La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca

La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca.

La Prehistòria

Es la història de la humanitat d'acord amb les restes trobades prèvies als documents escrits, que serveixen per relatar la història. 

La Prehistòria sol dividir-se en l'Edat de Pedra i l'Edat dels Metals. Entre la una i l'altre, l'Eneolític. 

- Edat de Pedra: 

Paleolític o pedra tallada (inferior, mitjà i superior)

Mesolític (entre el Paleolític i el Neolític)

Neolític o pedra polida (antic, mitjà i final)  

Eneolític o Edat del Coure

- Edat del bronze

- Edat del Ferro. 

Prehistòria de Mallorca 

A Mallorca la Prehistòria comença en el neolític i pot dividir-se de la següent manera: 

1 Període neolític 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves: coincideix amb el neolotic i començament de l'edat del bronze. 

3 Cultura talaiòtica: coincideix plenament amb l'edat del bronze i s'estén fins la dominació romana a l'Illa. 

1 Període Neolític (4.000 a 2.000 anys abans de JC): 

Devers 4.000 anys abans de JC, arribaren a l'Illa els primers humans, procedents de les illes del Mediterrani, mitjançany una navegació molt elemental. 

A la cova de Muleta (Sóller) trobaren restes de Myotragus Balaearicus (especie de cabra petita, ara ja extingida), ossos humans, fulls de sílex i punxons fins d'os elaborats per l'home. Les anàlisis de carboni 14 donaren una antiquitat d'uns 4.000 anys abans de Crist. 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves (2.000 a 1.200 a JC)

Aquest període es anomenat "de les coves" per la gran freqüència amb que foren usades per l'home en aqust temps. 

Són coves naturals o artificials i, ambdues poden ser d'habitació o d'enterrament.

D'Habitació: 

Són poques en comparació amb les d'enterrament. Coves naturals d'habitació, són, per exemple, les dels Bous, Confessionari des Moro i la Calenta, devora el Castell de Santueri (Felanitx) i les des Coll de sa Batalla, Manut i Son Torelló a Escorca. 

Coves artificials d'habitació en tenim un grup de tres a la Cala Sant Vicent de Pollença i un altre grup de sis a Ses Coves devora els banys de la Font Santa de Campos.

És possible que en els darrers temps d'aquest període es construïssin i habitessin les mal denominades navetes. Exemples, les des Clossos de Can Gaià, Son Maiol i Son Roig nou a Felanitx, Talaions de Can Guiem a Costix i Son Perot a Campos. 

D'Enterrament: 

Coves naturals d'enterrament d'aquest període són, per exemple, les d'es Fossaret de Son Fortuny (Andratx), Sa Canova (Ariany), Montblanc (Maria de la Salut), Vernissa (Santa Margalida), Sa Mata (Buger), i Cometa dels Morts i Tossals Verds (Escorca). 

Les coves artificials d'enterrament són les més abundants i constitueixen l'element més característic de la cultura pretalaiòtica. Poden ser de tres classes: circulars sense corredor d'entrada, circulars amb corredor i de cambra allargada amb corredor d'entrada.

Circulars sense corredor: Es Pont d'En Cabrera (Algaida), Es Rafal (Santa Eugènia), Sa Mola (Felanitx).

Circulars amb corredor d'entrada: Son Sunyer i Ca Na Vidriera (Palma). 

De cambra allargada: Son Caulells (Portol), Son Toni Amer (Campos), Sa Mola i Sa Clota (Felanitx), Cala Sant Vicenç (Pollença), Sa Tanca (Alcudia). 

3) Cultura Talaiòtica (1.200 a 123 a. JC.)

Es divideix en dues parts: apogeu i decadència de la cultura talaiòtica. 

Apogeu (1.200 a 800 a JC)

Talaiots: Formats per grans pedres sense mescla de cap classe. Uns són quadrats i altres són rodons, uns sols tenen un corredor interior i d'altres tenen una cambra interior. Els que més abunden són els rodons amb cambra interior. Normalment tenen una columna central feta, també, amb grans pedres, per a ajudar a sostenir el sostre. 

El diàmetre exterior sol ser d'uns 12 metres, i l'interior d'uns 6 metres. 

Es troben aïllats (temps més antics) o agrupats formant poblats (temps més moderns). 

A Mallorca hi podria haver més de 200 poblats. Alguns: Son Julià, Es Pedregar, Son Taixaquet, Capocorb Vell i Cala Pi de Llucmajor; S'Illot de Sant Llorenç, Es Rossells i Son Erevet de Felanitx; Can Daniel Gran de Pollença; Es Mitjà Gran de Ses Salines; Ses Paisses d'Artà,... 

La murada que envolta el poblat de Ses Paisses té un perímetre de 374 m., amb una superfície de 13.500 metres quadrats, i s'ha calculat que tenia una cabuda de 324 habitants. 

Els pobladors provenien de les illes del Mediterrani (no en venien de la península Ibèrica). Es calcula que, a Mallorca, hi podia haver una població d'unes 10.000 persones agrupades en poblats. 

Decadència i supervivència de la cultura talaiòtica 

(800 a 123 anys a JC). 

Des d'el s. VIII a de JC comença la decadència de la cultura talaiòtica, i tres segles més tard, els balears, han passat a ser un poble bàrbar que, per a subsistir, s'han d'allistar com a mercenaris. 

Una causa d'aquesta decadència, pot ser, que eren navegants, comerciants pel Mediterrani, amb naus molt senzilles. I que, primer els fenicis i després els grecs, acapararen el comerç pel Mediterrani amb unes naus més modernes i més potents, amb les que no podien competir els balears. Seguí una disminució de la població i molts de poblats foren abandonats. 

Els famosos foners balears eren d'aquesta època. 

Aquí acaba la Prehistòria de Mallorca i comença la història amb les relacions amb fenicis, grecs, cartaginesos i romans. 

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma. 

.