanda, és pràcticament segur que les Muntanyes de
UP de Castella-la Manxa es vendran a preus polítics d'urgència per
pagar deutes immediates o per ser urbanitzats, en alguns casos, quan
per fi es superi la crisi.
·
Sembla que està confirmat que alguns de les muntanyes a alienar han
estat objecte d'inversions importants en infraestructures i millores
realitzades recentment. Igualment es confirma que almenys tres de la
muntanya que es pretén vendre a la província de Toledo ja han estat
desafectats de la figura "Protecció de Refugi de Fauna"
per facilitar la seva venda.
·
En l'actualitat, la importància dels boscos per les seves
produccions ambientals, supera gairebé sempre a les seves
produccions econòmiques per importants que siguin, i obeeix més a
les necessitats que els països tenen de comptar amb àmplies
superfícies forestals ben distribuïdes que assegurin el compliment
de les funcions biològiques i socials dels territoris.
I,
finalment afirmar que des de la SECF estem determinats a aturar la
posada en marxa d'aquest nefast procés que més sembla una
ocurrència interessada que una decisió de Política responsable.
Com
una via d'actuació en aquest sentit, us remetem al portal
change.org, on s'estan recollint firmes en contra d'aquesta
iniciativa. Aquesta petició va dirigida a la consellera
d'Agricultura i la presidenta de la Junta de Comunitats de
Castella-la Manxa.
Altres
col·lectius (PROFOR, Col·legi d'Enginyers de Forests, Col·legi
d'Enginyers Tècnics Forestals, Societat Espanyola per a l'Estudi de
les Pastures, Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre ...) també
estan actuant en contra d'aquesta iniciativa. Us enviem la informació
que ens ha anat arribant:
Comunicat
Oficial del Col·legi d'Enginyers de Forests:
Nota de premsa del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals:
Altres
comentaris a:
Una
cordial salutació
Gregorio
Montero
President
de la SECF
diumenge, 9 de desembre del 2012
El nou codi penal de Gallardón
.
Rebut
per correu electrònic de Sebastià Barceló
Pere
Morey Servera.
Els
del PP que el van votar, sabien això??? ¿Els seguiran votant?
Em
temo que sí, "hi ha dues coses infinites l'univers i
l'estupidesa humana, però no estic segur de la primer" va dir
Einstein.
El
codi penal de Gallardón
Heus
aquí un resum ràpid, concís i clar de l'actualitat:
Com
sabeu, el govern d'Espanya prepara una reforma de codi penal. Us
expliquem algunes d'aquestes reformes en 6 punts:
1)
Que un antiavalots et pegui una pallissa de mort no és delicte. Que
algú ho gravi i ho difongui sí que ho és.
2)
Que una entitat financera et desdoni no és delicte. Ocupar una
sucursal bancària per protestar per haver-te desnonat pot implicar
fins a sis mesos de presó.
3)
Eliminar la sanitat i l'educació públiques no és delicte.
Interrompre el transport públic pot implicar fins a dos anys de
presó.
4)
Que la policia abusi de la seva autoritat i empri la violència no és
delicte. Resistir passivament a l'autoritat pot implicar fins a
quatre anys de presó.
5)
Que els polítics agredeixin amb les seves reformes a milions de
persones no és delicte. Que una persona vitupere a un polític pot
implicar fins a sis anys de presó.
6)
Incomplir el programa electoral i que un polític menteixi i insulti
no és delicte. Convocar manifestacions per protestar per això pot
implicar fins a un any de presó.
DIFON!
dimarts, 20 de novembre del 2012
L'herència rebuda
.JPG)
.
L'herència
rebuda
Aquests
dies es compleix un any des del molt merescut, cada poble té els
dirigents polítics que es mereix, triomf de Mariano Rajoy (PP) a les
eleccions generals. I un any i mig des del molt merescut, per la
mateixa raó, triomf del PP a la majoria de Comunitats autònomes de
l'Estat espanyol.
Des
de sempre l'excusa de la seva incompetència és "l'herència
rebuda" del "desgovern" socialista anterior. Ja hi ha
molts dirigents pepers que eviten aquesta referència perquè cada un
que la utilitza ensenya moltíssim llautó.
