Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSOE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSOE. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de maig del 2026

1 de Maig (Palma. 2024)

Videos 1 de maig de 2024: 

Celebració de l'1 de maig a Palma 

Video 1: Manifestació al llarg de les Avingudes

1 de maig de 2024. 

Molts d'anys molt bons, CCOO, UGT, STEI, PSOE, MÉS, Podem. 

Reivindicam 1 Pujada de sous, 2 Reducció de la Jornada laboral, 3 Solució de l'accés a l'habitatge, 4 Regeneració democràtica (front el joc brut polític del PP-Vox), 5 Compliment i respecte dels Drets Humans. 

Video 1: Manifestació al llarg de les Avingudes de Palma 

Video 2: Parla UGT

Video 3: Parla CCOO

Video 4: Tothom canta La Internacional 

Video 1: https://youtu.be/qS18h2CuduA

Video 2: https://youtu.be/DOe49EP7__w?si=0xm3S-JXFDIM8n81

Video 3: https://youtu.be/UzMAMn-5iS0

Video 4: https://youtu.be/LDuZNz3GD0E  

Llista de reproducció 1 de maig de 2024 a Palma (els 4 videos)


Video 2: Parla UGT



Video 3: Parla CCOO


Tothom canta La Internacional









divendres, 18 d’octubre del 2024

Partits polítics al poder. Tipus:

Partits polítics al poder. Tipus:

Positiu: Les seves accions repercuteixen en béns per a la majoria de persones i el medi ambient

Neutre o inútil: Les seves accions no beneficien la majoria de persones ni el seu medi ambient; però tampoc els perjudiquen.

Negatiu: Les seves accions perjudiquen la majoria de les persones i/o el medi ambient.

A les democràcies occidentals el poder resideix a la ciutadania, que l'exerceix a través dels partits polítics. Els partits polítics exerceixen el poder legislatiu al Parlament: cadascú fa una sèrie de propostes que s'aproven o no segons la votació favorable o desfavorable de la maroria de diputats o parlamentaris del mateix Parlament. Els governs es formen mitjançant majories de diputats al Parlament. Si un partit concret té, al Parlament, majoria absoluta de diputats (la meitat més un són del partit corresponent) nomena el president del Govern a algú del seu propi partit i aquest nomena els ministres que juntament amb ell constitueixen el govern o poder executiu. Si cap partit té majoria absoluta de diputats al Parlament és necessari que diversos partits, per afinitat ideològica o per contraprestacions, formin una majoria i se n'elegeix el president o presidenta del govern i els diferents ministres, que constitueixen el govern que exerceix el poder executiu. El govern o poder executiu porta la gestió, l'administració, del dia a dia de l'Estat.

Són positius aquells governs la gestió dels quals repercuteix en el bé o benefici de la majoria de ciutadans, així com en el bé del medi ambient en què aquells es desenvolupen. (D)

És "inutil" o "neutre" aquell govern de la gestió del qual no es produeix cap benefici ni per a la majoria dels ciutadans ni per al seu medi ambient, però tampoc cap perjudici ni per als uns ni per a l'altre. (N)

Són negatius aquells governs de la gestió dels quals es desprenen perjudicis per a la majoria de ciutadans i/o per al seu medi ambient. (R)

Igual que els cotxes automàtics que no tenen 4, 5 o 6 marxes cap endavant i una cap enrere, sinó que només tenen: cap endavant (D), punt mort (N) i cap enrere (R), els partits polítics (en solitari o en coalició), en l'exercici dels seus governs, són positius, inútils o negatius.

Un exemple de Govern que treballa en bé dels ciutadans i el seu mitjà és el govern de coalició de progrés dels darrers anys i actual:

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'Executiu encara aquest nou curs polític (setembre del 2024) "amb renovada energia" i "un full de ruta clar" i ha anunciat els que seran les sis prioritats que centraran l'acció del Govern de coalició progressista durant els propers mesos:

"- competitivitat econòmica,

- estat del benestar,

- habitatge,

- dignitat laboral,

- igualtat i

- pau".

