La vida en imatges. 01-11-2012

Tots sants. Abans dia 1 de novembre era Tots Sants, tots i totes feiem festa. El dia 2 era el dia de difunts, però no el dia 1. Els capellans feien tres misses seguides, sense sermó, i tan de pressa que, les tres, duraven quasi el mateix que una missa habitual. La casulla era negra, feia un poc de por. Ara, fa molts d'anys que no he vist cap missa amb cassulla negra, crec que ja no l'empren els capellans… 

Però dia 1 era dia de festa. Els padrins i les padrines ens regalaven els rosaris de panellets amb patena de carabassat… que ens acabavem abans que començàs dia 2. Es deia, en castellà, allò de: "Noviembre, dichoso mes, que empieza por Todos Santos y acaba por San Andrés". 

Idò dia 1 de Novembre ens passetjavem, ma mare i jo, pels voltants del Castell de Bellver i Na Burguesa. Devia ser dijous per què el dijous és el dia de la setmana dedicat a passetjar amb la mare. 

Trobo que el dijous, desprès de diumenge i dissabte, té aspecte de dia festiu (els dijous, abans, "els soldats i les criades festejaven pels racons…"; era el dia que no hi havia escola l'horabaixa en lloc del diassabte. Bé, ara, el dissabte no n'hi ha ni el dematí ni la l'horabaixa), per allò de "tres jueves hay en el año -evidentment festius- que relucen más que el sol…" mentre que el divendres té aspecte de dia de dol: El divendres sant, el divendres de dolors,… Està ben pensat això de que enguany les autoritats, les nostres estimades autoritats, hagin posat, en el calendari, el dia de Tots Sants en dijous i el dia de difunts en divendres…