En
educació, sanitat, treball, serveis socials, igualtat, ètica, atur,
desnonats, dignitat, agressivitat, insolidaritat, economia domèstica,
municipal, nacional i estatal ... estem molt pitjor del que estàvem
amb els governs anteriors. És a dir, si l'herència rebuda va ser
escassa (d'aquí la seva ràbia per trobar menys del desitjat per
poder esprémer) i dolenta, el patrimoni actual, que puguin heretar
els futurs governs, és molt pitjor i molt més deficient, fruit de
la seva nefasta política educativa, sanitària, social i econòmica.
Però
a més, aquests tontets (o dolents) que ens prenen per tals a
nosaltres ignoren o fingeixen ignorar que els grans dèficits
econòmics no els van ocasionar nostres pares sinó els nostres avis
polítics: La bombolla immobiliària, els immensos aeroports sense
vols, les múltiples construccions faraòniques de Calatrava al llarg
de tota la geografia espanyola, els Ciutat-Arena, Palaus de
Congressos, Son Espases de Florentino Pérez, enorme xarxa
d'autopistes, els Gurtels i altres comissions, amiguismes i
corrupcions: Tot això, la majoria pendent de pagament, ens van
deixar Aznar a Espanya o Jaume Matas a les Illes Balears. El Govern
de Jaume Matas va arribar a publicar que les obres de Mabel Cabrer
suposaven un endeutament de la Comunitat Balear fins l'any 2025 (com
fan els clubs de futbol amb els drets de televisió). Per què
atribueixen, els nostres estimats paisans de la gruta, l'herència
rebuda (el deute) per les actuals administracions, al deute de
Zapatero a Espanya o d'Antich a les Illes Balears, si ells mateixos
van reconèixer, en el seu moment, que aquest deute el deixaven Aznar
i Jaume Matas? Per què aquestes administracions i els seus escolans
incrementen el deute i segueixen empobrint el patrimoni públic si es
queixen de la pobresa de l'herència que van rebre?
dimarts, 25 de setembre del 2012
El brut negoci dels fems del PP balear
Rebut, per correu electrònic, de Toña Serra
El PP balear ha aprovat convertir Mallorca en el receptor de fems de mitja Europa per assegurar el negoci de la incineradora que té l'illa. Si s'intenta entendre la raó, tot sembla absurd... Especialment si es pensa en el desgast d'imatge que per a Balears, que viu del turisme, pot tenir la notícia. No obstant això, tot el galimaties es comprèn millor si es segueix el rastre dels diners.
La història es remunta als temps en què Maria Antònia Munar, la líder d'Unió Mallorquina condemnada per corrupteles, era la 'governanta' de les illes. Llavors va signar, per raons no aclarides, un contracte amb una empresa, TIRME, perquè es fes càrrec de la recollida i tractament dels residus de Mallorca. Bàsicament la seva crema a través d'una incineradora construïda a la localitat de Son Reus.
Un contracte 'lligat i ben lligat'
El contracte, de 40 anys de durada, està tan 'lligat i ben lligat "que resulta impossible de trencar, i té' el detall 'de ser lleoní per a l'administració, i superventajoso per a la empresa. Dit d'una altra manera, assegura uns ingressos a TIRME, beneficis inclosos. Que no es recapta prou, es pugen les taxes als veïns.
"Una situació tan perversa-diu a ELPLURAL.COM Margarida Ramis, portaveu del grup ecologista balear GOB -que fa que com més es recicli, i per tant menys s’incineri, menys diners rep TIRME i més s'han de pujar les taxes als mallorquins... És a dir, a Mallorca, vivim en l'absurd que reciclar està penalitzat". O el que és el mateix, a Mallorca es va privatitzar la gestió d'un servei públic de manera que s'assegura el benefici per a l'empresa privada que els fa, sense cap risc per a ella. Negoci rodó.
Decret-llei, trileo inclòs, per poder importar fems
A malgrat tot, es va consentir, "mitjançant un estudi sense cap ni peus - ens diu Ramis-que TIRME construís a Son Reus una segona línia d'incineració, amb el cost que això suposa, i que ara s'ha demostrat que no és rendible perquè no es produeix a Mallorca escombraries suficient ". I aquí vaig venir el joc de triler del Govern del PP.
