Bogeria o dolentia de Rajoy i els seus?

Quan la fórmula "Ingressos - despeses" dóna un resultat negatiu tenim un problema econòmic que necessita una ràpida solució.

El resultat es pot corregir bé incrementant els ingressos o bé reduint les despeses. L'experiència social ens aclareix que la primera forma facilita el creixement econòmic de les societats, mentre que la segona produeix un menor desfasament entre despeses i ingressos, però també un decreixement econòmic.

Podem acceptar el decreixement per necessitat imperiosa de reduir despeses sense saber (incompetència) com incrementar ingressos sempre que aquestes despeses que es redueixen siguin despeses supèrflues, però si les despeses que es redueixen són les màquines i motors de producció dels ingressos fem un mal negoci : reduïm les despeses, però ocasionem una reducció molt més gran d'ingressos.

I aquesta ha estat la solució plantejada avui per Rajoy al Parlament: unes mesures (increment de l'IVA reduït, supressió de la paga extraordinària de desembre dels funcionaris, supressió de la prolongació de subsidi als aturats de llarga durada, ...) que redueixen la despesa, però en una mesura molt més gran dels ingressos. ¿Ximple de capirot o dolent de solemnitat?

I el pitjor ha estat veure als diputats del PP aplaudir l'anunci d'aquestes mesures que fan tant de mal a tants de ciutadans i, indirectament, a tots. Si realment es veiessin forçats a prendre-les, però reconeguessin el mal que causen haurien haver escoltat en silenci i amb cara compungida, però id'aplaudir és propi de tontos de capirote, o de mals miserables, o de les dues coses alhora.