Jo no li dec res a vostè. La llei soc jo

"Jo no li dec res a vostè"

S'equivoca Sr Rajoy, vostè ens deu a tots els espanyols respecte. I, des de la seva autoritat com a President del Govern, el tracte lleial i just d'acord amb els mandats de la Constitució i de totes les normes legals que ens emparen. I als diputats de Amaiur, com a qualsevol altre diputat, el respecte i tracte afegit que correspon a tots els diputats electes com a càrrecs elegits per un grup d'espanyols en un procés electoral. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol diputat d'Amaiur que el degut al més florejat i aristocràtic diputat del PP. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol alumne de qualsevol escola pública que el que deu a qualsevol alumne del més prestigiós i florejat col·legi privat. Per si no ho recordava... o si ho ignorava.

I, per a començar, ja comença amb mal peu (com comença amb mal peu qualsevol que, des de la seva majoria absoluta tirànica, fa una pedorreta a la democràcia i a la llei) en començar, la majoria dels membres de la taula del PP, per cometre una injustícia flagrant en negar grup parlamentari a Amaiur, grup parlamentari que li atorga l'article 23 del Reglament del Congrés dels Diputats. Efectivament, vegem que diu aquest article:

Article 23

1. Els diputats, en nombre no inferior a quinze, podran constituir-se en Grup Parlamentari. Podran també constituir-se en Grup Parlamentari els Diputats d'una o diverses formacions polítiques que, tot i no reunir aquest mínim, hagin obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15 per 100 dels vots corresponents a les circumscripcions en què hagin presentat candidatura o el 5 per 100 dels emesos en el conjunt de la Nació.

(És a dir això és una atribució que fa aquest article i aquest Reglament a un grup de diputats que compleixin aquestes condicions, no a un partit, fins i tot encara que aquests diputats pertanyin a partits diferents)

2. En cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat Diputats que pertanyin a un mateix partit. Tampoc podran formar Grup Parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat.

El resultat de les eleccions de Amaiur va ser el següent:

Àlaba: 1 escó. 19,11% dels vots

Guipuzcoa: 3 escons. 34,8% dels vots

Biscaia: 2 escons. 19,21% dels vots

Total País Basc: 6 escons. 24,12% dels vots

Navarra: 1 escó. 14,86% dels vots

Total total: 7 diputats.

Conseqüentment, si el diputat d'Àlaba, els 3 de Guipúscoa i els 2 de Biscaia es constitueixen en grup parlamentari (no diu que hagin de demanar permís per fer-ho, sinó que es "poden constituir en grup parlamentari...") compleixen perfectament les condicions que els imposa aquest punt 1 d'aquest article 23: sumen 6 escons (nombre no inferior a 5) i en cadascuna de les circumscripcions i en totes elles han obtingut més del 15% dels vots. Una vegada constituïts en grup parlamentari els 6 diputats elegits al País Basc de Amaiur, en compliment del punt 2 del mateix article, poden acollir i integrar al diputat d'Amaiur elegit a Navarra.

Només, si, inicialment, els 7 diputats de Amaiur (els 6 de Biscaia i el de Navarra) s'haguessin constituït directament en grup Parlamentari podria la inquisició del PP al·legar que no compleixen el Reglament perquè a un dels 7 diputats de Amaiur li falten 0,14% per tenir el mínim exigible del 15% dels vots. Però aquest no és el cas.

La inquisició del PP comença malament la legislatura de Rajoy: amb una injustícia i una il · legalitat (per al pp, com per la dreta ultra de 1936, la llei, la justícia i la democràcia només són instruments útils quan li interessen. Prescindibles quan no).

Això des de la perspectiva legal. Des de la perspectiva intel·ligent no diguis no a qui t'ofereix canviar les armes per parlaments...

La tirania de la dreta europea i mundial

 

Rebut, per correu electrònic, de Paquita Perpinyà

Estimats tots,

Us demano per favor que llegiu aquest e-mail fins al final. És llarg, ho sé, però si us plau llegiu-lo, hi ha coses que és important saber.