Com en les eleccions els populars van prometre congelar les taxes, han de buscar diners per assegurar els beneficis de TIRME sense pujar l'impost als balears Com? Important fems. Això estava prohibit d’acord amb un reglament aprovat el 2001. José Ramón Bauzá i els seus consellers van decidir llavors un pla trampa. Aprovar un decret llei (aquesta excepció que els governs del PP, tant central com autonòmics, estan convertint en la norma) per promoure "l'economia en matèria d'indústria i energia". En aquest decret llei no es parlava per res de residus ni el seu tractament, però una vegada aprovat i en vigor, 'hàbilment', el mateix PP en la tramitació parlamentària posterior va presentar una esmena en la qual ja es modifica el text del decret i, aquí sí, s'inclou la 'legalització' de la importació d'escombraries europea per ser cremada a la incineradora de Son Reus. Els gots s'havien mogut i la boleta apareixia allà on es pretenia sense que els ciutadans haguessin sabut com. El joc del trileo estava complet.
Fems italià per a Mallorca
Però hi ha més. Darrere de TIRME hi ha grans empreses constructores i elèctriques, entre elles, ENEL, l'empresa energètica italiana. Saben d'on està previst que arribi bona part d'aquesta brossa europea a Mallorca? Exacte, d'Itàlia.
Paradoxalment, el Govern de Bauzá va justificar l'impuls al decret llei d'activació econòmica com una manera de promoure la creació d'ocupació. Però la imatge de Mallorca convertida en femer on es cremen els fems d'Europa no sembla que es converteixi en un gran reclam per al turisme, la principal indústria de les Balears.
El negoci de la incineració
Què hi ha darrere de tota aquesta història?
"És clar -conclou Margarida Ramis- que aquí el que s'assegura és el negoci al voltant de la incineració, encara que perjudiqui el reciclatge de les deixalles: es vendrà més energia a les elèctriques que formen part de TIMER, amb les cendres i les escòries es donarà material per fer ciment a les constructores que també estan ficades en TIMER... I així, Balears, malgrat la seva petita grandària i població, es convertirà en la segona autonomia que més incinerarà, només per darrere de Catalunya".
El nostre afegit:
I el més paradoxal del cas: Qui dirigeix tot aquest immens abocador que el Govern del PP vol convertir Mallorca és la seva Consellera de Medi Ambient, l'ínclita exalcaldessa de Felanitx (si hagués autopista entre ambdós punts segur que la immensa quantitat de porqueria importada es desembarcaria a Portocolom), en teoria qui més hauria treballar per la neteja i salubritat ambiental de les Illes.
.
dimecres, 13 de juny del 2012
Els Funcionaris. Francisco J. Bastida
Els Funcionaris
Francisco J. Bastida, Catedràtic de Dret Constitucional
Amb el funcionariat està succeint el mateix que amb la crisi econòmica. Les víctimes són presentades com a culpables i els autèntics culpables es valen del seu poder per desviar responsabilitats, ficant-los mà a la butxaca i l'horari laboral dels que inútilment proclamen la seva innocència. Aquí, amb l'agreujant que en ser unes víctimes selectives, persones que treballen per l'Administració pública, la resta de la societat també les posa en el punt de mira, com a part del deute que se li ha caigut a sobre i no com una part més dels que pateixen la crisi. La baixada salarial i l'increment de jornada dels funcionaris s'aplaudeix sense aturador, amb la satisfeta somriure dels governants per veure ratificada la seva decisió.
Darrere de tot això hi ha una ignorància supina de l'origen del funcionariat. S’enveja del seu estatus -i per això es critica- l'estabilitat que ofereix en l'ocupació, la qual cosa en temps d'atur i de precarietat laboral és comprensible, però aquesta permanència té la seva raó de ser en la garantia d'independència de l'Administració respecte de qui governi a cada moment, una garantia que és clau en l'Estat de dret. En coherència, s'estableix constitucionalment la igualtat d'accés a la funció pública, d'acord al mèrit i a la capacitat dels concursants. L'expressió de guanyar una plaça "en propietat" respon a la idea que el funcionari no se li pot «expropiar» o privar de la seva ocupació pública, sinó en els casos legalment previstos i mai per caprici del polític de torn. És cert que no pocs funcionaris consideren aquesta «propietat» en termes patrimonials i no funcionals i es recolzen en ella per un escàs rendiment laboral, de vegades amb el beneplàcit sindical, però això és corregible mitjançant la inspecció, sense haver d'alterar aquella garantia de l'Estat de dret.
Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a créixer en el partit a base de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es fien dels funcionaris que es troben. Sovint els veuen com un obstacle a les seves decisions, com buròcrates que posen objeccions i controls legals als que pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i la seva funció pública arriba a interpretar-se pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l'oposició. Per evitar aquesta escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l'Administració i de les seves taules salarials; també s'ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, cosa que ha suscitat entre aquests un interès a alinear-se políticament per accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d'alt càrrec. El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera clientelar d'entendre l'Administració, en si mateix una corrupció, té molt a veure amb la corrupció economico-política coneguda i amb la decisió en els controls per aturar-la.
Aquests
governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de
liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la
funció pública, carreguen contra la tropa funcionarial, sigui personal
sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és
comprensible que es rebaixi el sou només als funcionaris i, si el que es vol és
gravar als que tenen una feina, hauria de ser una mesura general per a tots els
que perceben rendes pel treball siguin de font pública o privada.
Amb
tot, el més sagnant no és la retallada econòmic en el salari del funcionari,
sinó l'insult personal a la seva dignitat. Pretendre que treballi mitja hora
més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però
serveix per assenyalar-lo com a persona poc productiva. Reduir els anomenats
«moscosos" o dies de lliure disposició -que van néixer en part com un
complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu- no alleuja
en res a l'Administració, ja que mai s'ha contractat una persona per substituir
a qui gaudeix d'aquests dies, doncs es reparteix la feina entre els companys.
La mesura només serveix per crispar i desmotivar a un personal que, a més de
veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants
l’estigmatitzin com una càrrega per sortir de la crisi. Pura demagògia per
dividir els pagans.
En
contrast, els polítics en el poder no renuncien als seus assessors ni a cap
dels seus generosos i múltiples emoluments i prebendes, que en la majoria dels
casos mai tindrien ni en l'Administració ni en l'empresa privada si només es
valoressin el seus mèrit i capacitat. I el més greu és que no hi ha propòsit
d'esmena. No s'enganyin, la crisi no ha corregit els mals hàbits, tot el més,
els ha frenat per falta de finançament o, simplement, ha forçat a practicar de
manera més discreta.
Francisco J. Bastida.
Catedràtic
de Dret Constitucional.
Universitat
d'Oviedo.
En
castellano:
.
.
diumenge, 10 de juny del 2012
Espanya, moribunda de corrupció
Espanya, moribunda de corrupció
El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":
http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html
Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.
Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.
El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...
Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:
El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":
http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html
Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.
Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.
El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...
Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:
http://www.ara.cat/comunicacio/Sindicat-Periodistes-Balears-denuncia-IB3_0_698330278.html
amb el que la TV IB3 s'ha convertit, per mèrit del nou poder executiu i la seva imposició sectària, en mer òrgan de propaganda del Govern, administracions i del mateix PP, amb molt baixa objectivitat, imparcialitat i qualitat. I aquest és el perill també de la TVE (ja he assenyalat que Cospedal diu que Bauzá és un exemple que segueix tot el PP de tot Espanya).
Però tornant al contagi del poder judicial de la Corrupció generalitzada en el poder legislatiu-executiu popular no sortim de la sorpresa, primer de la negació de la més que evident malversació de cabals públics del President del Consell Superior del Poder judicial i del Tribunal Suprem i segon , i molt especialment, de la negació de la nova fiscalia general del PP de Rajoy a que s'admeti a tràmit la investigació sol · licitada per l'associació Preeminència del dret sobre aquesta més que evident malversació amb dos arguments tan peregrins i irracionals com: 1 que és difícil distingir que actes realitzats per aquest senyor són públics i quins actes són privats (fins a un nen o una nena de 7 anys els distingiria fàcilment) i 2 que "aquest senyor és 'autoritat' i no funcionari, pel que no pot cometre actes delictius ". Senyor fiscal que estem a Espanya al segle XXI i no en una escola real victorià del segle XIX a on un altre nen rebia els assots destinats al príncep, perquè al príncep no se li podia castigar... El que s'ha dit, el fiscal, que ha de defensar el poble, defensa als qui ataquen i agredeixen, econòmica i moralment, al poble. L'autoritat no només ha de complir els codis de justícia, sinó, fins i tot, amb més afany que la resta de ciutadans. I si no els compleixen han de pagar exactament igual que els altres. No vulgui convertir-se, sr. Fiscal, en una jurisprudència per disculpar a tots els que han estat autoritats i han comès corrupció, que són legió. I que han de pagar com ho fan tota la resta dels mortals que cometen delictes.
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/fiscal-opone-admita-querella-divar/csrcsrpor/20120608csrcsrnac_7/Tes
Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).
L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).
Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.
Palma, 9 juny 2012
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).
L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).
Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.
