El far de punta Nati domina el paisatge descarnat i pedregós de l'extrem occidental de la costa nord de Ciutadella, amb un reixat de parets seques, barraques i ponts per al bestiar oví, i amb espadaïs no gaire alts habitats per gavines i virots. A cala Morell, les coves prehistòriques demostren que l'illa fou poblada des de molt antic. A la Vall, després d'un pinar molt ben conservat, cala AÉgaiarens guarda una petita zona humida amb tamarells on es veuen fotges, polles d'aigua, ànneres i tortugues d'aigua dolça.
Entre Morell i Aigaiarens la geologia canvia: de terrenys calcaris relativament recents, es passa a sòls foscs, pissarrosos, pateozoics, en un tros de costa irregular, abrupta i solitària.
Barrancs de Menorca.
A Menorca, els torrents que creuen el regular talús calcari del Migjorn formen barrancs sinuosos i esquerps. Algendar, Biniparratx, Trebalúger, i molts d'altres. En alguns casos tenen quilòmetres de longitud, i les parets poden assolir quasi cent metres d'alçada, separades prop de vuitanta metres. En tots hi trobam hàbitats variats: ullastrars, camps de conreu, pinars, roques i parets, llacunes en les desembocadures, de vegades en platges beïlíssimes. En el llit hi viu una notable quantitat d'espècies, inclosos diversos endemismes botànics. La musaranya de Menorca i el mart hi són freqüents.
En el cel, milanes i arpellots. En la desembocadura, polles d'aigua i agrons. i tortugues d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada