Rebut,
per correu electrònic, d'Antoni Font Gelabert
"Manontheriver:
remar de Londres a Estambul… por amor a los ríos"
Diario
de una peregrinación fluvial
Ens
contarà el seu viatge de reivindicació, denúncia i celebració
dels rius europeus. 5200 milles remant per descobrir els recons
màgics, les gents autèntiques i les malifetes de la nostra societat
a les artèries del continent.
Conec
bé Giacomo de Stefano, amb qui vaig connectar fa un any quan me vaig
assabentar de que un activista dels rius era per Mallorca arreglant
un dels seus antics vaixells de fusta.
Una
ràpida corrent de simpatia va sorgir entre nosaltres i en poc temps
el vaig veure tan coherent com gran és, amb aquelles espatlles
amples de tant remar per creuar tota Europa. Vaig veure en ell pautes
de comportament sostenible: pacient usuari del transport públic
arreu del mon, fins i tot del desastros sistema de la nostra Illa,
escrupulosissim usuari de l'aigua, reciclador d'embarcacions amb
història, un slow sailor, extremadament frugal en les seves opcions
i monacalment desinteressat per tot allò que el podria desviar de
les seves fites.
Me
vaig demanar moltes vegades com podria ajudar aquest home en la seva
missió; aprofitant la manca de feina temporal produïda per 'la
crisi', vaig fer-li una oferta de bescanvi, de 'gift economy', on ell
i jo mateix en sortiem beneficiats: fer-me càrrec durant 6 mesos del
seu hermós 'Brancaleón', un quetx de fusta de 50 anys amb alguns
problemes de motor i escàs equipament de comfort, en línia amb el
seu espartà propietari. Li vaig oferir llevar-li un maldecap perquè
pogués remar tranquil, que ja n'hi ha..., i tornar-li el
vaixell a casa seva, arreglat. I va acceptar.
El
vaig reparar i equipar per fer un viatge que ens va portar fins a
Venècia, passant per Sardenya, Sicilia, Les eòlies, el sud
d'itàlia, les illes de Croàcia. Una vintena llarga d'amics varen
juntar-se a diferents trams de l'aventura i entre tots varem pagar
les despeses de la reparació. Un viatge inoblidable. Quid
pro quo.
Brancaleón,
el vaixell que pren el nom de l'esbojarrada 'Armata Brancaleone' de
Vittorio Gassman amb vocació de plataforma per mil aventures, es va
quedar en una petita marina fluvial a la llacuna de Venecia, a cura
d'un altre conegut, perque la generositat de Giacomo trufa d'amics el
seu voltant.
Després
de complir el seu objectiu d'entrar al rem a Estambul desde Londres,
Giacomo ha tornat a Mallorca per seguir arreglant el seu 'nou'
vaixell de 1928, el Memphis. Amb ell recorrerà desenes de milers de
milles dels canals fluvials d'Europa en els propers anys fent que la
mirada i l'atenció dels ocupats europeus es dirigeixin als
maltractats rius.
La
seva determinació, la convicció de que el que fa és necessari i el
seu contagiós estat d'anim optimista i positiu me fan veure clar
com l'aigua que
ho aconseguirà.
Bio
Giacomo
De Stefano (47 anys) és un navegant solitari, comunicador i
cineasta. Després d'una vida dedicada a l'arquitectura i l'art, duu
deu anys centrat a buscar nous camins de pensament i acció per a
desenvolupar economies sostenibles i estratègies de resiliencia
vinculades amb els rius i el mar.
Fa
anys, Giacomo De Stefano va decidir que l'aigua dels rius i mars
d'Europa seria el bressol de la seva residència. La seva principal
línia d'acció ha estat mostrar els rius com el que han estat
històricament: vies de comunicació de manera lenta i neta, per ser
navegades al rem i a la vela. Entre els seus projectes destaquen :
“Sulle Ali del Leone”, “Canto Mediterraneo”, “Un Altro Po”,
“Man on The River”.
Més
informació a l'attach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada