Història de Mallorca. Mallorca preromana

 

Història de Mallorca. Mallorca preromana

1 Decadència de la cultura talaiòtica  

Des del segle VIII a. C. Comença la decadència de la cultura talaiòtica (prehistòria), i tres segles més tard els balears han passat a ser un pobla molt barbar que, per a subsistir, s'ha de dedicar a la pirateria o  allistar-se com a mercenari. Això va seguit d'una disminució de la població. Molts de poblats foren abandonats. 

Alguns historiadors expliquen aquesta decadència pel fet de que el poble talaiòtic, més que agrícola-ramader era navegant-comerciant. Amb naus elementals transportava els metalls des d'Iberia a Sardenya, d'on els recollien altres naus que els transportaven fins les costes orientals del Mediterrani. Però succeí que, primer els fenicis i després els grecs, anaren acaparant tot el comerç del Mediterrani, transportant els metalls en les seves naus més potents, directament d'Iberia a l'orient del Mediterrani. 

2 Fenicis, grecs i cartaginesos (púnics)

Cap a l'any 1000 a. de C., sobretot a partir del 800 a. de C, i fins el 500 a. de C. Els pobles riberencs occidentals reberen influences culturals i persones de pobles orientals (fenicis, grecs i cartaginesos - púnics -). L'objectiu d'aquests pobles era el comerç de metalls i l'expansió de mercats. Això provocà que els pobles occidentals fossin sotmesos a un procés de culturització que que va suposar el pas d'un món endarrerit a un món relativament civilitzat. 

Aquest procés d'intervenció no es va fer per tot gual: alguns territoris foren culturitzats massivament, constituint-se en nous països vinculats directament amb la metròpoli, a alguns altres llocs no hi va haver una emigració massiva, sinó que sols varen fundar una sèrie de poblacions o factories costeres, i finalment hi va haver altres llocs on no hi feren emigració massiva ni hi varen fundar poblacions costeres, sinó que es varen limitar a tenir-hi relacions comercials. Aquest tercer cas seria el cas de Mallorca (i les altres illes balears excepte Eivissa): A Mallorca s'han trobat nombrosos restes de comerç, però, fins ara, no es tenen noticies de cap establiment fenici o grec ni massiu ni parcial. 

En canvi a Eivissa els cartaginesos hi fundaren una colònia l'any 654 a. de C., que arribà a ser un dels centres púnics més importants. Tant a l'illa com a la ciutat els cartaginesos, a aquesta colònia, la denominaren "Ibosim".

Sembla que els fenicis i els grecs visitaren la nostra illa, Mallorca, en els seus viatges pel Mediterrani, ja que s'han trobat restes d'àmfores, i altres ceràmiques,  fenícies i gregues a la mar a prop de la costa. 

Les restes trobades indiquen una progressiva influencia de la colònia eivissenca (Ibosim) sobre la població indígena de Mallorca, i fins i tot, a partir del segle III a. de C., a deixar-hi assentaments estables. 

3 Lluites entre grecs i cartaginesos:

La presencia, al mateix mar (Mediterrani), de dos pobles comerciants, grecs i cartaginesos, necessàriament havia de ser conflictiva. 

Els cartaginesos, amb la possessió de Cadis i d'Eivissa, tancaren la navegació i el comerç al Mediterrani sud-occidental, als grecs, amb la qual cosa aquests hagueren d'establir les seves colònies al nord est de la península ibèrica i al sud de la Gàl·lia. Mallorca quedava entre les dues potencies navals, els grecs al nord i els cartaginesos al sud i tot i que no dominada pels cartaginesos quedava sota la seva influència per la proximitat d'Eivissa. Així, quan esclatà la lluita per a la possessió de Sicília entre els grecs i els cartaginesos, aquests vingueren a Mallorca a cercar mercenaris (sembla ser que els cartaginesos eren poc afeccionats a lluitar en les guerres o batalles. Preferien pagar a d'altres -mercenaris- per a que ho fessin en el seu lloc).

En la segona guerra greco-púnica a Sicília (409-406 a. de C.) es parla dels mercenaris foners balears.

En la campanya del 311 a. de C. Els cartaginesos desembarcaren a Sicília un nombrós exercit del que formaven part 1000 foners balears. Aquests, segons el cronista Diodor de Sicília, en un moment crític de la batalla, salvaren la situació.  

A la figura: d'esquerra a dreta: una nau fenícia, una grega i una cartaginesa. 

Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.

Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.