Què passa amb ONO?

Què passa amb ONO?

Jaume Matas ex ministre de medi ambient d'Aznar, el que va gestionar tan bé, des d'una cacera amb amics de la secta, el desastre del Prestige i expresident del Govern de les Illes Balears, el qual, segons les seves pròpies declaracions, el dirigia des del cel enviant que es fessin les coses que ell volia i ordenava signar als seus escolans els documents de presumptes corrupcions, pel que diu sense signar el seu corresponent "vist-i-plau” o “faci's (responsable)" i que ha incrementat el seu patrimoni en més de 10 vegades els seus propis ingressos, deia que a les Illes Balears tot anava perfectament perquè tot era privat, no hi havia res públic (i té raó perquè tots els diners públics, a la suma dels quals, també segons les seves pròpies declaracions, ell va contribuir tan poc, que el seu govern gestionava, es lliurava a contractes a empreses privades, normalment amigues, moltes vegades eludint el corresponent concurs, i altres després de la corresponent requalificació, fins endeutar a la Comunitat que ell va presidir fins a 25 anys en el futur).

A Bèlgica, almenys des de 1974, el cable era públic, totes les televisions belgues anaven per cable i no es veia en cap ciutat belga ni una sola antena recol·lectora d'ones. Aquí, a Espanya, el cable va arribar molt més tard, no recordo però seria abans de l'any 2000 i va venir a través de l'empresa privada (possiblement amiga amb subvenció pública amiga). Aquí, primer es va anomenar alguna cosa així com "mallorquina del cable" o "balear del cable" per passar a anomenar -ONO o alguna cosa així com Oh, no!- La meva dona i els meus fills, un dia, em van regalar, per sorpresa el cable que suposava rebre televisió, internet i telèfon per cable. A part que la televisió oferia una sèrie més nombrosa de canals que els que oferia l'antena convencional, la gent deia que "la informació" circulava millor a través del cable "òptic" que a través del cable telefònic. Fa poc ONO ens va informar que a partir del 10 d'abril incrementarien la velocitat d'Internet de 6 a 12 megues, així com la factura en uns 2 euros mensuals. Doncs bé en aquests dies anteriors i posteriors a la data indicada, en moltes hores del dia no només no va més ràpid sinó que simplement no va de cap manera, en premer sobre un enllaç a una altra web no hi ha cap resposta. He pensat si seria per culpa del Modem obsolet (és un "Motorola", el primer que ens van lliurar ha de fer més de 10 anys, amb una única sortida per cable) tal com li va passar a un amic que fa servir ONO i a un altre que utilitza telefònica (a banda i li van canviar el Modem per un modern amb sortida per cable i sortida wifi). En demanar que em canviïn el mòdem em van dir que "si en alguns moments, com ara -fan un testeig a distància- va bé no és el mòdem el que falla, ha de ser el seu ordinador, pel que si vol que li canviem el modem per un amb sortida wifi ha d'abonar 60 euros", no sé si més IVA o amb el Iva inclòs. Mentrestant, ara, per exemple, escric aquest escrit i no sé quan el podré "penjar" al bloc, perquè ara és un d'aquests moments en què ONO (el meu ordinador, segons aquella senyoreta) no es connecta als webs corresponents, tot i que "la connexió a xarxes" sí que indica que l'ordinador està connectat i marcant el temps de connexió. I d'acord amb el seu mateix argument, si en alguns moments la connexió funciona correctament, el problema, quan es produeix, no és degut al meu ordinador sinó a les configuracions i filtres del servidor d'ONO (de fet també els passa sovint amb la senyal de televisió i alguna vegada que els he cridat en el moment de dificultat persistent en la connexió m'han informat: "Ah, sí, és que ara hi ha una incidència en la seva zona. No obstant això no es preocupi, està previst que se solucioni abans de les 19 hores d'avui ". ¿ONO, com TOT el privat va bé per ser privat? Que vingui Déu, Jai Mite em Matas, i el vegi! Fa molts anys existia" Galeries Preciados, uns grans magatzems estil "Corte Inglés" i gairebé tan esteses com aquest últim. En un moment donat un conflicte laboral va fer que els seus treballadors deixessin de comprar en el seu propi lloc de treball, així com de què tractassin al client, correctament, però de forma passiva, distant i poc comercial. Galeries Preciados va trencar i encara que va ser reflotada per la primera Rumasa finalment va ser absorbida pel Corte Inglès i va desaparèixer com a tal "Galeries Preciados (a Barcelona" Jorba Preciados)”. La senyoreta d'ONO que em va atendre (no recordo el seu nom. Sempre t'ho diuen de forma poc perceptible i comprensible) semblava una treballadora de "Galeries Preciados". I ara que tenim la televisió digital, passat un temps prudencial, si no s'arreglen aquests problemes, rescindiré el cable d'ONO i contractaré una tarifa plana de telefònica que, tot i les stockoptions d'Aznar a Villalonga (el sou anual de 2.000 mestres), sembla que té moltes menys incidències i el cost em resultarà molt inferior (en no haver de contractar ni telèfon ni televisió, que ja els tinc).

.

.