dimecres, 9 de desembre de 2009

Psicologia. La Personalitat (2)



Parlem de psicologia (11)
- La Personalitat (2)
Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

TEORIES NEOFREUDANES O CULTURALISTES:
Karen Horney i Erich Fromm.

Karen Horney:
- Desplaça el conflicte de Freud (Jo, Allò, Super Jo): La batalla decisiva de la que surgeix la personalitat és juga entre l'individu com a totalitat i el medi ambient.
- El desenvolupament de l'individu serà el que sigui el medi ambient en el que es desenvolupa: Ambientalisme.
- Conseqüentment a aquest ambientalisme, rebutja les fases de desenvolupament de la personalitat de Freud. No hi ha res fixe ni universal, no hi ha res determinat per la biologia o els instints a l'home: tota conducta humana es determinada exclusivament per l'experiència de l'individu.

Erich Fromm:
- Coincideix amb Horney ja que ambdós són ambientalistes i rebutgen lo fix, biològic i instintiu. Ambdós situen el conflicte fora de l'individu: Entre l'individu i l'ambient.
- Difereix en que mentre la primera es bassa en la seva experiència clínica, aquest utilitza l'especulació filosòfica.
- Defensa com aspecte bàsic de la personalitat la dimensió ètica i personal.
- "El que defineix a l'home no són els aspectes instintius, sinò lo religiòs, lo ètic, la llibertat, l'amor, la justicia, etc".
- El punt dèbil d'aquesta teoria és la carència de proves empíriques que poden avalar les seves afirmacions.

GESTALTISTES / HUMANISTES:
Goldstein i Maslow

Teoria organísmica de Goldstein (1878-1965)
Neuropsiquiatra nascut a Kattowitz (Alemania) i mort a New York.
- Elabora la seva teoria de la personalitat a partir dels seus estudis fets sobre ferits de guerra amb lesions cerebrals.
- L'organisme normal és estructurat, però també és flexible i conseqüentment, capaç d'adequar la seva conducta a les necessitats de l'ambient (teoria de l'adequació).
- La conducta es compren a partir d'aquesta idea d'estructura que també significa unitat, que es reflecteix en la unitat de metes que es proposa l'organisme. Aquesta unitat de metes és l'autorealització:
- L'organisme està motivat per un impuls fonamental (l'autorealització) i no per una sèrie d'impulsos diferenciats.
- L'autorrealització consisteix en l'esforç constant de l'home per a realitzar les seves potencialitats.
- Aquestes potencialitats són, en part, hereditàries, però Goldstein situa l'organisme al seu medi ambient i creu que l'organisme ben organitzat sap triar l'ambient favorable per a la seva autorrealització o que és capaç de modificar-lo si li és desfavorable.

Teoria de l'autorrealització de Maslow:
- El punt central de Maslow és bàsicament el mateix que el de Goldstein: L'Autorrealització.
- No obstant això, Maslow denuncia una actitud molt comú a la psicologia clínica que consisteix en: Centrar-se en l'estudi de lo anormal i insistir en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat.
- Maslow es centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes.
- L'home és bo per naturalesa i tendeix a la seva autorrealització personal.
- La tendència humana bona, de forma innata, és dèbil i es veu vençuda amb prou freqüència per les pressions socials i ambientals.
- Les tendències antisocials de l'home són adquirides i mai inherents al propi home.
- La conducta agressiva sorgeix sols quan s’impedeix la satisfacció de les tendències innates, quan se les frustra.
- L'autorealització personal de l'home és una finalitat (i no una meta sovint aconseguida) a la que tendeix l'home i per a la que lluita.
- Un dels aspectes més coneguts de Maslow és el seu sistema de necessitats innates de l'home:
1) Fisiològiques.
2) De seguretat.
3) D'estimació, amor i pertenència al grup.
4) D'estima (valoració).
5) d'Autorrealització.
6) De conèixer.
7) Estètiques.

Teories Psicomètriques de la Personalitat:
Angoixa que produeix a molts de psicòlegs les teories més o menys clíniques que es basen en persones anormals i, sobre tot, per que tenen en consideració tècniques qualitatives.
Per aquesta raó s'han creat tècniques que possibiliten teories de la personalitat més objectives i quantitatives: Tècniques psicomètriques.
La personalitat és la resultant d'una sèrie de trets o factors i de les seves complexes relacions.
Permet una tècnica estadística denominada anàlisi factorial.