La situació política i econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l'assumpte, i independentment de l'antipatia que els seus dirigents despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als "democràticament" escollits per altres, els anomenats "technócrates" , que ni van ser elegits pel poble, ni els resulten tan sols familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si en un estat deplorable, i malgrat que es faci ostentació de que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d'estat encobert en què els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

El desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent Grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d'inversió mundial i co-responsable directe, juntament amb altres entitats com l'agència de qualificació Moody's, de la crisi actual, i un dels seus majors benficiaris. Només a tall de pinzellada, el 2007 van guanyar 4 mil milions de dòlars en operacions que van desembocar en el desastre actual. Com ho van fer? Animar als inversors a invertir en productes subprime que sabien que era productes escombraries, i al mateix temps es van dedicar a "apostar" en borsa pel fracàs d'aquests. Això és només la punta de l'iceberg, i està molt documentat, podeu investigar-ho.

Mentre llegiu aquest e-mail s'estan folrant a base d'especulació sobre els deutes sobiranes.

Papademos: Actual primer ministre grec, després de la dimissió Papandreu. No elegit pel poble.

Ex-governador del Banc de la Reserva Federal de Boston entre 1993 i 1994.

Vicepresident del Banc Central Europeu de 2002 a 2010.

Membre de la Comissió Trilateral des de 1998, fundada per Rockefeller, lobby neoliberal (es dediquen a comprar polítics a canvi de subornar)

Ex-Governador del Banc d'Central Grècia entre 1994 i 2002. Va falsejar els comptes de dèficit públic del país amb l'ajuda activa de Goldman Sachs, el que va conduir en gran part i l'actual crisi que pateix el país.

Mariano Monti: Actual primer ministre d'Itàlia després de la dimissió de Berlusconi.

No elegit pel poble.

Ex director europeu de la Comissió Trilateral abans esmentada.

Ex-membre de l'equip directiu del grup Bilderberg.

Assessor de Goldman Sachs durant el període en què aquesta va ajudar a amagar el dèficit del govern grec.

Mario Draghi: Actual president del Banc Central Europeu en substitució de Jean-Claude Trichet.

Ex-director executiu del Banc munidal entre 1985 i 1990.

Vicepresident per Europa de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, període en què es va realitzar el falsejament abans esmentat.

Bé, quina casualitat, tots de la mà de Goldman Sachs. Els que van crear la crisi es presenten ara com l'única opció viable per sortir d'aquesta, en el que la premsa nord-americana està començant a anomenar "El govern de Goldman Sachs a Europa".

Es tendeix a voler fer-nos pensar que la crisi ha estat una mena de relliscada, però la realitat apunta que darrere d'ella hi ha una voluntat perfectament orquestrada de fer-se amb el poder directe en el nostre continent, en una maniobra sense precedents a l'Europa del segle XXI. L'estratègia dels grans bancs d'inversió i agències de qualificació és una variant d'altres dutes a terme anteriorment en altres continents, es desenvolupa des de l'inici de la crisi i està des del meu punt de vista està sent la següent:

1. Enfonsem als països mitjançant l'especulació en borsa / mercat. Els tornem bojos de por al que diran els mercats, que nosaltres controlem, cada dia.

2. Els obliguem a recórrer a préstecs per mantenir-los en Status Quo, o "salvar". Aquests préstecs estan estrictament calculats perquè els països no els puguin pagar, com és el cas de Grècia que no podria haver cobert el seu deute ni encara que el seu govern vengués el país sencer, i no és cap metàfora, és matemàtica.

3. Exigim retallades socials i privatitzacions en detriment dels ciutadans, sota l'amenaça de que si els governs no els porten a terme, els inversors es retiraran per por de no poder recuperar els diners invertits en el deute d'aquests països i altres inversions.

4. Es crea un altíssim nivell de descontentament social, propici perquè el poble, ja sonat, accepti qualsevol cosa amb tal de sortir de la situació.

5. Col·loquem als nostres homes on millor convingui.

Si us sembla ciència-ficció, informeu-vos: aquest tipus d'estratègies estan perfectament documentades i s'han utilitzat amb diferents variants al llarg del segle XX i XXI en altres països, notablement en latinoamérica per part dels EUA quan es dedicaven, i se segueixen dedicant en la mesura que poden, a asfixiar econòmicament mitjançant el deute exterior per exemple a països d'Amèrica Central, per crear descontentament social i aprofitar-lo per col·locar a dirigents afins als seus interessos.

Ara això està passant a Europa, i ja no és que ho faci EUA, sinó que ho fa la indústria financera internacional. I el que està passant sota la mirada impotent i/o còmplice dels nostres governs.

És molt fàcil informar-se a internet. Digueu als vostres amics, passeu l'e-mail a qualsevol que pugui estar interessat, jo que sé.

La gent ha de saber-ho.

Gràcies per llegir-lo. 

.