1 Per què psicologia

.

1 Per què psicologia?

Atès que la psicologia és la ciència de l’home i de la dona (en totes les seves edats), de la persona, de les seves personalitats i comportaments, i la manera de modificar-los, resulta bàsic el seu coneixement. Tant per a aplicar-se’ls a un mateix per a la millora de la qualitat de vida personal, com per a aplicar-los en les nostres relacions amb els altres per tal d’aconseguir una harmonia en les relacions de tal manera que faciliti el benestar personal propi i dels que es relacionen amb nosaltres. I no parlem ja si aquesta relació és una relació educativa com és el cas dels pares respecte dels seus fills o dels mestres respecte dels seus alumnes. És important, per a relacionar-nos bé i per estar bé amb un mateix, conèixer-nos i conèixer els altres. Piaget, psicòleg i educador, deia, amb tot l’encert del món: “Per a ensenyar matemàtiques a un nin és més important conèixer el nin que conèixer les matemàtiques”.

La psicologia esdevé imprescindible com a ciència auxiliar i bàsica per a la funció docent.

Efectivament, la psicologia, ja ho hem esbossat, és la ciència de la conducta (dels comportaments) i en el cas de la humana (ja que hi ha una psicologia humana i una psicologia animal), el conjunt de comportaments de la persona constitueixen la seva manera de ser, la seva personalitat; la psicologia esdevé la ciència de l’home i de la dona, de les seves personalitats (maneres de ser) i dels seus corresponents comportaments (maneres d’actuar).

Per a ensenyar a algú, més important que conèixer el que he d’ensenyar (l’àrea o la matèria) és conèixer la persona a qui he d’ensenyar (i la psicologia és la ciència que ens dona aquest coneixement).

Posteriorment, a rel de la Constitució Espanyola de 1978, la LODE (Llei orgànica del Dret a l’Educació) de 1985 i la LOGSE (Llei orgànica general del Sistema Educatiu) de 1990 ens adonam que és el propi alumne/a el que s’ensenya a sí mateix. El professor i les seves explicacions són un instrument, un recurs (el millor dels possibles) per a ajudar a que l’alumne/a construeixi els seus propis aprenentatges. I, ara, tan important com que el professor conegui els/les alumnes als qui ensenya, és que els alumnes, professors de sí mateixos, es coneguin a sí mateixos i coneguin als instruments personals d’ensenyança (els professors) i així, la psicologia, auxiliar imprescindible de l’ensenyant es converteix en auxiliar imprescindible de l’alumne/a. I així, el professor, d’aprendre psicologia per a poder ensenyar el que sigui als alumnes, passa a ensenyar psicologia als alumnes per a que aquests/es, coneixent-se a sí mateixos i als altres puguin aprendre més fàcilment i puguin adaptar-se a una millor qualitat de vida personal.

Essent evident aquesta funció bàsica d’aquests coneixements bàsics (la psicologia) ens demanam, i preguntam als polítics legislatius, per què la psicologia, tan necessària i convenient, no és un aprenentatge permanent al llarg de tot el procés educatiu. Per què si ho són, per exemple, les matemàtiques i la llengua, especialment la importada i imposada de fora? Ens preocupa tenir raó en la intuïció de la resposta a aquests interrogants: El coneixement d’un mateix i dels altres ens fa més lliures i competents; el coneixement de les matemàtiques (el mètode més exacte) i la llengua (instrument amb el que se’ns instrueix i se’ns dona les ordres) facilita la disciplina i submissió a l’autoritat.

Fa molt de temps que predicam que la persona és lliure i que l’educació hauria de ser en llibertat per a aconseguir la màxima llibertat i responsabilitat personal. Fa molt de temps que constatam que les persones i els pobles no són lliures, sinó subjugats, oprimits i explotats; així com que la majoria de responsables polítics no són responsables sinó irresponsables.

És ben necessari estar indignats contra la situació provocada artificialment i intencionada; però també reaccionar, actuar, provocar el canvi: restablir la justícia social i distributiva, la solidaritat i cooperació; però és necessari fer-ho amb coneixement de causa, coneixent el per què això és així i coneixent el com canviar-ho. Coneixent a qui ho provoca i per què ho provoca, així com què fer per a obligar-lo a canviar d’una forma racional, intel·ligent i voluntària; coneixent-nos a nosaltres mateixos per a facilitar-nos recursos per a millorar la realitat social, les relacions i el benestar de tots i totes, única manera en que també jo podré estar millor (“jo estic bé per que tu estàs bé”). Es a dir, coneixent i aplicant positivament la psicologia. Per això psicologia.

.