Algunes idees sobre l'amistat, la tolerància i el compromís amb els valors solidaris (I)
Segurament durant tota la vida hi ha hagut persones que han defensat els valors humans i solidaris com la tolerància i la pau i han estat en contra dels valors egocèntrics com la riquesa i el poder. Però dissortadament aquest ha estat un fenomen minoritari. Per la història sabem que la societat a totes les èpoques sempre ha permès que els més forts fossin més rics i poderosos i sotmetessin els més dèbils. En poques paraules, per tot arreu sempre ha funcionat la llei del més fort o s'ha fet realitat el refrany que afirma que el peix gros se menja el petit. Fins hores d'ara, mai ni enlloc, hi ha hagut cap poble o nació que hagi posat els valors solidaris per davant dels egocèntrics.
Aquesta realitat ens provoca un terrible dilema:
- Podem participar del joc imperant tot aprofitant allò que sigui profitós o beneficiós per a nosaltres, perquè això és allò que fan els que tenen èxit.
- Hem d'acceptar que aquesta és una realitat immutable i en conseqüència podem seguir fent allò que sempre hem fet sense immutar-nos perquè tanmateix no depèn de nosaltres que el món millori.
- Hem de tenir consciència d'aquesta situació però hem de manifestar el nostre rebuig i desaprovació mitjançant accions de protesta individual o col·lectiva i al mateix temps hem de tranquil·litzar la nostra consciència tot donant mostres d'adhesió a causes solidàries.
- Hem de treballar, encara que sigui aïlladament i silenciosa, i amb la possibilitat real de no veure cap canvi durant la nostra vida, per un món millor que aconsegueixi la llibertat i el benestar dels seus membres sense que això vagi en detriment dels altres.
Aquest dilema que la majoria de persones es plantegen -manco si se tracta d'inconscients-, sovint no se sap com resoldre'l.
A vegades va per davant o domina la primera opció i un s'apunta a l'èxit i a la benefici fàcil. Segurament aquesta opció és molt majoritària i quan se té, ho és de manera bastant permanent.
També, manco vegades, molts pensen que la resposta bona és la segona opció del dilema i, quan passa així, s'apunten a no fer res. Però el seu pensament no és tan estable com en el primer cas i el dubte a vegades els oprimeix el cor i per això de tant en tant s'apunten a una acció solidària que els faci recobrar l'equilibri emocional.
La tercera opció tampoc no és minoritària i presenta alguns avantatges sobre l'anterior. Les persones que formen aquest grup manifesten sempre la seva opinió contrària a l'estat de coses actual i se van adherint a les campanyes de sensibilització més apropades a la seva sensibilitat ferida. Transitòriament ofereixen la seva col·laboració en determinades ocasions puntuals a una manifestació o a un grup minoritari que defensa els drets humans o els valors solidaris.
La darrera opció és la més minoritària perquè és la més compromesa. Fins i tot sovint representa un canvi radical de vida dels que la segueixen. Poques vegades aquesta opció es consolida, però quan és així, aquestes persones se converteixen en activistes solidaris.
Pere Carrió
.
