Comunicat sobre el conflicte a Son Gotleu

Membres de la Plataforma i associacions a la Delegació del Govern.
Foto DM

.

PLATAFORMA PER A LA RECUPERACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA

COMUNICAT SOBRE EL CONFLICTE AL BARRI DE SON GOTLEU

Davant els greus esdeveniments ocorreguts a la barriada de Son Gotleu, com a conseqüència de les diferents reaccions hagudes davant la pèrdua d'una vida humana, el teixit associatiu, agrupat en torn de la Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana, manifesta que:

PRIMER

Lamentam la mort de Efosa Okosun, a qui reconeixem com la víctima principal d'aquest conflicte.

Exigim que es dugui a terme una investigació que aclareixi els fets i determini les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar.

Efosa era una persona, per sobre de qualsevol altra classe de consideració i com a tal es mereix respecte. Sortint al pas d’afirmacions aparegudes en mitjans de comunicació, citant fonts policials, negam rotundament que Efosa fos un traficant de drogues o que estigués robant, el seu permís de residència estava en tramitació, un fet administratiu que no afecta la seva qualitat com a ésser humà .

Efosa era una persona estimada al barri, membre de diverses associacions, usuari habitual del Casal de Barri per la seva participació en activitats culturals. Sobrevivia amb l’ajuda de la seva família, amb treballs esporàdics com la recollida de fruita i productes del camp i també amb algunes pintures i talles que feia per encàrrec, ja que tenia formació artística com a pintor i escultor que havia rebut en escoles oficials del seu país d’origen.

La família de Efosa compta amb el nostre suport moral, econòmic i jurídic per dur el cas fins al final, mentre fem un seguiment del procés per garantir que el color i la nacionalitat de la víctima no siguin motiu de discriminació.

SEGON

Condemnam totes les formes de violència presents en el cas:

A. - Condemnam la violència espontània desencadenada després de la mort de Efosa, que va afectar el mobiliari públic i als veïns i veïnes de forma indiscriminada. Encara que la participació en aquests esdeveniments va ser d’un grup minoritari de persones, demanam disculpes en nom de la família de Efosa i de la comunitat africana de Son Gotleu.

Aquesta violència no ha contribuït a aclarir els fets sinó que més aviat ha servit d’excusa als que tendeixen a criminalitzar el conjunt de la comunitat nigeriana i africana i a estigmatitzar el barri de Son Gotleu.

Demanam al conjunt de la comunitat africana i de qualsevol altre col·lectiu a fer pinya al voltant de les associacions que estem disposades a compartir moments difícils. Els demanam que quan es produeixin situacions d’aquest tipus ens cridin i puguem actuar com a teixit social, obrint vies de solució que no afectin a persones inocents.

B. - Condemnam la violència organitzada per grups minoritaris que no representen el conjunt de les persones que viuen al barri de Son Gotleu, amb independència del seu origen, nacionalitat o cultura de referència i que responen a altres interessos. Demanem a la policia, als mitjans de comunicació i a les institucions públiques un esforç per identificar clarament a aquests grups i per separar-los del conjunt de les seves comunitats i del barri en general, on predominen les persones pobres, castigades severament per l’atur i atrapades en una realitat que no poden millorar sense ajuda externa però que, malgrat tot, aposten per conviure en pau.

C. - Condemnam la violència estructural, exercida des d’un model social, del qual són responsables els poders públics i també els econòmics, que es revela com a profundament injust en el repartiment de la riquesa, tant a nivell mundial com local i que tendeix a criminalitzar la pobresa a tot arreu.

L’empobriment dels països d’origen de la població immigrada, la pobresa absoluta en què viuen milions de persones, la crida de mà d’obra barata i el seu abandonament quan es trenca la bombolla immobiliària, la pobresa relativa cada vegada més estesa en els nostres barris i ciutats, l’atur, la manca de perspectives de futur, l’infra-habitatge, l’amuntegament i la degradació d’un entorn en què la inversió és mínima, l’estigma social i els prejudicis amb els que moltes persones es senten jutjades i etiquetades, també són formes de violència que generen sentiments d’impotència i de ràbia que tendeixen a manifestar-se de forma violenta quan no troben altres vies.

TERCER

En el cas de Efosa, des d’alguns àmbits policials i institucionals s’han donat informacions no comprovades, canviant la versió dels fets en diverses ocasions, en algunes d’elles culpant a la persona morta de manera falsa i injusta, amb greu risc de provocar nous incidents i obstaculitzant la tasca de mediació i pacificació portada a terme des del teixit associatiu.

Des d’alguns mitjans de comunicació s’han potenciat titulars sensacionalistes que confonen la ciutadania i provoquen situacions d’indignació a les comunitats esmentades. Els fets objectius es barregen amb valoracions i interpretacions que no poden ser confosos amb la veritat. La llibertat d’expressió exigeix també un exercici de responsabilitat. La veritat es pot presentar de moltes maneres, és responsabilitat de cada mitjà i de cada persona si la forma com la presenta contribueix a la pau i a la convivència o la violència i a la segregació.

QUART

Les institucions públiques tenen una gran responsabilitat a l’hora d’elegir els seus interlocutors en situacions de crisi. No podem acceptar que s’ignori a associacions que treballen per la pau i es doni la màxima consideració a líders d’associacions que no dubten a afirmar en mitjans de comunicació que "prefereixen als traficants de droga d’ètnia gitana abans que als negres" i que en nombroses ocasions han exigit la deportació massiva de la població africana.

No podem acceptar que es criminalitzi les persones que no tenen permís de residència en aquests moments, perquè aquest fet no els converteix en delinqüents. La població africana ha arribat a Mallorca cridada fonamentalment per un teixit empresarial que cercava mà d’obra abundant i barata. Ara que la bombolla immobiliària s’ha desinflat i la mal anomenada crisi dificulta poder aconseguir, fins i tot renovar, els permisos de residència, no podem acceptar que es plantegi la deportació com a solució a un problema humà. Respecte a aquest fet hi ha una inquietud justificada en les comunitats africanes, avalada per accions policials en què només s'ha demanat documentació a les persones segons el color de la pell.

Les retallades en els fons destinats als projectes de desenvolupament als països empobrits no contribuiran precisament a frenar l’emigració de persones cap als països europeus, enriquits tot i la mal anomenada crisi.

CINQUÈ

La societat civil organitzada, el teixit associatiu en el seu conjunt, tenim el dret i el deure de participar en els conflictes socials i ho estem fent, des de la responsabilitat ciutadana i com a canal per a la defensa dels Drets Humans en totes les seves dimensions: drets civils, polítics, culturals, econòmics, socials, etc.

Com a entitats ciutadanes estem contribuint a la pacificació del barri de Son Gotleu en els moments difícils, evitant situacions de violència que podien haver arribat a ser molt greus. Ho fem al carrer, calmant els ànims, oferint vies per expressar el dolor i per plantejar les reivindicacions, obrint vies de comunicació amb les institucions i retornant a les comunitats i al barri l’esperança i la confiança en les accions pacífiques.

La seguretat ciutadana és molt més que la intervenció policial, per això exigim a les institucions públiques que valorin el treball de mediació dut a terme pel teixit associatiu, que ens tinguin en compte en situacions d’emergència i que ens tractin amb respecte. Com a ciutadans/es no podem acceptar expressions com "vostès no són ningú", just quan acabem de jugar-nos la vida fent la pau enmig de la crispació i armats tan sols de la nostra paraula i la nostra credibilitat.

Associacions locals i associacions d'immigrants, com a part del teixit associatiu legalment constituït i emparats en l'article 9.2 de la Constitució Espanyola, treballarem junts per defensar els Drets Humans, per combatre la violència i també el racisme i la xenofòbia que l’alimenten, perquè no es criminalitzi ni es discrimini a cap comunitat i per exigir una distribució més justa de la riquesa, tant a nivell local com mundial.

Palma, 5 setembre 2011