Teories psicomètriques:
- Teoria dels trets d'Allport
- 16 PF de Cattell
- Teoria factorial d'Eysenc

Allport:
- Distingeix entre: trets comuns (comparables) i disposicions personals.
- Trets comuns en funció dels valors elegits: Teòric, Econòmic, Estètic, Social, Polític, Religiós.
- Distingeix entre: - Tret cardinal (únic), Trets centrals i Trets secundaris.
- Tret cardinal (únic): És tan dominant que influeix en tots els aspectes i atributs de la persona:
Jack Lemmon en el film "Tribut": Sempre graciós:
Quan es romp el seu matrimoni.
Quan ell ha de morir.
L'Avar de Molière.
La galenteria de Casanova.
La intriga del Príncep a Maquiavelo.
- Trets centrals: Conjunt de tendències característiques que utilitzam per a descriure a una persona determinada.
- Trets secundaris: Els mostram de tant en quant, però que no són suficientment forts com per a ser considerats com a parts característriques de la nostra personalitat ja que apareixen sols en situacions esporàdiques.
- "La Personalitat és l'organització dinàmica dels trets d'una persona que determinen com es comportarà".
- "El Caràcter és un concepte ètic; és el judici sobre la personalitat d'una persona".
- "El Temperament és el conjunt d'aspectes biològics del comportament del subjecte. Presenta pocs canvis al llarg del desenvolupament".

Eysenck Personality Inventory
Incloure aquí la figura



16 PF de Cattell
Cattell estructura l’estudi de la personalitat en 16 factors bipolars primaris de personalitat, dels que se’n poden extreure altres 4 de secundaris.
A) Reservat – Obert
B) Intel·ligència baixa – Intel·ligència alta
C) Emocionalment inestable – E. estable
E) Sumis – Dominant
F) Seriós i pensatiu – Confiat i entusiasta
G) Passa de normes – Escrupolós
H) Tímid – Atrevit
I) Sensibilitat dura – Sensibilitat blana
L) Confiat – Susceptible
M) Pràctic – Imaginatiu
N) Senzill – Astut
O) Segur de sí mateix – Aprensiu (insegur)
Q1) Conservador – Lliberal
Q2) Adhesió al grup – Independent
Q3) Passa regles socials – Escrupolós social
Q4) Relaxat i tranquil – Frustrat i estressat
Combinant les puntuacions d’aquests 16 factors n’obté altres quatre secundaris:
17) QI) Introvertit – Extravertit
18) QII) Equilibrat – Ansiós
19) QIII) Inestable – Estable
20) QIV) Dependent – Independent.

Teories de l'aprenentatge:
Es basen en la suposició de que la personalitat és apresa. I conseqüentment defensen que els principis de l'aprenentatge expliquen la personalitat:
- Dollar i Miller
- Bandura i Walters

Dollar i Miller:
- Es basen en quatre conceptes fonamentals: Impulsos. Respostes. Indicis. Reforços.
1) L'impuls és bàsic a tot aprenentatge per que pitja al subjecte a actuar.
2) Les respostes són provocades per estímuls o indicis d’estímuls suficientment forts per a poder actuar com impulsos i provocar la resposta corresponent.
3) Els indicis indiquen que hi ha estímuls no evidents.
4) Reforç: quan la resposta va seguida d'un reforç la tendència a que la resposta es repeteixi s'incrementa.
- Per a comprendre la personalitat és necessari comprendre els impulsos secundaris o motius apresos. Uns dels més importants d'aquest tipus de motius apresos són la por o l'ansietat.
- Molts de casos de conducta anormal s'expliquen per aquest mecanisme: La constant rentada de mans, pròpia d'una neurosi obsessiva-compulsiva redueix l'ansietat. Les fòbies també s'expliquen per aquest mecanisme.
- La personalitat consisteix en hàbits de resposta que han estat apresos per que són reductors d'impulsos.

Bandura i Walters (Teoria de l'aprenentatge social):
- "La imitació social és una forma important en l'aprenentatge de nous hàbits i en l'eliminació dels antics".
- És un aprenentatge a través de l'observació de la conducta dels altres ("di lorito").

BIBLIOGRAFIA
SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.
BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985. Volum 1. Tema 7: La personalitat.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. Quadern 4: 7) Conciencia. 8) La Personalidad

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Desembre de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada