Les nostres Illes, amb identitat pròpia. Aragò assimilat a la de Castella

"Els aragonesos van deixar d'existir com a tals en un procés que culmina el segle XIX. Simplement, es van aculturalitzar fins esdevenir indistingibles dels castellans"

https://elmon.cat/opinio/ja-no-hi-ha-aragonesos-1012966/. 

Especialistes al marge, l’art romànic genera poques passions. Per tant, queda clar que el conflicte pels frescos de Sixena és fonamentalment polític, entre l’acusadíssima catalanofòbia de l’opinió pública aragonesa i la perplexitat de la societat catalana, que presta ben poca atenció al ponent immediat, al que hi ha més enllà de la Franja de Ponent. A Catalunya hi ha un desconeixement generalitzat sobre la societat aragonesa, una entitat ben poc diferenciada del Madrid polític i judicial que, a grans trets, es correspon amb el nacionalisme espanyol de sempre.

En general, els arguments catalanòfobs es remeten a un passat més o menys remot, vinculat a l’antiga Corona d’Aragó i els seus símbols, com les quatre barres o l’antiga estructura institucional i política d’aquella monarquia confederal. Sixena també entra aquí. I és en aquest punt on es fa impossible el diàleg per manca d’interlocutor. Els aragonesos van desaparèixer en un procés gradual que va començar el segle XV i es va intensificar fins la castellanització gairebé completa del territori. Fins aquell moment, Saragossa era una ciutat on la llengua aragonesa era hegemònica, al igual que a la resta del territori aragonès. A nivell polític, la llengua emprada per als privilegis solemnes i la concessió de títols i de furs era el llatí, però les llengües ordinàries de l’administració eren l’aragonès i, en menor mesura, el català. A finals d’aquest periode comença una castellanització -amb els Trastàmara- que s’accelera a partir de la derrota en la Guerra de Successió. Avui dia, la llengua aragonesa ha retrocedit fins a alguns pobles del Pirineu amb parlants envellits. 

Els aragonesos, per tant, van deixar d’existir com a tals en un procés que culmina el segle XIX. Simplement, es van aculturalitzar fins esdevenir indistingibles dels castellans. De fet, lingüísticament i políticament són uns castellans més. No tots; hi ha resistència. I èxits, com “A Escampar la Boira“, un late show en llengua aragonesa d’una notable popularitat. Molta voluntat en un mar castellà. Ells són els últims hereus d’una antiga nació germana, amb qui vam compartir segles i reis. 

Salvador Cot
02/06/2025 20:46 a la revista El Món 

Nosaltres, les quatre Illes, tenim entitat pròpia, una entitat agermenada amb la resta de paisos catalans, com passava fa dos segles amb Aragó. Esperem que, amb el temps, la nostra entitat no quedi absorbida per Castella com li va passar a Aragó, tot i l'esforç qe fan en aquest sentit els partits i les persones que venen de Castella i en lloc de voler-se integrar a la nostra entitat propia (persones, terres, cultura, llengua) pretenen que, per les bones o per les males, perdem la nostra entitat i adoptem la castellana (la seva llengua, la seva cultura i el seu taranà. I això ja ho fan des del temps de Felip V de Castella i IV d'Aragó, en el segle XVII, però, per ara, els balears de les quatre Illes hem resistit i hem mantingut, amb tota decisió i dignitat, la nostra entitat.