Hi ha Alternatives!!!
Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més
mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la
que està fent la guerra, i l’estam guanyant”
Rajoy i el pp no se cansen de dir-nos que “Espanya va bien” gràcies a les
seves polítiques austericides. Nosaltres demanam a tota persona que es posa al
nostre abast si ha millorat econòmicament en els darrers anys. Ni una contesta
afirmativament. Moltes contesten que cada any estan pitjor. Mentre veim com es
multipliquen els casos de corrupció de membres del pp, el únics que,
efectivament, milloren la seva riquesa individual.
A les darreres eleccions autonòmiques de maig de 2015 el partit MÉS va
demanar a P(SO)E i Podemos que demanessin, respectivament a Pedro Sánchez i
Pablo Iglesias que, en cas de que tinguessin alguna influencia política
estatal, es comprometessin, per escrit signat, a millorar el finançament de les
Illes Balears, finançament que actualment és totalment deficitari i injust. Cap
dels dos va signar i lliurar, signat, aquest compromís.
Estam idò, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers
condemnats a viure precàriament de forma injusta?
No, unes altres Illes, més justes, més igualitàries, més amables amb els
seus habitants són possibles, són necessàries. Hi ha alternatives. Hi ha
polítiques alternatives que ho poden procurar. Una altre política és possible.
Una altra economia. Una altra política econòmica. És possible. És necessària.
...............................................
Antoni Ramis Caldentey
El col·lectiu Alternatives
El passat 9 de maig (2016) va ser presentat a Palma el document “Un
nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”. El
presentà el Col·lectiu
Alternatives. Un
col·lectiu plural de persones que, a títol individual, volem col·laborar i
treballar sota la imatge i el nom d'aquesta signatura col·lectiva. L'objectiu d'aquest grup de treball és
ajudar a construir de manera continuada, un discurs d'alternativa estratègica
econòmica, social i ecològica a les nostres Illes, a partir dels valors de
l'esquerra.
Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el
diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles
organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència en
què cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política
i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de
coincidències, sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí
per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un
hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com
establir un estratègic full de ruta de transició, per intentar fer-ho viable.
Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar
l'actual model de creixement. Des del rigor i l'argumentació en els debats i
les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents,
excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs
amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant. Volem treballar el
consens com a mètode de funcionament, amb la voluntat d'arribar a les síntesis
que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció
d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de
l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit
constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat
estratègic.
El Col·lectiu Alternatives sap
que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament
s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada
dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió
realitzada com l’única possible i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a
desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses
al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb
principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes
limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar
d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global
que es vol impulsar.
Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una
gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme
essencialista. No és gens fàcil construir un cabdal de coneixement estratègic
coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport
extern d'una altra força política. Darrera dels acords programàtics
aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i
de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari
col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius,
l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social.
Cal saber analitzar aquesta pressió
social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible.
Pensam que s’ha de treballar per a construir un full de ruta que vagi en el
sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears
ho hauria de tenir com a una de les seves primeres prioritats, posar-s'hi al
front, aconseguir els mitjans adients i
fer treballar a totes les conselleries amb coherència amb aquest objectiu.
Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera
igualitària al conjunt de Consells insulars i posar en valor el paper de les
economies locals i dels Ajuntaments.
Però a la vegada està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una
participació activa, sostinguda i estructurada, del conjunt de la societat
civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació
dels plans d'acció que es determinin. Una certa visió estratègica de cap a on
volem anar i com fer-ho, és del tot imprescindible que ho arribem a consensuar
com a societat a cada illa i al superior àmbit interinsular.
Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes
que es donen, són encara massa curtes. Des de la seva modèstia el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a
estimular aquest debat.
Per això ens brindem a les administracions i a qualsevol altra entitat per
parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar
aquesta reflexió estratègica sobre el què volem ser com a societat a l’horitzó
2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible,
competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa.
COL·LECTIU ALTERNATIVES
* Composen actualment el col·lectiu i per ordre alfabètic:
Celestí Alomar, Pere J. Brunet, Biel Caldentey, Maria A. Carbonero, Josep
Lluís García, Andreu Horrach, Gabriel Huguet B, Carles Manera, Joan Matamalas,
Silvia Montejano, Ferran Navinés, Antoni Pons, Josep Lluís Pons, Jaume Ribas C,
Bernat Riutort, Miquel Rosselló, Josep Valero.
El Col·lectiu Alternatives vos ofereix el llibre digital:
Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu:
Presentació de la ponència del col·lectiu Alternatives a les Jornades de la
Direcció General d’Innovació de la Vicepresidència del Govern de les Illes
Balears:
Pots veure aquests
continguts en el Canal de Telegram del Projecte Humanista Ecològic Transversal
de les Illes (PHET MMEF):
Igualment pots
convidar als teus amics, amigues i contactes a fer el mateix enviant-los l’enllaç
anterior.
Per a compartir:
Hi ha Alternatives!!!
Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món,
ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes,
però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam
guanyant”
El passat 9 de maig (2016) el Col·lectiu Alternatives
va presentar a Palma (Illes Balears) el document “Un nou model
econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”.
Més
documents:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada