Moral per a agnóstics. Moral natural. Comparatives amb la moral religiosa (cristiana). Moral sobrenatural
Després de la 2ª Guerra Mundial el món, les gents que l'habiten estaven farts de guerra, morts i destrucció. Varen crear l'ONU (Organització de Nacions Unides), organisme mundial, amb vocació d'abarcar totes les nacions del món, com instrument per a la pau per a evitar repetir els horrors del feixisme i de la pròpia 2ª Guerra Mundial. Es varen viure uns anys d'una relativa pau, en els que es predicava que era molt millor fer l'amor que fer la guerra.
Però fa un temps en que sembla que les persones s'han cansat de la pau i del bonisme i en alguns casos es veuen excitats, més competitius que colaboratius, agressius i belicosos. A les democràcies es veu un reneixer i recreixer de la dreta i l'extrema dreta, del capitalisme beligerant, i del feixisme. I moltes de les persones d'aquestes democràcies romanen impertorbables, sense la més mínima sensibilitat, sense escandalitzar-se, sense la més mínima reacció emocional davant, per exemple, de les enormes matances a civils, molts dones i nens menors i destrucció que comet Netanyahu i el seu exèrcit d'Israel (més de 1.000 morts en una setmana. Més de 50.000 en un any i mig) a poblacions palestines i la ruptura unilateral dels acords de pau signats. I, fins i tot, alguns, com EEUU, donen suport armamentístic i econòmic a l'Estat assassí. I d'altres, com Europa, es fan el suec. Sembla mentida tanta deshumanització, tanta insensabilitat. Però no, no és mentida, és una realitat.
Els catòlics i, en general, tots els cristians, saben que Hitler, Musolini, Franco, Netanyahu, Trump,... són o aniran a l'infern, per que han incomplert o incompleixen greument els manaments de la moral religiosa cristiana: "El cinquè no mataràs, el setè no robaràs, el desè no cobejaràs els béns aliens".
Però, què passa si aquests individus, o aquells que els segueixen, diuen: "Això no m'afecta, per que jo no crec en Deu, ni tan sols es pot demostrar que Deu existeix, som agnòstic o ateu"?
La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social de les persones. (defineix el filòsof i escriptor espanyol Adolfo Sánchez Vázquez al seu llibre Ética).
La moral és un conjunt de normes, costums, creences i valors que formen part de la tradició històrica i cultural d'un individu o una societat.
Ètica: la paraula ve del grec “ethos”, que significa “forma de ser” o “caràcter”, i d'acord amb Aristòtil, podem dir que és un conjunt de normes, conductes, hàbits i costums que regulen el nostre comportament. Com a ciència filosòfica, l'"ètica" s'encarrega d'estudiar la "moral". En altres paraules, l'“ètica” fa referència a les reflexions i decisions personals, sobre les normes “morals” que ja estan establertes per la societat.
Moral: Del llatí "relatiu als costums", és un conjunt de regles que s'apliquen a la vida quotidiana i que són usades per tots els individus d'una societat. Aquestes normes s'estableixen per guiar les persones i orientar-les sobre com actuar, d'acord amb els valors, els costums i les actituds considerades “correctes”, “incorrectes”, “bones” o “dolentes”.
Diferència entre Ètica i Moral
Una manera fàcil d'identificar la diferència entre “ètica” i “moral” és recordar que, en general, els valors “morals” els dicta cada societat en una època determinada; aquesta és la raó per la qual la “moral” pot ser diferent a cada societat, i que fins i tot en una mateixa societat, aquesta canvia d'acord amb l'època.
Pel que fa a l'“ètica”, podríem dir que és aquesta petita veu dins nostre que ens diu què hem de fer i què no, depenent del que cadascú de nosaltres considerem “bo” o “dolent”, i d'acord amb els valors morals que hem après des de petits a la nostra família i societat.
Moral religiosa. És determinada per una tradició religiosa determinada, i que es regeix pels manaments del seu credo o doctrina.
Moral laica. No està determinada per una tradició religiosa, encara que molts dels seus valors coincideixin amb els d'una tradició cultural molt marcada pel religiós passat.
L'ètica mediambiental és una ètica aplicada que reflexiona sobre els fonaments dels deures i les responsabilitats de l'ésser humà amb la natura, els éssers vius i les generacions futures.
Independentment de si som creients o agnòstics, si creiem en Déu o en el karma, l'ètica moral és un codi que tothom és capaç de seguir.
La moral catòlica o la jueva (religió) es bassa en el compliment de la llei de Deu, amb la qual cosa, la persona, que procedeix de Deu, es guanya el dret a, després de la mort, tornar a Deu i poder gaudir, tota l'eternitat de la contemplació de Deu i de gaudir de tots els bens que ofereix el cel. Aquesta llei de Deu ve reflectida a les taules dels 10 manaments que Deu va donar a Moises a la muntanya Sinaí. Aquests són:
2 No prendràs el nom de Déu en va
3 Santificaràs les festes
4 Honraràs el teu pare i la teva mare
5 No mataràs
6 No cometràs actes impurs
7 No robaràs
8 No donaràs fals testimoni ni mentiràs
9 No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
10 No cobejaràs els béns aliens.
Aquests 10 manaments es poden sintetitzar en dos:
1 Estimaràs a Deu sobre totes les coses (que compren els tres primers)
2 I el proïsme (a les altres persones) com a tu mateix (que compren els altres 7, des del 4 fins al 10 ambdos inclosos).
Els agnòstics no neguen l'existència de Deu, però diuen que ningú no la pot demostrar i que ells no el senten com a existent. Conseqüentment la seva ètica no es pot basar en la moral emanent dels tres primers, sintetitzats en la primera sintesi: "Estimaràs a Deu sobre totes les coses". Però si que els 7 restants referents a la relació del jo amb les altres persones li poden servir de referent per a la seva moral i ètica.
I també aquí podemseguir les paraules del Deu-Fill (Jesucrist), quan diu: "jo som el camí a seguir i aquest és la Veritat i la Vida".
Conseqüèntment els agnòstics bassen la seva moral (social) i ètica (personal) en el principi: Veritat i Vida.
Just el contrari del que fan els polítics i votants capitalistes y els neofascistes: Nosaltres podem veure diàriament com polítics com els caps de Illes Balears, Mallorca, Palma, Feijóo, Isabel Diaz, MAR, Carlos Mazon, Aznar,... cada pic que parlen, obrint les telenoticies, no diuen una sola veritat i tot i que, directament no maten persones, no condemnen, públicament, l'holocaust palestí, no condemnen el franquisme, grup terrorista organitzat per a matar, mentir i robar, i fan unes polítiques que afavoreixen les minories empresarials i als rics i perjudiquen a la majoria dels ciutadans, les terres, les aigües, el patrimoni, el mediambient i tots els bens comuns públics.
Veritat i Vida. La veritat implica dir sempre la veritat, no mentir i condemnar totes les falsetats i mentides tant pròpies com alienes.
La vida no consisteix únicament en no matar. Implica també estar en contra (i no aplicar-les) de totes les agressions, violències i condemnar totes les morts, agressions, violències, mobbing, bulling, i qualsevol agressió física o psíquica... siguin ocasionades per grups rivals o amics.
La "vida" implica, també, voler i no voler per als altres, el que volem i no volem per a nosaltres mateixos. Implica respecte i afecte.
Els manaments per a agnòstics es poden reduir a tres (lògicament referits a la nostra relació amb els altres) seguint la proposta de Mn. Bartomeu Bennassar Vicens:
2 No robar.
3 No matar (que inclou agressions, violència, molestar,...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada