Aznar perd, a TV5, l'oportunitat de redignificarse i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.
Tremendament ximple? Tremendament dolent? Tremendament intel·ligent que es fa el ximple per a eludir responsabilitats? Patètic en la seva compareixença en TV5. Tenia l'oportunitat de dir que se sentia abatut, que mai hagués cregut que això pogués haver ocorregut, però que ara es feia, des d'un gran dolor, moltes preguntes, sense resposta clara; que en cas de responsabilitat hauria estat involuntària i de la qual demanava perdó. Però no. Va seguir mentint amb tota desvergonya (“jo no menteixo” “El govern no ha mentit mai” “jo no he perdut les eleccions”, “em vaig amb les mans netes”,... Santa desvergonya, santa imposició, santa negació). En l'única cosa que va estar a l'altura va ser a l'afirmar: “El resultat de les eleccions és totalment legítim”.
Igual que Bush, segueix sense “veure” la realitat. No li convé. I deu viure muntat en la farsa permanent, en la mentida permanent. En la seva misèria humana i humanista permanent. Fa poc més d'un any jo escrivia a una amiga de Mèxic qualque cosa així com: “Si Aznar i la seva política exterior representen l'Espanya Oficial estic avergonyit de ser espanyol”. Ara pens que és possible que em torni a sentir a gust pel fet de ser espanyol (veurem), però segueixo tenint vergonya aliena del nostre President en funcions. Quin desengany!
Avui la premsa portava uns titulars que ja no suposaven mantenir la seva única afirmació digna en l'entrevista: “El PSOE i algun grup mediàtic va utilitzar el dolor per a guanyar les eleccions”.
Per altra banda “Rajoy s'envolta dels més durs en l'executiva del PP”. Qui vaticinaven “Rajoy és molt més bo que Aznar” s'equivocaven: Ningú de bona fe pot donar la paraula al “llengua viperina gratuïta i capritxosa” Zaplana. La seva paraula, per si sola ja és una provocació, ja és un perill.
Així mateix Cardenal (Fiscal General) ha donat ordres als fiscals de les fiscalies autonòmiques que investiguin i pressionin als manifestants pacífics del dissabte de reflexió (com el nostre Delegat del Govern que va multar a un jove, fora mesura, per expresar el "no a laguerra"). La Fiscalia General (qualsevol fiscalia) té la missió constitucional de defensar al Poble. Aquí la Fiscalia General defensa al Partit del Govern i a tots els delinqüents del mateix, en contra del propi poble. Sembla ser que oposar-se pacíficament al “pucherazo” és una gran injustícia, mentre que el pucherazo i la responsabilitat en la invasió sagnant de l'Iraq i totes les seves conseqüències no ho és.
En el funeral de l'Estat per les víctimes del terrorisme el germà de dos morts ha increpat a Aznar: “Vostè És el veritable culpable de l'atemptat”. A la sortida el President de la Generalitat, del PSC-PSOE, s'ha apropat a Aznar i li ha dit: “Això que li ha dit aquell Sr. és una tremenda injustícia”. Voluntària o involuntàriament el Sr. Maragall s'ha equivocat moltíssim. La veritable injustícia és la que hem rebut les víctimes, els familiars i amics, així com tot el poble de Madrid, Espanya i Europa. I més del 90% dels espanyols fa més d'un any li vam dir “No a la guerra de L'Iraq” i no ens va fer el més mínim cas. Alguna responsabilitat deu tenir l'home que no només nega el diàleg als presumptes terroristes, sinó també criminalitza als nacionalismes democràtics. I ni Maragall ni Zapatero (que jo sàpiga, ell no ho ha fet) es poden erigir ni en déus ni en pobles magnánimos i perdonar-li les seves greus responsabilitats, ells no són les víctimes d'aquest atemptat. Les víctimes som tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada