Psicologia. Bases socials de la personalitat

Bases Socials de la Personalitat
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació

Palma de Mallorca

Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ

Professor: Antoni Ramis Caldentey

Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona

Assignatura: PSICOLOGIA

(Optativa de Batxillerat)

Any acadèmic: 1998-99

Setembre de 1998

Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:

Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:

Unitat 0: Introducció, Programa i Referents

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona

Tema 3: La Personalitat

Tema 4: Motivació i conductes sexuals

Tema 5: Bases biològiques de la personalitat

Tema 6: Bases socials de la personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 6: Bases Socials de la personalitat

Introducció

1.- Analisi Transaccional (T.A.)

1.1.- Analisi Transaccional

1.2.- Estadis del Jo

1.3.- Transaccions. Tipus

1.4.- Posicions vitals o bàsiques

2.- La Influència social

2.1.- Rols i normes

2.2.- Conformitat amb el grup

2.3.- Obediència a l'autoritat

2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució

2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme

2.6.- Actituds

2.7.- Prejudicis. Estreotipus

3.- Relacions amb persones que ens interessen

3.1.- Atracció

3.2.- Percepció de l'altra persona

3.3.- Què m'atreu de l'altre?

3.4.- Amistat

3.5.- Amor

BIBLIOGRAFIA

Psicologia Social

Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.

- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).

Introducció:

Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".

A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la peso-nalitat, podem establir la següent correspondència:

Aspecte físic ------------> Psicofisiologia

Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva

Aspecte social -----------> Psicologia social

La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.

La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.

Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.

La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que te en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.

1 Anàlisi Transaccional (A.T.)

1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)

Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.

Igualment és l'anàlisi de les transaccions.

Transacció:

Cada una de les unitats de comunicació social.

Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:

E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.

Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.

Fonaments:

Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".

Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.

1.2.- Estadis del Jo:

Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).

El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.

L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.

El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.

Subdivisió dels estats del Jo:

Pare protector (Pp): Actua donant consells, proteccions i prohibicions.

Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.

Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.

Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.

Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.

1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:

La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.

Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).

Veure l'esquema corresponent.

Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.

Exemples de Transaccions:

Complementàries:

1) - Quants exercicis has fet? A - A

- He fet tots els exercicis A - A

2) - Seu-te immediatament! P - N

- Sí, sí, ja hi vaig N - P

3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P

- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P

4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N

- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N

Creuades o conflictes:

5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A

- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N

6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N

- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N

Anàlisi Transaccional (T.A.):

Diagrama de Relacions (E. Berne)

1.4.- Posicions vitals o bàsiques:

Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).

Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.

Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...

Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):

1.- Jo estic malament - Tu estàs bé

2.- Jo estic malament - Tu estàs malament

3.- Jo estic bé - Tu estàs malament

4.- Jo estic bé - Tu estàs bé

Les tres primeres posicions vitals:

Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.

Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.

L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".

La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.

La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.

Característiques comunes a les tres posicions:

1.- Són decisions basades amb sentiments.

2.- Són conclusions, no explicacions.

3.- Són creences primitives amb nul consens.

4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".

Primera posició vital:

Jo estic malament -Tu estàs bé

Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:

a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.

Resultats:

- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.

- Cercar sempre l'aprovació.

- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.

Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.

b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.

Segona posició vital:

Jo estic malament - Tu estàs malament

Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.

Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.

El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.

Tercera posició vital:

Jo estic bé - Tu estàs malament

Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.

El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.

Quarta posició vital:

Jo estic bé - Tu estàs bé

No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:

1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.

2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament

3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.

4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.

5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.

6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.

2.- La influència social

2.1.- Rols i normes

Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.

Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.

Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).

2.2.- Conformitat amb el grup

- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).

2.3.- Obediència a l'autoritat

- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).

2.4.- Explicació dels comportaments socials.

Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)

Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...

A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.

(Papalia, p. 623).

2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)

- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).

- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).

* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).

* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).

- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).

* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.

* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:

- Ximpanzés que adopten cries no seves.

- Rupits que canten fort quan hi ha perill.

- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).

* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.

* Ajudar ens fa sentir-nos bé

* Altruisme social genètic. Ayala

2.6.- Les Actituds

Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.

Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...

Components: Cognitiu: pensaments.

Emocional: sentiments

Conductual: accions.

Qüestionaris i entrevistes.

Teoria de la consistència cognitiva:

Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.

Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):

Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.

2.7.- Prejudicis. Estereotips

El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.

Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.

Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.

Com desenvolupam els prejudicis?:

1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.

2) Contra els nostres competidors.

3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).

Com reduir els prejudicis?:

1) Fomentar la cooperació.

2) Mostrar a tenir una ment oberta.

3) Criar nins independents i justs.

3.- Relacions amb persones que ens interessen

3.1.- Atracció:

Les persones ens atreuen pels seus atributs.

Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.

Factors:

Als anys 30 i 40 s'estudiava:

- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.

- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.

- Característiques individuals.

Als anys 60: - Processos d'atracció.

Actualment:

- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.

- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.

Situacions d'estudi:

- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri

- Estudis a laboratoris de conducta social humana.

3.2.- Percepció de l'altra persona

- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)

- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.

3.3.- Què m'atreu de l'altre?

- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.

3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)

3.5.- Amor (Papalia, p. 666)

Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica:

Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...

Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.

En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:

EER = EHR x P

Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions

EER = EER - (IR + EIR)

Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).

Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.

Bibliografia:

Analisi Transaccional:

- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.

- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.

- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.

- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

Influència social i Relacions amb persones que ens interessen:

- PAPALIA, Diane E i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.