L'Evolució

L'Evolució

Recorda: 

Història dels temps geològics: Història, i divisió temporal, de la Terra des del seu naixement fins els temps actuals. 

Evolució: Història de la vida, i les seves distintes formes, des del seu inici a la Terra fins els temps actuals. 

Prehistòria: Història de la humanitat des del seu coneixement mitjançant el seus restes (ossos, pintures rupestres, ceràmica, escultures, monuments megalítics,...) fins l'inici de la història. 

Història: Relació dels esdeveniments més significatius de la humanitat coneguts per documents escrits.

L'Evolució (Ma: Milions d'anys): 

D'acord amb el Telar Mágico de Robert Jastrov (veure la figura nº 1: Columna de l'esquerra. La columna de la dreta és una ampliació de la part superior de la de l'esquerra):

- L'Univers comença fa uns 20.000 Ma (altres autors diuen uns 16.000 Ma) mitjançant el Big-Bang o gran explosió, i comença a expandir-se. Actualment segueix expandint-se. Les galàxies més perifèriques segueixen expandint-se a velocitats extraordinàries de centenars de milions de quilometres per hora. 

- El sistema solar, amb els seus planetes, entre ells la Terra, satèl·lits, entre ells la nostra lluna, i cometes apareix fa uns 4.600 Ma.

- Entre fa 3.500 Ma i 4.000 Ma apareix la vida a la terra: al principi bactèries i plantes simples, ambdues unicel·lulars. 

- Faq 1.000 Ma: apareixen els primers essers pluricel·lulars. 

- Fa 600 Ma: apareixen els primers animals de cos dur: esquelet extern. 

- Fa 450 Ma: apareixen els primers peixos (esquelet intern)

- Fa 350 Ma: apareixen els crossopterigis (veure la figura 2): peixos que tenen pulmons i aletes fortes, les quals coses els permeten abandonar les aigües i poblar la Terra. D'ells derivaran els amfibis, els rèptils, els dinosaures, els mamífers,... tots els animals vertebrats que existeixen a la Terra. 

- Fa 300 Ma apareixen els primers rèptils. 

- Fa 250 Ma: apareixen els teràpsids, com a rèptils però que es desplacen amb el cos elevat, la qual cosa els permet desplaçar-se a majors velocitats. D'ells derivaran els mamífers. 

- Fa 200 Ma: apareixen els primers dinosaures i els primers mamífers.

- Fa 65 Ma: desapareixen els dinosaures i els mamífers es fan els amos de la Terra.   

- Fa 30 Ma: evolucionen els simis i els antropoides.

- Fa 2 Ma: apareix el primer home: homo erectus.

Evolució recent i diversificació de les formes de vida dels mamífers (veure la figura 3).

- Del crossopterigi (350 Ma), peix que surt de l'aigua i pobla la Terra, surt l'amfibi primitiu: mig aquàtic i mig terrestre.  

- De l'amfibi primitiu deriven el rèptil ancestral (300 Ma) i els amfibis actuals com la granota.  

- Del rèptil ancestral deriven el dinosaure ancestral (200 Ma), els rèptils tipus mamífer (200 Ma) i els rèptils, serps i llangardaixos actuals. 

- Del dinosaures ancestral deriven els distints tipus de dinosaures juràssics i els cocodrils actuals. 

- D'un tipus de dinosaure juràssic deriven totes les aus actuals. 

- Del rèptil tipus mamífer deriven el mamífer ancestral (100 Ma) i l'ornitorinc actual. 

- Del mamífer ancestral deriven l'antropoide ancestral i tots els mamífers actuals, excepte els primats i els homos que deriven de l'antropoide ancestral.

La figura 4 mostra com d'un mateix mamífer ancestral, un animal petit semblant a una rata actual, deriven evolutivament simultàniament distintes formes de mamífers que arriben a formar la totalitat dels mamífers actuals. A aquest fenomen se'l denomina "radiació". 

Evolució de l'homo 

Fa 80 Ma es produeix un canvi de clima que ocasiona l'extinció dels dinosaures, amb la qual cosa els mamífers dominen la terra i van evolucionant en totes les formes.

La tendència al fred i la sequera ocasiona l'aparició de praderes obertes, que substitueixen part del bosc, a l'Africa oriental (la sabana). No se sap que va passar posteriorment per que hi ha un lapse de varis milions d'anys en que no hi ha restes fòssils. Però és probable que alguns dels micos arborícoles (més desperts i curiosos que la resta) s'aventurassin a deixar els boscos i exploressin aquesta nova pradera oberta, per que quan tornen a aparèixer els fòssils, aquests pertanyen a descendents de micos establerts a la sabana africana. Era un animal que caminava sobre dues potes i tenia un cervell més gran que el dels micos arborícoles.

Va aparèixer a Africa fa uns 4 Ma. Era l'Australopitecus Aferensis. Competia amb altres mamífers millors dotats en armes agressives (urpes, grans canins,...), però els guanyava en tenir un cervell més gros en relció al propi cos.

Del Australopitecus Afarensis, deriva l'Australopitecus Africanus, i d'aquest l'Australopitecus Robustus. 

Fa 1 Ma es varen extinguir tots els Australopitecus.

Però un Ma abans havia aparegut la primera espècie del gènere Homo. Era l'Homo Habilis. 

- Homo Habilis: apareix fa 2 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia arribar als 800 centímetres cúbics i una estatura d'1,40 m. Sabia tallar les pedres per a utilitzar-les com armes de caça. 

- Homo Erectus: apareix fa 1,7 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia superar els 1.000 centímetres cúbics i una estatura d'1,70 m. 
Domina el foc, talla les pedres en dues cares. Es va estendre per Europa i Àsia. 

- Homo Sapiens (Neandertal): apareix fa uns 100.000 anys. Es va estendre per Europa entre fa 80.000 i 35.000 anys. Vivia dins coves i enterrava els seus morts. 

- Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon): Apareix fa uns 40.000 anys a Europa i substitueix al Neandertal. És l'home modern. Té una capacitat craniana que pot arribar al 2.000 centímetres cúbics. A més de les capacitats dels anteriors, domina el llenguatge. Fa poc més de 13.000 anys inventa i practica l'agricultura, la qual cosa suposa un gran avanç en la seva civilització. 

Robert Jastrow: El Telar Mágico. Ed. Salvat. Barcelona

Charles Lenay: La Evolución. De la bacteria al hombre. Ed. RBA. Barcelona. 

Les figures són de El Telar Mágico.