A més, Sánchez ha subratllat que Espanya compta amb "un Govern net que va néixer fa sis anys com a resposta a la corrupció, la fallida territorial i les retallades de l'Estat del Benestar" i que "ha superat cinc anys de bloqueig judicial, amb una renovació pactada del Consell General del Poder Judicial i l'elecció de la primera presidenta del Tribunal Suprem”. Ha prosseguit recordant que "Espanya compta avui amb un Govern a Catalunya que treballa per la unió dels pobles d'Espanya" i "ha protagonitzat una de les fases de modernització, creixement i ocupació més importants de la seva història recent". "Tot un èxit de país", va remarcar.

El cap de l'Executiu ha aprofitat l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, per anar desgranant les sis prioritats del setè any d'acció del Govern progressista:

- La primera, la competitivitat econòmica, que suposa "continuar impulsant el canvi de model productiu", ha dit. En aquest sentit, ha destacat que, en aquest quadrimestre, "desplegarem 3.100 milions d'euros en préstecs procedents dels fons europeus per reindustrialitzar Espanya"; "Posarem en marxa el "nou Consell de Productivitat d'Espanya" i estrenarem "dotze nous graus universitaris i mòduls de FP", per millorar les competències dels nostres treballadors en els àmbits com les energies renovables, les tecnologies digitals i la salut".

- Com a segona prioritat va apuntar a l'enfortiment de l'estat del benestar, que suposa "blindar i expandir drets" i "modernitzar i reforçar els serveis públics".

Sánchez ha explicat que el seu Govern reivindica "un model de justícia social que vetlli per la igualtat real i protegeixi el nostre Estat del benestar" i, per això, ha anunciat que en el curs polític que comença treballaran per "l'aprovació d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) socials, ambiciosos”, que consolidin i expandeixin la inversió pública que venim realitzant en els darrers anys. A més, va avançar que dimarts que ve el Consell de Ministres tornarà a aprovar el sostre de despesa, per a la seva remissió al Parlament.

D'altra banda, ha assegurat que l'Executiu continuarà avançant cap a una "fiscalitat més progressiva", amb impostos que graven més els que més tenen i orientin el model productiu i impulsarà la creació d'un "sistema de finançament autonòmic que sigui" més just, que redueixi les diferències territorials, que atengui les singularitats de cadascun dels territoris i que garanteixi la suficiència de la despesa pública i exigeixi la coresponsabilitat als Governs autonòmics".

La tercera prioritat de l'acció de govern serà l'habitatge, que suposa "el problema més gran al qual s'enfronten els joves i moltes famílies". Referent a això, ha assenyalat que en els darrers anys s'han establert les bases de la nova intervenció pública amb la primera Llei d'Habitatge de la nostra democràcia i mobilitzant o iniciant la construcció de 80.000 habitatges per a lloguer assequible, entre d'altres mesures.

Així, ha avançat que en els propers mesos "impulsarem noves mesures destinades a ampliar el parc públic d'habitatge, perseguir l'especulació, fixar un equilibri millor entre l'activitat turística i el benestar dels residents, i aconseguir que l'habitatge sigui un dret de tots i no el negoci d'uns quants”.

També ha confirmat que l'habitatge serà l'objecte de debat i el propòsit fonamental de la Conferència de Presidents que se celebrarà a Cantàbria.

- La dignitat laboral serà la quarta prioritat de l'Executiu en aquest nou curs polític i per això Sánchez ha garantit que continuaran negociant amb patronal i sindicats fins a reduir la jornada laboral a les 37,5 hores, “perquè tots els espanyols treballin per viure, i no visquin per treballar”; adaptaran la normativa estatal de l'SMI als estàndards que fixa la directiva europea, i aprovaran un Estatut del Becari.