Palma, 9 juny 2012
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
dimecres, 30 de maig del 2012
El mal i la incoherència de Rajoy i del seu Govern
"Hi haurà retallades en tot menys en pensions, educació i sanitat" Rajoy abans de la presa de possessió com a President del Govern.
Sis mesos després les retallades han arribat a les pensions per l'augment de l'IRPF i molt més en educació i sanitat.
Des que va arribar al poder mitjançant una majoria absoluta, dictadura absoluta, de la minoria de votants, al Govern de Rajoy no se li ha sentit parlar més que d'economia, "de la crisi econòmica heretada del govern de Rodríguez Zapatero" (encara no s’ha estrenat en art, cultura, educació, ètica, estètica, ...), que ells, salva-pàtries, anaven a arreglar tot a base d'espoliar els recursos públics i afavorir la iniciativa privada (tant de bo fóssim, econòmicament -nombre d'aturats, sous públics, condicions en sanitat i educació, prima de risc- en els números de l'últim dia del govern de Zapatero). El govern del PP era dolentíssim en gestionar els recursos públics, en funcionaris, sanitat, educació, serveis socials..., però boníssim en economia: Ens anaven a treure, de forma gairebé immediata, de la crisi econòmica i l'atur. Es compleixen els pitjors presagis, en major grau del previst, en tots les retallades de recursos públics, però no les referents a la seva bondat econòmica, sinó tot el contrari: Tots els indicadors econòmics estan molt pitjor que el dia en que l'anterior govern va deixar el poder. I segueix.
En les retallades pressupostàries del govern de Rajoy (2012)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/30/espana/1333117907.html
destaca que davant la reducció de més del 50% en cooperació, 20% en educació i 14% en Sanitat, es redueix només un 9% en els pressupostos del Ministeri de la Guerra (eufemísticament anomenat de Defensa, que no defensa res, ni tan sols contra la fustigació de Gibraltar als pesquers espanyols en aigües espanyoles, però sí que fa la guerra, a l'Afganistan, Líbia,... i quan cal intimida al Marroc a Perejil), i en un 0% en l'ajuda als privilegis de l'Església Catòlica.
Incomprensible, des de l'ètica política (però molt lògic en l'estratègia neofeixista), el que Rajoy nomenés a Pedro Morenés, ministre de defensa provenint de la direcció d'empreses privades de fabricació i comercialització d'armes (les dues última "Segur Ibérica" i "Instalaza" ) I més incomprensible, indignant i nauseabund és que aquest ministre, en plena època de retallades, indemnitzi a la seva antiga empresa Instalaza amb 40 milions d'euros pel "dany emergent i lucre cessant" que pateix aquesta empresa per la prohibició de fabricar, emmagatzemar i comerciar amb "bombes de dispersió" (aquestes bombes que maten i danyen greument els cossos de gent de les poblacions civils). Se'ls indemnitza per fer-los complir la llei i l'ètica de vida (nàusea de país, nàusea de govern).
http://elmundodemanhana.wordpress.com/2012/05/25/el-ministro-de-defensa-de-espana-pagara-40-millones-a-su-antigua-empresa-por-prohibir-las-bombas-de-racimo/
Com incoherència ètica i política és la nacionalització (forma d'ingressar 24.000 milions d'euros públics, més de 10 vegades el pressupost general d'educació o el pressupost general de sanitat de 2012) a Bankia. De manera que la ideologia porta a privatitzar tot el possible, mentre que aquí es nacionalitza (el contrari de privatitzar) perquè Bankia és un conjunt de bancs dirigits per gestors del partit popular, amb majoria d'accionistes i impositors d'aquest partit. Conseqüentment es rescata el dèficit provocat per la seva mala gestió mitjançant diners públics, com dic més de 10 vegades el pressupost d'educació o de sanitat i ja avisa: Quan s'hagi sanejat i recuperat el dèficit es tornarà a privatitzar (es retornarà a les arques de l'Estat la quantitat aportada més els interessos meritats per aquesta quantitat?). I, ara, quan es demana una investigació del per què s'ha arribat a aquesta situació i que s'aclareixi realment quina és aquesta situació, així com la compareixença de Rodrigo Rato i tots els responsables gestors el Govern nega aquesta sol·licitud (de tots els partits excepte el PP i de tots els sindicats, organitzacions empresarials i societat civil) "perquè l'únic que aconseguiria aquesta compareixença i investigació és soroll mediàtic i confrontació contra el PP que no convé en aquests moments -ni en cap altre-". Doncs si quan s'ingressa 10 vegades el pressupost d'educació en diners públics en un banc privat gestionat pel PP no es poden demanar explicacions, quan es podran demanar? Si és així, que no volen donar explicacions de les raons per les quals es necessita els diners de tots els espanyols per sanejar un banc privat que aportin aquests 24.000 milions d'euros els membres del Govern dels seus diners i patrimoni particulars o els membres del PP que estiguin d'acord en la inconveniència de donar aquestes explicacions.
