Mallorca, fa 75 anys era “la Illa de la calma, la illa de l’amor” ara, gràcies als governs corruptes i destructors franquista i capitalofeixistes posteriors, és una “illa histèrica, atapeïda, i de l’odi”. Hem passat d'una illa hermosa a una illa menys hermosa, d'una illa amb recursos per als seus habitants i visitants a una illa que malbarata els seus recursos de manera abusiva, descontrolada i mal repartits. L’any 1950 aterraven o s’enlairaven 6 o 7 avions diaris de Mallorca. Avui en dia són varis milers diaris.
Hotel Formentor Four Seasons Resort Mallorca
Sense comptar la quantitat de Km2 de naturalesa convertida en carreteres, autopistes, aeroport i construccions i la quantitat de m3 d’aigua potable tudada en gespes innecessàries, golfs per a golfos, camps de polo i, sobre tot piscines, posem un exemple de com la manca d’estètica i respecte patrimonial s’ajunta a la manca d’ètica: El pont del tren de l’arquitecte Gaspar Bennazar, inaugurat el 1927 va aser enderrocat l’any 2005 pel pp (Catalina Cirer), la Plaça de les Columnes de l’arquitecte Guillem Forteza inaugurada l’any 1934 (obra de la II República) enderrocada l’any 2001 pel pp (Fageda) i a la reconstrucció següent, amb columnes i voltes com de cartró-pedra es va respectar la forma de les circumferències i de les columnes, però no es varen reposar els quatre jardins centrals en forma de “formaget” que era el que li donava nom Guillem Forteza: “jardí per a infants”, l’Hotel Formentor Projectat per Adan Diehi, poeta, crític d’art i mecenes argentí propietari, inaugurat el 24 d’agost de 1929 molt integrat en la naturalesa i que tenia un encant, i glamur extraordinaris, s’hi varen allotjar, entre d’altres: Winston Churchill, Rainiero de Mónaco i Grace Kelly, Albert i Paola de Bélgica, Dalai Lama, Charles Chaplin, Audrey Hepburn, Gary Cooper, John Wayne, Elizabeth Taylor, Claudia Cardinale, Plácido Domingo, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Octavio Paz, Robert Graves, Miguel Delibes, Mario Vargas Llosa, Agatha Christie, Blai Bonet,…, enderrocat totalment l’any 2022 (primer estava projectat i ordenat que s’havien de mantenir intactes totes les parets i façanes exteriors) i construït un nou hotel inaugurat l’any 2024 que, com en els casos anteriors, no és “l’Hotel Formentor”. És com si l’emblemàtic Café Gijón de Madrid l’enderrocassin totalment i, en el seu lloc construissen un Mc Donalds, en el que apart dels Mc Donalds també servissen cafè, aigua i refrescs i que el propietari digués “atès que servim cafè i que està en el mateix lloc li posaré un ròtol que digui ‘Café Gijón’”, no hi hauria cap dels seus il·lustres clients (poetes i novel·listes de prestigi, entre d’altres), que caiguessin en l’engany. Al mateix hauria de passar al “Four Seasons Resort Mallorca” que es destaca (en lloc d’integrar-se) de la naturalesa tallant 200 pins a tot el seu envoltant i que té el mateix encant respecte de l’hotel Formentor que un Mac Donalds respecte al Café Gijon. No és propi d’escriptors i de poetes i princeses. És més adequat per a gent molt rica però molt hortera com Trump, Elon Musc, Ayuso, Aguirre, Prohens,...
Margalida Estelrich adolescent a Cala Murada (1963)
A principis dels anys 60 viviem a la mateixa finca i el mateix replà que Margalida Estelrich, la que després va ser la dona del primer rector de la UIB, en Nadal Batle, per la qual cosa ella era amiga de la meva germana i de tots els germans. De vegades cantava:
“Que hermosa és Mallorca i els mallorquins, Mos morim de ganes de fer-mos endins, Somiam fortuna i a Amèrica anem, i ens embarcam I és que som uns bambols com no hi ha en el món Bàmbols, bàmbols som”.
No sé d’on l’havia presa, ni la vaig sentir cantar a ningú més.
Fa uns dies vaig demanar a la IA si reconeixia la cançó i si me la podia mostrar sencera. Me va contestar afirmativament i me va presentar una cançó completa tot i que era una versió bastant distinta. Igualment me va passar una gravació completa de Sal i Llum de 2020 a You Tube. Escoltant aquesta gravació i transcrivint-la és la versió que s’assembla més a la cançó que cantava Margalida Estelrich
“Que hermosa és Mallorca i es mallorquins” és el tango final titulat «Bàmbols» de la sarsuela mallorquina “Ai Quaquín, que has vengut de prim!”, estrenada a Manacor l’any 1935. El text és de Sebastià Rubí Roig i la música, segons la font de Perlas y Cuevas, és d’Antoni Maria Servera".
I és que som uns bàmbols com no hi ha en el món, fugim de sa ditxa, bàmbols, bàmbols som
Si te diven que t’en vagis Si te diuen que t’embarquis per amor de Déu no t’enfadis. Contesta amb una rialla. Vés, que no dorm dalt sa palla. Bàmbol.
Jo estim sa terra nostra. Bàmbol. I deixar-la molt me costa. Bàmbol.
No me tentis amb promeses de fortunes i riqueses, guanyades en molts pocs dies, que no crec en profecies. Bàmbol.
Per res me’n vaig de Mallorca. Bàmbol. Amèrica aquí la tenim si sabem fer es cap viu. Bàmbol.
Si te’n vols anar, embarcat. Bàmbol. Ja m’escriuràs com te va. Bàmbol. I és segur que me diràs: «tu anaves bé, jo errat». Bàmbols, bàmbols hem estat.
Que hermosa és Mallorca i els mallorquins, mos morim de ganes de fer-mos endins, somiam fortuna i darrera ella anam, i deixam ca nostra i ens embarcam, i és que som uns bàmbols com no hi ha en el món, fugim de sa ditxa, bàmbols, bàmbols som.
Palma, dilluns, 7 de setembre de 2026
Netanyahu, Estat d’Israel, Exercit d’Israel, criminals, assassins, sàdics, merda de soll de porc antropomòrfica
Visca Palestina i els palestins!!!
Govern de les Illes Balears, de València i de Madrid. Inútil, deficient, dolent i perjudicial (els de València i Madrid, amb causa de morts).
Visca les Illes, i els illencs, València i els valencians, Madrid i els madrilenys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada