John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

- John F. Kerry manté la pressió sobre Zapatero.

- Al terrorisme i al neofascisme no se'ls deu lluitar, es deu evitar-los per convenciment.

- Aznar perd, en TV5, l'oportunitat de redignificar-se i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.

- Sharon i sharonistas, assassins.

- Occident i Comunitats Internacionals, blanes i hipòcrites.

John Kerry s'ha dirigit al presumible (vists els “moviments” del Parc Juràssic Violent intern i extern dubto que “arribem a reestrenar la democràcia”) futur President del Govern espanyol i, només matisant les declaracions del sanguinari equivocat Bush, li ha demanat el mateix: “No retiris les tropes de L'Iraq”.

Si, tal com els fets han demostrat, la guerra (el genocidi) no ha estat la solució del problema, sinó la injustícia, morts innocents, lladronici i agreujar del problema, una política inversa (encertada) propugnada pel rival demòcrata de Bush en les pròximes eleccions hauria d’haver felicitat al Sr. Zapatero i haver-li promès que ell, cas de guanyar les eleccions, també retiraria a les seves tropes, injustament massacrades i injustament assassines, d'Afganistan i L'Iraq i que es reintegraria a la disciplina de l'ONU i de tots els organismes mundials de garantia de la Pau i la Justícia.

I a fe que, pel llegit en “el Mundo”, aquestes pressions estan aconseguint el seu objectiu. Segons aquesta informació, sembla ser que Zapatero pensaria mantenir-se ferm en la seva promesa: “Les tropes de L'Iraq no seguiran aliades amb les tropes d'ocupació més enllà del 30 de juny, llevat que es passi el comandament a unes tropes de pacificació de les Nacions Unides”, però que, “a canvi” incrementaria el nombre d'efectius militars en Afganistan, “perquè Afganistan és Al Kaeda i Al Kaeda és un terrorisme enemic al que cal combatre”.

La intel·ligència mostrada en la campanya electoral (no entrant “al drap” dels neonazis que li cridaven Hitler a ell) em fa dubtar d'aquest pensament i d'aquestes idees que se li atribueixen amb aquestes o altres paraules.

Perquè al terrorisme injustificat, però que s’autojustifica pels assassinats governamentals que sofreix com els infligits per l’assassí Sharon i els sharonistas, no se li “combat”, no se li “venç”, sóc massa major per a no haver viscut més de 30 anys d'experiències terrorista i anti o contraterrorista i no haver observat que quant major és la lluita antiterrorista més creixen els grups i accions terroristes. Només en els pocs casos que s'ha canviat l'estratègia de la lluita frontal (el terrorisme, tots els terrorismes, sempre camina ocult) contra per la “d'asseure'ns a parlar, cedir ambdós, i acordar” s'ha acabat el terrorisme del grup concret. El terrorisme d'ETA fa temps que mostra millor predisposició per a acordar la pau que els antiterroristes terrorífics recalcitrants. Mentre que el terrorisme islàmic, com a tal terrorisme, és invencible: Les injustícies assassines d'Afganistan, L'Iraq i Palestina “creen” més de mil milions de terroristes de cor ja que no tenen força armamentística per a repel·lir l'agressió mitjançant el que seria una veritable guerra mundial. Mentre no desapareguin els neohitleres de la influència mundial gens ni ningú podrà “vèncer” a aquest terrorisme; només el diàleg, la justícia i el perdó (demanar-lo i donar-lo) ho podrien “evitar”. També existeix la teoria que al neoimperialisme i neofascisme sanguinari li convé el terrorisme per a les seves fins i que, intencionadament, no utilitza les estratègies eficaces per a evitar-lo.