- La cinquena prioritat serà continuar lluitant contra la desigualtat en totes les seves formes, ha explicat el cap de l'Executiu, que ha avançat que, els propers mesos, "renovarem el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; posarem en marxa noves accions destinades a fitar" els privilegis desproporcionats de certes elits ia gravar fiscalment els que ja tenen al banc suficients diners per viure cent vides".

- Finalment, la sisena prioritat del Govern serà la pau del nostre veïnatge oriental i meridional. En aquest àmbit, Pedro Sánchez va remarcar que seguirem ajudant Ucraïna en la seva guerra contra Putin, "amb més de mil milions d'euros en material i vots favorables a Brussel·les" i seguirem recolzant el poble gazatí, "sostenint UNRWA, pressionant Netanyahu a la Cort Penal Internacional, les Nacions Unides i la Unió Europea, i estrenyent els nostres vincles amb l'Estat palestí”. De fet, el president ha anunciat que abans que s'acabi l'any celebrarem la primera Cimera bilater España-Palestina.

En matèria migratòria, ha avançat que “actualitzarem el nostre Pla Àfrica, amb millors recursos, i desenvoluparem acords de migració circular”. "Davant de les deportacions massives, enviar fragates que proposen alguns, el Govern de coalició progressista defensarà una política migratòria humanista, que respecti el dret internacional humanitari", ha afegit.

Vegem un altre exemple de govern positiu (governs de progrés, de coalició del PSOE amb MÉS, d'Illes Balears, Mallorca i Palma, juntament amb molts de municipis de les Illes, a la legislatura passada. Relació oferta per Teresa Caimari (MÉS):

Teresa Caimari ens proporciona la relació següent:

- Llei de fosses,

- Decret posidònia,

- Plàstic d'un sol ús,

- Prohibició lloguer turístic a plurifamiliars,

- Renda social garantida,

- Nova depuradora,

- Oficina antidesnonaments

- Renda social

- Renda d'emancipació per a joves,

- Declaració des Trenc Parc Natural,

- Ampliació cobertura de dependència;

- Més de 200 noves places residencials per a gent gran i altres dependents;

- Llei d'habitatge social;

- Targeta sanitària universal;

- Reciclatge de residus;

- Rebuig dels residus europeus;

- Impost turístic,

- Llei d'Igualtat Dones i Homes,

- Tornada dels programes de Cooperació Internacional,

- Actuacions efectives contra l'explotació laboral, amb intervencions en més de 4.000 contractes d'explotació,

- Tornada de l'exigència del català a la funció pública.

- Llei de Canvi Climàtic,

- Tancament del Murterar sense acomiadament,

- Aconseguit l'ampliació de Cabrera,

- Som territori líder en autoconsum d'electricitat,

- Hem creat una empresa pública d'energia,

- Hem obligat tots els parcs solars a obrir la seva

- La compra de Lluís Sitjar per a la ciutat

- Guanyar passeig marítim de vianants.

- Plànol gral. més restrictiu amb mts de construcció, més verd i pensat per a les persones - pendent d'aprovar

- Finançament als veïns...

- Gratuïtat del transport públic (EMT, Bus interurbà, tren)

- Senador de MÉS (actualment diputat).

Seguirem. N'hi ha moltes més però així en pla ràpid em surten aquestes. Revisa CCAA on governa el PSOE sols i compara el que ha costat que engeguin alguna d'aquestes polítiques.

Per contra, el Govern del PP-Vox d'Illes Balears és un exemple clar de Govern, no només inútil, sinó negatiu: Ha estat el primer partit a eliminar l'oficina anticorrupció (cal tenir en compte que el PP és el partit més corrupte de tots els partits espanyols i també que tots els diners que s'"inverteixen" en corrupció són diners que se sostreu a polítiques socials o mediambientals), precisament quan aquesta oficina investigava un presumpte cas de corrupció d'un familiar de la presidenta del govern autònom.


Igualment el PP amb l'excusa de l'agilitació i la desburocratització de l'Administració s'ha carregat la llei "Avui per demà", una llei "Iniciativa legislativa Popular (ILP)", d'iniciativa de la ciutadania i aprovada, a la legislatura anterior, amb els vots de PSOE, Podem, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i la coalició formenterera d'esquerres, amb l'únic vot en contra de VOX i l'abstenció del PP i del Pi, la Llei eliminant per una banda els supòsits a què els seria aplicable l'avaluació de l'impacte sobre generacions futures, i de l'altra, eliminant les funcions més importants previstes a la Llei del que ha de ser la Comissió de Benestar de les Generacions Futures»
Igualment, després de dir que el seu Govern també s'ha adonat de l'excés de turisme a la temporada alta i que en prenia nota per reduir la quantitat, ha fet unes polítiques que han produït l'efecte contrari (l'estiu passat ha estat un estiu de record, amb més nombre de turistes que l'estiu passat i qualsevol estiu anterior), igualment ha permès legalitzar les construccions il·legals en terreny agrari i permetrà que aquestes construccions ilegals legalitzadesbes dediquin al turisme de vacances, de manera que perjudica el turisme i el camp i només beneficia els infractors que han construït habitatges on estava prohibit fer-ho. D'altra banda, està tramitant la supressió de la llei de Memòria Històrica i Democràtica, amb el greu perjudici per a les víctimes dels assassinats franquistes-feixistes, els seus familiars i amics, i això que aquesta llei només pretén recordar i honrar les víctimes i no té per objecte jutjar i condemnar els assassins (cosa que una altra llei s'hauria de proposar).

A nivell estatal no té cap iniciativa a favor de la ciutadania ni del medi ambient i no té més programa i objectiu que enfrontar-se al govern estatal i entorpir totes les seves iniciatives; té una part del poder judicial que no defensa la veritat i la justícia, sinó l'interès del partit encara que sigui injust, il·legal, fals i corrupte. Això, a més de cometre injusticies fa d'Espanya una nació subdesenvolupada i retardada. 

diumenge, 15 d’octubre del 2023

Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS



Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS


Polsa damunt el text de cada partit per a veure cada un dels casos que li corresponen.
________________________

El primer que destaca aquest web és que la corrupció total de tots els partits polítics s'estima en 124.123.915.826 euros.
És una quantitat astronòmica. On són aquests euros? Lo seu seria que les distintes sentencies dels distints tribunals obligassin als distints polítics corruptes a tornar els doblers defraudats.

Com ja sabíem el partit paradigma de la corrupció (i també de la mentida) és el PP amb 267 casos.

El PSOE, tot i estar a més de 100 casos menys que el PP de diferència, té un nombre massa alt de casos, 141, i més sent un partit que es diu "socialista", que hauria de treballar més en benefici de les persones en general i de les persones treballadores en particular, molt més que per a l'enriquiment personal.

Vox té tres casos registrats de corrupció, a gran distància del PP i del PSOE.

MÉS sols té un cas de corrupció que podria considerar-se cap ja que el jutge va arxivar el cas, cas contractes, i va absoldre a totes les persones imputades (5) en aquest cas.

Aquests dies el govern del PP-Vox de les Illes Balears vol suprimir, d'urgència, l'oficina anticorrupció. Llògic, sent el partit més corrupte i, precisament, quan aquesta oficina està investigant un cas de corrupció que afecta a un membre del seu partit. Sí l'oficina no estàs investigant un cas del pp i no fecin comptes fer, en el futur, més negocis amb doblers públics no tendrien cap problema en mantenir aquesta oficina.

dilluns, 29 d’octubre del 2018

Volem autopistes, autopistes volem


Què hermosa és Mallorca
i els mallorquins.
Somiam fortuna
i l’asfaltam.
Plenes de cotxes ja la tenim,
i, retingudes, ens aturam.
I és que som un bàmbols
Com no hi ha en el món,
Bàmbols, bàmbols som.

Cançó (adaptada d’una popular antiga. L'original me la mostrà Margalida Estelrich, la ex de l'ex-rector de la UIB Nadal Batle, l'únic, des de que existeix la UIB Rector, juntament amb Montserrat Casas, com il faut) inspirada per l’asfaltació extensiva de l’Illa. I concretament pel desdoblament de la carretera de Llucmajor a Campos (8,7 km) convertint-la en autopista entre quatre i cinc vegades més ampla (de 8 a 11 metres d'amplada passarà a una mitjana de 42 i tendrà una megarotionda elevada ).

La II República, en boca del batle republicà de Felanitx, Pere Oliver, deia: "Volem escoles, escoles volem". 
La II Borbonada ha canviat el lema per, en boca de totes les Conselleres i Consellers del Consell de Mallorca (PSOE, PP, Ciudadanos, Podemos, MÉS, Pi), per unanimitat, en "Volem autopistes, autopistes volem".  

De tots aquests partits sols hi ha hagut una certa contestació dels militants a MÉS. Tots ells són estatals excepte MÉS i Pi (fusió d'una escisió del pp de Jaume Matas i UM de Maria Antònia Munar. Sense molestar-los massa per que els necessitarem per a Governar les Illes Balears, Mallorca i la majoria de pobles. Podrà pactar amb MÉS, P(SO)E [tampoc l'hem de molestar massa per que el necessitam als nostres governs. Si nó, com a les anteriors eleccions, actual legislatura (MÉS + Podemos tenia més vots al Parlament que el P(SO)E), ens amenaçarà en governar amb la dreta]  i esquerres (Podemos i EUIB; ER s'integra a les candidatures de MÉS). Tradicionalment MÉS (abans PSM+IVEquo) era el partit sobiranista d'esquerres i Pi el sobiranista de dretes. Com deia, idò, de tots ells, PSOE, PP, Ciudadanos, Podemos, MÉS i Pi, sols hi ha hagut una certa (no completa ni molt manco) contestació dels militants a MÉS. Sembla que els militants de tots els altres partits, unànimement estan a favor de que es faci l'autopista exigida per la dreta capitalista desbocada, amb l'aquiescència de tots els partits, alguns d'ells que, amb això, perden la seva naturalesa ecologista, d'esquerres i sobiranistes. 

A Mallorca es dona el cas que hi ha més retencions i accidents a les autopistes que a les carreteres comarcals. També que, atès que la renda per capita de la majoria de paisos europeus occidentals és bastant superior a la renda nostra (de la primera comunitat de l'Estat a la sisena o setena) els nous vinguts europeus desplacen fàcilment als joves mallorquins que no poden comprar ni llogar un pis a no ser que es juntin dos o més. La política turística i de lloguer turístic de Illes Balears, una política per als turistes i residents europeus (i no una política per a la gent del país i pel transport públic en lloc del desenvolupament de nous vials per a més cotxes) ens du a això.

La vida en imatges: 
Carretera Llucmajor-Campos. Al fons la Serra de Llevant. 

divendres, 24 de març del 2017

Quina tripleta del psoe


Quina tripleta del psoe

Què Susana Diaz és la candidata de l'"Aparell" i la Gestora del Partit, que no poden oferir una imatge de neutralitat, resulta evident. 

Què Susana Diaz, Aparell i Gestora, estan més a prop de la dreta ultra de Ciudadanos que de l'esquerra radical de Unidos Podemos també és evident. 

Que González, Guerra, Zapatero i Bono actuals siguin un aval positiu per al/la avalat/da públicament ja no és tan evident. 

Durant els dos anys de Secretari General Pedro Sánchez no m'agradava especialment, encara que molt menys m'agradava Susana Diaz com Secretària General del P(SO)E andalús, apadrinada i apujada al càrrec pels imputats Chavez i Griñan (en realitat, sense padrins andalusos en Andalusia i padrins generals en el P(SO)E estatal, Susana Diaz mai no hauria passat de ser una militant mediocre desconeguda per la majoria de ciutadans). 

La candidatura de Patxi López, un senyor que fa temps va dir que ja no tornaria a la primera fila ni del Partit ni de la política, sona al candidat proposat secretament pel Partit -Aparell i Gestora- per a dividir i restar suports a la candidatura de Pedro Sánchez (veure l'actitud de la Secretària General i Presidenta de les Illes Balears referent a això: fa dos mesos donant suport a Pedro Sánchez i ara donant suport a Patxi López). 

Realment el disseny del Partit, i més del liberalisme econòmic estatal i internacional, és molt intel·ligent i molt procapitalista i antisocial. 

En unes eleccions generals, un P(SO)E encapçalat per Susana Diaz restaria vots a pp i Ciudadanos (i cap a Unidos Podemos), però pactaria amb pp i Ciudadanos, mentre que un P(SO)E encapçalat per Pedro Sánchez restaria vots a Unidos Podemos i cap a pp ni a Ciudadanos, però acabaria pactant amb Unidos Podemos. 

Ergo, amic votant p(so)eista faci les seves càbales i voti el que prefereixi d'aquestes opcions i conseqüències.

En aquest joc del triler, on està la bolleta?

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista i social

diumenge, 19 de juliol del 2015

Govern de les Illes Balears

Govern de les Illes Balears 2015-2019 


Primera fila:

1 Catalina Cladera i Crespí; Consellera d’Hisenda i Administracions Públiques (PSOE).
2 Biel Barceló i Milta; VicePresident i Conseller d’Innovació, Recerca i Turisme (MÉS).
3 Francina Armengol i Socias; Presidenta (PSOE).
4 Marc Pons i Pons; Conseller de Presidència (PSOE).
5 Martí March i Cerdà; Conseller d’Educació i Universitat (PSOE).

Segona fila:

1 Joan Boned i Roig; Conseller de Territori, Energia i Mobilitat (PSOE).
2 Iago Negueruela i Vázquez; Conseller de Treball, Comerç i Industria (PSOE).
3 Fina Santiago Rodríguez; Consellera de Serveis Socials i Cooperació (MÉS).
4 Patricia Gómez i Picard; Consellera de Salut (PSOE).
5 Vicenç Vidal i Matas; Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (MÉS).
6 Esperança Camps i Barber; Consellera de Participació, Transparència i Cultura (MÉS).


Acords programàtics per al Govern de les Illes Balears:

dilluns, 13 de juliol del 2015

Consell de Mallorca. 2015-2019

Consell Executiu del Consell de Mallorca 2015-2019 
Primera Fila: Sandra Espeja Almajano (Podemos), Francesc Miralles Mascaró (PSOE), Miquel Ensenyat Riutort. President (MÉS), Jesús Juan Jurado Seguí (Podemos), Cosme Bonet Bonet (PSOE). 
Segona Fila: Joan Font Massot (MÉS), Margalida Puigserver Servera (MÉS), Mercedes Garrido Rodríguez (PSOE), Mª Carmen Palomino Sánchez (PSOE). 

Consell Executiu del Consell de Mallorca

Senyor Miquel Ensenyat Riutort (MÉS): President del Consell de Mallorca
Senyor Francesc Miralles Mascaró (PSOE): Vicepresident primer i Conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports.
Senyor Jesús Juan Jurado Seguí (Podemos): Vicepresident segon i Conseller executiu de Participació Ciutadana i Presidència.
Senyor Cosme Bonet Bonet (PSOE): Conseller executiu d’Economia i Hisenda.
Senyora Mercedes Garrido Rodríguez (PSOE): Consellera executiva de Territori i Infraestructures.
Senyora Margalida Puigserver Servera (MÉS): Consellera executiva de Benestar i Drets Socials.
Senyora Sandra Espeja Almajano (Podemos): Consellera executiva de Medi Ambient.
Senyor Juan Font Massot (MÉS): Conseller executiu de Desenvolupament Local.
Senyora Maria del Carmen Palomino Sánchez (PSOE): Consellera executiva de Modernització i Funció Pública.



Nomenament dels Consellers i conselleres

Consell executiu: Consellers/es i Directors/es


Organigrama del Consell de Mallorca:
- President: Miquel Ensenyat Riutort (MÉS)
- Vicepresident primer y conseller de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles
- Secretaria tècnica: Cristina Bou
- Direcció Insular de Cultura: pendent
- Direcció Insular d’Esports: Marga Portell
- Direcció Insular de Patrimoni: Kika Coll
- Vicepresident segon y conseller de Participació Ciutadana i Presidència: Jesús Jurado
- Secretaria tècnica: Jaume Andreu Sabater
- Direcció Insular de Presidència y Relacions Institucionals: Ignasi Palmer
- Direcció Insular de Participació Ciutadana i Joventut: Jaume Alzamora
- Direcció Insular d’Igualtat: Nina Parrón
- Conseller d’Economia i Hisenda: Cosme Bonet
- Secretaria tècnica: Joan Ignasi Morey
- Direcció Insular d’Informació Turística: pendent
- Direcció Insular de Producte Local i Artesania: pendent
- Direcció Insular d’Hisenda i Pressuposts: pendent
- Consellera de Territori i Infraestructures: Mercedes Garrido
- Secretaria tècnica: Jaume Colom
- Direcció Insular de Territori i Paisatge: Miquel Vadell
- Direcció Insular d’Urbanisme: pendent
- Direcció Insular d’Infraestructures i Mobilitat: pendent
- Consellera de Benestar i Drets Socials: Margalida Puigserver
- Vicepresidència primera: Javier de Juan
- Vicepresidència segona: Apol·lònia Miralles
- Gerència: pendent
- Direcció Insular de Menors: pendent
- Direcció Insular d’Inclusió Social: Caterina Mas
- Direcció Insular de Gent Gran: pendent
- Direcció Insular de Discapacitats: pendent
- Consellera de Medi Ambient: Sandra Espeja
- Secretaria tècnica: Maria Thomas Reynés
- Direcció Insular de Medi Ambient: Cristian Ruiz
- Direcció Insular de Residus: Catalina Canals. 

Consellers electes del Consell de Mallorca 2015

Miquel Ensenyat Riutort (MÉS). President
Margalida Puigserver Servera (MÉS)
Joan Font Massot (MÉS)
Mercè Bujosa Estarellas (MÉS)
Lluís Enric Apesteguia Ripoll (MÉS)
Apol·lònia Miralles Xamena (MÉS)

Francesc Miralles Mascaró (PSOE)
Maria Francesca Servera Pascual (PSOE)
Cosme Bonet Bonet (PSOE)
Lorena Oliver Far (PSOE)
Javier de Juan Martín (PSOE)
Maria del Carmen Palomino Sánchez (PSOE)
Miquel Àngel Coll Canyelles (PSOE)

Jesús Juan Jurado Seguí (Podemos)
Maria Roser García Borràs (Podemos)
Lucas Gálvez Garrido (Podemos)
Aurora Ribot Lacosta (Podemos)
Iván Sevillano Miguel (Podemos)

Maria Salom Coll (PP)
Jeroni Salom Munar (PP)
Catalina Cirer Adrover (PP)
Onofre Ferrer Riera (PP)
Catalina Soler Torres (PP)
Mauricio Rovira de Alós
Margalida Isabel Roig Catany (PP)
Antoni Serra Comas (PP)
Esperanza Catalá Ribó (PP)
Joan Rotger Seguí (PP)

Antoni Pastor Cabrer (Pi)
Francisca Mora Veny (Pi)
Antoni Amengual Perelló (Pi)

Catalina Serra Garcías (Cs)
Estanislao Pons Cuart (Cs)


Partit
Vots
 %
Consellers
Cap de llista
95.110
27,78
10
61.276
17,9
7
59.344
17,3
6
49.108
14,34
5
32.143
9,39
3
24.955
7,29
2