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/29/bankia-explicaciones-responsabilidades/769171.html
I, plou damunt banyat, quan
tots els accionistes de Bankia perden milions d’euros pels problemes de
l’entitat (i tots els ciutadans pel rescat públic del banc privat), un exdirectiu de Bankia i de la Caixa de València, també
intervinguda, Aurelio Izquierdo, té dret a quasi 14 milions d’euros
d’indemnització en pensions i compromisos de prejubilació; el mateix que altres
directius. El mateix que va passar amb la fallida de Lehman Brothers i, atès
que el ministre d'economia del Govern de Rajoy i del partit Popular, Luis de
Guindos és un home lligat, en el passat, a Lehman Brothers, ja saben com es pot
fer això d’indemnitzacions milionàries per directius d’entitats financeres que
empobreixen als accionistes i a tots els ciutadans per que els governs han
d’acudir en el rescat d’aquestes entitats amb doblers públics. De vergonya... per
als qui la tenen.
______________________________
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Maig de 2012
______________________________
______________________________
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Maig de 2012
______________________________
.
divendres, 11 de maig del 2012
No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang
Hospital de Caubet (Joan March)
¿Compren ara per què el PP vol privatitzar aquest hospital públic?
¿Compren ara per què el PP vol privatitzar aquest hospital públic?
No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang.
Documents:
Català:
Castellano:
Veure història i imatges de l'hospital de Caubet
http://www.canverga.com/obras/hospitaljuanmarch/body.html.
dimecres, 8 de juny del 2011
Nou Govern: Ja comença el joc del triler abans de neixer
Dibuix: Miguel Serra
Estimats amics i amigues:
Inclús abans d'estar format, el nou Govern ja comença el seu "rodillo" que li dona la majoria absoluta (fins i tot té el canvi de cromos del PSIB-PSOE), amb la qual cosa mostra que la independència dels tres poders és una quimera, i que el poble està indefens contra el seu abús: El Govern retira la denuncia del cas Calatrava, amb la qual cosa la única possibilitat és que la Fiscalia (defensora del poble) la mantengui i el jutge també: Atès que ara ja no hi ha cap aforat hauria de tornar des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears al Jutjat inicial. No obstant ha de ser molt dificil ser jutge just i imparcial dins un àmbit d'un Ejecutiu de bota absoluta i dura. En aquest cas concret i amb aquesta actitud queda clar que ni PP ni PSOE són representants del poble, sinó que van a fotre al poble.
El cas Calatrava, tant si s'arxiva, com si no, tant si el jutge condemna com si exculpa, és un cas penal greu: Un President autonòmic gasta 1.200.000 euros (200 milions de pessetes) públics (del poble) per a donar-los a un particular amic (i molt probablement votant del seu partit) per que faci una maqueta i un projecte (on són aquesta maqueta i aquest projecte?) unes setmanes abans de les eleccions (per què no va esperar el resultat de les mateixes? Per què no va pagar amb doblers seus o del seu partit?). I ara ens venen que no hi ha doblers per pagar salaris,... Possiblement sigui cert que aquest Govern s'hagi endeutat i els comptes siguin deficitaris, però aquest Govern sortint s''ha endeutat pagant serveis socials necessaris, mentre que el Govern de Jaume Matas ho feia, molt més, i pagant, amb doblers públics a empreses privades amigues (fins i tot va encarregar programes educatius molt especialitzats a una empresa turística molt capitalista).
Que consti que no és cap jutge qui ha dit que els inculpats pel cas Calatrava són innocents. És el propi Advocat del Govern de JR (l'alter ego de Jaume Matas) qui retira la acusació contra els seus amics inculpats. És un cas molt més greu que el del Tunel de Sóller (en el que varen entrar en joc 50 milions de pessetes irregulars). En aquest n'hi entren 200; és a dir com a quatre tunels de Sóller.
Que cap majoria absoluta ens privi de la justícia al poble!!! La nostra única esperança és la Fiscalia (defensora del poble).
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)