Partits polítics al poder. Tipus:
Positiu: Les seves accions repercuteixen en béns per a la majoria de persones i el medi ambient
Neutre o inútil: Les seves accions no beneficien la majoria de persones ni el seu medi ambient; però tampoc els perjudiquen.
Negatiu: Les seves accions perjudiquen la majoria de les persones i/o el medi ambient.
A les democràcies occidentals el poder resideix a la ciutadania, que l'exerceix a través dels partits polítics. Els partits polítics exerceixen el poder legislatiu al Parlament: cadascú fa una sèrie de propostes que s'aproven o no segons la votació favorable o desfavorable de la maroria de diputats o parlamentaris del mateix Parlament. Els governs es formen mitjançant majories de diputats al Parlament. Si un partit concret té, al Parlament, majoria absoluta de diputats (la meitat més un són del partit corresponent) nomena el president del Govern a algú del seu propi partit i aquest nomena els ministres que juntament amb ell constitueixen el govern o poder executiu. Si cap partit té majoria absoluta de diputats al Parlament és necessari que diversos partits, per afinitat ideològica o per contraprestacions, formin una majoria i se n'elegeix el president o presidenta del govern i els diferents ministres, que constitueixen el govern que exerceix el poder executiu. El govern o poder executiu porta la gestió, l'administració, del dia a dia de l'Estat.
Són positius aquells governs la gestió dels quals repercuteix en el bé o benefici de la majoria de ciutadans, així com en el bé del medi ambient en què aquells es desenvolupen. (D)
És "inutil" o "neutre" aquell govern de la gestió del qual no es produeix cap benefici ni per a la majoria dels ciutadans ni per al seu medi ambient, però tampoc cap perjudici ni per als uns ni per a l'altre. (N)
Són negatius aquells governs de la gestió dels quals es desprenen perjudicis per a la majoria de ciutadans i/o per al seu medi ambient. (R)
Igual que els cotxes automàtics que no tenen 4, 5 o 6 marxes cap endavant i una cap enrere, sinó que només tenen: cap endavant (D), punt mort (N) i cap enrere (R), els partits polítics (en solitari o en coalició), en l'exercici dels seus governs, són positius, inútils o negatius.
Un exemple de Govern que treballa en bé dels ciutadans i el seu mitjà és el govern de coalició de progrés dels darrers anys i actual:
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'Executiu encara aquest nou curs polític (setembre del 2024) "amb renovada energia" i "un full de ruta clar" i ha anunciat els que seran les sis prioritats que centraran l'acció del Govern de coalició progressista durant els propers mesos:
"- competitivitat econòmica,
- estat del benestar,
- habitatge,
- dignitat laboral,
- igualtat i
- pau".
A més, Sánchez ha subratllat que Espanya compta amb "un Govern net que va néixer fa sis anys com a resposta a la corrupció, la fallida territorial i les retallades de l'Estat del Benestar" i que "ha superat cinc anys de bloqueig judicial, amb una renovació pactada del Consell General del Poder Judicial i l'elecció de la primera presidenta del Tribunal Suprem”. Ha prosseguit recordant que "Espanya compta avui amb un Govern a Catalunya que treballa per la unió dels pobles d'Espanya" i "ha protagonitzat una de les fases de modernització, creixement i ocupació més importants de la seva història recent". "Tot un èxit de país", va remarcar.
El cap de l'Executiu ha aprofitat l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, per anar desgranant les sis prioritats del setè any d'acció del Govern progressista:
- La primera, la competitivitat econòmica, que suposa "continuar impulsant el canvi de model productiu", ha dit. En aquest sentit, ha destacat que, en aquest quadrimestre, "desplegarem 3.100 milions d'euros en préstecs procedents dels fons europeus per reindustrialitzar Espanya"; "Posarem en marxa el "nou Consell de Productivitat d'Espanya" i estrenarem "dotze nous graus universitaris i mòduls de FP", per millorar les competències dels nostres treballadors en els àmbits com les energies renovables, les tecnologies digitals i la salut".
- Com a segona prioritat va apuntar a l'enfortiment de l'estat del benestar, que suposa "blindar i expandir drets" i "modernitzar i reforçar els serveis públics".
Sánchez ha explicat que el seu Govern reivindica "un model de justícia social que vetlli per la igualtat real i protegeixi el nostre Estat del benestar" i, per això, ha anunciat que en el curs polític que comença treballaran per "l'aprovació d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) socials, ambiciosos”, que consolidin i expandeixin la inversió pública que venim realitzant en els darrers anys. A més, va avançar que dimarts que ve el Consell de Ministres tornarà a aprovar el sostre de despesa, per a la seva remissió al Parlament.
D'altra banda, ha assegurat que l'Executiu continuarà avançant cap a una "fiscalitat més progressiva", amb impostos que graven més els que més tenen i orientin el model productiu i impulsarà la creació d'un "sistema de finançament autonòmic que sigui" més just, que redueixi les diferències territorials, que atengui les singularitats de cadascun dels territoris i que garanteixi la suficiència de la despesa pública i exigeixi la coresponsabilitat als Governs autonòmics".
La tercera prioritat de l'acció de govern serà l'habitatge, que suposa "el problema més gran al qual s'enfronten els joves i moltes famílies". Referent a això, ha assenyalat que en els darrers anys s'han establert les bases de la nova intervenció pública amb la primera Llei d'Habitatge de la nostra democràcia i mobilitzant o iniciant la construcció de 80.000 habitatges per a lloguer assequible, entre d'altres mesures.
Així, ha avançat que en els propers mesos "impulsarem noves mesures destinades a ampliar el parc públic d'habitatge, perseguir l'especulació, fixar un equilibri millor entre l'activitat turística i el benestar dels residents, i aconseguir que l'habitatge sigui un dret de tots i no el negoci d'uns quants”.
També ha confirmat que l'habitatge serà l'objecte de debat i el propòsit fonamental de la Conferència de Presidents que se celebrarà a Cantàbria.
- La dignitat laboral serà la quarta prioritat de l'Executiu en aquest nou curs polític i per això Sánchez ha garantit que continuaran negociant amb patronal i sindicats fins a reduir la jornada laboral a les 37,5 hores, “perquè tots els espanyols treballin per viure, i no visquin per treballar”; adaptaran la normativa estatal de l'SMI als estàndards que fixa la directiva europea, i aprovaran un Estatut del Becari.
- La cinquena prioritat serà continuar lluitant contra la desigualtat en totes les seves formes, ha explicat el cap de l'Executiu, que ha avançat que, els propers mesos, "renovarem el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; posarem en marxa noves accions destinades a fitar" els privilegis desproporcionats de certes elits ia gravar fiscalment els que ja tenen al banc suficients diners per viure cent vides".
- Finalment, la sisena prioritat del Govern serà la pau del nostre veïnatge oriental i meridional. En aquest àmbit, Pedro Sánchez va remarcar que seguirem ajudant Ucraïna en la seva guerra contra Putin, "amb més de mil milions d'euros en material i vots favorables a Brussel·les" i seguirem recolzant el poble gazatí, "sostenint UNRWA, pressionant Netanyahu a la Cort Penal Internacional, les Nacions Unides i la Unió Europea, i estrenyent els nostres vincles amb l'Estat palestí”. De fet, el president ha anunciat que abans que s'acabi l'any celebrarem la primera Cimera bilater España-Palestina.
En matèria migratòria, ha avançat que “actualitzarem el nostre Pla Àfrica, amb millors recursos, i desenvoluparem acords de migració circular”. "Davant de les deportacions massives, enviar fragates que proposen alguns, el Govern de coalició progressista defensarà una política migratòria humanista, que respecti el dret internacional humanitari", ha afegit.
Vegem un altre exemple de govern positiu (governs de progrés, de coalició del PSOE amb MÉS, d'Illes Balears, Mallorca i Palma, juntament amb molts de municipis de les Illes, a la legislatura passada. Relació oferta per Teresa Caimari (MÉS):
Teresa Caimari ens proporciona la relació següent:
- Llei de fosses,
- Decret posidònia,
- Plàstic d'un sol ús,
- Prohibició lloguer turístic a plurifamiliars,
- Renda social garantida,
- Nova depuradora,
- Oficina antidesnonaments
- Renda social
- Renda d'emancipació per a joves,
- Declaració des Trenc Parc Natural,
- Ampliació cobertura de dependència;
- Més de 200 noves places residencials per a gent gran i altres dependents;
- Llei d'habitatge social;
- Targeta sanitària universal;
- Reciclatge de residus;
- Rebuig dels residus europeus;
- Impost turístic,
- Llei d'Igualtat Dones i Homes,
- Tornada dels programes de Cooperació Internacional,
- Actuacions efectives contra l'explotació laboral, amb intervencions en més de 4.000 contractes d'explotació,
- Tornada de l'exigència del català a la funció pública.
- Llei de Canvi Climàtic,
- Tancament del Murterar sense acomiadament,
- Aconseguit l'ampliació de Cabrera,
- Som territori líder en autoconsum d'electricitat,
- Hem creat una empresa pública d'energia,
- Hem obligat tots els parcs solars a obrir la seva
- La compra de Lluís Sitjar per a la ciutat
- Guanyar passeig marítim de vianants.
- Plànol gral. més restrictiu amb mts de construcció, més verd i pensat per a les persones - pendent d'aprovar
- Finançament als veïns...
- Gratuïtat del transport públic (EMT, Bus interurbà, tren)
- Senador de MÉS (actualment diputat).
Seguirem. N'hi ha moltes més però així en pla ràpid em surten aquestes. Revisa CCAA on governa el PSOE sols i compara el que ha costat que engeguin alguna d'aquestes polítiques.
Per contra, el Govern del PP-Vox d'Illes Balears és un exemple clar de Govern, no només inútil, sinó negatiu: Ha estat el primer partit a eliminar l'oficina anticorrupció (cal tenir en compte que el PP és el partit més corrupte de tots els partits espanyols i també que tots els diners que s'"inverteixen" en corrupció són diners que se sostreu a polítiques socials o mediambientals), precisament quan aquesta oficina investigava un presumpte cas de corrupció d'un familiar de la presidenta del govern autònom.
