Repassant el passat. Les figues de Moro

 Repassant el passat. Les figues de Moro

Bé no sé si el que faig és repassar, repensar o replanchar.
Sigui el que sigui el que faig, els primers records que tenc són de quan tenia tres anys. D’abans no en tenc. I els primers records estan lligats a Felanitx i a Son Sard de Cas Concos, no els tenc lligats a Palma (els primers records de Palma són de quan ja tenia 4 anys) tot i haver nascut a ca nostra de Palma. I en quan a persones els primers records són del meu “abuelo” (a ca nostra ens varen mostrar a dir abuelos als padrins materns i padrins als paterns), de la germana petita de ma mare i el seu “novio” i d’una cosina monja de mon pare, trinitària de Felanitx, i no dels meus pares com sembla que seria el més normal. I aquests primers records els recordo amb una profusió tal que sembla com si haguessin passat ahir mateix (el cert és que han passat fa més de 75 anys). 

Record la meva primera infància com si vives a la casa pairal dels meus padrins materns en el Carrer Nou de Felanitx i no a ca nostra de Palma (tot i que m’han contat que, com he dit abans, és aquí, ca nostra, on vaig néixer). De Felanitx anàvem amb molta freqüència a Son Sard i algunes vegades inclús ens hi quedàvem a dormir. Son Sard era una finca grossa a la que hi havia un agrupament d’edificacions: el piset que és on vivia la família quan hi anàvem, ca l’amo on vivia l’amo i la seva dona, ca madò Paula una casa sense mobles que empraven com depòsit de blat, els estables on hi havia cavalls, el paller, damunt els estables, que era una edificació petita plena de palla, i el form, una edificació on hi havia un forn de llenya i unes porqueres amb porcs. Ca l’amo i ca madò Paula (el depòsit de blat) estaven el mig, el “piset” a un costat i els estables i el paller a l’altre costat i entre hi havia dos camins que confluïen al forn. En realitat el camí entre les cases i els estables seguia, pel costat esquerre del forn, de cap a altres bandes de la finca. El camí de la dreta passava entre el piset i les cases i voltava a l’esquerra passant entre ca l’amo i el forn i confluïa al camí de l’esquerra. 

Més al fons: El piset on anàvem nosaltres

al mig, d’esquerra a dreta: El Forn, Ca l’Amo, ca Madò Paula

En primer terme: El paller i els estables 

Les terres de la finca estaven plenes d’ametlers, garrovers i sembrat de blat. Igualment hi havia una era. D’aquest temps record que molts de pics me passejava tot sol pels dos camins, el forn, porqueres,... Record els animals que hi havia a Son Sard: Cavalls, vaques, ovelles, que de dia pasturaven pel camp i els vespres es recollien als cestadors, porcs a les porqueres, gallines, i conills. 

Record també el tomar ametlles que feien els homes (varis) amb unes vergues llargues, espolsant les copes dels ametlers i les ametlles anaven caient damunt unes lones que havien posat en terra davall les copes dels ametlers, recollien les ametlles i les duien a una màquina peladora, les tiraven a la màquina per la part de dalt i sortien la majoria palades per un frontal de la màquina. Les que no s’havien palat bé les duien a una taula on un grup de dones les pelaven a ma

A l’esquerra: Tomant ametlles. A la dreta: les dones pelant a ma les ametlles que, en la màquina s`han pelat malament. Al fons, al centre, la màquina de pelar ametlles.

Però el que més record és que, al temps, l’amo collia figues de moro, les ficava dins un poal que baixava fins l’aigua fresca d’un pou (a Son Sard hi havia dus o tres cisternes d’aigua neta, transparent i fresca i un pou d’aigua també fresca i neta, però que no era apta per a beure). Jo no podia entendre com les figues de moro no sortien del poal, tenint en compte que el poal estava submergit i no estava tapat amb res. Al matí següent, després d’una nit en remull dins aigua fresquíssima, l’amo treia el poal i les figues de moro i se’n anava devora un femer i allà les pelava, primer un costat, després l’altre, després un tall a la pell, obrir la pell cap els dos costats del tall i el mig estava la figa de moro perfectament palada, l’agafava amb una forqueta i dins el plat gros i fons, i així una i una altra, fins que tenia el ribell ben ple. Quan havia acabat aquesta tasca duia el plat o ribell ben ple de les figues de moro fresques i palades al piset i deixava el plat darrera la fulla dreta de la porta del mateix. 

 

El piset i la porta per la que pujàvem i baixàvem a/de la casa i darrera la fulla dreta a la que deixava l’amo el plat ple de figues de moro fresquetes i ben palades. 

Record que un dia me vaig despertar prest, abans que els padrins haguessin acabat sa son, algú me va vestir, possiblement posar-me un guardapols per damunt, i me va enviar a trescar pels camins, camps, s’era,... de Son Sard, advertint-me, com sempre, que no m’acostàs als forats. Quan vaig baixar l’escala i arribar al darrer escaló vaig afinar aquell plat de figues de moro pelades, possiblement la fruita que més m’agrada, no vaig poder resistir-me a agafar-ne una i assaborir-la amb fruïció, tan bona, tan fresqueta, mentre l’acabava ja sabia que n’agafaria una altra, com així vaig fer, en acabar la segona me vaig dir “bé una més i pus”, però no vaig complir l’i pus, en vaig agafar i menjar la quarta, Quan vaig acabar la quarta vaig mirar el plat i me vaig dir: “bé, la veritat és que ja es nota que s’han llevat algunes figues de moro, tanmateix ja me renyaran, idò així me les puc menjar totes, cosa que vaig fer deixant el plat totalment buit. Aquell plat buit és el darrer record que tenc d’aquell dia i següents. No sé si me varen renyar molt o poc, si me varen caure malament o no les figues (pens que no me varen caure malament, sinó molt bé), tampoc record si hi havia anat amb la mare i els padrins, si amb els padrins totsols,... no sé amb qui hi havia anat. L’únic record que tenc és el gusté que passava quan me menjava aquelles figues, els raonaments que me feia per a poder agafar-ne una o varies més i aquell plat fons, buit.